bosc
m.
1. arbreda, selva, forest
a) Explicacions d'ús
Una arbreda és un bosc format d'arbres plantats per l'home, mentre que la selva és la denominació d'un bosc gran i espès. Ex.: Era molt difícil avançar per la selva perquè hi havia molta vegetació.
La forest és un terme arcaic, sinònim de selva, que actualment s'aplica a designar una finca forestal.
b) Usos inadequats o estilístics / Variants gràfiques i fonètiques
El mot bosc, essent com és la designació d'un hàbitat reconegut, no porta article en frases genèriques. Ex.: Nosaltres vivíem a bosc; no ens agradava viure a ciutat.
c) Altres recursos lexicals
Derivats: boscam, boscatge, boscúria // emboscat, boscat, boscós, bosquí // bosquetà, boscà, bosquerol, boscater
El mot boscam és un col·lectiu que, com boscatge, es refereix a una àrea concreta coberta de bosc (o emboscada); ara bé, el mot boscatge centra l'atenció en el 'caràcter ombrívol' del bosc.
Una boscúria és una gran extensió de boscos frondosos i s'utilitza sovint en plural. Ex.: Estàvem preocupats perquè ens caldria travessar aquelles profundes boscúries que cobrien les muntanyes.
Els participis emboscat i boscat volen dir 'cobert d'un bosc espès'. Ex.: Era una regió molt emboscada.
Es tracta, en una certa manera, d'un intensiu de l'adjectiu boscós més neutre, que vol dir 'ple de bosc'.
El mot bosquí, d'ús poc freqüent, vol dir 'de les característiques del bosc'. Ex.: Hi havia una part bosquina i una part campa.
Els adjectius bosquetà, boscà i bosquerol fan referència a l'animal, planta o persona que es cria a bosc; i són sinònims de l'adjectiu silvestre que és un cultisme.
El nom boscater s'aplica concretament al 'llenyataire que viu a bosc'.