bolet
m.
1. [denominació general dels fongs comestibles] fong, xampinyó
a) Explicacions d'ús
Ex.: No hi havia xampinyons al supermercat. / A tot arreu se'n fan de bolets quan plou.
d) Modismes i fraseologia
estar tocat del bolet No estar bé del cap. Ex.: En Miquel no està gaire bé: el veig una mica tocat del bolet.
flota de bolets Conjunt de bolets aplegats (normalment vora un arbre).
f) Explicacions suplementàries
Els bolets tenen denominacions nombroses i variables segons les comarques; com a exemples, en recordem quatre noms, molt coneguts: els rovellons (o esclata-sangs), els ous de reig, els ceps i les llenegues.
2. [fam: cop donat amb la mà] bufetada
a) Explicacions d'ús
Vegeu cop 2. Ex.: Les bufetades no són instruments pedagògics eficaços en l'educació actual.
c) Altres recursos lexicals
Rel.: bolet (fam.), màstec, mastegot, clatellot, clatellada, bescollada, calbot
El bolet és una forma d'anomenar una bufetada en llenguatge familiar. Ex.: Li ha clavat un bolet que s'ha sentit de l'altra punta de la casa. / A bufetades no el faràs canviar de pensament.
Els noms màstec i mastegot són cops que es donen a algú amb la mà. Ex.: El van castigar a classe per barallar-se i donar-li un mastegot a un company al pati.
Els noms clatellot i clatellada són cops que es donen a algú amb la mà al clatell, al bescoll o la nuca. Al País Valencià és més comuna la forma bescollada. Ex.: Li van donar un clatellot i el van tirar a terra per a robar-li el rellotge.
El mot calbot determina un cop al cap donat amb la mà, normalment com a senyal d'advertència. Ex.: El company li va donar un calbot, perquè estava molestant la gent amb el seu comportament.
3. [fig.: element que apareix sobtadament en un indret]
a) Explicacions d'ús
Ex.: En aquell moment apareixien botigues per tot el barri, com bolets. / La seva escola era com un bolet enmig d'aquell poble mig abandonat.