boca
f.
1. [obertura per on un animal ingereix els aliments]
a) Explicacions d'ús
gola
La gola és la part posterior de la boca d'una persona. Ex.: Em fa mal la gola.
També s'anomena gola la part interior de la boca d'un animal, de manera que aquest mot pot generar significats figurats. Ex.: Aquell lloc era negre com una gola de llop.
c) Altres recursos lexicals
Augm.: bocassa
Dim.: boqueta
Derivats: de bocaterrosa, bocamoll, bocassa
La locució de bocaterrosa vol dir 'estirat de cara i de panxa a terra'. Ex.: Hi ha molta gent que dorm de bocaterrosa.
L'adjectiu i nom bocamoll -a designa una persona que parla més del compte, que no és discret en l'ús de la paraula (vegeu punt f, més avall).
Es diu bocassa, una 'boca grossa' i, més concretament, el 'mal gust que es té a la boca a causa d'una mala digestió'. Ex.: M'he llevat amb bocassa del sopar d'ahir.
Camp Semàntic: llavi, morro, musell
Els llavis són les dues parts carnoses que envolten l'obertura de la boca. I el morro (o musell) és la part anterior de la cara d'alguns animals on hi ha la boca i els narius (o orificis nasals). El mot morros s'aplica també a 'comportaments de les persones' en algunes frases com fer morros (fer posat de disgust); i també, en un registre informal, a 'la cara', com en les expressions caure de morros (caure de cara), davant els morros (davant mateix d'algú); o fa referència 'al caràcter', com ser del morro fort (ser molt tossut), en aquest cas, estrafent la tossuderia d'un animal que és rebec a moure el cap etc. Alguns parlars han desenvolupat usos extensius del nom 'morros' de manera que ha substituït del tot el mot 'llavis'. Ex.: Ets nins s'han de torcar ets morros havent menjat. Es tracta d'un ús que no és aconsellable en un registre formal.
d) Modismes i fraseologia
a boca de nit o a boqueta nit o a poqueta nit [cat. val.] A entrada de fosc, quan comença a fer-se fosc.
amb la boca oberta Sorprès, sense saber què dir ni com reaccionar. Ex.: Ningú no pensava que ell tornaria; ens vam quedar amb la boca oberta.
anar de boca en boca Circular, esbombar-se, una notícia, una enraonia. Ex.: Les seves aventures anaven de boca en boca per tot el poble.
boqueta de pinyó (de pinyol o de cigró) Es diu d'una boca petita i bufona.
deixar bocabadat Deixar molt meravellat (algú).
fer-se-li (a algú) la boca aigua Fer sentir un gran desig de menjar, fer venir salivera. Ex.: Quan vaig veure aquell menjar tan ben cuinat, se'm va fer la boca aigua.
no badar boca o no obrir la boca No dir res, no piular, no dir ni piu, fer mutis i a la gàbia.
omplir-se la boca (d'algú o d'alguna cosa) Parlar-ne exagerant-ne les lloances. Ex.: No para d'omplir-se la boca dels títols del seu fill.
parlar amb la boca petita Parlar sense obrir gaire la boca, expressar-se tímidament.
per a fer boca o per a anar fent boca A tall d'aperitiu. Ex.: Per a anar fent boca podem demanar unes croquetes. / I si ens fem unes olives per anar fent boca abans de dinar? // [fig.] Es diu quan es vol començar a parlar d'alguna cosa tot esperant d'entrar-hi a fons més tard. Ex.: Si voleu, podem començar a parlar de la gent que ha de venir, per a anar fent boca.
tapar la boca (a algú, a la gent) Dir o mostrar alguna cosa que atura les crítiques. Ex.: El director estava criticant aquell company, però amb les teves paraules encertades li vas tapar ben bé la boca.
tenir la boca de pinyó Tenir la boca petita. Ex.: No la trobes bufoneta amb la seva boca de pinyó?
treure (o llevar) de la boca (alguna cosa a algú) Dir una altra persona una cosa que algú volia dir. Ex.: M'ho has tret de la boca, ho estava pensant.
treure's el menjar de la boca Privar-se de béns i comoditats per al benefici d'algú altre (principalment els fills). Ex.: Heu de respectar i estimar els vostres pares que tota la vida s'han tret el menjar de la boca per a vosaltres.
Qui té boca s'equivoca (i qui té nas es moca) El fet d'equivocar-se parlant és inevitable en el comportament quotidià.
f) Explicacions suplementàries
El terme compost bocamoll (que també es diu moll de boca) posseeix el sentit de 'moll' de la llengua clàssica i d'un bon nombre de parlars, que expressa la idea de 'fluix' (en aquest cas expressant que 'no pot contenir la boca').
2. [per ext.: algú que cal alimentar] persona, individu (cult.)
a) Explicacions d'ús
Ex.: Tenim massa boques a càrrec nostre. / Si ve el teu cosí és una boca més a menjar. / Són massa persones que cal alimentar. / El regiment tenia massa individus per mantenir.
3. obertura, entrada, broc, canella
a) Explicacions d'ús
Aquests noms alternatius designen l'obertura qualsevol d'un estri, d'un aparell, d'un edifici, instal·lació, font, etc., i tenen un ús diferenciat depenent de la funció concreta de cada cas. Ex.: Posa l'embut a la boca d'aquesta ampolla. / Els càntirs tenen dues obertures: el broc petit (anomenat 'galet') per on es beu; i el broc gros (anomenat 'tot') per on s'omple. / Ja hem arribat a la boca de la cova; ara, tot seguit, hi entrarem. / Una font de tres canelles.
f) Explicacions suplementàries
Una entrada o una sortida del Metro és anomenada també boca, tot i que és un terme poc usual. Ex.: S'ha d'entrar per l'altra boca.