Diccionari de recursos lexicals

a) Explicacions d'ús

El verb alternatiu xarrupar vol dir beure absorbint el líquid de manera discontínua i sorollosa. El verb xumar pertany a un registre popular i s'aplica a l'acció de 'beure a morro' (vegeu punt d, més avall).

c) Altres recursos lexicals

Rel.: absorbir, libar

Derivats: beguda, bevedor, embeure, beuratge

Un bevedor (com a nom) és una persona que té costum de beure, especialment una beguda alcohòlica.

El verb embeure vol dir 'amarar o impregnar de líquid'.

I un beuratge és una beguda desagradable, administrada eventualment com a remei.

Camp Semàntic (adjectius): potable (cult.), bevible, bevedor

L'adjectiu més usual de beure amb el sentit que una beguda és apta perquè la begui una persona és el llatinisme potable. Ex.: Aigua potable.

També és utilitzat l'adjectiu bevible amb un sentit més ampli, més enllà de la potabilitat. Ex.: Aquest xampany no és pas tan dolent com deies: és prou bevible. / Una medecina preparada en forma de solució bevible.

Col·loquialment, l'adjectiu bevedor també es pot emprar amb aquest sentit. Ex.: Aquestes aigües són bevedores.

Camp Semàntic (verbs): glopejar, xerricar, trincar, brindis

El verb glopejar vol dir tenir un glop de líquid dins la boca agitant-lo una estona per a netejar la cavitat bucal, assaborir el líquid, etc.

El verb xerricar vol dir fer sorolls (o xerrics) quan es beu a galet.

L'acció de trincar es refereix al fet de fer xocar les copes (o gots) en el moment d'un brindis.

Camp Semàntic (noms): glop, glopada / [fam.] traguet, traguinyol, tímbola, càbit.

Un glop és una petita quantitat d'aigua (o d'una altra beguda) que hom engoleix de cop. I una glopada és un glop (de beguda) però també 'cadascun dels episodis discontinus d'un fluid que surt d'un fogar, d'una multitud que surt a batzegades etc.' Ex.: Només un parell de glopets d'aquest xampany i piro. / El fum sortia a glopades d'aquella xemeneia. / La gentada anava arribant a la plaça a grans glopades que feien témer que no s'hi podria encabir.

Els mots següents pertanyen a un registre familiar; els dos darrers són propis del cat.ins. d'ús corrent sobretot a Eivissa.

d) Modismes i fraseologia

beure a morro Beure posant en contacte els llavis amb el broc (d'un estri) o la canella (d'una font). Ex.: A en Pere li agrada molt beure a morro i no ha après a beure a galet.

beure a galet o beure al gall o beure a gallet Beure d'un raig d'un atuell, principalment d'un càntir, porró o botijó, amb el broc a una certa distància de la boca. Ex.: En Jaume no sap beure a galet. [vegeu el sentit fig. més avall] / Estava bevent al gall però el van fer riure i es va embrutar tota la camisa.

beure a raig Beure d'un raig que cau a una certa distància, com d'una font [vegeu fig. més avall].

beure a raig o beure a galet [fig.] Ser molt crèdul o deixar-se enganyar. Ex.: Em volien fer beure a galet amb les seves explicacions fantasioses.

beure a xerric Beure a galet tot xerricant en el moment d'absorbir el líquid.

haver begut oli No haver-hi remei. Ex.: El motor s'ha espatllat definitivament, no ho intentis més: hem begut oli. // [en pilota valenciana] Perdre en una travessa.

ser (algú) que beu a galet o que té un bon davallant Ser una persona crèdula.

tenir mal beure o tindre mala beguda Tenir reaccions poc desitjables algú que ha ingerit una beguda alcohòlica en una quantitat excessiva.

Tens set? —Pixa a taula i beu a galet! Dita jocosa que es diu a un infant que demana aigua o beguda.

a) Explicacions d'ús

Ex.: Hi va posar la magdalena dins el got de llet i se la va beure tota. / A les gallines els posa pa sec dins d'un recipient amb aigua perquè el pa l'absorbeixi. / El motor d'aquest cotxe funciona a moltes revolucions i consumeix molt d'oli.

d) Modismes i fraseologia

beure's l'enteniment (o el seny) Mostrar que s'ha perdut la capacitat de raonar. Ex.: Que t'has begut el seny venent-te la casa per aquesta misèria? // Perdre el control o tornar-se boig. Ex.: Com has pogut fer eixa bestiesa? T'has begut l'enteniment?