bell | bella
adj.
1. bonic, preciós, estupend
a) Explicacions d'ús
L'adjectiu bell és poc emprat en llenguatge corrent i ha estat substituït per les alternatives proposades. Ex.: S'ha comprat una jaqueta molt bonica. / Té una casa preciosa.
b) Usos inadequats o estilístics / Variants gràfiques i fonètiques
L'adjectiu bonic té una forma usual al País Valencià, en el registre popular, que és bonico que no pertany al registre més formal; i que podem trobar en formes com fer bonic o fer goig amb el significat de 'ser plaent de veure, ornamentar'.
D'altra banda, l'adjectiu mono*, en lloc de bonic, no pertany a la llengua catalana.
c) Altres recursos lexicals
Ant.: lleig
Derivat: bellesa
El derivat bellesa indica allò que és bell, però també pot referir-se a un conjunt de qualitats que desperten delit o admiració.
Camp Semàntic [fam.]: bufó -ona, bufonet -a, boniquet -a (vegeu punt 1.b precedent)
d) Modismes i fraseologia
a bell ull A ull, sense comptar ni mesurar amb precisió. Ex.: Et faré bon pes; t'ho faré a bell ull.
al bell mig (de) Al mig de tot (d'algun lloc). Ex.: Al bell mig de la plaça hi havia un camió que descarregava els instruments dels músics.
de bell antuvi [lit.] Abans que res, en primer lloc. Ex.: De bell antuvi, cal estudiar bé la situació.
de bell nou Una altra vegada. Ex.: Ha bufat el vent i ha tombat el castell de cartes; ara l'haurem de fer de bell nou.
f) Explicacions suplementàries
El poc ús de l'adjectiu bell, especialment en una part important del territori, és degut a la concurrència en la pràctica oral, amb el mot vell que un bon nombre de parlars confonen en la pronúncia habitual (pronunciant la 'v' igual que la 'b').
2. [cult.: intens.] superb, sublim, exquisit
a) Explicacions d'ús
Ex.: Va fer una actuació sublim. / Aquesta melodia és exquisida.
c) Altres recursos lexicals
Ant.: fastigós, horrorós, horrible, espantós