Diccionari de recursos lexicals

barallar-se

v. intr. pron.

1. [amb contacte físic] esbatussar-se, lluitar, bregar

a) Explicacions d'ús

El verb alternatiu esbatussar-se està relacionat amb el nom batussa, que fa referència a una baralla especialment violenta i tumultuosa entre dues o més persones. Els verbs lluitar i bregar tenen un sentit més ampli: 'esforçar-se, forcejar per a vèncer'. Ex.: No vull que et barallis amb ningú a l'escola; no és una manera gaire bona de resoldre els problemes. / Al bar hi havia tota una colla d'homes mig borratxos que s'esbatussaven. / El boxador lluita hui per aconseguir el títol mundial. / Era una dona que havia hagut de bregar molt per a pujar els fills.

c) Altres recursos lexicals

Rel.: bufetejar-se, apunyegar-se, enganxar-se, estirar-se el monyo

Els verbs bufetejar-se i apunyegar-se tenen el sentit evident de barallar-se a bufetades i a cops de puny.

Les propostes enganxar-se i estirar-se el monyo pertanyen a un registre popular.

Ant.: reconciliar-se, amigar-se, amistar-se, amanyagar-se // apaivagar-se, calmar-se, assossegar-se

El verb reconciliar-se pot aplicar-se tant a dues persones que són amigues com a dues persones que mantenen una relació sentimental. Ex.: Tot i les seues diferències, han aconseguit reconciliar-se.

Els verbs amigar-se i amistar-se són poc usuals i el verb amanyagar vol dir 'afalagar amb manyagueries, moixaines, carícies, afalacs, etc.'

La resta d'antònims fan referència a la reconciliació i a la represa de la tranquil·litat després d'una baralla. Ex.: Dies després, quan es van calmar, van parlar per a resoldre les seues discrepàncies. / Si no t'assossegues, tornaràs a cridar i et faran fora de l'assemblea.

Camp Semàntic: baralla, batussa, brega, lluita, combat, pugna, contesa, enganxada, aferrada, topada

Com hem vist al punt 1.a una batussa és una baralla especialment violenta i tumultuosa. Ex.: Jo no hi era en aquella batussa la setmana passada.

Una brega és principalment 'un conflicte violent resultat de l'enemistat entre persones o entre col·lectius'. Anomenem lluita l'esforç que fan dos contendents per a vèncer; mentre que un combat fa referència a cadascuna de les confrontacions que hi poden haver en una batalla o disputa.

El nom pugna es pot considerar un sinònim de lluita emprat en un registre culte, de la mateixa manera que el nom contesa és un sinònim de combat que s'empra en registres cultes. Ex.: La pugna entre els dos rivals no podia allargar-se gaire més. / Havien perdut molts combats però estaven guanyant la guerra.

Els noms enganxada, aferrada i topada són formes del registre familiar per a anomenar una baralla en què els rivals han entrat en contacte (de paraula o físicament). Ex.: Avui hem tingut una enganxada amb el veí per les despeses de l'escala.

2. [cult.: amb contacte físic] altercar, contendre, contendir

a) Explicacions d'ús

El verb alternatiu altercar pertany a un registre culte, o administratiu, i vol dir 'disputar amb vehemència'; és més corrent l'ús de la perífrasi tenir un altercat. El verb contendre (o contendir) tampoc no és d'ús corrent. Ex.: Informem que s'està produint un altercat durant el partit de futbol.

c) Altres recursos lexicals

Derivats: altercat, altercació, contesa, contendent

3. [sense contacte físic] discutir, disputar(-se), enemistar-se, renyir, desavenir-se, trencar, partir peres (fam.), partir palletes (fam.)

a) Explicacions d'ús

El verb alternatiu discutir vol dir 'bescanviar opinions, sovint d'una manera animada'. El verb disputar té un sentit més literari o especialitzat (pot ser en una discussió d'ordre filosòfic o científic) i també s'utilitza com a forma culta de discutir.

Els verbs enemistar-se, renyir, trencar, partir peres i partir palletes tenen el sentit genèric de 'trencar l'amistat amb algú'. Ex.: Van acabar discutint perquè tots dos volien seure al mateix lloc. / Els vam trobar disputant sobre el sexe dels àngels. / Es van enemistar perquè l'un deia que l'altre li havia furtat un llibre. / Van renyir perquè no s'avenien gens. / Pere i Mònica ja no ixen junts, han partit palletes.

c) Altres recursos lexicals

Rel.: acalorar-se, exaltar-se, encendre's, escalfar-se, excitar-se, enfilar-se // tenir raons, renyinar

Els cinc primers verbs alternatius que aportem en aquest apartat fan referència a l'estat d'ànim encès o descontrolat de persones que discuteixen. Ex.: Aquells homes estaven molt acalorats. / La discussió s'anava escalfant i, com més discutien, més s'anaven enfilant.

Els verbs tenir raons i renyinar volen dir 'tenir disputes o renyines'. Ex.: Vaig tenir raons amb l'advocat per la qüestió de la minuta.

Ant.: Vegeu al punt 1.c, més amunt, els antònims que recullen la idea de reconciliació.

Camp Semàntic (referit a qüestions controvertides): discussió, disputa, renyina // desavinença, enemistat // trencament, ruptura

Els noms alternatius discussió, disputa i renyina expressen la idea d'un conflicte passatger. Els dos següents, desavinença i enemistat, es refereixen a un estat concret d'unes relacions deteriorades, mentre que els noms trencament i ruptura expressen el moment final d'una relació. Ex.: Van tindre una discussió sobre quina era el millor sistema per a posar el tendal a la terrassa del restaurant. / Hi ha molta enemistat entre les dues aficions, sempre que hi ha un partit acaba en aldarulls. / El trencament de Robert i Paula és definitiu, ja han signat els papers de divorci.

Camp Semàntic (referit a persones): busca-raons, cerca-raons, buscabregues, cerca-renyines, etc.

Aquests noms expressen la idea d'una persona que incita al conflicte o el busca en les relacions quotidianes. Ex.: No es pot parlar amb ell de res, de primeres creu que té la raó i et tracta malament, és un busca-bregues.

d) Modismes i fraseologia

Quan un no vol, dos no es barallen Remarca l'aspecte de la voluntarietat en la participació en una baralla.