bany
m.
1. [acció de banyar-se] mullament, mullada, nadada, nedada
a) Explicacions d'ús
Entre aquests mots alternatius podem distingir mullament i mullada, que fan referència a l'acció de banyar-se amb aigua de manera transitòria o involuntària; mentre que nadada o nedada fan referència al fet de banyar-se voluntàriament.
c) Altres recursos lexicals
Rel.: [cult.] immersió, submersió // capbussó, capbussada
Els dos primers mots signifiquen l'acció de posar-se una persona o cosa baix l'aigua, però el mot immersió, a més, té d'altres significats específics. Ex.: En la submersió vam poder veure peixos de roca de tota mena. / El mètode d'immersió lingüística és el mètode d'aprenentatge que, de manera més favorable, assegura el domini real d'una llengua.
Els mots capbussó i capbussada designen l'acció de tirar-se a l'aigua de cap.
Derivats: banyada, banyota (fam.), banyador, banyera, banyar (vegeu entrada banyar)
El mot banyada és cadascuna de les sessions de bany que es poden fer en una estada vora mar. Ex.: Aquest matí ja he fet tres banyades.
El mot banyota s'utilitza en un registre familiar per a expressar informalment la idea d'una banyada ràpida. Ex.: Nens, veniu que farem una banyota.
El banyador designa la peça de roba adequada per a prendre el bany. Quan aquesta peça de roba té dues parts s'anomena biquini i, si en té tres, triquini.
Per al mot banyera i d'altres recipients per a prendre el bany o rentar-se, vegeu accepció 2, més avall.
d) Modismes i fraseologia
vestit de bany Banyador (vegeu 1.c, més amunt).
anar als banys Anar a mar, anar a la platja, anar a banyar. Ex.: —Ja heu anat als banys avui? —Ara en venim.
prendre un bany Banyar-se, originàriament per prescripció de salut, però actualment s'empra de manera generalitza per a designar tant l'acció recreativa com l'acció de rentar-se.
f) Explicacions suplementàries
El mot triquini no està recollit al Diccionari de la llengua catalana de l'IEC, però sí al Diccionari normatiu valencià de l'AVL.
2. [recipient usat per a banyar-se o rentar-se] bassa, tina, piscina, banyera
a) Explicacions d'ús
Les dues primeres formes alternatives designen excavacions o dipòsits fets per a recollir l'aigua de les pluges, que s'utilitzava per a rentar o regar, o per a altres usos; però que també hom emprava de manera recreativa.
El mot piscina designa un dipòsit d'aigua fet per a banyar-se, bé de manera recreativa, bé per a practicar esports com la natació.
El mot banyera designa la peça que es troba al lavabo en la qual hom es pot immergir dins l'aigua.
c) Altres recursos lexicals
Rel.: banyera d'hidromassatge // dutxa, plat de dutxa
El mot dutxa designa en una cambra de bany l'aparell que tira raigs d'aigua; a més del lloc per a fer-ho.
El mot plat de dutxa designa la peça que hi ha al terra de la dutxa per la qual surt l'aigua per un eixidiu.
f) Explicacions suplementàries
El mot jacuzzi, amb el qual es coneix la banyera d'hidromassatge, és el nom japonès d'una marca comercial.
3. [per ext.: habitació destinada a la higiene corporal en una casa, etc.]
a) Explicacions d'ús
c) Altres recursos lexicals
Rel.: cambra de bany
d) Modismes i fraseologia
prendre un bany Vegeu 1.d, més amunt.
f) Explicacions suplementàries
Per sinècdoque, el significat de l'accepció 2 ha donat nom a tota l'habitació (o la cambra) destinada a la higiene corporal de les persones, que inclou la pila (pica o lavabo), el bidet, el vàter i la banyera o la dutxa.
Aquesta mateixa projecció de significat li ha passat al mot lavabo, el qual amb el mot bany, són les formes més habituals, generalment eufemístiques, d'indicar que un va a fer les seues necessitats o va a rentar-se. Ex.: Espereu-me un moment, que he d'anar al bany a rentar-me les mans que les tinc plenes d'oli del dinar. / Té mal de ventre, ha hagut d'anar al lavabo corrents.
4. capa, recobriment
a) En aquesta accepció el mot alternatiu capa té un significat més general que bany, que s'aplica, espec. en joieria, per a designar el fet de banyar un metall amb l'objecte considerat. Ex.:Aquestes arracades tenen un bany d'or. / A aquesta paret li cal una capa de guix. / Aquesta fusta necessita un parell de capes de vernís. / Per acabar el pastís cal posar-li un recobriment de xocolata.
c) Altres recursos lexicals
Rel.: revestiment // mà (de pintura)