baix | baixa
adj.
1. petit
a) Explicacions d'ús
Aplicat a coses i persones. Ex.: Eixa camisa té un preu molt baix. / El benefici que s'ha aconseguit és baix. / Era un home baix, força petit.
c) Altres recursos lexicals
Rel.: [intens.] diminut, reduït, lil·liputenc, nan, pigmeu
Els adjectius alternatius diminut, reduït, lil·liputenc i nan són variants intensives de petit. Ex.: Li van concedir un préstec a un interès molt reduït. / Els bonsais són arbres lil·liputencs.
El mot pigmeu és un nom referit a un conjunt de pobles africans de baixa estatura, però que també s'utilitza com a adjectiu referit a coses. Ex.: Em van oferir seient en una mena de cadireta pigmea, molt repetitona.
Ant.: alt / gros
Augm.: baixíssim
Dim.: baixet / petitó
Derivats: baixador, baixada, baixant, baixest, baixura // baixar, abaixar (vegeu baixar)
Un baixador és un lloc des d'on es baixava del cavall, però també és el nom que rep una parada d'un ferrocarril que no té la categoria d'estació.
Els mots baixada, baixant, baixest i baixura es refereixen a llocs que baixen de nivell.
El nom baixada és el més corrent per a fer referència a una carretera o camí; mentre que baixant és el més habitual quan fa referència a un terreny, tot i que també podem emprar altres alternatives com pendent o pendís.
d) Modismes i fraseologia
ser baix de sostre Ser pobre d'enteniment i/o d'ambició (vegeu curt 5.d)
f) Explicacions suplementàries
no alçar un pam de terra Ser molt baix (algú).
2. [fam.] tap de barral, tap de bassa, napbuf
a) Explicacions d'ús
Aquests noms alternatius s'empren, en registres informals, per a referir-se a persones baixes. Ex.: Eixe no alça dos pams de terra: és un tap de bassa.
c) Altres recursos lexicals
Rel.: camacurt, rabassut
Aquests adjectius volen dir que té les cames curtes i que és molt ample en relació amb la seva alçada, respectivament. Ex.: Els gossos-salsitxa són camacurts. / Era una noia més aviat rabassuda.
e) Etimologia
L'adjectiu rabassut s'ha format a partir del nom rabassa, que designa part gruixuda arran de terra de la soca d'un arbre.
3. [intensitat, importància] feble, menor, nan
a) Explicacions d'ús
Ex.: Parlaven en veu baixa. / Posa la ràdio més baixeta. / Vam constatar que es tractava d'un personatge menor. / El nostre batlle al costat d'aquell gran orador era un veritable nan.
d) Modismes i fraseologia
missa baixa Missa menys cerimoniosa que un ofici que una missa solemne.
4. [fig.] vil, infame, menyspreable, roí
a) Explicacions d'ús
Aquests mots alternatius descriuen persones que tenen poca consideració envers els altres. Les formes alternatives roí i menyspreable són les més usuals en el llenguatge corrent, mentre que infame i vil són pròpies de registres més cultes i tenen un matís intensiu. Ex.: Amb eixa acció ha demostrat com és de menyspreable eixa persona. / No te'n refies mai, és una persona vil.
c) Altres recursos lexicals
Ant.: noble, distingit, digne
Derivats: baixesa, baixúrria
La baixúrria es refereix col·lectivament a gent de baixa condició, mentre que baixesa fa referència a la qualitat de baix o a accions poc morals. Ex.: No hi vages amb ells, són baixúrria. / No haver parat el partit quan va caure a terra és una mostra de baixesa moral i de respecte cap als seus companys.
adv. [baix o a baix]
1. [en posició baixa]
d) Modismes i fraseologia
de dalt a baix D'un cap a l'altre, del tot, completament. Ex.: He de pintar-ho tot de dalt a baix. / Se'l va mirar de dalt a baix, es veu que li agrada.
m. [un baix]
1. [part inferior o poc profunda] escull
a) Explicacions d'ús
Ex.: Costejant l'illa, la nau va tocar un baix que li va malmenar la carena.
f. [baixa]
1. [d'un valor, d'una xifra] disminució, minva, descens
a) Explicacions d'ús
Aquests noms alternatius fan referència a una quantitat menor. Ex.: Els preus van tenir una baixa ara ja fa temps. / Durant el mes de gener tenen lloc unes minves del nivell del mar. / El descens de la temperatura ha estat molt acusat aquest hivern.
d) Modismes i fraseologia
a la baixa Cap avall. Ex.: Com que els preus de l'habitatge han abaixat, van calcular a la baixa el valor de sa casa.
anar de baixa Estar en decadència (algú o alguna cosa). Ex.: El sector tèxtil va ser molt important, però a la fi de segle XX era una indústria que anava de baixa.
2. exclusió, expulsió
a) Explicacions d'ús
Aquests noms alternatius designen una exclusió administrativa d'un col·lectiu concret on hom ja no participa. Ara bé, mentre que el nom alternatiu exclusió té un sentit més general, el nom expulsió s'aplica a aquella baixa que és deguda a un incompliment de les normes de funcionament d'un col·lectiu. Ex.: La seva exclusió era el resultat d'un boicot i no era pas a causa d'una baixa. / No tenim notícia de la teva baixa de l'associació. / L'expulsió d'aquell personatge era una necessitat a causa del seu comportament inacceptable.
d) Modismes i fraseologia
donar de baixa Declarar exclòs d'un cos, d'una associació, etc. Ex.: La Marta ja no és sòcia perquè no paga la quota i ha estat donada de baixa.
3. [àmbit militar] mort
a) Explicacions d'ús
Ex.: A la Segona Guerra Mundial, hi van haver moltes baixes.
4. [àmbit mèdic] baixa mèdica
a) Explicacions d'ús
Situació en què una persona treballadora deixa d'estar en actiu al treball, generalment per una causa sanitària. Ex.: Quan li van operar el genoll, la metgessa li va donar la baixa.
d) Modismes i fraseologia
estar de baixa Període de temps en què una persona treballadora deixa d'estar en actiu en el treball per una malaltia o un altre impediment. Ex.: A causa de l'accident, Miquel va estar de baixa tres mesos.