bé
m.
1. avantatge, satisfacció, benefici
a) Explicacions d'ús
El mot alternatiu avantatge en aquesta accepció té relació amb el concepte de millorar. Ex.: Té el bon costum de fer sempre el bé. / En aquella relació només hi trobava avantatges.
El mot alternatiu benefici és un resultat concret del bé aportat (per una persona o per una pràctica); mentre que, al seu torn, satisfacció és un benefici subjectiu. Ex.: Ha estat per a mi un gran motiu de satisfacció. / No sap apreciar els beneficis que li pot comportar aquesta nova amistat.
2. propietats, riquesa
a) Explicacions d'ús
Aquests mots alternatius representen allò que hom posseeix. Ex.: Els béns que posseeixen les persones acostumen a estar mal repartits. / Les meves propietats són escasses. / La seva riquesa era immensa.
b) Usos inadequats o estilístics / Variants gràfiques i fonètiques
alçament de béns Sostracció del patrimoni d'alguna persona per a pagar un deute.
bé comú Condicions de vida que permeten el desenvolupament de la societat i dels membres que la componen.
bé immoble Bé que té una situació fixa, com ara una propietat o uns terrenys.
bé moble Bé que no té una situació fixa, és a dir, que es pot traslladar.
bé privatiu Bé que pertany exclusivament a una persona o a un dels cònjuges.
separació de béns Règim jurídic en què cada cònjuge conserva l'administració dels seus béns.
d) Modismes i fraseologia
un bé de déu Una gran abundor, una riquesa (d'alguna cosa). Ex.: En aquell prat hi havia un bé de déu de flors de tota mena. / Quan vam arribar al menjador de la festa vam trobar la taula parada de tot un bé de déu de menges exquisides.
3. virtut
a) Explicacions d'ús
El nom alternatiu virtut es podria dir que és el resultat de la bondat i que depèn de criteris morals concrets. Ex.: Practicar el bé sempre acaba donant un bon resultat en les societats socialment ben estructurades. / Les virtuts reconegudes en una societat depenen actualment, en bona part, de criteris religiosos.
d) Modismes i fraseologia
home de bé o dona de bé Persona que practica la bondat.
XXX i home de bé no pot ser Una persona d'un origen determinat (XXX) no pot ser bona persona'.
adv. [bé]
1. satisfactòriament, convenientment, adequadament, perfectament (intens.)
a) Explicacions d'ús
Ex.: La presentació del projecte ens ha sortit perfectament. / Va fer satisfactòriament la faena el seu primer dia, tot i estar molt nerviós. / Va resoldre adequadament la situació de perill.
c) Altres recursos lexicals
Rel.: a l'hora
Aquesta expressió és utilitzada principalment en frases negatives, com ara no anar a l'hora, per a descriure allò que funciona correctament o no (en la salut, en un mecanisme). Ex.: —Com va l'àvia de salut? —No va gaire a l'hora. / Noi no et puc deixar la moto; no em va a l'hora.
d) Modismes i fraseologia
ara bé Locució adversativa que serveix per a completar parcialment una afirmació. Ex.: Hi estic d'acord; ara bé, cal pensar en el Pla de Seguretat i Salut.
bé... (o) bé... Introdueix una alternança. Ex.: Hi pots vindre bé en bus, bé en tren.
ben bé Del tot, sense faltar-hi res. Ex.: Ho ha entès tot ben bé.
doncs bé Introdueix una rèplica o una conclusió. Ex.: Ara que ja hem avaluat tots els punts de vista; doncs bé, podem donar per conclosa la reunió.
en bé de En benefici de. Ex.: Ho hem de fer en bé de les persones més necessitades.
i bé Introdueix una interrogació. Ex.: I bé, què us ha semblat la casa nova?
més bé En el català informal quotidià, s'empra en lloc de millor. Ex.: Ho has fet més bé que el teu cosí.
si bé Encara que, tot i que. Ex.: Va vindre al teatre, si bé la temàtica de l'obra no li agradava.
venir bé Ser oportuna o convenient alguna cosa. Ex.: En aquests moments no em ve bé anar de viatge a Dinamarca.
interj.
1. [indica aprovació]
a) Explicacions d'ús
Ex.: —Què us ha semblat el documentari? —Bé, molt bé, ens ha encantat.
d) Modismes i fraseologia
que bé! Quina sort!, tira peixet! (fam.). Ex.: Dius que t'han donat la feina? Tira peixet! / Que bé! Quina sort que tens!
2. [indica dubte]
a) Ex.: Bé, això encara ho hem de veure; no me'n refio gaire que ell ho aconsegueixi.