avi
m.
1. [fam.] iaio
a) Explicacions d'ús
El nom iaio (amb les variants jaio i jai, i les seves formes femenines iaia i jaia) són denominacions del registre familiar.
c) Altres recursos lexicals
Rel.: padrí, padrina // avior
En una part important del territori s'empra el nom padrí -ina (sovint en forma diminutiva de caràcter afectiu) per a designar l'avi i l'àvia. Ex.: Ja has fet un petó a la padrineta?
El mot avior vol dir 'els avantpassats' i també 'el temps antic'. Ex.: Girant l'ullada cap enrere guaita les ombres de l'avior, i de la nova primavera... (La Balanguera de Joan Alcover)
Dim.: aviet, avieta
Aquests diminutius del lema s'empren també amb una connotació afectiva.
Derivats: besavi, rebesavi
Aquestes són les denominacions del 'pare de l'avi' i de 'l'avi de l'avi', respectivament.
f) Explicacions suplementàries
Existeixen altres designacions encara per a aquest concepte: els mots babi i bàbia (o baba) pertanyen al llenguatge infantil. Ex.: Ves a veure la baba i demana-li si té ous.
En català occidental (del País Valencià) s'empra en el llenguatge oral informal el castellanisme agüelo i també les variants auelo i uelo, amb les formes femenines corresponents.
2. vell, ancià
a) Explicacions d'ús
El mot vell és la forma general per a expressar la idea d'una persona d'edat que, per eufemisme, sovint és substituït pel nom avi. El nom ancià és una forma menys usual, que té un matís de persona venerable i que pertany a l'àmbit literari. Ex.: A la residència hi havia molts avis. / Aquell poble grec era governat per un Consell d'Ancians. / La saviesa dels ancians i la força del jovent han de salvar el món.
c) Altres recursos lexicals
Rel.: persona gran, gent gran // persona major, major, gent major
Aquestes denominacions són uns altres eufemismes del mot vell. Les formes amb el mot major són pròpies del País Valencià. Ex.: Les persones grans necessiten sovint una assistència específica. / Han creat una associació de gent gran. / Cal respectar els majors.
Ant.: jove, jovent
El jovent és el nom col·lectiu que s'aplica al conjunt dels joves.
d) Modismes i fraseologia
casal d'avis Local destinat al lleure i la vida social de les persones grans. Ex.: Han obert un casal d'avis nou.
3. avantpassat, ascendent, ancestre
a) Explicacions d'ús
El mot més genèric per a designar les persones que ens han precedit en diverses generacions és avantpassat. Les formes ascendent i ancestre pertanyen al registre culte i literari. Ex.: Això ja només ho recorden els seus avantpassats.
c) Altres recursos lexicals
Ant.: jove
f) Explicacions suplementàries
També ha existit, en aquesta accepció, amb el sentit dels avantpassats, el nom de majors. Ex.: Mantenien el costum de seguir els consells dels majors.