atenció
f.
1. consideració, gentilesa, mirament, cortesia, respecte, deferència
a) Explicacions d'ús
En aquesta accepció hem aplegat noms alternatius que fan referència al tracte curós envers altres persones. Ex.: El seu cunyat tingué la consideració de convidar-nos a la festa de comiat.
En principi, totes les quatre alternatives que hem donat pertanyen a un registre estàndard, tot i que els noms gentilesa, cortesia i deferència s'acostumen a emprar en registres cultes. Ex.: Cedir-li el seient fou una mostra de gentilesa, ja que es tractava d'una persona gran.
c) Altres recursos lexicals
Ant.: desconsideració, inconsideració, desatenció, impertinència
Camp Semàntic: atendre, considerar, mirar-s'hi, respectar // atent, gentil, primmirat, cortès, cortesa (vegeu punt f), respectuós
d) Modismes i fraseologia
a l'atenció de En llenguatge administratiu, indica la persona destinatària d'una carta, notificació, etc.
f) Explicacions suplementàries
La forma femenina cortesa de l'adjectiu cortès és una forma poc emprada que caldria recuperar. Ex.: Aquesta dona és molt cortesa amb tothom. / Quan es van veure a la presentació del llibre es van saludar molt cortesament.
2. esment, cura, compte, advertiment
a) Explicacions d'ús
En aquesta accepció hem aplegat les alternatives que fan referència a fixar l'atenció envers alguna cosa o davant un possible perill. Ex.: Para atenció amb el foc o et cremaràs. / Ves amb compte amb les bicicletes que passen per les voreres. / No paren esment en res.
c) Altres recursos lexicals
Ant.: distracció
3. [aplicació de l'enteniment i els sentits a comprendre] concentració, interès
a) Explicacions d'ús
Ex.: He de parar més atenció a les explicacions de la professora. / Feu atenció a l'hora de travessar. / Necessitem més condicions per a la concentració si volem avançar en l'estudi.
f) Explicacions suplementàries
És corrent per expressar aquest significat la utilització de formes com atendre a. Ex.: Heu d'atendre més al que us diuen.
interj. [atenció!]
1. alerta!, ep!, compte!
e) Etimologia
L'etimologia del mot alerta és curiosa pel fet que ens arriba, força probablement, de l'italià erta, mot que significava 'lloc elevat des del qual es pot vigilar'.
També pot haver influït en aquesta etimologia l'adjectiu català ert -a (dret, alçat). A més, una variant valenciana del mot alerta és en l'erta (o enlerta), una forma que reforça aquesta relació amb l'arrel erta (tant si és d'origen italià com català).