arreglar
v. tr.
Vegeu adobar.
v. intr. pron. [arreglar-se]
1. espavilar-se, apanyar-se, arranjar-se
a) Explicacions d'ús
Ex.: No cal que li digues res, que ja se les arreglarà. / No pateixis que ja sap espavilar-se.
d) Modismes i fraseologia
arreglar-se-les Apanyar-se-les. Ex.: Me les vaig arreglar per acabar a temps el pastís per a la festa d'aniversari.
2. compondre's, arranjar-se, abillar-se
a) Explicacions d'ús
Ex.: Quan ix de festa, s'arregla molt. / Es va abillar per a anar a la celebració.
3. [fig. fam.: referit a l'economia domèstica] estabilitzar-se
a) Explicacions d'ús
Ex.: Amb el que li ha tocat a la loteria, s'ha arreglat. / Amb el llegat de sa mare, ha pagat la hipoteca i s'ha estabilitzat.