arma
f.
1. [instrument d'atac o de defensa]
a) Explicacions d'ús
Ex.: Ells no porten armes, van desarmats. / La generalització del comerç d'armes és un factor perillós per a la pau mundial.
c) Altres recursos lexicals
Camp Semàntic (d'armes blanques): punyal, ganivet, coltell, navalla, raor, espasa, sabre, simitarra, alfange
L'arma blanca curta és principalment el punyal. El coltell és la denominació tradicional del que avui anomenem ganivet i també és el nom de diferents estris de tall per a diferents oficis. La navalla és un ganivet plegable (que en l'ofici dels barbers és anomenat també raor).
Les armes blanques llargues són anomenades principalment espasa, sabre, simitarra o alfange. El sabre és una espasa lleument corbada que té només un tall per la banda corba.
La simitarra i l'alfange són sabres propis dels països de tradició musulmana.
Camp Semàntic (d'armes llancívoles): llança, javelina, atzagaia, dard, cairell
L'atzagaia era una mena de javelina emprada per les tropes africanes. Aquest nom ha creat el derivat atzagaiada, que s'usa en català amb el significat de disbarat, bestiesa o acció irreflexiva.
El dard és una mena de llança petita que es tira amb la mà; actualment, hi ha una variant de l'arma d'ús esportiu que s'empra en jocs de punteria.
El cairell era un projectil de ballesta.
Camp Semàntic (aparells de git o llançament): ballesta, arc, catapulta, trabuquet (o trabuc), brigola, fonèvol // fona, bassetja, mandró
Els tres darrers termes de la primera sèrie de mots alternatius fan referència a catapultes emprades a l'edat mitjana: el trabuquet era la més potent, que podia llançar pedres de grans dimensions. Els mots bassetja i mandró són sinònims de fona. I un mandró també és un tirador construït amb goma elàstica, per a tirar petits objectes
Camp Semàntic (d'armes de foc): pistola, revòlver, escopeta, fusell, espingarda, trabuc, canó
Camp Semàntic (explosius): bomba, dinamita
Camp Semàntic (d'armes de defensa): escut, armadura, darga, rodella, mantell, ègida
Una darga és un escut de cuir, que prové de la llengua àrab.
Una rodella és un escut rodó, mentre que un mantell és un escut lleuger de caràcter defensiu i una ègida és un escut propi de la mitologia grega.
Derivats: armar, desarmar // armari, armador, armada, armadura, armer, armeria
Una armada és el 'conjunt de les forces navals' d'un poder o aplegades per a una operació de guerra.
El mot armador s'ha estès sobretot per a denominar algú que ormeja naus, és a dir, que les proveeix d'aparells; o que les nolieja, és a dir, que les posa a disposició del públic per mitjà d'un 'noli' o lloguer.
d) Modismes i fraseologia
arma blanca Arma que pot ferir amb la fulla. Ex.: El punyal és una arma blanca.
arma de foc Arma que pot ferir amb un projectil propulsat per ignició de pólvora.
arma llancívola Arma que pot ferir per l'impacte del seu llançament.
abaixar (o deposar) les armes Abandonar una lluita armada o una guerra. Ex.: L'enemic va deposar les armes en veure que els doblàvem en nombre.
alçar-se en armes Iniciar una rebel·lió amb armes. Ex.: Els rebels es van alçar en armes contra les forces del nou règim.
prendre les armes Armar-se. Ex.: Van prendre les armes per alliberar el seu poble oprimit.
2. [instrument per a aconseguir un objectiu] mitjà, mètode, sistema
a) Explicacions d'ús
Aquests noms alternatius s'empren en sentit figurat. Ex.: La seua millor arma és que sap arribar al cor de la gent. / El raonament no és sempre un mitjà suficient per a convèncer, però és molt efectiu.
f. pl. [les armes]
1. [símbol d'un llinatge noble] escut, escut d'armes, blasó
a) Explicacions d'ús
Ex.: El comte mostrava amb orgull les armes del seu llinatge. / Aquell aristòcrata mostrava amb un orgull fatu l'escut d'armes de la seva família.