animal
m.
1. [referit a animals irracionals] bèstia, fera
a) Explicacions d'ús
La paraula bèstia ha anat perdent el significat d'animal de càrrega que es podia domesticar per a fer feines agrícoles; d'aquí la paraula bestiar per a designar els animals utilitzats per a fer feines al camp o per al consum. Ex.: L'ase és una bèstia de càrrega.
El nom fera denomina la resta d'animals que no són objecte de domesticació.
c) Altres recursos lexicals
Rel.: criatura
Augm.: animalot, animalarro, animalàs
Dim.: animalet, animaleu, animaló
Pej.: animalot, animalatxo, animalarro
adj.
1. [que té relació amb els animals]
a) Explicacions d'ús
Ex.: Dins el regne animal encara hi ha moltes espècies per descobrir.
2. [fig.] vital, bestial (intens.)
a) Explicacions d'ús
Aquests adjectius alternatius acostumen a fer referència a sentiments o comportaments. Ex.: Té una energia vital desmesurada. / Va moure aquella pedra amb la seua força bestial.
c) Altres recursos lexicals
Rel.: carnal (sex.), desenfrenat // cec
Ex.: Ningú no podia satisfer els seus desigs carnals. / Tots dos estan vivint una passió desenfrenada. / La seva vida desenfrenada li va passar factura a la vellesa.
En aquesta accepció, l'adjectiu cec té un significat de 'mancat de seny'. Ex.: Tenia una enveja cega al seu cosí.
f) Explicacions suplementàries
força bruta Es diu de la força desmesurada d'una persona; també pot aplicar-se a una màquina o motor en referència a la força màxima que pot tenir-hi, tot i que en aquest darrer cas s'empra més sovint el mot 'potència'. Ex.: Va moure aquella rabassa amb la seua força bruta. / Aquest tractor té molta força bruta. / El cotxe de Rosa té molta potència.
adj. i m. i f.
1. [fig. referit a les persones: poca delicadesa o seny] irracional, groller, rude
a) Explicacions d'ús
Aquests mots alternatius, que s'empren generalment com a adjectius, tot i que també es poden fer servir com a nom, expressen el sentit irracional d'un animal aplicat a persones. Ex.: Té un comportament irracional i rude.
c) Altres recursos lexicals
Rel.: bèstia, mala bèstia (intens.) // escórpora, escorpra (cat. val.) // estúpid, malcarat, morrut, repel·lent // obtús
En aquest cas, el sentit de bèstia designa més aviat la 'força bruta' (vegeu adj. 1.f, més amunt). En Miquel és molt forçut: és una bèstia.
Una persona amb males intencions, s'anomena escorpra. Ex.: El Jordi és una escorpra; em va fer una jugada que no li la perdonaré mai.
Una persona de molt mal geni s'anomena animal, estúpid, malcarat, morrut o repel·lent. Ex.: El Jordi és un animal; fa unes contestacions molt ofensives. / És un estúpid, ja ningú no li parla. / Té un caràcter molt repel·lent.
Ant.: racional, persona
Derivat: animalada
d) Modismes i fraseologia
Alt, gros i talòs Dita burleta adreçada a rebaixar els fums a les persones corpulentes que, segons la dita, no destacarien gaire per la seva intel·ligència. Ex.: —Has vist el xicot de la teva cosina? És tot un homenàs, quina còrpora! —Sí, ja se sap: alt, gros i talòs.
animal de séquia [cat. val.: iròn. pop.] Persona irracional. Ex.: Però com se t'ocorre fer això, animal de séquia.
Com més alt més animal Dita burleta adreçada a minimitzar la importància de ser alt.
fer l'animal Tenir un comportament irracional, poc assenyat.
f) Explicacions suplementàries
Els animals han creat molta fraseologia atribuint a les persones propietats que se suposa que són pròpies d'alguna o altra bèstia. Ex.: És avar com una garsa. / Els banquers són uns voltors. / És cruel com una hiena. / Una dona astuta com una guineu. / Fidel com un gos. / Fort com un toro. / Lluitaven com lleones.
2. [fig. referit a les persones: poca intel·ligència] ignorant, tros d'ase
a) Explicacions d'ús
Ex.: No entén res: és un tros d'ase.
c) Altres recursos lexicals
Rel.: innocent, ximple, albercoc, alficòs, ase, badoc, trompellot, sapastre, bajoca, bleda, borinot, cap de fava, capsigrany, curt, curt de gambals, tros de fava, enze (de gafarró), figaflor, tros de suro, cap de suro, moniato, apardalat, tòtil, totxo, obtús