amor
m.
1. [atracció envers altri] voler (nom), estimació
a) Explicacions d'ús
Malgrat que el verb amar ha caigut en desús en la nostra llengua quotidiana, el nom amor ha mantingut tota la seva força expressiva, com a sentiment d'atracció i d'interès envers una altra persona (o, per extensió, envers una altra cosa). Els mots voler i estimació tenen un valor semàntic menys accentuat pròxim al dels mots del punt 3. Ex.: El seu amor per ella era intens i jurava que seria etern. / Tenia una estimació molt sincera envers el seu avi. / Jo só gelós del vostre escàs voler (escrivia Ausiàs March).
c) Altres recursos lexicals
Rel.: amat, amada, estimat, estimada, enamorat, enamorada, amant, aimia
Els quatre primers noms alternatius són sorgits de participis passats dels verbs amar i estimar; són verbs sinònims però d'usos diferenciats, ja que els noms relacionats amb el verb amar pertanyen a un registre més aviat literari en la nostra llengua.
El nom aimia és un terme arcaïtzant, emprat sobretot en poesia, per a designar la dona objecte de l'amor. Ex.: Enviava cada dia a l'aimia versos d'amor enfervorit.
Ant.: desamor
2. [intens.] passió
a) Explicacions d'ús
Ex.: El meu fill l'estima amb passió
3. [atenció envers altri] afecte, simpatia, estima, amistat
a) Explicacions d'ús
El gran ús de la paraula amor ha fet fer que passés a designar, no tan sols la persona estimada afectuosament, sinó també una persona important o especial per a algú. Ex.: Tinc un amor profund a la seva persona per la fermesa de les seues conviccions. / Li tinc molta estima; sempre m'ha ajudat en els pitjors moments. / La nostra amistat està per damunt de tot; jo mai no li faria res dolent.
c) Altres recursos lexicals
Ant.: odi, desamor
d) Modismes i fraseologia
amor propi Consideració favorable d'algú sobre les possibilitats pròpies (i, per tant, la tendència a no deixar-se menysprear per ningú altre). Ex.: Ell sabrà reaccionar perquè és una persona que té molt d'amor propi.
per amor a l'art [fam.] Desinteressadament. Ex.: Ajuda les persones per amor a l'art.
per l'amor de Déu Prec o petició per atreure la caritat d'algú o per a ser condescendent amb algú. Ex.: Una caritat per l'amor de Déu! / No ho facis, per l'amor de Déu!
4. relació sexual
d) Modismes i fraseologia
fer l'amor [eufem.] Realització de l'acte sexual. Ex.: Es passen tot el dia fent l'amor.
f) Explicacions suplementàries
El llenguatge científic (sobretot el mèdic) utilitza el verb copular, mentre que el llenguatge de la moral religiosa se serveix del verb fornicar per a expressar les relacions sexuals fora del matrimoni.
El llenguatge popular utilitza diferents verbs com cardar, fregar, fotre, fotre un clau, boixar, etc., segons usos i dialectes.
La tradició popular, sobre aquesta qüestió s'expressa per mitjà de dites com: Dels pecats del piu Déu se'n riu (vegeu sexe 2.d).