alumne
m.
1. estudiant, escolar, educand (cult.)
a) Explicacions d'ús
Quan es fa referència a una persona que estudia en una universitat o escola s'empra el mot estudiant. Ex.: Té molts estudiants a classe.
La paraula escolar s'aplica, de manera general, a les persones que van a una escola. Ex.: La majoria dels escolars es queden a dinar.
La paraula educand s'empra en registres més cultes i en textos especialitzats en ciències educatives. Ex.: Cal establir de manera clara la progressió dels educands al llarg de tot el procés educatiu.
c) Altres recursos lexicals
Rel.: aprenent, deixeble, seguidor // apòstol
Un aprenent és una persona 'que aprèn un ofici'. Ex.: A la nostra empresa només hi havia un parell d'aprenents.
Quan es fa referència a una persona que aprèn d'un mestre una habilitat o una doctrina s'empra la paraula deixeble o seguidor. Ex.: La seua escola de karate té molts deixebles o seguidors. / Els deixebles de Jesús són anomenats apòstols.