agulla
f.
1. punxa, punxó
a) Explicacions d'ús
El mot agulla designa l'instrument emprat en costura per a cosir que en una banda té un acabament molt afilat o agut i en l'altra un forat (anomenat ull o cos) per on es passa el fil. Ex.: Era una persona gran i ja li costava enfilar l'agulla.
El mot alternatiu punxa denomina de manera genèrica qualsevol cosa amb un acabament agut. Ex.: M'he clavat una punxa d'una llimera.
El mot alternatiu punxó designa un instrument que s'empra per a fer forats, especialment en el cuiro.
b) Usos inadequats o estilístics / Variants gràfiques i fonètiques
No és recomanable la pronúncia informal d'aquest mot 'agulla' amb la pèrdua de la -g- intervocàlica (aülla*), molt corrent als parlars de la part sud del País Valencià.
c) Altres recursos lexicals
Rel.: punta, cap, àpex (cult.) // vértex
Aquests mots designen extrems superiors d'alguna cosa, que no necessàriament han de ser aguts.
El mot vèrtex designa el punt més alt o prominent d'un con, d'un òrgan, etc.; i en geometria, el punt en què concorren els dos costats d'un angle o les cares d'un políedre.
Augm.: agullassa, agullota
Dim.: agulleta
Cal no confondre aquest diminutiu amb el dolor de músculs, d'ossos, etc., després d'un esforç, (designat impròpiament com a agulletes*) que, en la nostra llengua, és descrit per mots o expressions com: cruiximent, fiblades, punxades, estar cruixit, etc.
Derivats: agullada, agulló, agullonar // aguller, agulleter
L'agullada és el bastó proveït d'una punxa metàl·lica (l'agulló) que els bovers empren per a estimular (o agullonar) els bous en les feines agrícoles.
Camp Semàntic: fibló, fiçó // espina, estella // fermall, fíbula, sivella
El primer grup de mots designen l'òrgan d'alguns animals o insectes que punxen, com ara vespes, alacrans o escorpins; també rep el nom d'agulló.
El mot espina designa els extrems dels ossos del peix i també els apèndixs d'algunes plantes, com ara el roser.
El mot estella designa un fragment petit i agut de fusta que se'n desprèn quan es talla o es trenca un pal, bastó, etc.
El tercer grup de mots designen agulles amb una finalitat ornamental: el fermall i la fíbula es posen a la roba del pit; mentre que la sivella serveix per a unir dos caps d'un cinturó, corretja, etc.
d) Modismes i fraseologia
agulla d'estendre Gafa de fusta o de plàstic que s'empra per a subjectar a pressió la roba quan s'estén.
agulla de calça (o de fer mitja) Agulla grossa, d'uns trenta centímetres de llarg, que s'empra per a fer principalment roba d'abrigall.
agulla de cap Agulla que en l'extrem superior no té un ull (vegeu 1.a, més amunt), sinó un acabament més gruixut.
agulla de gafa o agulla passadora o agulla imperdible Agulla en forma de U que disposa d'un ganxet per a subjectar l'extrem de l'agulla perquè no s'obri.
agulla de ganxo o agulla de monyo Agulla en forma de U que no té els extrems aguts i que s'empra per a aguantar el pentinat.
agulla de pit Vegeu fermall i fíbula al camp semàntic del punt 1.c, més amunt.
agulla de sac (o saquera) Agulla llarga i grossa que s'empra per a cosir peces que han de menester un filament més gruixut.
fil per agulla (fil per randa o punt per agulla) Amb tots els detalls. Ex.: M'ho va explicar tot fil per randa.
no cabre ni una agulla Vegeu cabre 1.d.
posar fil a l'agulla Enfilar una agulla. // [per ext.] Iniciar algun projecte, acció, etc. Ex.: Si volem arreplegar tota l'oliva, hem de posar fil a l'agulla. / Tots els plats eren bruts; ningú no posava fil a l'agulla.
2. [d'un rellotge] busca, maneta
a) Explicacions d'ús
Ex.: Se m'han parat les manetes del rellotge, he d'anar a canviar-li la pila.
c) Altres recursos lexicals
Rel.: horària, minutera, secundària
El mot secundària indica la maneta del rellotge que marca els segons.
3. [d'una muntanya] cim, pic, pica
a) Explicacions d'ús
Ex.: Van tardar quatre hores per a arribar al cim de la muntanya. / L'estiu passat vam pujar a la Pica d'Estats.
c) Altres recursos lexicals
Rel.: cimal, cella
Ex.: No van poder arribar a la cella del Montblanc perquè es va girar un vent molt fort.