Diccionari de recursos lexicals

agafar

v. tr.

1. agarrar, atrapar, aconseguir, aguantar, prendre

a) Explicacions d'ús

El verb alternatiu agarrar vol dir 'agafar amb força', però en alguns dialectes és utilitzat com a sinònim d'agafar. Ex.: Es va agarrar a l'arbre i no se'n volia separar. / Agafa't a la barana per a pujar les escales. / He pogut agarrar el tren a l'hora.

El verb atrapar vol dir arribar a agafar algú que fuig o un objecte esmunyedís o que voleia. Ex.: Ha fugit però no l'atraparan. / El gos ha atrapat el conill.

Quan es fa referència a algú que ha partit abans, s'utilitza preferentment el verb aconseguir. Ex.: Han partit a les sis del matí però els aconseguirem abans de les deu.

El verb aguantar vol dir sostenir alguna cosa (o algú) 'perquè no caigui'. Ex.: Aguanta la cadira perquè m'hi hauria d'enfilar. / Aguanta el nen que no sap caminar gaire.

El verb prendre té un significat diferent del verb agafar, però pot ser utilitzat en frases i contextos semblants quan ens referim a emportar-se alguna cosa. Ex.: M'han pres el mòbil i no sé qui ha sigut. / Agafa el barret abans de sortir. / Això no és faena meua però la prenc.

c) Altres recursos lexicals

Ant.: deixar, amollar, deixar anar, soltar

Les formes antònimes més habituals d'agafar són deixar anar i amollar, que volen dir 'no agafar, no retenir'; i també 'afluixar la força que es fa en alguna activitat'. El verb soltar s'utilitza quan es vol deixar anar alguna persona o cosa que estava fortament retinguda, com un pres, uns animals, etc. Ex.: Deixa anar aquest ganivet que et faràs mal. / Havien de deixar anar aigua de l'embassament per tal de disminuir la pressió. / Amolleu les amarres que salpem. / Si no amolleu aquest camí arribareu a l'ermita. / No se t'acudi soltar les regnes a aquest cavall que podries prendre mal.

Camp Semàntic: agulla d'estendre, gafa, grapa // gafet, botó, clip

Es tracta de diferents instruments per a mantenir juntes o agafades dues peces. L'agulla d'estendre és el dispositiu per a subjectar a l'estenedor la roba que s'hi estén perquè s'eixugui; també se'n diu gafa (vegeu agulla).

La gafa és, més generalment, qualsevol estri que serveix per a subjectar diferents peces, mentre que la grapa és de ferro i serveix per a ajuntar de manera més estable fusta, paper, etc.

El gafet és un dispositiu de metall que, compost d'un ganxo i una anelleta, serveix per a ajuntar (a la manera d'un botó i el seu trau) dues peces de roba; mentre que un clip és un fragment de fil metàl·lic (o d'un altre material elàstic) que està caragolat sobre ell mateix de manera que pot mantenir juntes dues peces primes (de paper, de cartolina, etc.).

2. [agafar amb les mans] copsar, entomar, empomar, engospar, engrapar, amanollar

a) Explicacions d'ús

Els verbs copsar, entomar, empomar, engospar volen dir 'agafar al vol (alguna cosa)'. Ex.: Té, la pilota: entoma-la. / A veure si l'empomes al vol, la taronja!

El verb engrapar (derivat del mot grapa) vol dir 'agafar fortament amb la mà'. Ex.: Em tenia engrapat per la màniga i no em deixava anar.

El verb amanollar és poc usual i vol dir 'arribar a aferrar amb una mà'. Ex.: Aquest mànec és tan gruixut que no el puc amanollar.

3. [agafar amb força] aferrar, subjectar

a) Explicacions d'ús

El verb alternatiu aferrar vol dir retenir fortament amb les mans, amb les dents, etc.; mentre que el verb subjectar té un sentit més general. Ex.: Es volia escapar, però ell el va aferrar amb les seves mans poderoses de manera que no se'n podia desfer. / El gos se li havia aferrat als pantalons i no podia fugir. / L'havien subjectat entre dos homes.

f) Explicacions suplementàries

El verb aferrar té un sentit primari mariner de 'fixar una nau amb el ferro (o àncora)'. Ex.: En aquest fons no hi podrem aferrar bé la barca.

4. [agafar per a un mateix] endur-se, emportar-se, recollir

a) Explicacions d'ús

Ex.: Si no hi pots anar, no patisques, ell passarà per la botiga i ho recollirà.

5. [un objecte o un objectiu allunyat] abastar, aconseguir

a) Explicacions d'ús

El verb alternatiu abastar vol dir poder aconseguir un objectiu o alguna cosa. Ex.: Em pots fer l'escaleta, que no puc abastar la pilota que se m'ha penjat? / Els fruits d'una bona colla d'arbres no es poden abastar amb les mans.

c) Altres recursos lexicals

Derivats: abastafigues, abastable, inabastable

El derivat abastafigues denomina un estri casolà (fet de canya) per a poder abastar aquest fruit.

El derivat abastable significa que es pot abastar, mentre que el seu nom antònim és inabastable. Ex.: No hi ha cap objectiu que sigui inabastable quan es compta amb la voluntat i la persistència necessàries.

6. [posar en contacte] unir, enllaçar

a) Explicacions d'ús

Ex.: Eixes dues parts estan soltes, uneix-les.

7. [fam.: sorprendre desprevingut] enganxar, enxampar

a) Explicacions d'ús

Ex.: Aquesta reunió m'ha enganxat en un mal moment.

d) Modismes i fraseologia

agafar (algú) amb els pixats al ventre [pop.] Sorprendre de manera intempestiva, sense tenir temps de preparar les coses. Ex.: L'arribada de les Festes ens ha agafat amb els pixats al ventre; no tenim res preparat.

8. [una malaltia, una indisposició] contreure (cult.), encomanar

a) Explicacions d'ús

El verb contreure s'utilitza en àmbits mèdics; mentre que el verb encomanar és d'ús corrent i s'empra amb una construcció específica (diferent de contreure i agafar). Ex.: Va contreure la grip a l'escola. / Li van encomanar la grip.

c) Altres recursos lexicals

Camp Semàntic: contagiar, contagi

El verb que s'utilitza habitualment per a expressar la idea de transmetre una malaltia és encomanar, i el verb contagiar i el nom contagi pertanyen pròpiament a l'àmbit sanitari i s'empren en registres més cultes.

v. intr. pron. [agafar-se]

1. [a una superfície, etc.] enganxar-se, agarrar-se, aferrar-se, adherir-se

a) Explicacions d'ús

Aquests verbs alternatius mostren diferents maneres d'expressar la unió entre dues superfícies: el verb enganxar-se és el més neutre (tot i que originàriament aquest mot deriva de la idea de retenir amb un ganxo); els verbs agarrar-se i aferrar-se aporten un matís intensiu; i el verb adherir-se és una forma neològica que s'ha anat estenent en usos quotidians formals. Ex.: Amb la goma d'enganxar que he comprat avui he pogut ajuntar aquestes dues cartolines. / El menjar s'ha aferrat a la paella i no sé si el podrem aprofitar prou. / L'arròs que s'agarra al fons de la paella és el socarrat i a molta gent li agrada. / La bena s'ha adherit a la ferida i l'haurem de desinfectar bé abans de tornar a embenar.

c) Altres recursos lexicals

[intens.] arrapar-se

Ex.: Tot escalant em vaig salvar pels pèls arrapant-me altre cop a la roca.

v. intr.

1. [un arbre, etc.] arrelar

a) Explicacions d'ús

Endinsar les arrels dins la terra. Ex.: Aquella planta no havia agafat. / Ahir vam trasplantar una prunera però no ha arrelat.