actitud
f.
1. postura, comportament, conducta, predisposició
a) Explicacions d'ús
El nom actitud és originàriament 'la posició d'una persona envers la realització d'un fet, segons un estat d'ànim determinat'. Ex.: Ens vam preocupar quan el vam veure amb eixa actitud tan pessimista.
Actualment, però, s'ha generalitzat per a designar els fets que resulten d'aquesta posició i es poden emprar els noms alternatius postura, comportament i conducta. Ex.: No m'agraden les seves actituds amb els alumnes. / No es pot deixar res al seu costat, ho trenca tot; té un comportament destructiu. / La conducta de la noia en el debat va ser exemplar.
El nom alternatiu predisposició es refereix més aviat a un estat d'ànim. Ex.: No ens agradava la seva predisposició constant pel derrotisme.
2. [posició física] positura, posa
a) Explicacions d'ús
El mot alternatiu positura és aplicat estrictament a la posició física, mentre que posa és una posició específica d'algú per a ser retratat (en una pintura o fotografia). Ex.: Has d'anar canviant de positura per a poder dormir bé. / Crec que hem trobat la millor posa per a aquest enquadrament.
En un sentit extensiu una posa també s'empra quan algú vol aparentar ser una persona important o singular. Ex.: No em facis aquesta posa de marquès llepafils que no t'escau.
c) Altres recursos lexicals
Rel.: [fam.] postureta, magarrufa, moixaina
Aquests mots expressen gestos afalagadors o tendres, generalment exagerats, per a atreure l'afecte o l'atenció d'algú. Mentre que els dos primers s'acostumen a emprar en plural, el tercer s'empra en singular. Ex.: No em vulguis entabanar ara amb posturetes o magarrufes, que no et crec.
3. [intens.] escarafalls
a) Explicacions d'ús
Aquest nom alternatiu s'expressa correntment per mitjà de la frase fer escarafalls, que vol dir 'fer mostres exagerades, amb gesticulacions excessives, d'una emoció favorable o desfavorable'. Ex.: No em sabia avenir d'aquells escarafalls que em feia el pare en veure'm arribar, però després vaig entendre que estava molt preocupat.
4. [fig.] aire, fums, to
a) Explicacions d'ús
Aquest nom alternatiu és emprat generalment en plural (aires) i fa referència a aquelles postures habituals que pretenen mostrar una pretesa superioritat d'una persona. Ex.: Ningú no parla amb ell perquè va sempre amb uns aires de superioritat insuportables.
Els noms alternatius fums i to expressen unes actituds concretes de pretensió o maneres d'adreçar-se a algú. Ex.: És una xiqueta que gasta molts fums. / No em vinguis ara amb aquest to de setciències que no el suporto.