abril
m.
1. [quart mes de l'any]
a) Explicacions d'ús
Aquest mes és el símbol de la primavera i, més concretament, de les pluges que precedeixen l'estació de l'estiu i també de la prolongació dels freds de l'hivern.
d) Modismes i fraseologia
A l'abril, cada gota en val mil (o val per mil) Importància de la pluja al mes d'abril per a la collita.
A l'abril no et llevis ni un fil No hem de prescindir de la roba d'abric el mes d'abril perquè encara pot fer fred.
Si trona d'abril, ve bon estiu Importància de la pluja pel mes d'abril.
2. [cult.] primavera, bon temps
a) Explicacions d'ús
En aquesta accepció prenem el mes d'abril com a símbol de la primavera; també disposem de l'expressió composta bon temps. Ex.: Temps d'abril, temps de flors. / Cada primavera la natura es renova. / L'esport a l'aire lliure es revifa quan arriba el bon temps.
c) Altres recursos lexicals
Ant.: tardor, primavera d'hivern
L'antònim tardor expressa l'estació de l'any oposada a la primavera, per aquesta raó també ha estat usual emprar l'expressió sintagmàtica primavera d'hivern com a estació que precedeix l'hivern. Ex.: I l'onada del mar sempre riu, Primavera d'hivern, Primavera d'istiu ('Res no és mesquí', Joan Salvat-Papasseit).
3. [fig.] joventut
a) Explicacions d'ús
La referència al mes d'abril serveix per a expressar 'la primera joventut'. Ex.: Es trobava a l'abril de la vida.
També es pot fer servir, en plural, per a referir-se als anys que té algú que es troba a la primera joventut. Ex.: Tenia l'edat de quinze abrils.
c) Altres recursos lexicals
Ant.: la tardor de la vida
Ex.: Aquell home ja era gran: es trobava a la tardor de la vida.