àpat
m.
1. repàs, repeix, menjada, àgape (lit.)
a) Explicacions d'ús
Els noms alternatius repàs i repeix són propis de les varietats dialectals septentrionals (Empordà, Rosselló, etc.). Ex.: Demanem excuses perquè el repàs de migdia us pot haver decebut.
El mot àgape és un llatinisme que en català pertany a la llengua literària en usos específics. Ex.: Els àpats dels primers cristians són coneguts com a àgapes.
b) Usos inadequats o estilístics / Variants gràfiques i fonètiques
La paraula àpat amb el sentit de 'menjada important quotidiana' és pròpia de Catalunya (Principat) i de les àrees veïnes, com ara la comarca del Vallespir, a la Catalunya Nord.
Fora d'aquest àmbit i de les àrees septentrionals que hem comentat més amunt, el nom utilitzat habitualment en la llengua quotidiana és el genèric per al fet de menjar: menjada. Tanmateix, el nom àpat (que introdueix un ús específic més precís) ha esdevingut propi del vocabulari general estàndard de la nostra llengua.
c) Altres recursos lexicals
Camp Semàntic (d'àpats habituals i complementaris): esmorzar, dinar, sopar // desdejuni, berenar, ressopó
El nom esmorzar és l'àpat principal del matí, dinar el del migdia i sopar el del vespre. Ara bé, també hi ha àpats complementaris, com ara el desdejuni, que és el de primera hora del matí; el berenar, que és el de mitja tarda; i el ressopó, que és el d'abans de gitar-se.
En alguns parlars el desdejuni es confon amb l'esmorzar. El berenar també s'anomena la berena en diversos dialectes i l'espertina (a la Catalunya Nord).
El mot espertina, conegut també en occità, prové del mot llatí vespertina, és a dir, 'àpat del vespre'.
Camp Semàntic (de menjades fora d'àpat): aperitiu, pica-pica, picadeta
Anomenem aperitiu la menjada petita que es fa abans de l'àpat principal. Aquesta és la paraula més usual, però hi ha d'altres denominacions del registre familiar, com ara pica-pica i picadeta (cat. val.).
Camp Semàntic (de les parts d'un àpat): entrant, plat fort, postres
Un àpat pot ser compost en primer lloc d'un entrant (que pot ser un entremès o una amanida); en segon lloc, el plat fort pot ser de vianda (verdura amb talls de cansalada, etc.) o algun plat de carn o peix guisat; i, en acabat, les postres.
Les postres també són anomenades llevant de taula.
f) Explicacions suplementàries
El nom postres és femení i plural (les postres) en la nostra llengua.
2. [intens.] banquet, festí, convit
a) Explicacions d'ús
Generalment, un banquet, festí o convit és un àpat copiós que va acompanyat d'una celebració per a commemorar alguna data especial. Ex.: Va fer un convit per a celebrar els vint-i-cinc anys de casat.
d) Modismes i fraseologia
El convit de Sant Bru que se'l paga cada u Remarca el fet que cadascú ha de pagar la seva part.
3. [cult. intens.] gaudeamus
a) Explicacions d'ús
El mot gaudeamus és un llatinisme modern que té un ús escadusser i és utilitzat per a fer referència a 'un gran àpat'.
4. [pop. intens.] tiberi, tec, xeflis
a) Explicacions d'ús
Aquestes alternatives fan referència a un gran àpat en un registre popular. Ex.: Per a acabar la reunió, els ministres es van fotre un tiberi de ca l'ample.