ànima
f.
1. esperit
a) Explicacions d'ús
L'ànima i l'esperit són, en general i segons les creences tradicionals, 'l'expressió del principi vital dels éssers vius'. La diferència entre aquests dos mots és pel fet que se suposa que un esperit pot tenir també una existència no relacionada amb cap ésser viu concret, mentre que l'ànima és relacionada sempre amb un ésser viu i és, a més, la part de la persona que, un cop mort el cos, va al paradís per a algunes religions.
c) Altres recursos lexicals
Rel.: [per ext.] ànim, esma, coratge, empenta, ànsia
El mot ànim (emprat sovint en plural: ànims) expressa ganes d'actuar o de fer coses (vegeu esperit 3). Ex.: Aquella notícia li va enfortir l'ànim. / Tinc els ànims per terra.
El mot esma (o esme, o també eima en cat. ins. i en cat. ros.) expressa les 'ganes de reaccionar, de desenvolupar les funcions vitals bàsiques, etc. Ex.: No tenia esma per a res. / Anava caminant d'esma.
El mot coratge vol dir ànims i també valentia. Ex.: Calia tenir molt de coratge per a tirar endavant tot sol.
Ant.: cos, despulla mortal
Derivat: animar
El verb animar vol dir 'donar ànims o coratge, encoratjar'. Ex.: Em van animar a continuar fent feina.
d) Modismes i fraseologia
ànima en pena Es diu de l'ànima que, segons la religió cristiana, pateix al purgatori i que la tradició situa sovint vagarejant sense rumb pel nostre món. Per extensió, actualment, també s'utilitza aquesta expressió per a fer referència a una persona que deambula mostrant un gran desànim. Ex.: Des que va morir la seua dona, està molt desmillorat, el veus caminar capcot com una ànima en pena.
caure l'ànima als peus (a algú) Desanimar-se molt per un fracàs o per un desastre personal o col·lectiu. Ex.: Quan es va adonar que l'havien enganyat, li va caure l'ànima als peus.
en cos i ànima Amb totes les forces que algú és capaç. Ex.: Va dedicar la seua vida en cos i ànima a ajudar els països del tercer món.
estat d'ànim Predisposició (d'algú) a actuar, a incidir en l'entorn. Ex.: Es veia que el seu estat d'ànim era més aviat depressiu.
exhalar l'ànima Morir.
f) Explicacions suplementàries
Existeixen diverses interjeccions per a animar: au!, vinga!, som-hi!, etc.
La frase exclamativa endavant les atxes! s'utilitza per a encoratjar a prosseguir una acció malgrat les dificultats.
En un registre popular o familiar s'expressa per mitjà de frases com pit i fora!. Ex.: Au, vinga pit i fora! Tothom a treballar!.
2. [sentit moral d'algú] consciència, cor, entranyes
a) Explicacions d'ús
Ex.: Mira que fer-li això a sa germana, pareix que no tinga consciència.
3. [persona que anima un col·lectiu] essència
a) Explicacions d'ús
La tradició religiosa ha estès la creença que el que és veritablement important a la vida és l'ànima (o esperit). A partir d'aquesta creença també es denomina ànima la persona que lidera un equip o un grup, com a essència del col·lectiu. Ex.: Sense ella no van enlloc: és l'ànima de l'equip.
4. persona, individu, habitant
a) Explicacions d'ús
En aquesta accepció trobem un ús corrent del mot ànima en els noms alternatius persona o individu, mentre que habitant té un ús de caràcter administratiu i més formal. Ex.: A les dotze de la nit el carrer estava buit, no hi havia ni una ànima. / En aquest barri, hi habitaven tres mil individus. / Hi vivien tres mil habitants al poble.