Glossari
A
abaltiment — endormiscament (son 1)
abaltir-se — adormir-se, ensopir-se, endormiscar-se (dormir 5)
abandonar — oblidar 3, plantar 3
abandonat — oblidat, desemparat (sol 3)
abast — extensió, amplària (espai 2)
abast (donar l'...) — arribar-hi (donar 1d)
abastar — arribar a assolir (agafar 5; bastar 1c Der; haver 1)
abatoll — soroll estrepitós, rebombori (soroll 3c)
abatre — tombar v. tr. 1c CS
abatut — trist 1, 2c
abeurador — recipient 1c CS
abillar — vestir luxosament (adornar 1c; vestir 1)
abjecte — desagradable (lleig 3c); odiós (odiar 1c CS)
abocador — lloc de rebuig (rebutjar 7c CS)
abocar — llençar, trabucar (buidar 1, vessar 1)
abominable, abominar — odiar 1c CS, 3
abonar — pagar 1 i 3; eixugar 3
abordar — una qüestió (tocar 8)
aborigen — natural m. 2c
aborronador, esborronador — terrible 1c
abraçar — estrènyer als braços (estrènyer 6); contenir (comprendre 3)
abrandar — encendre 3, escalfar 3
abraonar-se — agafar pel braó, assaltar algú (braç 1c Der)
abrasar — cremar v. intr. 1; escalfar 3
abreviació / abreviatura — curt 4 f
abrigar — tapar 3
abril — primavera 1
abrivat — fort 2c
abrusar — cremar 2, v. intr. 1; escalfar 2 i 3
abscisió — separació per mitjà d'un tall (tallar 1c CS)
absentar-se — faltar 3
absoldre — perdonar 1
absolt — lliure 5
absolució — gràcia 3c
abstergir — netejar 12
abúlia — peresa 1c CS
abundància — gran quantitat (pila 1c, munt 2d); triar i remenar (triar 1d)
abundant, abundós — ric 4
abusador, abusar — maltractar 1, 1c CS
abusananos, abuseta — maltractar 1c CS
acabalat — ric 1
acaballes — fi (f.) 1c, final 1c
acabament — final 1c
acaçar — perseguir amb insistència (buscar 2c CS; caçar 1, seguir 1)
acadèmia — estudi 4c
acalorament — foc 3
acaparar — aconseguir, acumular (cobrir-se 2)
acaramullar — omplir fins al capdamunt (omplir 2c)
acariciar — fregar 5
acatar — creure 2, obeir 2; seguir 4, escoltar 3
accedir a — entrar 1
accent — deix d'un parlar (parlar m. 2)
accepció — sentit 1c CS
accessible — còmode 5, fàcil 2, pla 3, senzill 2
accessori — peça 1c, eina pl. 1
accident — topar 1c CS
accídia — peresa 1
acció — obra 1
ací jau — fórmula d'un epitafi (jaure 3d)
aclamar — cridar amb entusiasme (cridar 1c CS)
aclaparar — per un pes, afeixugar (cansar 4)
aclariment — nota 1
aclarir — explicar 1
aclofar-se — deixar-se caure, escarxofar-se (seure 3)
aclucar — cloure els ulls (tancar 4)
acoblar — unir 1c, clavar 1c; música 3
acolloniment — por 3c
acollonir — fer por (espantar 3)
acollonir / collonar — ous m. pl. 1c CS
acolorir — pintar 1
acomiadament — adeu m. 1 i 1f
acompanyar — fer costat, anar o estar al costat (company 1c CS, portar 4)
acomplir — fer 4
aconseguir — arribar 3; agafar 1; cobrir-se 2; fer-se v. pron. 1
aconsellar — orientar 2, suggerir 1c CS, indicar 3
acoquinar — espantar 3
acord — pacte 1
acord (d' ...) — entesos (entendre 1c Der)
acordar — donar 1c; permetre 1c
acordonar — encerclar (tancar 3c)
acorralar — perseguir encerclant (seguir 1c CS; tancar 3c, estrènyer 7)
acostar-se — estrènyer-se 2
acostumar-se — habituar-se, fer-se a (alguna cosa)
acotar-se — ajupir-se (inclinar-se 2)
acotxar — abrigar algú al llit (tapar 3)
acovardir — espantar 1
acréixer — gran 1c CS, baixar 2 Ant
acte — fet 1
activitat — feina 2; fet 1; exercici 1; moviment 4; obra 1
actuació — música 2c; representar 2
acudir a — recórrer a 1
acudit — idea original (sortida 3)
adamantí — dur 2
adaptar-se — fer-se a v. intr. pron. 1
addicionar — afegir 1
adducció — explicació, argumentació (exemple 1)
adduir — aportar un argument (presentar 3c)
adelitar — plaure 1c
adesiara — de tant en tant (ara 1c Der)
adherir — afegir 3
adient — còmode 3
adinerat — acabalat (ric 1)
adir-se — caure bé, escaure (casar 2c, dir 1c Der)
admetre — reconèixer 3
administració — govern 4
admirar — sorprendre 2 // (-se): escoltar-se 1
admissió — entrada 1
adobar — reparar 1 // (algú): arreglar, arrissar (rebre v. intr. 1)
adoctrinar — lliçó 1c Der; orientar 2c
adolescent — noi 4; xic m. 1c CS
adonar-se de — olorar 2; remarcar 2
adoptar — recollir 3
adorar — estimar 2
adormiment — son m. 1
adormir-se, adormir-s'hi — dormir 1a, 1d
adormissar-se — dormir 5
adquirir — comprar 1
adreçar — enviar 1 // (-se): anar 1c; orientar 1
adret — sense defecte físic, aplomat (natural 3c)
adrogueria — botiga 1a i 1b
adult — madur 2c
adverar — avalar com a cert, com a ver (creure 1)
advers — contrari 2
adversari — enemic 1
adversitat — accident 6
advertència, advertiment — remarcar 1c Der
advertir — remarcar 1, 2; suggerir 1c CS; recordar 5
aeronau, aeroplà — avió 1, 1c
afadigar — fatigar
afaiçonar — donar forma a (forma 1d)
afaitar — raure el pèl // fig.: robar, esquilar (prendre 4)
afalac — lloança, floreta (flor 4)
afamat, afamegat — que té fam o gana (fam 1c Der)
afaneta — pispa, lladregot (lladre 2)
afany — força 1c; interès 1c; anhel (set 2, desig 1)
afanyar-se — donar-se aire, fer-ne via, no entretenir-se (córrer 6)
afartar-se — menjar 2
afavorir — favor 1c Der; adornar 3
afeblir — feble 1c CS, flac 1c CS
afecció — mal 1c
afeccionat — amic 2
afectar — ferir 3, sentir 2; interessar 2
afectat — per alteració de la salut (malalt 1c CS)
afecte — amor 3, voler m. 1; sentiment 1c CS
afectuós — amable 1a
afegiment — afegir 1c
afegir — unir 2
afegit, afegitó — afegir 1c
afeixugar — aclaparar un pes feixuc (cansar 4)
afer — fet 1c; cosa 2; pacte 2
afermar — estrènyer 4
afermat — segur 2c CS
aferrada — enganxada, baralla (barallar-se 1c CS)
aferrissar-se — lluitar 1c
afetgegar — pitjar una matèria flonja (fetge 1c)
afigurar — imaginar-se (figura 1c Der)
afirmar — sostenir 3
aflicció — pena 1c
afligir — colpir, afectar (molestar 3)
afligir-se — compungir-se, sentir-se'n (sentir 3)
afligit — trist 1c
aflorar — manifestar-se 1c; néixer 2c
afluixar la mosca — pagar un deute (tornar 2c)
àfon — insonor (mut 4)
afonar — enfonsar (fons 1c; tombar v. tr. 1c CS)
afònic — mut 1
afores (els...) — raval, lluny del centre de la vila (barri 1f); cor 2c Ant
afortunat — que té sort (sort 1c CS)
afranquit — lliure d'imposts, etc. (franc 1, 2)
afrau — pas estret (estret m. 1; grau 4; coll 3c; pas 7)
agafar — prendre 1, mantenir 4; emportar-se 1c // v. intr. arrelar (dins arrel 1c CS)
agafar — al joc de cartes (robar 5)
agarrar, agafar — retenir, subjectar (prendre 1, mantenir 4)
agarrat — garrepa, rata (avar 1)
agençar — disposar, adequar (instal·lar 1; propietat 3)
agermanar — unir 3, germà 1c Der
àgil — lleuger 2
aglevar-se — agrumollar-se (bola 2c CS)
aglomerat — fusta 1c
aglutinar(-se) — reunir(-se) 5
agombolar — tenir cura de (cura 3f)
agonitzar — morir 3
agosarat — atrevit (gosar 1c Der)
agradable — amable 1a; gust 3c CS
agradar — gràcia 2c CS; gust 3c CS; plaure 1
agradar-se — escoltar-se 1
agradós — agradable 1a, amable 1; gràcia 2c CS; gust 3c CS
agranar — escombrar (netejar 6; gra 2c Der)
agredir — picar 1c
agricultor — llaurador, pagès, camperol (obrer 2)
agrumollar-se — fer grumolls (bola 2c CS)
agrupar(-se) — reunir(-se) 5, aplegar 1c
aguaitar — observar vigilant (mirar 6))
aguantar — mantenir 2 i 4; sostenir 1; parar 2, tenir 2; sofrir 2
aguantar (un pes, una construcció) — patir 2
agudesa — gràcia personal (sal 2)
agulla (d'estendre) — gafa (agafar 1c CS)
agullada — punxó per a picar els animals de tir (punxar 1c CS)
agullonar — punxar amb l'agulló o punta de l'agullada (agulla 1c)
agusar — esmolar (punxegut 1c Der)
agut — fi adj. 2
aidar* — ajudar 2
aigua — líquid m. 4; pluja 1; saliva 1
aiguabarreig — confluència de rius (barrejar 1c Der, aigua 1c Der)
aigualera — humitat de les plantes (humit 1c CS)
aigualir — diluir amb aigua (aigua 1c Der)
aiguamoll, aiguamoix — indret humit (humit 1c CS, aigua 1c Der)
aiguanaf — extracte de tarongina o flor del taronger (taronja 1c Der, 1f)
aiguaneu — barreja de pluja i neu (aigua 1c Der)
aiguarràs — dissolvent (aigua 1c Der)
aiguat — pluja forta (aigua 1c Der, pluja 2, ploure 3c; tempesta 1c CS)
aiguavés — vessant (pendent m. 2)
aigüera — pica (recipient 1c CS, aigua 1c Der)
aïllar — separar 1c CS
aïllar-se — recollir v. intr. 1
aimar* — estimar 1a
aimia* — estimada (estimar 1f, estimat -ada 1c)
aïna — eina 1f
aïrar — enutjar (ira 1c CS)
aire — vent 1; aspecte (forma 1c)
aire (prendre l'...) — passejar 1
airina — vent 1c Dim
aixada — eina 1c CS
aixafar — cansar 3; cansar molt (mort 3)
aixafaterrossos — pagès 4f
aixec, aixecament — revolta (aixecar 5c Der)
aixecar-se — alçar-se del llit (llevar-se 1)
ajaçar-se — jaure (o jeure) 1, estirar-se 2
ajeure('s) — estirar 2; jaure (o jeure) 1; gitar-se v. pron 1
ajornar, ajornament — retardar, retard (retard 2 CS)
ajuntar — unir 1; recollir 1 // (-se): reunir(-se) 1 i 5; estrènyer-se 2c
ajupir-se — acotar-se, abaixar-se (inclinar-se 2)
ajustar — organitzar 3; una roba (estrènyer 3)
alacritat — diligència (esperit 4)
alarb — bàrbar (estranger 2)
alb — blanc 2
alba — matí 1c CS
alba (a trenc d'...) — quan clareja (matí 1c CS)
albada — matí 1c CS
albat m.— infant mort abans de l'ús de raó (infant 5)
alberg — hostal 1
albergar — hostatjar (rebre 3c)
albirar — percebre de lluny, ataüllar, distingir (descobrir 1a)
àlbum — recull musical (obra 5)
alça — apujar v. tr. 1c
alçacoll — coll 1c Der
alçador — prestatge (alçar 2c)
alcalà, alcassaba, alcàsser — castell 1c
alçaprem — peça 1c CS
alçar — aixecar; desar (guardar 1, ordenar 3, recollir 1c)
alçària/altura/altitud — alçada 1a
alçat — dret adj. 3
alcavot — sexe 2c CS (comerç s.)
alcoholitzar — embriagar 1
alcova — habitació 2
alçurada (mar...) — mar grossa (gros 3d)
aldarull — aixec (aixecar 5c CS); soroll 3c
alè — aire expirat (força 1c)
alè (sense...) — sense força, sense esma (cansat 2f)
alegria — riure 1c CS, sentiment 1c CS; pèl 2d
alegrois — expressions de joia (alegria 3)
alenada — aire expel·lit (corrent 2c)
alerta — compte interj. 1
alfange — sabre corbat (arma 1c CS)
alforja — saca de dues bosses (sac 2c)
algeps — guix (dormir 1d: dormir més que l'algeps)
aliança — pacte 4
aliar — unir 2c i 3c; barrejar 5
aliatge — combinació de metalls (barrejar 5c Der)
alienar — embriagar 2; vendre 1c
alimentar — mantenir 5
alimentar-se — sostenir-se 1
aliret — crit estrident (cridar 1c CS)
aljub — mena de cisterna (bassa 3)
all (gra d'...) — cadascuna de les parts d'un bulb d'all (gra 3c, all 1d)
allada — picada o salsa d'all (all 1c)
allargar — estirar 1, llarg 4c Der
allargar la mà — robar 3c CS
allargassar-se — durar 2
allargassat, allargat — llarg 1c Der
allau f. — massa de neu que davalla (fred m. 1c CS)
allauradorat — pagès 4
al·legar — adduir (presentar 3c)
allerar-se — gosar 3, permetre's v. pron. 1
allerat — lliure, no subjectat, no dependent (còmode 1c)
allevantat (vent) — est 1c Der
alliberar-se — salvar-se 2c
alliberat — franc 1
alliçonar — educar 1, ensenyar 2, preparar 3; lliçó 1c Der; orientar 2c
allioli — salsa (all 1c)
allipebre — salsa coent, picant (all 1c)
allisar — escalfar v. tr. 1; renyar 3; pegar 3c CS
allitar-se — llit 1c CS
allotjament — hostal 3, habitació 1c
allotjar — rebre 3c
allotjar-se — ocupar 1c; parar 1c, parar v. intr. 1
allunar — lluna 1c Der
allunyament — absència 2
allunyar — separar 1 // (-se): lluny 1c Der
al·lusió — exemple 1
almoina — donatiu (donar 5c, bústia 1e)
almosta — allò que cap a les dues mans (falda 2)
almud — mesura 2
alqueria — mas, casa rural (casa 2)
alta f. — incorporació (entrada 1)
altaveu/portaveu/portantveu* — veu 1c Der
altercació, altercat — baralla (barallar-se 2c Der)
altercar — barallar-se 2, lluitar 1c
alterós — d'una alçària impressionant (alt 3c Der)
altiplà — plana elevada (pla m. 1c CS)
altitud — alçada 1
altres (els...) — la resta (resta 2)
altura — alçada 1; muntanya 6; nivell 2
amagar — cobrir (tapar 4)
amagat — fosc, poc clar (obscur 2)
amainar — calmar-se el vent, la tempesta (quedar 3) // afluixar, remetre (fluix 1c Der)
amalgamar — barrejar 5
amanir — adobar 4
amanollar — agafar amb les mans (mà 3c Der)
amanós — fàcil d'amanollar, de manejar (còmode 1, útil 2, mà 3c Der)
amar* — estimar 1a
amarar — impregnar (humit 1c CS; mullar 2c)
amarat — xop, banyat (humit 1, banyar-se 2)
amarg / amargant — gust 1c CS
amargar — maltractar 1c
amarra — corda o cable que subjecta una barca (corda 2)
amarrar — subjectar amb una amarra (acostar 3, arribar 6)
ambicionar — cobejar (somiar 2)
ambient — clima 3
ambrat — groc 1c
ambulatori — centre d'atenció primària (hospital 1c)
amic — company 1 i 2
amidar — mesurar 1, mida 1c Der
amistançat — amant (amic m. 1)
amnistia — gràcia 3
amnistiar — perdonar 3
amo i senyor — amo absolut (patró 2, senyor 1d)
amoïnar — molestar 1c CS
amoïnar-se — preocupar-se 1c
amollar — deslligar 2c; llançar 2; prendre 1c Ant
amonestar — renyar 2
amotinar — aixecar 5
ampit — part inferior d'una finestra (finestra 1c CS)
amplada, amplària — distància transversal (mida 1c CS)
ampli — ample 1
amplitud — extensió (espai 2)
ampolla — recipient 1c
amputar — tallar 8
amuntegar — disposar en un munt (munt 2c Der, pila 1c CS)
amuntegar-se — reunir-se 3c
anaconda — serp 1c CS
anàlisi — estudi 1
anar — prendre 1c Ant
anar (bé, fi, a l'hora) — funcionar 1 i 2
anar a l'altre barri (al clot, al canyet) — morir 5
anar de ventre (de cos) — anar al vàter, defecar (cagar 1c)
anar-se'n — fugir 1; sortir 1; morir 4c
ancestre — ascendent, avantpassat (avi 3)
ancorar — fondejar, fixar la barca (arribar 6)
androna — carrer molt estret (carrer 1c)
ànec (fer l'...) — morir 5c
anècdota — fet 1c CS
anèmic — feble 3
angelet — nen 1c
angoixa — neguit 2 i 2c
angoixat — preocupat, neguitejat (trist 1c)
angost — estret 2
angúnia — neguit 2c
anhel — enveja 1; ànsia, afany (set 2, desig 1)
anhelar — desitjar (esperar 2)
anihilar — destruir 1a i 1e
ànima — persona 1, esperit 1; sentiment 2; motor 2
animació — emoció 3
animadversió — ràbia 1c
animalada (fam.) — pila 1c (gran quantitat)
animaló — bèstia 1c Dim; cuc 1c
animar — empènyer 2c, escalfar 3
ànimes — ombres (ombra pl. 1)
ànims — emoció 3
annex — veí adj. 1c CS
anòmal — estrany 3
anomalia — defecte 1c CS
anomenada — fama 1
anomenar / nomenar — nom 1c CS
anormal — estrany 3; normal 2c Der
anorrear — destruir 1
anotació — nota 2
anotar — un text breu (escriure 1)
ansat — pot proveït d'ansa (eina 1c CS)
ansietat — angoixa 1, neguit 2
antagonista — enemic 2
antany — l'any passat, el temps passat (any 1c Der)
antecedent — notícia 4c
anticipar-se — avançar-se 1
antídot — remei 3
antigor, antiguitat — antic 1c, vell 2c
antipatia — mania (ràbia 1c, idea 3)
antre — habitacle miseriós (habitació 4)
antull — caprici (enveja 5)
anunciar — manifestar 1c; indicar 1
anus — cul 1
any (aquest...) — enguany (any 1c Der)
any (de bon...) — gras (gros 1c)
any (l'... passat) — antany
anyada — producte d'un any (any 1)
anyal/anual — any 1c
anyell — xai 1 i 1c CS; any 1c Der
anyenc — que té anys (any 1c, vell 1)
anys — anyades (edat 1, any m. pl. 1)
apa — au interj. 1
apagallums — estri per a apagar llums (llum m. 1c CS)
apaïsat — rectangular (quadrat 1c)
apallissar — picar 1c, pegar 3, escalfar v. tr. 1
apamat (tenir...) — conèixer a fons (conèixer 2f)
apanyar — reparar (adobar 1 i 4)
apardalat — babau (pardal 1c Der)
aparedat — tapat, sense obertures (cec 5)
aparèixer — arribar 2c; sortir 4
aparell — màquina 2c
aparença — cara 2; figura 2, forma 1; presència 1; semblar 1c CS; color 2, ombra 4
apariar — adobar 1
aparició — esperit 3
apartament — casa 1; habitació 1c, pis 2
apartar — separar 1; treure (o traure) 2c
apassionament — emoció 3
apassionar-se — emocionar-se (emoció 3c Der, escalfar-se 1)
àpat — moment regular de menjar: esmorzar, dinar, berenar, sopar (menjar m. 3)
apàtic — fresc 3
apedregar — pedra 1c Der
apel·lació — denominació (nom 1)
apel·latiu — designació col·lectiva (nom 3c)
apersonat — persona 1c Der
apetència — gola 4c
apetir — desitjar (plaure 1c)
apetit — fam 1; gola 4c; set 2
apiadar-se — emoció 7c Der
apilar — munt 2c Der, pila 1c CS
apilonar — munt 2c Der
apinyar-se — estrènyer-se 2c
aplanat — llis 1c
aplec — trobada (aplegar 1c Der, unir 3c CS)
aplega — recol·lecció (unir 1c Der i 3c CS)
aplegar — recollir 1, unir 3, reunir 1, fer 3; arribar 1; interessar 1
aplomat — assenyat, adret (serè 2c)
apocat — indecís, pusil·lànime (covard 1c); vergonyós (vergonya 2c CS)
apòleg — exemple 1c CS
apoquinar — pagar v. intr. 1
aportar — afegir 1
apostar — jugar-se v. intr. pron. 1d
apòstol — deixeble (alumne 1c)
Apostoli [pronunciat: apostòli] — Sant Pare (pare 1c)
apotecari — farmacèutic (botiga 1e)
apreciable — sensible 1c
apreciar — avaluar (mesurar 4)
apreciat — preuat (preu 2c CS)
aprehendre — aprendre 2; entendre 2
aprensiu — sensible 2c
apretar* — estrènyer 1b*
apreuar — valorar (estimar 3, 4)
aprofitar — servir 1
apropar* — acostar 1a, 1b
apropiar-se de — robar 1
apropiat — adequat (natural 3)
aprovar — trobar bé (provar 4c CS)
aprovisionar-se de — fer 3
aproximar — acostar 1
aptesa — habilitat (experiència 1)
aptitud — competència (experiència 1; sentit 3)
apuntar — anotar (escriure 1)
apunts — nota 1 [pl.: notes]
apunyegar-se — batre's a cops de puny (barallar-se 1c)
aqüeducte — pont 1c CS
aquós — líquid
aranya — llum m. 1c
arboradura — arbre 1c DER
arbreda — conjunt d'arbres (arbre 1 c Der; bosc 1)
arbust — planta 1c CS
arcaic — antic 2
ardit m. — artifici, arteria (art 1c); trampa 2c CS // adj.: valent 3
argent — metall 1a, 1d
argent viu — mercuri (metall 1a i 1d)
argila — terra 2
argue — cabrestant, mecanisme per a traslladar pesos (peça 1c CS)
àrid — sec 1c
aristòcrata — senyor 2c CS
arlot — sexe 2c CS (comerç sex.)
armada — forces navals (exèrcit 1) // ramat (o ramada) d'engreix (grup 4c CS)
armador — arma 1c Der
armar — música 3
arment — ramat de bous o cavalls (grup 4c CS)
armistici — pacte en un conflicte bèl·lic (pau 1c CS, guerra 1c Ant)
aroma — olor 2
arpa — grapa (mà 1a)
arpa (gent de l'...) — malfactor (mà 1c Der)
arpada — estrebada amb la mà (mà 1c Der)
arpiots — eina 1c CS
arqueta — capsa 1c
arrabassar — emportar-se 2, prendre 3, arrencar 2
arracada — mala peça, espavilat (pardal 2)
arraïmar-se, amuntegar-se — reunir(-se) 3
arrais — patró 4 i 5
arraix adj. — avar 2c i 2e
arrambar — aproximar (acostar 2); emportar-se (mossegar 3)
arran — fregant a terra (ras 1)
arranjar — adobar 1, reparar 1; ordenar 2, parar 3, preparar 2c; organitzar 3
arranjat — endreçat (net 4)
arrap — esgarrapada (ferida 2)
arrapar-se — agafar-se 1c
arrasar — destruir 4
arrauxat — forassenyat, exaltat (madur 2c Ant)
arreglar — reparar 1; ordenar 2; rebre v. intr. 1; establir-se (estar 2c)
arrelar — una planta (agafar v. intr. 1); una persona
arremolinar-se — amuntegar-se (reunir-se 3)
arrencada — empènyer 1c CS
arrendament — lloguer (llogar 1c Der)
arrendar — llogar 1
arrenglerar — posar en renglera, en línia (línia 3c Der)
arrepapar-se — escarxofar-se, aclofar-se al seient (seure 3)
arreplegar — aplegar 1, recollir 1; prendre 1c CS, plegar 2; ordenar 2
arreplegat — perdulari, pòtol (pobre m. 2)
arrere — endarrere (darrere 1c Der)
arrestar-se — aturar-se 1f
arrimar — acostar 2
arriscar-se — jugar-se-la v. pron. 1d
arriscat — perillós (perill 1c CS)
arrissar — castigar (adobar 6); esquilar, robar (prendre 4)
arrombollar-se — reunir-se 3
arronsar — encongir, empetitir (petit 1c CS)
arrop — confitura de most (dolç 1c CS)
arrossegall — allò que s'arrossega (cua 3)
arrossegar — emportar-se 2, portar 1c CS; engrescar, animar (emoció 5 c CS)
arrufar — contreure les faccions de la fesomia (petit 1c CS)
arrugar — contreure o rebregar un paper, una roba, etc. (petit 1c CS)
arruix! — au! interj. 2
arruixar — v. ruixar (regar 1)
arsenal — dipòsit d'explosius (magatzem 1c CS)
art m. — habilitat (estil 1); ormeig de pesca (xarxa 1c CS)
artefacte — instrument simple (màquina 2c)
artell — articulació dels dits (dit 1c CS)
arteria [accent a la 'i'] — astúcia (art 1c Der; trampa 2c CS)
artesà — qui fa un ofici manual, menestral (obrer 1c CS)
article — escrit publicat (notícia 2c CS)
artifici — estratagema (m.), astúcia (art 1c)
arxiu — recull de documents (dipòsit 4)
arxivar — endreçar documents (ordenar 4)
ascendència — raça 1c CS
ascendir — pujar 1
ascendent — avi 3 // (pl.): família 1c
ascensió — pujada 1
ascla — estella (tros 4)
asclar — fer estelles (trencar 5, separar 3 c CS)
asèptic — esterilitzat (net 2)
asfixiar — ofegar 1
aspa — creu 3
aspecte — cara 2, figura 2, forma 1; planta 4, presència 1
àspid — serp verinosa nord-africana (serp 1c CS)
aspirar — respirar 1 // (... a): esperar 2
assabentar — informar 1, saber 1c CS
assaborir — gust 1c CS, tastar 1
assaig — estudi 2c; experiència 2, prova 1
assajar — provar 1
assaltador — saltejador (lladre 3)
assaltar — saltejar (robar 6), atacar 1
assaonar — una pell, un aliment (adobar 3 i 4)
assaonat — que ha arribat a la seva saó (madur 1); gros 3
assassinar — matar 1c CS
assecar — eixugar 1, sec 1c Der (v. eixut/sec)
assedegat — que té set (set 1c Der)
assegador — camí per al bestiar (pas 5c)
assegurança — segur 1c Der
assegurar — sostenir 3
assemblar-se — semblar 1
assemblea — reunió plenària (ple m. 1)
assentar — anotar (escriure 2)
assentar-se* — seure 1b
assenyalar — ensenyar 3; indicar 2; remarcar 1
assenyat — raó 2c; madur 2, seriós 1
assessorar — orientar 2
assetjar — encerclar (estrènyer 7)
asseure's/seure — seure 1a
asseverar — afirmar (dir 1c, sostenir 3c)
assistència — presència 2; servei 1, cura 3 (cures)
assistir — orientar 2; sostenir 2
assistir (no...) — faltar 3
associar — interessar 1; unir 3c
assolar — destruir 4
assolellat — el cel, el temps (serè 1c, ras 3)
assolir — arribar 3c, rebre 1c
assossec — tranquil·litat (reposar 1c CS, tranquil 2c CS, pau 2c)
assossegat — serè 2, tranquil 2
assumpte — afer 1, fet 1c, pacte 2
astorar — espantar 2
astúcia — trampa 2c CS
astut — intel·ligent 2; llarg 4
atabalar — molestar 2c CS
atacar — ferir 1d, 1f; mossegar 2
ataconar — comprimir (omplir 2)
ataconar-se — afartar-se (fart 1c CS)
atansar — acostar 1; omplir 2; pitjar
atapeir — omplir a fons, comprimir (omplir 2)
atapeït — ple del tot (ple 2; espès 1)
ataquinar — pitjar 1c CS
ataronjat — de color de taronja (taronja adj. 1c)
ataüllar — veure de lluny, albirar (descobrir 1a)
atemorir — espantar 1
atenció — interès 3, escoltar 2c Der; cura 1; compte 3 // alerta (compte interj. 1)
atendre — obeir 1, escoltar 2; servir 2
ateneu — associació, entitat (centre 4)
atènyer — arribar 3c, rebre 1c
aterrar — destruir 3; prendre terra un avió (terra 1d)
aterrar*/aterrir — espantar 2b*, por 5c CS
aterridor — terrible 1
aterrir — espantar 2, por 5c CS
aterrit — espantat (témer 1c CS)
aterroritzar* — por 5c CS
atiar — empènyer 2
atipar-se — menjar 2; cansar 6
atípic — rar 2c
atmosfera* [accent a la 'e'] — clima 3b
atònit — mut 3
atonyinar — pegar 3c CS, escalfar v. tr. 1
atorgar — permetre 1c; donar 1
atracció — interès 3c; número 2
atrafegat — ple de problemes, feines, obligacions (feina 1c CS)
atrapar — agafar 1, parar 1c, pescar 1c i 4c; rebre 4, sorprendre 6
atreure — fer venir, seguir (interessar 3)
atrevir-se — gosar 1
atribuir — fer 7
atribut — qualitat personal (tret 3c)
atrocitat — acte molt cruel (disbarat 2)
atrotinat — vell 1c
atudar — apagar 1f
atuell — recipient 1 i 1c CS; vaixell 3 // per a líquids (aigua 1c)
atur — aturar 1d
atura, aturador, aturall — cosa que atura, que conté (aturar 1c Der)
atura (gos d'...) — gos de pastor (gos 1d)
aturada — parada, interrupció (quedar-se) 1c Der; estació 2)
aturar — parar 1; paralitzar 3
aturar-se — en un joc (plantar-se 2) // retenir per a si (quedar-se 1)
aturat — encantat, estaquirot (tranquil 1); desocupat (aturar 1d)
atxes (endavant les...) — crit d'encoratjament (ànima 1f)
atzabeja — color negre (negre m. 1c)
atzagaia — arma 1c CS
atzagaiada — disbarat 2
atzembla — bèstia de càrrega (cavall 1c)
atzucac, cul-de-sac — carreró sense sortida (carrer 1d)
au — ocell 1
auca — narració breu il·lustrada (teatre 1f)
aücar — esbroncar (cridar 1c CS)
audaç — valent 1c
audició — fet d'escoltar (escoltar 1c Der)
audiència — sessió d'un tribunal; el tribunal mateix (sala 2, 3)
aula — sala d'un centre docent (estudi 4c)
aurora — primera llum del dia (matí 1c CS)
aüssar — pujar 2c
auto — cotxe 1
autònom — que funciona per ell mateix (lliure 2)
autor — creador d'una obra (escriptor 1)
autoritat — poder de manar (poder 1)
auxili — ajut (servei 1c)
avalar — garantir (respondre v. intr. 1)
avalot — alçament, aixec (aixecar 5c CS, moviment 5)
avalotar — alçar, revoltar (aixecar 5)
avaluar — apreuar, taxar (estimar 3); mesurar 3; provar 2c
avant — endavant (avançar 1c CS, davant 1c Der)
avantatge — situació de qui va al davant (interès 1; bé 1)
avantbraç — part anterior del braç (braç 1a)
avantguarda — posició avançada en una confrontació (front 3)
avantguardista — persona avançada al seu temps (modern 1c, nou 2c)
avantpassat — d'una generació precedent (avi 3; pl.: família 1c)
avar — gasiu, poc generós (enveja 3c Der)
avarícia — gasiveria, cobejança (enveja 3)
avariciós — que té avarícia (avar 1, enveja 3c Der)
avenç — progrés, fet d'avançar (avançar 1c CS)
avenc — cova subterrània (cova 1c)
avenir — combinar, entendre's (lligar 3)
avenir (no saber-se'n...) — no fer-se'n el càrrec, no entendre (entendre 6c Ant)
avenir m. — futur m. 1
avergonyir — fer sentir vergonya (vergonya 1c Der)
aversió a (tenir...) — odiar 2
avesar-se — habituar-s'hi (fer-se amb v. pron. 1)
avi — persona gran (avi 2c)
avis (Casal d'...) — centre social per a la gent gran (avi 2d)
aviam*, meiam* — vejam (veure 1f)
aviar — engegar (via 1c CS)
avidar — un animal (mantenir 5)
avidesa — enveja 3
avinent — accessible, fàcil (còmode 5; ocasió 1c Der)
avinentesa — ocasió 1
avinguda — via ampla d'accés (carrer 1c)
avinguda (d'aigua) — corrent 1
avior — temps antic, antigor (vell 2c CS)
avisar — recordar 5
avituallar-se — acumular, proveir-se (fer 3)
B
babau — encantat, crèdul (ase 2; infeliç 2)
babi — avi 1f
bàbia, baba — àvia (avi 1f)
bac — cop, patac (accident 3)
baconera — cort de bacons o porcs (quadra 1f)
bacora — figaflor, varietat de figa grossa (figa 2); vulva, carxofa (sexe 2c CS)
badadura — escletxa, clivella (forat 11)
badall — fet d'obrir la boca, de badallar; escletxa (obrir 1f)
badar — obrir 1; encantar-se mirant, etc. (distreure's 1); obrir 1, tancar 1c Ant
badar boca — obrir la boca (boca 1d, obrir 1a)
badar boca (no...) — no dir res, callar (callar 1c CS)
badiu — forat 2; forat del nas, nariu (nas 1d); pati 1 i 2c
badoquejar — distreure's 1
baga — nus de bon desfer, llaç (nus 1a)
bagatel·la — cosproa petita, insignificant (petit 4c CS)
bagassa — v. prostituta
baiard — llitera (llit 1c CS)
baix de sostre — curt 5d; baix 1d
baixada — terreny o camí pendent (costa 2)
baixada/pujada — pendent m. 1
baixador — estació de tren secundària (estació 3)
bala — bola 1; tret 1c CS; paquet 1c CS
baladrejar, baladrar — cridar 1c
balafiar — malgastar (gastar 3)
baldar — esgotar (cansar 3)
baldat — cansat, esgotat (cansat 2, mort 3)
baldric — banda de pit travessera, de gairell (banda 2c)
baliga-balaga — cap de pardals, eixelebrat (cap 2d)
ball — diversió on es pot ballar (festa 2c)
ballada — fet de ballar (ball 1)
ballar-la — passar dificultats (ballar 1d)
ballar-la negra — patir 1c
ballaruca, ballaruga — ball 1c
balma — cavitat poc profunda (cova 1c)
balmar — buidar 2
balmat — buit (buidar 1c CS; tou 2)
baluard — fortificació d'una muralla (fort m. 1)
ban — crida, disposició de l'autoritat (llei 1c)
ban — costat (banda)
banana/plàtan — banana 1
bancada — seient continu d'una sala de sessions (banc 1c Der)
bancal — seient amb caixa (banc 1c Der); terra dins marges (camp 1c CS; tros 6c)
bancarrota — fallida econòmica (banc 3c CS)
banda — costat 1, cantó 2; part f. 3; grup 2; grup musical (música 3)
bandada — banda 3c Der, grup 4c CS
bandit — bandejat, que viu fora de la llei (lladre 3)
bàndol — grup 2, partit 1; banda 3, costat 4
bandoler — bandit, que actua en bàndol, lladre de camí ral (lladre 3)
bandositat — bàndol (banda 3c Der)
banquet — convit copiós (àpat 2)
banyada — bany 1
banyam — conjunt de les banyes (banya 1c Der)
banyar — mullar 1
banyar-se — ficar-se dins l'aigua (nedar 1c)
banyegar — tossar amb les banyes (banya 1c Der)
Banyeta (en...) — nom jocós del dimoni (dimoni 1c, banya 1f)
banyó — banya 1c Dim
banyota — bany 1c
baquetejar — maltractar 2
baralla — disputa (guerra 2c CS); joc de cartes (carta 3c)
barallar-se — disputar (lluitar 1)
barandat — envà (paret 3)
barata, baratar — canvi 1, canviar 1
barbamec — que no té pèl a la cara (barba 1c Der)
bàrbar — estranger 2; dolent 5
barbaritat — disbarat 2; gran quantitat (pila 1c)
barba-serrat — que té la barba atapeïda (barba 1c Der)
barbó — barbeta (barba 1a)
barbollar — xerrar 1c CS
barca — vaixell 1c CS (barco*: barca 1b, vaixell 1b)
barcella — mesura 2
barda — núvol 5
barjaula — v. prostituta
baró — home 3
barra (tenir...) — tenir la cara gruixuda, tenir galtes (cara 1d)
barrabassada — disbarat 2
barraca — cofurna, antre (habitació 4)
barral — càntir (ampolla 2c)
barranc — xaragall (riu 1c)
barrar — tancar amb una barra, impedir el pas amb una barrera (tancar 1c CS)
barreja — fet de barrejar (barrejar 1c CS); guerra 1c CS
barrejadissa — barreja confusa (barrejar 1c CS)
barretina — cap 3, pensament 2
barri (anar a l'altre...) — morir 5c
barri (enviar a l'altre...) — matar 1c
barriada — barri 1a
barrija-barreja — barreja complexa (barrejar 1c CS; ordre m. 3c Ant)
barrinar — pensar, rumiar (raó 1c CS)
barroer — mancat de finor, de traça (fi 4c Ant)
barrufet — follet (boig 1f)
barrut — pocavergonya (vergonya 1c CS)
basament — base d'una construcció (planta 3)
basarda — temor molt gran (por 6)
basca — desmai, cor 1d (cobriment de cor)
bàsic — clau adj. 1; necessari 1c
basílica — església 1
bassal, bassiol — bassa 1; piscina 1c
bassetja — arma de git (arma 1c CS)
bastida — plataforma de construcció (obra 3c)
bastiment — aparellatge (obra 3c); embarcació (vaixell 2)
bastir — construir (muntar 1)
batalla — confrontació de guerra (guerra 1; lluita 1 i 2, lluitar 1c CS)
batallador, bataller — lluitador (lluitar 1c CS)
batallar — combatre (guerra 1c CS; lluitar 1); escarrassar-se, maldar
batalló — grup militar (grup 3)
bategar — barallar-se (lluitar 1c); batecs del cor (pols m. 1a, 1d)
batibull — desordre (ordre m. 3c Ant)
batlle — alcalde (autoritat 1c CS)
batre — colpejar, picar (pegar v. intr. 1)
batre's — lluitar 1
batussa — baralla, combat (guerra 2c CS; lluitar 1c CS; barallar-se 1a, 1c CS)
batzac — cop 1c
baula — anella (roda 3c CS)
bavalles — saliva 1c
bavejar — treure baves o bavalles (saliva 1c Der)
be (o mè) — xai 2a i 2f
bebè — infant 4, xiquet 1c, nen 1c
becaina — dormida breu (dormir 2)
becaina (fer una...) — dormir una estona (reposar 2)
befa (fer...) — fer mofa (riure's v. pron. 1)
beguda (fer...) — esmorzar v. intr. 1c
bell — bonic 1
bell (de... antuvi) — en primer lloc (bell 1d)
bellugadís — que belluga molt (bellugar 1c CS)
bellugar — moure 1; (desplaçar) tirar 5
bellugueig — fet de bellugar (bellugar 1c CS)
belluguet — persona bellugadissa (bellugar 1c CS)
benefici — interès 1c; guanyar 1c CS; profit (partit 4)
beneit — ase 2, curt 5; gruixut 3; infeliç 2
beneitó — infeliç 2
benevolència — gràcia 3
benjamí — fill petit, caganiu (petit 7f)
béns personals — efectes m. pl. 1
bens (o mens) — xais d'un ramat (xai 1f)
benzina/gasolina — benzina 1a
berena, berenar — en alguns parlars, esmorzar (esmorzar m. 1b)
berlina — tipus de vehicle (automòbil 1c CS, cotxe 1c)
bertranada — bèstia 1c CS
bes, besada — petó 1, 1c
besavi — pare de l'avi (avi 1c Der)
bescantar — criticar (cantar 1c)
bescanvi — intercanvi (canvi 1c)
bescanviar — intercanviar (canvi 1c Der)
bescollada — clatellot (bolet 2, coll 1c Der)
besllum — llum indirecta (llum 1c Der)
bessó, bessonada — germà 2
bèstia — animal 1
bestiar — conjunt de bèsties d'un mas (bèstia 1c Der)
bestiari — conjunt de bèsties en una obra publicada (bèstia 1c Der)
bestiola — animal petit (bèstia 1c Dim; cuc 1c)
beuratge — beguda remeiera (beure 1c Der)
beure — ingerir líquid (prendre 7, prendre's v. pron. 1)
bici — bicicleta
bigarrat — color 1f
bisbètic — estrany 3
bitxo — picant (dit 1f)
blanquet — tipus d'embotit (botifarra 1)
blanquinós — que tira a blanc (blanc 1c Der)
blasmar — atacar 3
blasó — escut, armes nobiliàries (arma 1)
blat de moro — panís, dacsa (blat 1c)
blau cel — blau clar (blau 1c)
blau marí — blau fosc (blau 1c)
blauet — blavet, substància blava de la bugada (blau 1c Dim)
blavós — que tira a blau (blau 1c)
bleda — sense personalitat (animal adj. i m. i f., 2c)
bledes — planta comestible (verdura 1c)
bloc de cases — encerclat per vies per a vehicles i vianants (illa 2)
bo m. — persona molt bona (sant 2)
boa — serp gegantina (serp 1c CS)
boc — mascle de la cabra (cabra 1a)
boç — morrió (tapar 3c CS)
boca — d'animal (gola 1c); gust 2; forat 4; entrada 3
boca de nit (a...) — a la tarda, al capvespre (tarda 1c CS)
bocabadat — atònit de sorpresa (mut 3)
bocamoll — indiscret (boca 1c Der, 1f); tou 1f
boçar — vomitar, buidar (gitar 3, treure 5, llançar 5)
bocassa — boca 1c Der, gust 2c
bocaterrosa — de cara a terra (boca 1c Der; jeure o jaure 1f)
bocí — tros 1; part f. 2; mica 1
bocinada — mica 1c CS
bocoi — bota 1a
bòfia — mentida (bola 3, mentida 3)
boicotejar — rebentar 4
boig (parar ...) — embogir (parar 1d)
boirina — boira fina (boira 1c Der, núvol 3)
boix — nen 1c
boixar — practicar el sexe, fer l'amor, cardar (sexe 2c CS, amor 4f)
bol — recipient individual hemisfèric (got 1c)
bola — bòfia, mentida (mentida 3)
bola (fer ...) — mostrar els bíceps (bola 1d)
boles — testicles, collons, ous (ou m. pl. 1)
boles de picolat — mandonguilles (picar 2c CS)
bolet — bufetada, bufa (cop 2)
bolic — paquet 1
bolígraf — ploma 2c CS
bolquers — tova, embolcall infantil de la part baixa del cos (tou f. 2)
bolso* — bossa 1f
bomba (a prova de...) — segur 2f
bonegar — renyar 1c CS
bones!* — bon dia i bona hora, bon dia a tothom (bo 1f)
bon temps — primavera 1c
bonic, boniquet — bell 1, 1c CS
bonior — remor sorda d'un borinot, de renou de xerradissa (cantar 2a-A20)
bonyiga — buina, excrement de vaca (cagar 1c CS, merda 1c)
boqueta de cigró (de pinyó, de pinyol) — boca 1c
borbollons (a...) — bullint a galls (gall 1d)
bord (a...) — dins l'embarcació (vaixell 1f)
bordegàs — galifardeu, xicot (noi 6)
bornar — lluitar 2
borrall — pols 1c CS
borrall (no entendre-hi un...) — no entendre res (entendre 1d)
borràs — teixit bast (roba 2c)
borràs — (anar mal de ...) — anar malament (anar 1d)
borratxera — embriagar 1c CS, gat 2
borratxo — embriagar 1c CS, gat 2
borreguets — núvol 1c, 1d
borrissol — pèl moixí (pèl 1c)
borró — brot (brotar 1c CS)
borronar — brotar 1, néixer 2c
borum — rebombori, enrenou (soroll 3c)
bosc — arbreda salvatge (planta 1c CS)
boscúria — immensitat boscosa (bosc 1c)
bosquerol — que es cria a bosc (bosc 1c Der)
bossa — sac 2; diners (diner 2)
bossell — politges, corrioles (peça 1c CS)
bot — salt 1; embarcació (vaixell 1c); bota 2a
bots i barrals (ploure a...) — descarregar molta pluja (ploure 3)
bota — sabata 1c CS
botànica — planta 1c CS
botar — saltar 1
botar foc — calar foc (encendre 1c, cremar 1c)
botella — ampolla (recipient 1c); bota 2c Der
botet — bota 2a
botet (fer el ...) — somicar, sanglotar (bota 2d)
botet (tocar el ...) — afalagar per a fer parlar (bota 2d)
botifler — botifarra 2
botiga — establiment (comerç 3)
botija, botijó — recipients (ampolla 2)
botir — inflar 1c
botó — de la roba (agafar 1c CS); centre (roda 1c CS, peça 1c CS)
botonar — treure borrons una planta (néixer 2c); tancar amb botó (tancar 6)
botre — saltar 1c CS
botxar — suspendre en un examen (tombar v. tr. 2)
botxí — castigar 1c CS
botzinar — rondinar 1c CS; queixar-se 1c
bou — art de pescar (art m. 1c)
boual, boval — cort de bous (quadra 1f)
braç — estrat social (mà 2)
braç (estirar més el... que la màniga) — fer més despeses del compte (braç 1d)
braça — braç 1c Der
braçatge — braç 1c Der
bracer — obrer 2
bracet (anar de...) — agafats del braç (braç 1d)
bram — d'un animal (cridar 1c CS, cantar 2a-A10)
brama — notícia 5
bramar — cridar 1, 1c CS
bramul — d'un animal (cridar 1c CS, cantar 2a-A12)
branc — derivació d'un camí (branca 1a, 2)
brancó — part de branca (branca 1)
branda — flama (encendre 3f)
brandó — teia (encendre 3f)
branquilló — branca 1c Dim
braó —braç 1a (entre l'espatlla i el colze); força 1 i 1c
bràquets (d'ortodòncia) — ferro m. pl. 2 (ferros fam.)
brasa — carbó roent (foc 1c CS)
brau — fort 3 // m. toro (bou 1a)
brega — baralla (barallar-se 1c CS; lluitar 1c CS)
bregar — barallar-se 1; lluitar 1,3
breguejar — lluitar 1
brèndola — llistó prim, raig d'una roda (raig 3f)
bressol — llit d'infant (llit 1c)
brètol — algú sense escrúpols (vergonya 1c CS)
bretxa — obertura (forat 7)
breu — curt 4
bri — trosset de tija, cosa minúscula (pols 1c CS; pèl 3)
brial — faldó (falda 2c Der)
brianxa — vent fred (vent 2)
brida — fre i regnes d'una cavalleria (cavall 2); grapa 3c
brigada — persones encarregades d'una missió (grup 3)
brillant — lluent; interessant 2
brillar — lluir 1
brindar — oferir 1
brisca — vent fred (vent 2, gris m. 2); joc de cartes, bescambrilla
brigola — arma de git (arma 1c CS)
brisot — brisa forta (vent 1c Augm)
brivall — noi, al·lot 3, xic m. 1c CS
broc — obertura d'un recipient (boca 3)
brocs — romanços, raons (raó pl. 3)
brodar/bordar — cosir 1c CS // lladrar fort (cantar 2a-A7, cridar 2c CS)
broix — solitari, sol (sol 2c)
broixina — brianxa, taro, vent fred (vent 2)
broll — raig 1c CS, deu 3c CS; font 1c CS, ull 3c
brollador — font 1, ull 3c; raig 1c CS, deu 3
brollar — raig 1c CS, deu 3c CS; fluir 2; eixir 2
broma — boira 2
brometes — nuvolets (núvol 1c i 1d)
bronze — metall 1a i 1d
bròquil — verdura 1
brossa — palla 3c; escombraries (escombra 1f)
brostar — néixer 2c
brot — brotar 1c CS
brot (no dir ni...) — no dir res, callar com un mort (brotar 1f)
brot (no fotre...) — no treballar, no fer res (brotar 1f)
brotar, brotonar — treure brots (néixer 2)
brufada — núvol 4
bruig — soroll 1f
brunyir — netejar 11
brunzit — zumzeig, remor que fan les abelles (cantar 2a- A19)
brut — porc adj. 1
brutejar — tirar a brut (brut 1c Der)
brutícia — cosa bruta (brut 1c Der)
bua — mal 1c
buc — forat 9; ventre 1c, panxa 1c CS
bufa —bufetada (cop 2); bufar 2c Der; gasos (gas pl. 1c); mamella (mama 2c)
bufada — fet de bufar; cop d'aire (corrent 2c)
bufador — bufar 1c Der
bufaforats — borinot (forat 1c Der)
bufar-se — anar bufat, anar pet, emborratxar-se (petar-se 1c)
bufarell — vent que entra dins la casa (vent 2c)
bufarut — vent fort, ventada (vent 4)
bufat (anar...) — embriagar 1c CS, bufar-se v. pron. 1c
bufec — cop de vent (corrent 2c)
bufes — mamelles (pits m. pl. 1c)
bufeta — bufar 1c Der
bufetada, bufa — bolet 2, cop 2
bufetejar-se — barallar-se 1c
bufó, bufonet — bell 1c CS, bonic 2
bugada — rentar 1c CS
bugada (fer...) — netejar 2a, 2f
bugader — bassa 4c
buina — bonyiga, excrement de vaca (cagar 1c CS)
bull — tipus d'embotit (botifarra 1c CS)
bull (arrencar el...) — bullir 1c CS
bullanga — aixec (aixecar 5c CS)
bullent — bullir 1c CS
bullícia — moviment 5
bullir — coure 1c
bullir (fer... l'olla) — sobreviure, guanyar-se la vida (bullir 1d, olla 1d)
burla (fer... de) — estrafer (imitar 3)
burlar-se — riure's 1 // (... de): passejar-se (algú) 1
burxar — punxar 3; empènyer 2c CS; buscar 2c CS; molestar 4, mossegar 2
bus — autobús 1
busca — agulla 2, buscar 1f*, peça 1c CS
buscabregues, busca-raons — (buscar 1c Der, barallar-se 3c CS)
buscall — tros de llenya gruixut (buscar 1f)
buscar — cercar 1
butlla — llicència eclesiàstica (gràcia 3c)
butlleta — papereta on es certifica un dret, etc. (entrada 2)
butxaca (ficar-se algú a la...) — seduir 2d
C
ca — gos 1
cabal — conjunt de béns acumulats (diner 2c, fons 3)
cabal (fer ...) — fer cas (cas 1d)
cabalós — referent a un riu (gros 4); que té diners (ric 1)
cabàs — receptacle fet de tija vegetal trenada (recipient 1c CS)
cabàs (un... de) — un munt de, una pila de (pila 1c)
cabassat — contingut d'un cabàs (mesura 2)
cabdal adj. — principal (important 1)
cabdell — fil 1c CS
cabdill — capitost, líder (general m. 1; patró 3c)
cabeça d'all — bulb de l'all (cap 1f)
cabell/pèl — cabell 1a i 1b; pèl 1
cabota — cap 2c Der
cabrada, cabrall, cabrum — ramat de cabres (grup 4c CS, cabra 1)
cabretes — nuvolets (núvol 1c, d)
cabridar — parir la cabra (parir 3)
cabrit — fill de la cabra (fill 3c)
cabuda/capacitat — cabre 1c Der
cabut — caparrut (tossut 1c CS)
caca — defecació (cagar 1c CS)
caça/cacera — peça i acció de caçar / sortida d'anar a caçar (caçar 1c CS)
caçar — enxampar (sorprendre 5)
cacau — xocolata 1c CS; cop fort (cop 6)
cacaus — denominació informal dels diners (pesseta 3c)
cadàver — mort 5, ossos (os m. pl. 1), restes (resta f. pl. 3)
cadell — fill petit d'un mamífer (fill 3; petit m. 1)
cadellar — parir un mamífer (parir 3)
cadena — seguit de baules (peça 1 CS-instruments); seguit de muntanyes (muntanya 4)
cadenat — mecanisme de tancament (peça 1 CS-instruments)
cadiral — cadira de braços (cadira 1c Der, cadira 2)
cadolla — clot amb aigua (forat 7)
caduc — envellit (vell 4)
caducar — passar la data de vigència (vèncer 4)
caducat — en mal estat (podrit 2c)
cagada — error 1c CS
cagadubtes — persona indecisa (dubte 1c Der)
Cagaelàstics (fer la fi d'en...) — acabar malament (fi f.)
caganer — infant petit (infant 6, nen 2, xiquet 1c)
caganiu — el fill més petit (petit 7f, infant 6)
cagar-la — errar, fallar (vessar-la 1d), error 1c CS // Ant: sortir-se'n (lluir-s'hi v. pron. 2c Ant)
cagat — covard 2, gallina m. i f. 1
cagat (estar...) — estar escagassat, tenir por (témer 2)
caiguda — fet de caure (caure 1c Der); d'aigua (ràpid m. 1c, salt 2c)
caire — vora, límit; aspecte 3
cairell — projectil antic (arma 1c CS, gitar 1c CS; tret 1c CS)
caixa — denominació familiar de la caixa toràcica (pit 3)
calabruix — calamarsa, precipitació atmosfèrica (fred m. 1c CS, pedra 4c CS)
calador — lloc de pesca (pescar 1c CS)
calaix — receptacle llisquent, corredís (caixa 1c)
calaix (anar-se'n al...) — morir (calaix 1d)
calaixera — moble de calaixos (caixa 1c, calaix 1c Der)
càlam — estri d'escriptura antic (ploma 2)
calamarsa — precipitació sòlida d'hivern (pedra 4, neu 1, fred m. 1c CS)
calamarsada — pedregada abundant (fred m. 1c CS)
calamitat — catàstrofe (desgràcia 2)
calar — fer baixar un ormeig (llançar 2, pescar 1c CS); impregnar (mullar 1c)
calar foc — encendre 1c, cremar 1c
calb — cap pelat (cabell 1c CS)
calbot — cop amb la mà al cap (cop 4, 4c; bolet 2c)
calbot (de...) — en el joc de pilota, colp potent (cop 4f)
calbot i mig (de...) — barat 2
calça — mitja (mig f.)
calçar — posar el calcer (sabata 1c CS); una planta (enterrar 3)
calçar-se — preparar-se 2 (per a rebre)
calcària — pedra 2c CS
calcer, calçat — sabata 1 i 1c CS
calcigar — trepitjar, esclafar (dominar 2)
calcinar — cremar 2
calçot — ceba tendra colgada (ceba 1c CS)
calçotada — àpat col·lectiu de calçots (ceba 1c CS)
càlcul — dins l'organisme (pedra 3)
calcular — mesurar 3
calda — calor 2
calder, calderí, calderó — olla 1c
caldera — olla de grans dimensions (olla 1)
caldereta — olla 1c
caldre — necessitar 1
calefacció — escalfament artificial (escalfar 1c Der)
calent — obscè, libidinós (verd 4)
calentar*/escalfar, calfar — calent 1b*
calerons — diners (moneda 3)
calés — diners (diner 1c CS, moneda 3, pesseta 3)
calfar, calefactar — escalfar 1
calfred — fred 1c Der
calidesa — escalf (calor 3)
calitja — emboirament d'estiu (boira 1c)
caliu — barreja de brases i cendra (foc 1c CS)
callar (fer...) — imposar silenci; impedir la protesta (callar 1d)
callat adj. — reservat, de poques paraules (mut 2)
cal·ligrafiar — escriure estèticament (escriure 1c)
calma — paciència 1, tranquil 1c CS; pau 2c; pla m. 1c CS
calmat (temps) — cel (ras 3c, serè 2c)
calmós, calmut — persona (tranquil 1c)
calorós — assolellat (ras 3c)
caluix — d'un vegetal no llenyós (tronc 2)
calvari — símbol del patiment (creu 1; mal 1c)
calze — got 1c; part d'una flor (flor 1c)
camacurt — baix 2c
camada, camallada, gambada — passa llarga (pas 1c)
camàlic — portador (portar 1c CS) // (autor anònim): negre m. i f. 2
cambra/càmera — habitació (cambra 1a) // aparell: càmera (cambra 10)
cambra/habitació/quarto* — cambra 1a i 1b*
camí — vegada (cop 8)
caminal — via 1c
camp — fora ciutat (pagès 2, camp 2c)
campanya — fora ciutat (camp 2c, pagès 2)
camperol — llaurador (pagès 1)
campus — espai universitari (estudi 4c)
camús — que té el nas aixafat (nas 1c)
Can Felip — la comuna (servei 4f)
cana — mesura de llargària (metre 1c CS, pas 2)
canalla — conjunt de nens (infant 6c CS)
canell — part del braç (pols m. 1d, 3; braç 1a, mà 1c CS)
cangueli — por 3c
caní -ina adj. — propi del gos o ca (gos 1c Der)
canilla — conjunt de cans (gos 1c Der, grup 4c CS)
canoca, canyoca — d'un vegetal no llenyós (tronc 2)
cànon — dret 2, regla 2c, llei 2c; exemple 3c
canonada — llançament de canó (tret 1c)
cansar — molestar 1c CS
cansat — exhaust (mort 2); fatigat moralment (fart 2)
cant — so musical (so 3)
cantal — pedra cantelluda (pedra 1c)
cantar — desentonar (cantar 1 d i 4); parlar en un interrogatori (xerrar 2)
cantarella — to característic d'un parlar (cantar 1c Der); cançoneta enfadosa
càntir — recipient 1c CS
cantó — banda 1; costat 1c; racó 1
cantonada — cantó 1c Der
cantonera — moble de cantó (armari 1)
canviar — substituir 1
canya — de xuclar líquid (palla 4)
canyella — exterior de la tíbia (os 1c)
canyet — enterrar 1c CS
canyet (anar al...) — morir 5c
cap — fi (f.) 1, final 1, cap 6d
cap — pensament (judici 3, cap 2 i 3)
cap — capitost (patró 3; general m. 1, cap 4)
cap (abaixar el...) — obeir 1c
cap (escalfar-se el...) — capficar-se (pensar 5, 3)
cap (fugir del...) — desmemoriar-se (oblidar 1)
cap cot — consirós, capficat (trist 1c CS)
cap de brot, cappare — el primer, més destacat (cap 4a i 4d; brotar 1d)
cap de carbassa — ase 2c C
cap de colla — encarregat (patró 4)
cap de comarca — capital comarcal (ciutat 2, cap 5)
cap de fava — ruc 1c
cap de suro — ase 2c CS, ruc 1c
cap dur — ase 2c CS
cap i casal — ciutat principal (cap 5d)
cap quadrat — caparrut (tossut 1c)
capa — de pintura, etc. (mà 4, bany 2)
capaç de (ser...) — tenir capacitat de (poder v. tr. 1)
capacitat — cabuda (espai 1); expertesa (capaç 1)
caparrut — cabut (tossut 1c CS)
capatàs — cap de colla (mestre 2, patró 4)
capçada — bancal, feixa (camp 1c CS); d'un arbre (cap 6c Der)
capçal — del llit, etc. (cap 6c Der)
capçalera — del llit, etc. (cap 6c Der)
capdamunt (al...) — dalt de tot (cap 6d, final 1)
capdamunt (fins al...) — tip (cansat 5d)
capdavall (al...) — a baix de tot (cap 6d, final 1)
capdavant (al...) — davant de tot (cap 6d)
capella — lloc de culte d'ús reservat (església 1)
capficar-se — preocupar-se 1, pensar 3
capficat — preocupat (trist 1c CS)
capgirar — tombar 1c CS; cap 1c Der
capicua — palíndrom de xifres (cua 1c Der)
capir — comprendre 1, entendre 2, pescar 4c
capital f. — de comarca, de regió, de país (cap 5)
capital m. — diner 2c, fons 3c // adj. important 1, necessari 1c; (ciutat) cap 5
capitalista — ric 2
capitost — cap 1c Der, 4; patró 3c; general m. 1
capmàs (fer un...) — fer un càlcul general (comptar 2, compte 1)
capolar — tallar en trossos petits (picar 3, tallar 4); cansar 3
capolat — molt fatigat (cansat 2, mort 3)
cappare —cap 4
caprici — antull (enveja 5)
capsa — receptacle petit (caixa 1)
capsigrany — ase 2c CS, ruc 1c, cap 2c Der
captaire — pobre m. 1
capteniment — portar-se 1c CS
captenir-se — portar-se 1, conduir-se 1
captivar — seduir 1, agradar 3, interessar 3; embriagar 3
capturar — prendre
capvespre — vespre 1; tarda 1c CS
cara (fer... de) — semblar 1c CS
carabassa (color) — taronja adj. 1
caràcter — esperit 3, natural m. 1; color 2; signe d'escriptura (lletra 1)
característica — propietat 1, tret 3
caragirat — que no va de cara, hipòcrita (girar 1d, cara 1c Der)
caragol — tipus de clau amb rosca (clau m 1c)
carall — penis (sexe 2c CS)
carburant, carburar — benzina 1c CS; funcionar 1, 2
carcomprar — pagar cara una cosa (car 1c Der)
cardar — sentit sexual (clavar 3c, fregar 6), sexe 2c CS // fotre v. pron. aux. 1f
carena — buc d'una barca; línia entre dos vessants (muntanya 1c CS), serra 3
carència — dèficit (defecte 1c CS, absència 3, manca 1c CS)
carenejar — seguir la carena (serra 3c CS)
carener adj. — que va per la carena (serra 3c CS)
carestia — escassetat (necessitat 1c)
careta/carota — disfressa de la cara / cara grotesca (cara 1c)
cargol — peça 1c CS
carmenar — netejar, escarpir (cabell 1c CS)
carn i ungla — amic 1d
carnal (apetit...) — carn 3
carnatge — matança (carn 2c Der)
carpanta — fam 1c
carpó — os de l'extrem de l'espinada (os 1c, cul 1c CS)
carrall — v. tosca
càrrec — ofici 2, plaça 4; grau 1, nivell 4c
càrrec de (fer-se...) — ocupar-se de v. pron. 1c; comprendre (entendre 6)
carregar — farcir (omplir 2)
carregar-se-la — rebre v. intr. 1c
carrera — estudi m. pl. 1; tros 9c CS
carrerada — camí ramader (camí 1d)
carrerany — corriol (via 1c)
carretejar, carrejar — traginar (portar 2)
carretell — bota 1a
carreu — pedra 1c
carril, raïl — via 2
carrilet — tren petit (tren 1c, via 2f)
carrincló — pagès 4 (pej.: pagerol)
carta — lletra 5; notícia 3, ofici 3
cartabó — triangle de dibuix (regle 1c CS)
cartejar-se — escriure's v. intr. pron. 1
cartró — cartó
carvendre — fer pagar car; venjar (vendre 1c Der)
carxofa — bacora, sexe femení (figa 2)
carxot — clatellada, clatellot (cop 3 i 5)
casa — edifici 1, habitació 1c; obra 3c CS; parent 1c CS
casal, casalici — casa 3, edifici 1; palau 1
casament, casori — casar 1c CS
casar — unir 4
casc — ampolla 2
caseriu — nucli de cases petit, veïnat (vila 4, veí 1c Der)
cassola — recipient ample (olla 1)
cassussa — fam 1c
cast — recte 4
casta — mena 1c; ordre m. 2; raça 1; família 2c; sang 2
castanya — cop 2c
castell — fort m. 1; tipus de núvol (núvol 2)
castigar — maltractar 3c
casualitat — accident 6
catalana — mena d'embotit (botifarra 1c CS)
catalogació — ordre m. 1
catalogar — ordenar 4
catàstrofe — calamitat (accident 5, desgràcia 2)
catedral — església episcopal (església 1a)
categoria — estat 2; grau 2, nivell 4c; pes 3; to 3
categoritzar — ordenar 4c
caterva — colla esvalotada, renouera (grup 1c CS)
catifa — mena de tapís que cobreix el terra (tapís 1)
catre — moble de dormir, rudimentari (llit 1)
catxap — fill de la conilla (fill 3c)
cau — catau, amagatall (forat 6; racó 2c)
caure (fer...) — tirar a terra (tombar v. tr. 1)
caure a l'ull (de bon ull) — caure bé, agradar (ull 1d)
causa — motiu 1, raó 1; font 2c, llavor 4
causant — impulsor (motor 3)
causar — fer 7
cavalcar — muntar v. intr. i v. tr. 2
cavaller — senyor 2
cavallerissa — quadra 1 (per a cavalls)
càvec — aixada petita (cavar 1c Der)
ceba — obsessió (idea 1d)
cedir — prestar, no pagar al moment (fiar 1); donar temporalment (donar 4)
ceguesa — qualitat de cec (cec 1c Der)
cel ras — fals sostre (cel 1d)
cel (anar al...) — morir 1c CS
celebració — festa 2
cell — tipus de núvol (núvol 5)
cella — part del cos (cos 1c CS); tipus de núvol (núvol 5)
celler — lloc on es guarda el vi (magatzem 1c CS)
celobert — espai interior obert al cel (pati 1c; cel 1c Der)
censurar — renyar 2
centellejar — brillar 2
cèntims — diners (diner 1c CS, moneda 1, pesseta 3a i 3f)
centre — d'un lloc (mig m. 1); on s'estudia (estudi 4c)
centúria — segle 1
cenyir — estrènyer 3
cep — planta de la vinya (vi 1c CS); bolet 1f
cepat — robust (fort 2, gros 1c)
ceptre — vara, símbol de la monarquia (corona 1c)
cerç — vent fred de mestral (vent 1f)
cerca — acció de cercar (cercar 1c Der, buscar 1c CS)
cerca-raons — busca-raons (barallar-se 3c CS)
cercar — buscar 1
cercar a fons — recercar 1
cercle — rodona (roda 3)
cèrcol — roda 3c CS
cereal — gra 3
cerebral — persona (fred 3)
cerimònia — del cristianisme (missa 1)
cert — segur 3
cèsar — títol d'emperador romà (rei 1c)
cicatriu — senyal 5
cicatritzar — una ferida (tancar-se 1)
cigala — animaló; penis (sexe 2c CS, pardal 3)
cim, cimal — dalt de la muntanya (muntanya 3)
cingle, cinglera — penya-segat de muntanya (muntanya 1c CS)
cinta — veta 1, banda 2; pel·lícula 2
circulació — moviment 1, 2
circular v. — tirar v. intr. 1 // adj.: rodó 1c // f.: ofici 3, notícia 3
circumdar — envoltar (tancar 3)
circumscripció — regió 2c
circumstància — estat 1; ocasió 1c; notícia 4
circumveí — del voltant (veí adj. 1c Der)
cirrus — tipus de núvol (núvol 1c CS)
cistell — receptacle fet de tiges flexibles (recipient 1c CS)
cisterna — dipòsit d'aigua (bassa 3; recipient 2)
citació — al·lusió (exemple 1)
cítric — taronja 1c CS
ciutadà — nadiu, conciutadà (natural m. 2c)
ciutat/vila/poble — vila 1a; poble 1a, 1f
civada/ordi — cereals: d'inflorescència en panícula / en espiga (blat 1f i 1c)
civera — llitera de transport (llit 1c CS)
cívic — que defensa els drets socials (social 2)
clacar — xerrar 1c CS
clam — cridar 1c CS, soroll 1c CS
clamar — cridar 1c CS
clan — grup ampli cohesionat (grup 2, família 2c)
clap, clapa — figura arrodonida en un indret, una roba (lluna 2)
clapir — el gos (cantar 2 A7)
claquen (les oques) — cridar 1c CS, cantar 2a-A5
clar — fàcil 3, senzill 1; franc 3; net 1; llis 3
clar — serè 1
clar (el...) — la claror (llum 1c, 1f)
clar (fer-se...) — fer-se de dia, clarejar (clar 1d)
clara d'ou — ou 1c CS
claraboia — finestra 1
claredat — llum 1c CS; net 1c CS
clarejar — fer-se clar (clar 1c Der, 1d)
clarícia — llum 1c CS
claror/llum — llum 1a, clar 1c Der
claror/claredat — clar 1c Der, clar 2c Der
classe — estudi 4c, lliçó 2; grau 2; grup 4, mena 1; família 2, estat 2
classificació — ordre m. 1
classificar — ordenar 4
clatellada, clatellot — cop al clatell (cop 3 i 5; bolet 2)
clau (fer entrar el... per la cabota) — tossut 1f
claudicar — cedir, sotmetre's (obeir 3c)
clausura — fi (f.) 1c
clausurar — suprimir activitat per odre oficial (tancar 2)
clava — tipus de garrot gruixut (bastó 2)
clavar — enfonsar a terra (plantar 2, 4 i 5) // (cops) pegar 2c, donar 7, fotre v. pron. aux. 1f
clavar-se — menjar(-se) 4; en un lloc (plantar-se 1)
clavilla — turmell (cama 1c CS)
clemàstecs — ferro pl. 1; peça 1c CS
clenxa — ratlla del pentinat (ratlla 5, cabell 1c CS)
clenxinar — pentinar (cabell 1c CS)
cleptòman — que fa petits furts (lladre 7)
clicar — una tecla, un botó (pitjar 1c)
clínica — centre sanitari per a tractaments especialitzats (hospital 1)
clip — estri per a subjectar, gafa (agafar 1c CS)
clissar — veure 1c, mirar 1c i 6; descobrir 4
clivella — esquerda (forat 11)
cloenda — final d'una activitat (fi f. 1c); envà (separar 2c CS)
closca, clofolla — de fruit (escorça 1f)
closca de nou — barqueta (barca 2)
clot — concavitat (forat 6); rasa (vall m. 1c)
clot (anar al...) — morir 5c
cloure — tancar 1 i 4; concloure (acabar 2)
coaccionar — obligar 1
coalició — aliança política (front 5)
cobdícia — desig, cobejança, ambició, avarícia (avar 3c)
cobdiciós — ambiciós, avariciós (avar 3)
cobejar — envejar, ambicionar (desitjar 3c)
cobejós — ambiciós, cobdiciós (enveja 3c CS; avar 3)
cobert adj. — estat enfosquit del cel (núvol adj. 1)
coberta — de vaixell (pont 2); de vehicle (roda 1c)
cobla — de sardanes (banda 4)
coble — parella d'animals (tronc 5)
cobra — serp 1c CS
cobrar — rebre 2; rebre v. intr. 1
cobriment de cor — desmai 1c; crisi produïda per un trasbals (emoció 4c)
cobrir — tapar 2; colgar (jeure 1c)
coc — cuiner (cuina 1f)
cocaïna, coca — droga (neu 2)
codi — llei 1
còdol — pedra 1c
coent [cat. val.]— ridícul (coure v. intr. 1c Der)
coercir — obligar 3
cofí — cabàs, receptacle (recipient 1c CS)
cofoi —content i satisfet (content 1c)
cofre — capsa 1c
cofurna — habitacle miseriós, fosc (habitació 4)
cognom — nom de família (nom 3c)
coïssor — picar 4a
coit — clau m. 2
coixinet — suport mecànic (coixí 3c Der)
coix (a peu...) — a saltets amb un sol peu (coix adj. i m. 1d)
col — verdura 1c
colgar — cobrir de terra (enterrar 3)
colgar-se — jeure 1c; anar al llit, anar a jóc (llit 1d)
coliflor— verdura 1c
coll — interior: gorja, gargamella (gola 1)
coll — lloc de pas (pas 5)
col·laboració — servei 1c
col·lació — berenar 1c
collada — pas de muntanya (coll 3 i 1c Der; pas 5)
col·lapsar — omplir 3
collar v. — estrènyer 4
collar m. — coll 1c Der
collaret — ornament, joia (coll 1c Der)
collarí — rebaix circular (coll 1c Der)
col·lecció — joc 2
col·lectar — recaptar (recollir 2)
col·lectiu — que afecta un conjunt (social 1)
col·lega — company 3; germà 2; amic m. i. f. i adj. 1
colleró — collera, coixí del coll d'una bèstia de tir (coll 1c Der)
col·lidir — topar 1c
collir — agafar de terra (plegar 2, recollir 2)
col·lisió — accident 2
col·locar — posar 1c CS; plantar 4
collons — testicles: ous (ou m. pl. 1), sexe 2c, f
collons (tocar els...) — molestar 4c
collut — que té el coll ample (coll 1c Der)
colobra — serp 1c CS
colomí — poll del colom (fill 3c) // pl. fig.: enamorats (festa 2f)
color — coloració (to 1c, color 1c Der)
color (de...) — eufemisme de negre (negre m. i f. 1b)
colorant — tint (color 1c Der)
coloret — cosmètic (color 1c Der)
colorit — combinació de colors (color 1c Der)
colpejar — cop 1c Der, tocar 4; picar 1, pegar v. intr. 1, maltractar 2
colpir — tocar 4; emocionar (emoció 2c CS)
coltell — ganivet, eina i arma blanca (arma 1c CS)
columna — article, espai en un diari (notícia 2c CS)
colzada — llargada d'un colze (mesura 1f)
colze — cos 1c CS, braç 1a; mesura 1f
coma, comal, comalada — depressió (vall m. 1c); altiplà, calma (ras m. 1)
comandament — govern 1; quadre 3
comandar — govern 1c CS; ordenar 1
comarca — regió 2
combat, combatre — guerra 1, lluita 1 i 3; lluitar 1c CS
combinar — lligar 3; organitzar 1, unir 2c
comboi — del ferrocarril (tren 1)
començar — un fenomen (néixer 3)
comencem! — som-hi! (ser 1d)
comentari — nota 1
comesa — encàrrec (feina 2, treball 2c)
cometre — fer 6
comiat — adeu m. 1
commemorar — recordar 2; festa 2
comminar — obligar 3
commiseració — compassió 1c; emoció 7
commoció — trasbals (emoció 2)
compacte — sencer 1c CS; espès 1
compadir-se — emoció 7c Der
companyia — company 1c CS; exèrcit 1c
comparar — avaluar, confrontar (mesurar 4)
compare — amic 1a
comparèixer — arribar 2c, presentar-se 2
compassió — llàstima, pena, pietat (compassió 1); emoció 7
consciència (fer...) — sentir compassió (compassió 1d)
compel·lir — constrènyer (obligar 3)
compenetrar-se — entendre's v. intr. pron. 1
compensació — equilibri 1
competència — experiència 1
competició — prova 4
competidor — contrincant, adversari (enemic 1)
complaure — agradar 1, plaure 1c Der, gust 3c CS
complet — sencer 1, ple 2; tot 2
completar — afegir 2
complexió — característiques físiques (cos 2)
complicat — enrevessat (difícil 1, negre 2)
complir — creure 2, obeir 1c, seguir 4; escoltar 3
compondre — adobar 1c; ordenar 2, organitzar 1; versejar (trobar 2)
component — peça 1
comportament — conducta (portar-se 1c CS)
comportar — tenir com a conseqüència (representar 5)
comportar-se — portar-se 1
comprador — client 1
comprendre — entendre 1
comprensible — fàcil 3
comprensió — compassió, empatia (pena 3c CS)
comprimir — escanyar 2
comprometre — aplegar, vincular (interessar 1)
comprometre's a — obligar-se a 1
compromís — pacte 1
comptant adj. — diner (líquid 2c)
comptar amb — esperar 1
compte — atenció 2; atenció interj. 1
compungiment — penediment (recança 1c)
compungit — penedit (trist 1c)
comte — feudal (senyor 2c CS)
comú — general 2; social 1c, natural 4; possible 3c CS
comuna — lloc tradicional on es defeca (servei 4c CS; cambra 5c)
comunicació — nota 1c, notícia 3c; ofici 3c
comunicar — expressar 2 // (-se): escriure's v. intr. pron. 1
comunitari — d'ús col·lectiu, de la comunitat (social 1c)
comunitat — conjunt humà d'un territori (país 2c; poble 3c CS)
conc — recipient 1c CS
conca — tia 3; indret pla o enfonsat (vall 1)
concebre — entendre 6; fer 2, crear 1c, 4, parir 1c CS; imaginar 1
concedir — permetre 1
concentrar-se — aplegar-se (recollir-se 1, reunir-se 2)
concepció — idea 1, parer 1; imatge 3
concepte — pensament 3
concernir — afectar (interessar 2)
concert — música 2; obra 5c; pacte 3
concertar — organitzar 1
concís — breu, resumit, succint (curt 4c)
conclusió — fi (f.) 1c
condemna — pena 5
condicionar — preparar 2
condicionat — agençat (net 4c)
condimentar — amanir, apariar (adobar 4)
condonació — perdó (gràcia 3c)
condonar — perdonar 2
condormir-se — endormiscar-se, abaltir-se (dormir 5)
condret — en bon estat, normal, adret (natural 3c)
conducta — comportament (portar-se 1c CS)
conduir — manar 4; orientar 1, 2; portar 3
coneixement — ciència (saber m. 1); notícia 1; raó 2c
coneixement de (tenir...) — assabentar-se'n (entendre 6)
coneixença — coneixement 1, experiència 1c; notícia 1c
conèixer — saber 1
conèixer (donar-se a...) — manifestar-se 1
confeccionar — fabricar (fer 1)
confegir — llegir 2c
conferir — atribuir (donar 1c)
confiar en — esperar 1; refiar-se de (fiar-se de v. intr. pron. 1)
confins — límit, frontera (ratlla 3c CS)
confiscar — desposseir de, requisar (prendre 5)
confitar — adobar 5; conservar un aliment (mantenir 1c)
conflent — confluència (fluir 1c Der)
conflicte, conflictiu — confrontació (guerra 2, 2c)
confortable — còmode 1
confrontar — acarar, conferir (mesurar 4)
congelar — gelar 1
congènit — hereditari, innat (natural 2)
congost — pas estret d'un riu entre muntanyes (estret m. 1; grau 4; coll 3c; pas 7)
congregar(-se) — reunir(-se) 1, 2
congriar — aplegar 1c CS, fer 1 // (-se): reunir(-se) 4
conill adj. — despullat (despullar 1d), en pèl, a pèl (pèl 1)
conill, conillet — sexe femení (sexe 2c CS)
conjecturar — pressuposar (creure 3)
cònjuge — persona casada (home 4; marit 1c); muller (home 4c CS)
conjuminar — lligar 3, muntar 1c
conjunt — d'objectes semblants (joc 2); banda (música 3)
conjuntura — ocasió 2c
connatural — innat (natural 2)
connector — dispositiu de connexió elèctrica (lladre 8)
connexió — telefònica, etc. (línia 3)
conrear — treballar la terra (treballar 3); dedicar-se a (ocupar-se de 1)
conreu (terra de...) — camp 1
consagrar — un sacerdot (ordenar 5)
consell — advertiment (lliçó 2c)
consentir — quasi rompre (trencar 7)
conservar — mantenir 1
conservatori — de música (escola 1c CS)
consideració — respecte 1
considerar — avaluar (estimar 5)
consirós — pensatiu, capficat (raó 1c CS; trist 1c CS)
consistent — sòlid (espès 1; estable 2)
consolidar — mantenir 2
consort — cònjuge (marit 1c)
constrènyer — obligar 3
construir — fer 1; aixecar, alçar 4; organitzar 2
consuetud — costum establert (llei 2c)
consultar — demanar (preguntar 2)
consultori — gabinet (estudi 3c)
consumir — gastar 1 i 2c; usar 2; acabar 4, cremar 3, menjar(-se) 5
consumir-se — morir 4
contagiar — transmetre, encomanar (agafar 8c CS)
contemplar — observar atentament (mirar 1)
contendent — adversari (guerra 1c CS; barallar-se 2c Der)
contendir, contendre — disputar (lluitar 1c; barallar-se 2)
contesa — disputa violenta (barallar-se 1c CS i 2c Der; guerra 1, lluitar 1c CS)
contesta, contestar — rèplica, replicar (resposta 1)
contestació — rèplica, rebuig (resposta 1c CS)
context — entorn del significat (sentit 2)
contigu — veí adj. 1
contingut — significació del text (lletra 3)
continuadament — seguit adv. 1
continuar/seguir* — continuar v. tr. 1b* i v. aux. 1b*; seguir 1b*
contraclaror (a...) — observant cap on ve la claror (clar 1d, llum 1c CS)
contrada — regió 1c
contrafer — imitar disfressant (imitar 2a); falsificar, contravenir (imitar 2f)
contrafort — ramificació muntanyosa (muntanya 1c CS)
contrallum — contraclaror (llum 1c Der)
convèncer — fer el pes (pes 1d); seduir 2
conveni — acord (pacte 3)
convenient — còmode 3; millor 3
convenient (ser...) — caldre 1c
convenir / ser necessari*/ caldre — caldre 1a, 1b* i 1c*; acordar (decidir 2c)
conversar — xerrar, enraonar (parlar 1)
cony — vulva (sexe 2c CS; figa 2, poma 2), sexe 2c CS i 2f
cooperació — ajut, col·laboració (servei 1c)
cop — volta (vegada 1)
cop d'aire — corrent 2c
cop d'ull — mirada ràpida (ràpid 2c CS)
cop de cap — dormida breu (dormir 2, ràpid 2c CS); decisió, resolució (cop 1d)
cop de vent — corrent d'aire (corrent 2c)
copsar — rebre 4c; comprendre 1, entendre 3; haver 1, pescar 1, 4
copular — sexe 2c CS; fregar 6
cor — sentiment 2
cor — d'un lloc (mig m. 1, centre 2)
cor (amb l'ai al...) — esglaiat (tremolar 1c CS, cor 1d)
cor (veure's amb... de) — tenir esma de (gosar 1)
coragre — cremor (cor 1c)
coratge — ànims, força interior (ànima 1c; pit 2)
corba — ziga-zaga 1c
corcar-se — un aliment (picar-se 1)
corda, cordatge — d'un vaixell (cap 8, vent 9)
corda (donar, tenir...) — durar (corda 3)
cordar — cloure l'obertura d'un vestit, d'un calcer (tancar 5; estrènyer 5)
corder — xai 1
cordial — afectuós, animós (amable 1c)
cordó — cinta simple emprada per a cordar (veta 1)
corfa — cobertura dura (escorça 1a i 1f)
corol·la — protecció constituïda de pètals (flor 1c)
còrpora — físic corpulent, tronc robust (cos 1c)
corpulent — gros 1c
correbou — cursa o cos fets amb bous pels carrers (bou 2a i 2c)
còrrec — barranc, torrentera (riu 1c CS)
correctiu — escarment (lliçó 3c)
corredisses — soroll de passes (córrer 1 c Der)
corrent* m. — corrent m. 1b*; riu 1; electricitat 1
córrer — un líquid (fluir 1)
córrer (fer... els dits / ... l'ungla) — robar (ungla 1d, robar 3c CS)
correspondre — pertocar (tocar 1); escriure's v. intr. pron. 1
corretjós — de mal trencar amb les dents (dur 1c)
corrinyar — córrer maldestrament (córrer 1 c)
corriol — caminoi, sender, senderó, senderola, viarany (camí 1c)
corriola — politja simple, de pou, etc. (peça 1c CS)
corrompre — subornar (comprar 2)
corromput — fet malbé (podrit 1)
corser — cavall de justa i de batalla (cavall 1c i 2)
cort — quadra 1c
cortès, cortesa* — educat (amable 2a i 2f, atenció 1c; fi adj. 4c)
cos — humà (tronc 3 i 4)
cosquerelles [cat. val] —pessigolles (buscar 1d)
cos — ull, forat d'una agulla (forat 5)
cossi — atuell per a la bugada (recipient 1c CS)
cost — preu 1c
costa, costera — pujada 2
costal — sac 1
costar — valer 1
costat — banda 1, cantó 2, cara 3
costerut — que fa pujada (costa 2c Der)
costumari — recull de costums (costum 1c Der)
cotiflat — feble 4
cotna — escorça 1a
coudineta — fireta, joc infantil (cuina 3)
coure — ser picant, un menjar (picar 4)
covard — gallina m. i f. 1
cove — cistell gros (recipient 1c CS)
crac — droga (neu 2c)
crear — concebre, idear (fer 2)
crèdul/creient — creure v. intr. 1f
creïble — probable (possible 2c CS)
creïlla — patata 2
crema — acció de cremar (foc 1c CS)
cremà (la...) — encesa de les Falles (cremar 1f; foc 1c CS i 1f)
cremada — efecte de cremar (foc 1c CS)
cremall — tros de carbó a mig cremar (cendra 1c)
cremar — encendre 1; escalfar 2
crepitar — espetegar, espetarregar el foc (petar 1c)
crepuscle — capvespre (tarda 1c CS)
crescuda — d'un riu (corrent 1c)
creuer — vaixell ràpid (vaixell 1c)
creure — obeir 1; opinar, considerar (trobar 3)
creus (fer-se'n...) — estranyar-se'n (creu 1d)
criançó — infant de llet (infant 4)
criar/pujar — pujar 5 (alimentar i educar), ensenyar 1c
criats — servei 3
criatura — ésser m. 2; infant 4, nen 1
criaturam — conjunt d'infants, mainada (nen 1c)
criaturer — persona amiga dels infants (nen 1c CS)
cridadissa, cridòria — crits abundosos (cridar 1c Der, soroll 3)
cric — instrument elevador, gat (roda 1c CS)
crim — infracció greu que causa víctimes (mort f. 2)
cristal·lí — clar (net 1c)
cristiandat — el món cristià (creu 2)
crit — so emès per persona o animal (so 3)
criticar — de manera duríssima (rebentar 4)
crònica — informació de fets singulars (notícia 2c CS)
crosta, crostera — escorça 1a
crostó — de pa (tros 3c CS); tall de la carn (carn 2c CS)
cròtal — serp 1c CS
cruïlla — encreuament de camins (branca 2c)
cruixir — cansar 3
cruixit — molt cansat (mort 3)
cruspir-se — menjar(-se) 4
cubell — atuell per a portar líquids, brossa, etc. (recipient 1c CS)
cuca — animaló, insecte (cuc 1)
cuer — que va a la cua, darrer (cua 1c Der, darrer 1c)
cuinar — preparar aliments (preparar 5)
cuit — cansat, tip (fart 2)
cuitar — afanyar-se (córrer 6)
cuixa — cama 1c CS
cul — humà (darrere m. 2); d'un objecte (fons 2)
cul (per lo... de Déu!) — renec antic (déu 1d)
cul-de-sac, atzucac — carrer 1 d
cul (tenir el... llogat) — no ser lliure de fer (seure 1d)
culler — cullera grossa de servir sopa (cullera 1)
cullereta — cullera petita (cullera 1c); capgròs de granota (cullera 1f)
culte — cerimònies religioses (missa 1c CS)
cultivar — educar 1
cúmulus — tipus de núvol (núvol 1c CS)
cuques — diners (diner 1c CS)
cura (tenir... de) — preocupar-se per 2, ocupar-se de v. pron. 1
curador — encarregat d'una edició, d'un esdeveniment (curar v. tr i v. intr. 1c Der)
curandero — persona que té cura de la salut per mitjans tradicionals (metge 1c)
curiós — polit (net 3); remarcable, inhabitual (rar 2c)
cursa — recorregut (carrera 1)
curt — ase 2c CS, espès 3, just 7; gruixut 3
curt de gambals — ase 2c CS, ruc 1c
curull — ple fins al capdamunt (ras 2)
curullar — omplir fins dalt (omplir 2c)
custòdia, custodiar — estotjar, protegir (guardar 1 i 1c CS)
D
dacsa [cat. val. i cat. eiv.] — blat de moro (blat 1c)
daltabaix — tràngol (desgràcia 1)
dallonses (les...) — les vergonyes (vergonya f. pl. 1)
dama — de joc (peça 2)
damnejar, damnificar — perjudicar, afectar, noure (ferir 3c)
damnós, danyós — perjudicial, nociu (dolent 1c)
dansaire — ballador, espec. d'un esbart de ball tradicional (ball 1c Der, 1f)
dansar — ballar 1
danyar — fer mal (ferir 1c)
dar — donar 2a, 2b, 2d i 2f
darga — escut (arma 1c CS)
darrer — últim (final adj. 1)
darrere (el...) — cul 2
darreries — darrers moments (fi f. 1c, final 1c)
dàrsena/drassana — de càrrega i descàrrega / de construcció de naus (port 1c)
data — dia, mes i any d'un escrit, d'un esdeveniment (moment 4)
daurat — de color d'or (or 2; groc 1)
davallar — baixar 1
davant m. — cara, faç (front 2)
davantal — davant 1c Der
davantera — avantguarda (front 3)
deambular — passejar 1c; estar per algun lloc (córrer 2)
debatre — discutir (parlar 3)
dèbit — allò que es deu en un compte (deure m. 2)
decantar-se — inclinar(-se) 1; tendir 1; orientar cap a (indicar 1)
decantat — inclinat (tort 1c CS)
decapitar — tallar el cap, escapçar (matar 5)
decent — just 2
decés — traspàs, defunció (mort f. 1)
decisiu — que afavoreix la decisió (decidir 1c Der)
decisori — que obliga (decidir 1c Der)
declivi — inclinació (pujada 2c CS)
decomissar — confiscar (despullar 2c)
decorar — adornar 1
decorós — que guarda el decòrum o comportament correcte (just 2)
decréixer — baixar 2
decrèpit — vell 4
decretar — manar 2
dedicar — esmerçar en una tasca (ocupar v. tr. 4)
dedicar-se a — ocupar-se de v. intr. pron. 1
deessa — femení de déu (déu 1b)
defallit — feble 3
defalt — defecte 1f
defecte — en una pedra preciosa (palla 5)
defectes — trobar pèls (pèl 2d)
defensar — mantenir 3; cobrir 2
defensar-se — aferrissadament, amb les ungles (ungla 1d)
deferència — respecte 2, atenció 1
deficiència — manca 2, defecte 1c CS
deficient — explicació o compte incomplets (coix 1)
dèficit — manca 2, defecte 1c CS
definitiu — acabat, enllestit, que no cal retocar (final adj. 1)
deflagrar — fer una combustió ràpida (cremar v. intr. 2)
deforme — estrafet de cos (lleig 2)
defugir — evitar (fugir 1c Der; córrer v. tr. 2c Ant)
defunció — decés, traspàs (mort f. 1)
degollar — tallar el coll (matar 4)
degotar — caure de gota en gota (vessar 1c)
degustació — fet de degustar (gust 1c Der)
degustar — tastar críticament (gust 1c Der, tastar 1)
degut (ser... a) — obeir a v. intr. 1
deix — accent personal en la parla (parlar m. 2, deixar 5c CS)
deixa — llegat (deixar 5c CS)
deixalleria — lloc per a deixalles no quotidianes (deixar 2c CS, rebutjar 7c CS)
deixalles — restes (resta f. pl. 1)
deixant — marca d'un cos arrossegat; solc d'una nau dins l'aigua (deixar 5c CS)
deixar — posar 2; plantar 3a, 3d
deixar anar — llançar 2
deixar de banda — negligir, abandonar (oblidar 3c)
deixar-se (una cosa) — descuidar 1, oblidar 2
deixat (ens ha...) — eufemisme de morir (morir 4c)
deixatar — diluir (barrejar 3c)
deixondit — eixerit (intel·ligent 1c)
dejorn, de jorn — d'hora (aviat 2)
delatar — confessar (xerrar 2)
delectar-se — gaudir 1c
delegar — representar 3c CS
deler — passió, anhel (interès 1c; set 2c)
delerar, delejar — anhelar (esperar 2)
deleteri — perniciós, nociu, molt dolent (dolent 4)
delicat — flac 2, feble 1 i 2; fi 3; difícil 2
delícia — plaer, delit (gust 3c)
delir (fer...) — desitjar (voler 3)
delir-se — anhelar (enveja 1c CS; esperar 2)
delirar — tenir deliris (somiar 1)
deliri — pertorbació mental (somiar 1c CS)
delit — esperit 3, força 1; gust 3; plaer 1c CS
delitós — agradable, plaent (gust 3c CS)
demà (despús-demà) — demà-passat (demà 1d)
demanar — pregar v. tr. 1; preguntar 1; cridar v. tr 1
demarcació — regió 2c
demolir — destruir 3, tombar v. tr. 1c CS
demoníac, dimonial — dimoni 1c CS
demora — retard 1
demostrar — mostrar 2; provar 6
dempeus — dret, a peu dret (dret adj. 3, peu 1d)
denominació — nom 1
denou — dinou 1
dens — espès 1 i 2
densitat — espessor, espesseïment (espès 1c CS)
denteta (fer...) — fer enveja (enveja 2)
dents eixutes (amb les...) — xop, banyat (eixut 1d)
departament — regió 2c
depassar — passar v. tr. 2
deperir — morir 2c
deportar-se — divertir-se, esbargir-se (jugar 1)
depòsit, dipòsit — recipient 2
depriment — que deprimeix, entristeix (gris 3)
deprimit — trist 1
depurar — alliberar d'impureses (netejar 12)
dèria — pensament obsessiu (idea 1d)
derma — pell 1
dermatologia — medicina de la pell (pell 1c CS)
derrocar — enderrocar (tombar v. tr. 1c CS)
derrota — resultat de guanyar (guanyar 1c CS, vèncer 3c CS
derrotar — guanyar 1c CS, vèncer 3
derruir — enderrocar (destruir 3)
desacostumat — inhabitual (estrany 2)
desafavorir — abandonar, desconsiderar (oblidar 3)
desagradable — incòmode 1; lleig 1
desagradar — desplaure (molestar 2c CS)
desagradós — incòmode 1
desagrair, desagraït — agrair 1c Ant
desairar — menysprear (rebutjar 3)
desamagar — descobrir 2
desamor — amor 3c Ant
desaparèixer — morir 4c
desaparèixer (fer...) — robar 4
desaparellat — sense parella (sol 2)
desapassionat — frígid (fred 3)
desar — guardar 1, amagar 2; alçar 2, ordenar 3, recollir 1c, salvar 3
desarreglar — barrejar 2
desarticular — muntar 1c Ant
desassossec — ànsia (neguit 2)
desatendre — relegar (descuidar 1); no recordar (oblidar 2)
desavinença — baralla, picabaralla (barallar-se 3c CS)
desballestar — desmanegar (espatllar 1c, 4; destruir 2)
desbarat — derrota, desfeta (derrota 1, vèncer 1c CS)
desbaratar — tirar per terra, desmuntar (espatllar 1c)
desblocar, desbloquejar — desencallar (obrir 2c)
desbotonar — descordar els botons de (deslligar 1c)
desbrancar — esporgar (netejar 10c)
desbrossar — eixermar (netejar 10)
descabdellar — desenvolupar (explicar 1)
descaminar — fer perdre el camí, esgarriar (perdre 1c CS)
descansar — reposar 1, 2
descansat — relaxat, allerat (còmode 1c)
descanviar — canviar 1c Der
descarat — despreocupat (fresc 4); pocavergonya (vergonya 1c CS)
descarregar — baixar 3, carregar 1c CS; ploure fort (ploure 3)
descendència — família 1c, fill 1c CS, net m. 1c CS; llavor 1, 2 i 3; raça 1c CS
descendent — net m. 1
descendir — davallar (baixar 1)
descens — davallada (baix | baixa f. 1)
descloure — obrir 1
descobert — cel destapat (serè 1c)
descobrir — manifestar 1c; mostrar 2c; sorprendre 4, trobar 4c, cobrir 1c Ant
descodificar — un escrit (llegir 1c)
descolorit — esblanqueït (blanc 1c), groguenc (groc 2)
descompartir — espec. persones que es barallem (separar 2 i 4); dividir 1c
descompondre — separar els components (dividir 1c)
descomposició — disgregació, putrefacció (podrit 1c CS)
descomunal — molt gran, immens, enorme (gran 3c CS)
desconcertar — sobtar (sorprendre 3)
desconegut — estrany 1
desconfiar — no refiar-se (témer 3)
desconfir — derrotar (guanyar 1c CS, vèncer 1)
desconfita — derrota (guanyar 1c CS, vèncer 1c CS)
desconhortat — desesperat (trist 2)
desconjuntar — desmuntar, desmanegar (muntar 1c Ant)
desconsiderar — menystenir (oblidar 3; rebutjar 1c CS)
desconsol — desesperació, desesper (recança 1c)
desconsolat — desesperat (trist 2)
descordar — deslligar 1c
descotxar-se — tapar 3c Ant
descuidar — desatendre (curar-se 1c Ant)
descuidar-se (una cosa) — deixar-se (oblidar 2)
descurar — negligir (oblidar 4)
desdejuni — esmorzar m. 1b
desdenyar — menystenir (rebutjar 1)
desdinerar-se — arruïnar-se en una despesa (casa 1f)
desdir-se — d'un compromís, desentendre-se'n (dir 1c Der)
desdubtar-se — sortir de dubtes (dubtar 1c Der)
deseixir-se de — desfer-se de (lligar 1c Ant)
desembaràs — lloc dels mals endreços (cambra 1d)
desembullar — desembrollar, escarpir (cabell 1c CS)
desempallegat — lliure 4, salvar 3
desemparat — desprotegit, abandonat (sol 3)
desempolsegar — espolsar (netejar 7)
desencaixar — desballestar, desmanegar (muntar 1c Ant)
desencallar — desobstruir (obrir 2c)
desencís — desengany (esperit 3c Ant)
desencaminar — descaminar, esgarriar (perdre 1c CS)
desencriptar — un escrit (llegir 1c)
desendreçar — desarranjar, desordenar (barrejar 2)
desennuvolat — destapat, el cel (serè 1c)
desenou — dinou 1c
desentès (fer el...) — fugir d'estudi (fugir 2)
desentonar — discordar (cantar 4, to 1c CS)
desentrellar — aclarir, desenvitricollar (problema 3a)
desenvolupar — descabdellar, instruir (explicar 1, educar 2) // (-se): créixer 1
desesmat — sense esma, ànim, desanimat (trist 1)
desfavorir — bandejar, abandonar (oblidar 3)
desfer — barrejar 3c; vèncer 1, guanyar 1c CS
desfermar — deslligar 2c
desferra — restes mortals (cendra 2, mort 5, resta pl. 3)
desfet — aiguat, pedregada, ventada... desfermats i intensos (tempesta 1)
desfeta — derrota (derrota 2, vèncer 1c CS, guanyar 1c CS)
desficaci — disbarat 1
desfici — ànsia, preocupació (neguit 2, preocupar-se 1c CS)
desgana — desesma, desinterès (peresa 1c CS)
desgastar — erosionar lleument (gastar 1)
desgavell, esgavell — desordre, desori, batibull (ordre m. 3c Ant)
desgavellar, esgavellar — desballestar (espatllar 1c)
desgràcia — accident 6, mal 1c, cop 10
desgraciat — infeliç 1; pobre 3
deshidratat — assedegat (set 1c Der)
deshonrar — ofendre (faltar 2)
designació — denominació (nom 1)
desigual, desigualtat — diferent 1c i 1c CS
desinfectar — netejar 12
desinfectat — net 2
desitjar — anhelar (somiar 2)
deslliurar — ajudar en el part (parir 1, llevar 7)
desllorigador (trobar el...) — resoldre (muntar 1c Ant)
desllorigar — desmuntar (muntar1c Ant); desmanegar (espatllar 1c, 4)
desmanyotat — pocatraça (hàbil 1c Ant)
desmai — lipotímia, síncope, cobriment de cor (cor 1d)
desmanegar — desmuntar (muntar 1c Ant); desfer (espatllar 1c, 4; destruir 2)
desmembrar — especejar, esquarterar (tallar 8c)
desmemoriat — oblidós, oblidadís (oblidar-se v. pron. 1f)
desmesurat — immens, grandiós (gran 3)
desnivell — desigualtat (diferent 1c CS)
desocupar — parir 1
desoir — oblidar 3
desolador — entristidor (trist 3)
desolat adj. — abandonat, solitari (desert -a 1)
desordre, desori — ordre m. 3c Ant, incòmode 2c CS
desparar — taula (treure 3)
despatx — estudi 3
despatxar — servir 2, vendre 1; foragitar, aviar, acomiadar (gitar 2f, via 1c CS)
despendre — gastar 2 i 5
desperfecte — anomalia (avaria 1)
despert — intel·ligent 1c; llarg 4c
despietat — sense pietat, insensible (dolent 5, dur 4)
despitralat, espitregat — pit 1c Der
desplaçament — moviment 1
desplaçar — moure 1c
desplaent — incòmode 1; lleig 1c
desplaure — desagradar (molestar 2c CS)
desposseir — espoliar (despullar 2)
despotisme — monarquia absoluta (corona 3)
desproporció — diferència, desnivell (diferent 1c CS)
despulla — desferra mortal (cendra 2, mort 5)
despullar — buidar (netejar 14; robar 3c)
despulles — os m. pl. 1, restes (resta f. pl. 1 i 3)
dessecar — un terreny, un cos (eixugar 1c)
desset, dèsset — disset 1
dessuadora — roba per a dessuar (suar 1c Der)
dessuar-se — parar de suar (suar 1c Der)
destacat — remarcable (important 1; interessant 1, 2)
destapar — obrir 1; descobrir 2
destarotar — desconcertar (sorprendre 3c)
destí — fat, fatalitat
destinació — objectiu final (fi m. 1c, servei 2); funció assignada (plaça 4)
destinar — esmerçar, dedicar (ocupar 4)
destorbar — interrompre, distreure, torbar (molestar 1)
destrer — muntura de batalla (cavall 1c)
destresa — art 1, experiència 1, mà 3
destret — desgràcia, tràngol (crisi 1; avaria 3; cop 9)
destriar — discernir, distingir (dividir 1c, separar 2c)
destrossar — desballestar, rompre, esbotzar (espatllar 3; rebentar 3)
destruir — desfer, anorrear, inutilitzar (espatllar 3)
desuet — inusual (estrany 4)
desvalgut — desemparat (sol 3)
desvari, desvarieig — deliri (somiar 1c CS)
desvariar, desvariejar — delirar (somiar 1)
desventura — fatalitat 1c
desventurat — desafortunat (infeliç 1)
desvergonyit — pocavergonya (vergonya 1c Der)
desvestir — despullar 1a
desvetllar/despertar — despertar 1, 2
desvetllar/desvelar — despertar 1b
desviar-se — prendre una altra direcció (girar 2)
desxiframent — interpretació (llegir 1c Der)
desxifrar — interpretar (entendre 2, llegir 1)
detall — pèl 3d
detenir — aturar (parar 1); arrestar (prendre 6)
detergir — terme mèdic (netejar 12)
deteriorar — gastar 1a
determinar — decidir 1
detestar — odiar 1
deu — font 1; surgència (ull 3)
déu-n'hi-do!, deunidoret! — exclamacions ponderatives (déu 1d)
deure — encàrrec (feina 2c)
deures — exercicis (exercici m. pl.)
deute — allò que es deu a algú altre (deure 1c Der)
deutor— persona que deu (deure 1c Der)
devastar — anorrear (destruir 4)
devorar — menjar 2
dia (el... després*, el... següent*) — l'endemà (demà 1a, 1b*)
dia (no tenir el...) — no estar d'humor (lluna 3)
diable — dimoni 1
diada — dia assenyalat (dia 1c Der)
dialogar — debatre (parlar 3)
dibolir-se* — desaparèixer 2 i 2f; volar 3
dictaminar — ordenar 1c
dictar — manar 2; ordenar 1c; suggerir 1c CS
diferència — operació (resta 3)
diferent/distint/divers — diferent 1a
difondre — fer córrer una notícia (córrer 4d)
difunt — finat (mort 1)
digne — estricte (recte 2c)
dignitat — prestigi (autoritat 2); autoexigència (vergonya 3)
dilació — retard 1c
dilacions — excuses (raons 2c)
dilapidar — malgastar (gastar 3)
dilema — dubte entre dues opcions (problema 3c)
diligència — promptitud (esperit 4)
diluir — barrejar 3
diluvi — precipitació intensa, aiguat (pluja 2)
diluviar — descarregar fort (ploure 4)
dimensió — mesura (metre 1c)
dimonial/demoníac — dimoni 1c CS
dinastia — llinatge (família 1; raça 1c CS)
dinat (havent...) — tot seguit de dinar (dinar v. intr. 1d, tarda 1c CS)
diner — moneda 1
dinerada, dineral — quantitat de diners (diner 1c Der)
diners — cabal (fons 3)
dinyar-la — morir 5
dipòsit — d'aigua (bassa 4); d'objectes (magatzem 1)
dipositar — deixar, emmagatzemar (posar 1c)
dir (voler...) — significar (expressar 1)
direcció, directiu, director — govern 1 i 1c CS; mestre 2
directe — sincer (franc 3)
dirigent — patró 3c
dirigir-se a — encaminar-se, fer cap a (orientar-se a v. pron. 1)
disc — enregistrament musical (obra 5)
discernir — distingir, copsar (entendre 5)
disciplinat — obedient (creure 2c)
discrepar — desavenir-se (topar 4)
discriminació — desigualtat (diferent 1c CS)
discussió — barallar-se 3c CS; raons (raó pl. 2)
discutir — contestar 2; debatre (parlar 3)
disfressa, disfressar — amagar 3c
disfrutar* — fruir (gaudir 1b*)
disgust — recança, desplaer (pena 2c CS)
disgustar — desplaure (molestar 2c CS)
disgustar-se — enutjar-se (picar-se 3)
disminució — minva, baix | baixa f. 1
disminuir — minvar (baixar 2; mancar 3, 4)
dispar adj. — diferent 2
disparitat — diferència (diferent 2c)
dispersar — escampar (aplegar 1c Ant)
disponible — diner efectiu, comptant (líquid 2c)
disposar — decidir 2; manar 2; ordenar 1c i 2; parar 3; instal·lar 1
disposició — figura 2; regla 3; llei 2; ordre f. 2
dispositiu — petit instrument (màquina 1c CS)
disputa — baralla, contesa (barallar-se 3c CS; guerra 2c CS)
dissabte (fer...) — netejar 9
dissemblança — diferència (diferent 1c CS i 2c)
dissemblant — diferent 2
dissentir — discrepar (allunyar 3)
disseny — pla m. 3c
dissertar — exposar, explanar (explicar 1, 3)
dissimilitud — diferència (diferent 1c CS)
dissimular — abstreure's (distreure's v. intr. pron. 1c)
dissipar — dilapidar diners (gastar 3)
dissoldre, dissolució — aleatòriament (barrejar 3, 3c CS)
dissort— malaurança, mala sort (fatalitat 1c, mal 1c), sort 1c CS-mala sort; desgràcia 3
dissortat — malaurat (desgraciat 1c, sort 1c CS); desafortunat (infeliç 1; pobre 3)
distància — lineal (espai 2)
distinció — envers algú (respecte 2)
distingir — adonar-se de 1; entendre 5; reconèixer 1c
distingit — notable, important (interessant 2)
distint/diferent — diferent 1a
distintiu — emblema (senyal 4)
districte — partit 5, regió 2c, espai 3
dit anular — dit 1c
dit del mig — dit 1c
diüturn — durador (estable 1c)
divagar — somiejar (somiar 2)
divers — diferent 1a; variat (ric 6)
diversió — joc 1
divertiment — diversió (riure 1c CS)
divertir-se — gaudir 1c CS
dividend — part d'un benefici (interès 2)
divisió — ratlla 3c CS, separar 2c CS
doble — gruixut 1
doblegar/plegar — fer un sol doblec / fer un o més doblecs (plegar 1)
dobler — moneda 1
doblers — diners (diner 4)
dòcil — de caràcter (creure 2c, suau 3)
doctor — metge 1
doctorejar — fer el savi, el setciències (xerrar 2c)
doctrina — lliçó 1c
document — escriure 1c CS; paper 2
dol — pena 4
dolç — sucre 1; suau 3; tendre 4
dolçor — qualitat de dolç (dolç 1c)
doldre — saber greu (recança 1c CS)
dolenteria — entremaliadura, trapelleria infantil (dolent 3c; mal 2)
doll — raig fort (raig 1, deu 4, font 1c CS)
dolor — mal 1c; recança 1c; sentiment 1c CS
dolorós — aflictiu (trist 3)
domar, domtar — educar 3; preparar 4
domàs — tapís 1
domesticar — un animal (educar 3)
domicili — casa 1
donar — oferir 1; presentar 2c; clavar cops (pegar 1, picar 1)
donar la mà — saludar 1c CS
donívol — femení 1
dormir — reposar 2
dormir (anar a...) — llit (anar al...) 1d
dormisquejar — dormir 6
dormitori — habitació 1c CS
dos — parell m. 1 i 4
dos (tocar el...) — anar-se'n v. intr. pron. 1c
dosi — d'un medicament (part f. 2)
dramàtic (art...) — teatre 1c
dramatúrgia — teatre 1
drap — roba 2a i 2f
drassana — instal·lacions per a la construcció de naus (port 1c)
drenar — desaiguar un terreny (eixugar 1c)
dret — recte 1; punteria (dret 4)
dretcient (a...) — amb coneixement (conèixer 2)
dretura, dreturer — rectitud moral (dret adj. 2a, just 3c CS)
drogar — obnubilar (embriagar 2)
dropo — gandul (peresós 2)
dubitatiu/dubtós — indecís, que indueix a dubte (dubte 1c Der)
dubtar — sospitar (témer 3)
dubtar-se de — sospitar, témer (dubtar 1f)
dur — portar 1
dur a — orientar-se a v. intr. pron. 1
dur d'orella — sord 1c
dur de cap — espès 3; ase 2c CS
dur* (pa...) adj. — pa sec (sec 2b)
duració/durada — temps que es manté / fet de durar (durar 1c Der, temps 1)
durador/durable — que dura, que és llarg (estable 1), que pot durar
duralló, durícia — callositat a la pell (dur 1c Der)
duro — cinc pessetes (pesseta 3f)
E
ebri — embriagar 1c CS
ecs! — exclamació de fàstic (fàstic 1f)
edèn — paradís (cel 2)
edicte — avís públic d'una disposició establerta (llei 1)
edificació — edifici 2
edifici — obra 3c CS
editorial m. — escrit propi de l'empresa editora (notícia 2c CS)
educació — fet i resultat d'educar (educar 1c Der)
educar/ensenyar — ensenyar 1, educar 1
educador — mestre 1
educand — alumne, escolar, estudiant (educar 1c Der, ensenyar 1c Der)
efecte — producte (obra 1)
efectisme, efectivitat — efecte 1c Der
efectiu adj. i m. — efecte 1c Der; obra 1c CS; diner (líquid adj. 2, líquid m. 3)
efectuar — portar a terme (obra 1c CS)
eficàcia — propietat, potencialitat (virtut 2)
eficient — efectiu (útil 1)
efígie — figura 1c
einam — eina f. 1c Der, eina f. pl. 1
eix — arbre d'un mecanisme (peça 1c CS), arbre 3
eixam — grup d'abelles, etc. (grup 4c CS)
eixamplar — obrir 2
eixàrcia — conjunt d'ormeigs de navegar (xarxa 1c CS)
eixarreït — eixut 2 i 3; sec 1 i 4
eixelebrat — esbojarrat, forassenyat, taral·lirot (seriós 1c Ant, cap 2d)
eixerit — intel·ligent 1; viu 3
eixermar — llevar la vegetació d'un lloc (netejar 10)
eixida — eixir 1f, sortida 1, 1f i 2; remei 1c; pati (pati 1, sortida 1f)
eixit adj. — excitat sexualment (calent 2)
eixidiu — forat de sortida (eixir 1f; forat 3, sortida 1c Der)
eixir — sortir 2; presentar-se 1
eixorc — estèril (eixut 2c)
eixordar — agredir les orelles un soroll (ferir 2)
eixugall — torcador, drap de netejar (eixugar 1c Der)
eixugamà — drap (eixugar 1c Der)
eixugar — llevar la humitat (sec 1c Der); un deute (pagar 2)
eixugó — acció d'eixugar (eixugar 1c Der)
eixut/sec — eixut 1; sec 1 i 4
elegància, elegant — encant (gràcia 2 i 2c CS)
element — part d'un conjunt (peça 1); persona 3
elevació — lloc elevat (muntanya 6)
eliminar — pelar, liquidar (matar 1, líquid 1c Der)
eliminat — suprimit (tret adj. 1)
eludir — salvar 1c
emancipat — lliure (franc 1)
embadalir — enamorar (seduir 2c); obnubilar (embriagar 3)
embafar-se — no poder menjar més (fart 1 CS)
embalar — embolicar una mercaderia (paquet 1c CS)
embalar-se — empènyer 1c CS
embarcació — vaixell 1
embarcador — indret destinat a embarcar (port 1c)
embarcar-se — entrar en algun afer (ficar-se v. tr. i v. intr. pron. 1)
embardissat — ple de bardisses (espès 1)
embassada, embassament — acumulació d'aigua (bassa 3; llac 1c CS)
embastar — cosir 1c CS // (un afer) començar 1c
embat — escomesa (atac 1)
embatol — marinada (vent 3c)
embellir — adornar 3
emblanquinar — una paret, etc. (blanc 1c Der)
emblema — símbol 1c; model (exemple 2)
embogir — trastocar (embriagar 3)
embolcallar — empaquetar (paquet 1c CS)
embolic — desordre (ordre m. 3c Ant); situació complicada (crisi 1c, ball 3)
embolicar — paquet 1c CS; difícil 1c, d
embolicat — complicat, envitricollat (obscur 1c)
emborratxar — embriagar 1 i 2 // (-se): escalfar-se 2, (em)petar-se 1
embosta — allò que cap a les dues mans (falda 3c)
embotir — farcir (omplir 2)
embrancar-se — en un afer (ficar-s'hi v. pron. 1)
embranzida — empènyer 1c CS
embravir-se — enutjar-se (picar-se 2)
embriac — embriagar 1c CS, gat 2, escalfar-se 2, (em)petar-se 1
embriagar-se — emborratxar-se (bufar-se 1)
embriaguesa — embriagar 1c CS, gat 2
embrió — ou 2
embull — desordre (ordre m. 3c Ant) // f. pl.: raons 2c
embussar — tapar 1c CS
emergència — imprevist (fet 1c CS)
emergir — aparèixer, sorgir (manifestar-se 1c)
emfasitzar, emfatitzar — remarcar 1c
eminència — persona (figura 4c, important 2c CS); lloc elevat (muntanya 6)
eminent — important 2
emmagatzemar — dipositar (magatzem 1c Der)
emmalaltir — malalt 1c Der
emmarar-se — entrar en alta mar (sortir 3)
emmarat — que n'està molt de la mare (sortir 3f)
emmirallar-se — mirar-se al mirall (mirar-se 1c)
emmudir — callar 1
emocionat — trasbalsat (emoció 3c Der)
emotiu — propens a emocionar (sensible 2)
empaitar — cercar 2c, buscar 2c CS; seguir 1
empapussar — fer menjar espec. de manera forçada (menjar 1c CS)
empaquetar — embolicar com a paquet (paquet 1c CS)
empara — protecció (parar 1c Der)
emparar — protegir (cobrir 2, parar 1c Der)
emparaular — comprometre de viva veu (paraula 4c CS)
emparaular-se amb — comprometre's de paraula (obligar-se a 1)
empassar-se — engolir (menjar 2)
empassegar, ensopegar — caminar amb dificultat (caminar 5)
empatia — identificació amb l'altre (amic 1c CS, compassió 1c, pena 3c CS)
empatx — fart 1c
empatxar (ant.) — impedir 1
empatxar-se — menjar 2c, fart 1c CS
empavesar — adornar 2
empentar, empentejar — empènyer 1
empenta, espenta — empènyer 1c Der; força 1, esperit 3, pit 2
empènyer — incitar (suggerir 1c)
emperador, emperadriu — rei 1c
empestar — fer pesta, fer una pudor fètida (olor 3c Der)
empetar, empetat — borratxo, embriagat (embriagar 1, 1c CS)
empetitir, enxiquir — fer més petit (petit 1c CS)
empiocat — una mica malalt, refredat (malalt 1c CS)
empipament — ràbia (còlera 1c)
empipar — molestar 2c CS, rebentar 4c
empipar-se — enrabiar-se (ràbia 1c CS)
empirisme — experiència 2
empixonar — empipar (molestar 2c CS)
emplaçar — col·locar (posar 5)
emplenar/omplir — omplir 1
empolainar-se — guarnir-se, mudar-se (roba 1c CS)
empomar — agafar 2, prendre 1c, parar 1c; rebre 4c
empostissat — superfície feta de posts (taula 2a)
emprar — servir-se de 1, usar 1; gastar 5
empremta — marca (senyal 1c CS)
emprenyament — enrabiada (còlera 1c)
emprenyar — fer enrabiar (maltractar 1c, molestar 2c CS, rebentar 4)
empresonar — prendre 6
emprovar/provar* — provar 8a, 8b
èmul — rival (enemic 2)
emulsionar — barrejar 4
en breu* — tot seguit (seguit adv. 1f)
enaiguar — inundar, negar (aigua 1c Der)
enamorar — agradar 4, seduir 1
enamorats — parella, parelleta (parell f. 2)
enamoriscar — començar a enamorar, encaterinar (agradar 4c)
enardir — els ànims (escalfar 3)
encabir — fer cabre (cabre 1)
encaixar — fer entrar (clavar 1c)
encaixar la mà — saludar 1c CS, estrènyer 1d
encaixonar — posar en un lloc estret (tancar 3c)
encalçar — perseguir (caçar 1, buscar 2c CS, seguir 1)
encalmada — calma a la mar (tranquil 1c CS)
encalmar-se — calmar-se els elements (quedar 3)
encamellar-se — posar-se a cavall, cama ací cama allà (cama 1c Der)
encaminar — educar 1c; orientar 1 i 2 // (-se): anar-se'n v. intr. pron. 1c
encant — gràcia 2
encantar — agradar (plaure 1c)
encantar-se — badar (distreure's v. intr. pron. 1)
encantat — aturat, tòtila (infeliç 2c)
encaparrar-se — preocupar-se 1c
encapçalar — posar al davant, al capdavant (cap 6c Der)
encapotat — temps (núvol adj. 1)
encapritxar — enamoriscar (agradar 4c)
encarcarar — paralitzar 2
encariment, encarir — fer més car (car 1c Der)
encarnar — un personatge (representar 2c)
encàrrec — feina 2c; ordre f. 1
encarregat — obrer 3; mestre 2; patró 4
encarrerar, encarrilar — orientar 2; educar 1
encastar — adherir fortament (clavar 1c)
encaterinar — enamoriscar (agradar 4c)
encatifar — cobrir de catifes (tapís 1c CS)
encegar — cec 1c Der; seduir 2c
encegat — ofuscat (cec 4)
encercar — recercar (buscar 2c CS)
encerclar — encalçar (seguir 1c CS); envoltar (tancar 3)
encetar — començar 1c, tallar 6, arrencar 4; obrir 3c; pelar (pell 2f)
encimbellat — elevat (alt 1)
encís, encisador, enciser — encant, encantador (gràcia 2 i 2c CS)
encisar — agradar 2, plaure 1c, gràcia 2c CS
enclavament — territori ficat dins un altre (lloc 1c, regió 1c)
encloure — encerclar (tancar 3)
encobrir — amagar 3, cobrir 2c Der, tapar 4
encolerir — fer enrabiar (ira 1c CS)
encomanar — contagiar, transmetre (agafar 8c CS)
encongir — fer més petit, arronsar (estrènyer 1c, petit 1c CS)
encongit — reprimit (estret 1 i 3)
encontre — trobar 1c CS, topar 1c CS
encoratjar — empènyer 2c CS
encorralar — acorralar, encerclar (tancar 3c)
encuriosir — atreure la curiositat (curiós 1c)
endarrere — cap a darrere (darrere 1)
endarreriment — retard 1
endegar — encarrilar (ordenar 2; orientar 1, 2c)
endemà — el dia de després (demà 1b i 1f)
enderrocar — destruir 3, tombar v. tr. 1c CS
endeutar-se — contreure un deute (deure 1c Der)
endevinar — descobrir 2; entendre 5
endimoniat — posseït pel dimoni; molt dolent, entremaliat (dimoni 1c CS)
endinsar — ficar(-se) 1 // (-se): introduir-se (entrar 1)
endolcir — fer dolç (dolç 1c)
endomassar — posar domassos (adornar 2, tapís 1c CS)
endormiscament — començament del son (son 1)
endormiscar-se — començar a dormir (dormir 3)
endrapar — menjar molt (menjar 2)
endreçar — ordenar 2, organitzar 3, preparar 2c; recollir 1c
endreçat — ordenat i net (net 3 i 4)
endur-se — emportar-se 1
endurar — suportar un patiment, etc. (patir 1; córrer v. tr. 2; durar 1c)
enemistat — desavinença, baralla (barallar-se 3c CS)
energia — vigor, vigoria (força 1; nervi 2, salut 2)
enèrgic — vigorós, ferreny (fort 3)
enfarfegar — carregar d'ornaments, detalls, etc.; farcir (omplir 2)
enfarinat — nevat (farina 1c Der)
enfeinat — v. atrafegat
enfigat — encaterinat (figa 2c Der)
enfilar — per un camí (anar 1c) // (-se): pujar 1c CS; fig.: excitar-se (barallar-se 3c)
enfit, enfitar-se — fart 1c i 1c CS
enfonsar — anar a fons (fons 1c); tombar v. tr. 1c CS
enfony — cofurna, antre (habitació 4)
enforcall — encreuament de camins (branca 2c)
enformador — eina de fuster (forma 1c Der)
enfornar — posar dins el forn (coure 1c)
enforquillar — punxar 2
enfortir — fer més fort, reforçar (fort 1c Der)
enfosquir — fer més fosc (fosc 1c Der, negre 1c)
enfredorir — fer agafar fred (fred 1c Der, 2c CS)
enfront adv. — davant per davant (davant 4d)
enfrontament — contesa, disputa (lluita 1)
enfuriar, enfurir, enfurismar — provocar la fúria (ira 1c CS, còlera 1c)
engalanar — adornar 2c
engalipar — entabanar (enganyar 1, mentida 1c CS)
enganxar — afegir 3; comprendre 2, entendre 3c, pescar 2, 3 i 4c // (-se): barallar-se 1c
enganyifa — mentida 1c CS
engatar-se — emborratxar-se (escalfar-se v. intr. pron. 2)
engatjar-se — comprometre's (obligar-se 1)
engegada — llançament (llançar 1c CS)
engegar — començar 1c Der, obrir 3c; arrencar 4; llançar 1c, tirar 3; aviar (via 1c CS)
engendrar — parir 1c CS; crear 4
enginy — giny, artefacte (màquina 2c)
enginyar — concebre (crear 1c)
enginyer — crear 1f
engiponar — adobar 2; vestir 3
engolir — empassar-se (gola 1c CS, menjar 2)
engospar — agafar dins la mà, copsar, empomar (agafar 2)
engrandir — augmentar (apujar v. tr. 1) // (-se): créixer 1
engrapar — agafar amb força (grapa 2c Der; prendre 1c i 1f; parar 1c)
engreixar-se — fer-se gras, més gros, agafar pes (gros 1c Der)
engrescament — excitació col·lectiva (emoció 5)
engrescar — incitar a participar (empènyer 2c CS; escalfar 3)
engrunes — restes (deixar 2f; gra 1c; mica 1, tros 2; pols 1c CS)
engrunar — fer engrunes alguna cosa (mica 1c CS, tros 2c Der)
enguany — aquest any (any 1c Der)
enguiscar — molestar 4; mossegar 2
enjogassament — engrescament en el joc (riure 1c CS)
enjorn, en jorn— aviat 2
enjovar — enganxar un bou al jou (tirar 4f)
enlairar — fer anar amunt, enlaire (aixecar 2, aire 1c)
enlairat — elevat (alt 1)
enlaire — amunt (aire 1c Der)
enllardat — brut, greixós (porc adj. 1c)
enllestir — deixar llesta, acabada, una feina (acabar 1 i 3)
enlluernar — per l'excés de llum (ferir 2); ofuscar (seduir 2c); il·luminar 1
enlloc — lloc 1c Der
enlluernat — ofuscat (cec 4)
enllumenar — il·luminar 1 i 1c Der; fer llum (llum 1c Der)
enllumenat m. — il·luminació pública (llum 1c Der)
enllustrar — donar llustre (netejar 11)
ennegrir — fer negre (negre 1c Der)
ennegrir-se — el cel (cobrir-se 1)
ennuvolar-se — cobrir-se 1
ennuvolat (estar...) — núvol (estar...) adj. 1
enorme — immens, grandiós (gran 3)
enquadernar — relligar un llibre (imprimir 3)
enrabiada, enrabiar — còlera 1c, ira 1c CS, ràbia 1c Der
enramada — ornament fet de rama o de branques amb fulles (branca 1c Der)
enrampar-se — pessigar-se amb el pas del corrent (corrent 3c, electricitat 1f)
enraonar — conversar, xerrar (parlar 1)
enravenat — dret, ert (recte 2c CS)
enredada — engany, enganyifa (trampa 1)
enredar — enganyar 1
enrenou — moviment 4, cas 2; soroll 2f
enrere — cap a darrere (darrere 1)
enretirar — desplaçar, fer córrer, apartar (córrer v. tr. 3), llevar 1
enreveixinament — irritació (còlera 1c)
enrevessat — complicat (negre 2, difícil 1c)
enrigidir — paralitzar 2
enriolat — que té ganes de riure (riure 1c Der)
enrogallat — amb veu rogallosa, aspra (veu 1c CS; mut 1)
enrunar — convertir en runa, en enderroc (destruir 3)
ens m. — ésser m. 1
ensabonar — plaure 1c CS
ensalivar — agafar salivera (saliva 1c CS)
ensarronar — entabanar (enganyar 1, mentida 1c CS)
ensementar — sembrar 1
ensenyant — educador, professor (ensenyar 1c Der)
ensenyar/educar — ensenyar 1, educar 1
ensenyar — presentar 1c CS, mostrar 1, explicar 2; educar 1, lliçó 1c Der
ensibornar — entabanar, engalipar (enganyar 1, mentida 1c CS)
ensinistrar — educar 3, exercitar (ensenyar 2); preparar 3c CS, 4, orientar 2c
ensonyament — endormiscament (son 1)
ensopegar — entrebancar-se (caminar 5); trobar pel camí (topar 2, trobar 1c)
ensopir-se — endormiscar-se, abaltir-se (dormir 5)
ensopit — dormir 4; divertir 1c ANT, gràcia 1d, infeliç 2c
ensorrar — aterrar, fer caure (tombar v. tr. 1c CS)
ensucrat — dolç 1
ensumar — olorar 1, olor 1c CS // (-se): sospitar (olorar 2)
ensurt — sorpresa, sobresalt (sorprendre 1c Der); espant (por 3)
entabanar — engalipar (enganyar 1, mentida 1c CS); seduir 2c
entaforar, entatxonar — embotir (pitjar 1c CS)
entapissar — cobrir amb tapissos o tapisseria (tapís 1c CS)
enteranyinat (cel ...) — mig tapat (núvol adj. 1f)
entaular-se — seure a taula (taula 1c Der)
entaulat — empostissat, conjunt de posts o taulons (taula 1c Der)
entelar-se — cobrir-se d'un tel que limita la visió (pel·lícula 1f)
entenedor — simple, senzill (fàcil 3)
enteniment — pensament 1, raó 2c, cap 2
enter — sencer 1
enterrador, enterrament, enterramorts — enterrar 1c Der
entès m. — expert (capaç 2c)
entestat — entossudit (tossut 1c CS)
entitat — criatura (ésser m. 2)
entomar — empomar (prendre 1c, parar 1c)
entonar — agafar el to adequat (cantar 1c, to 1c CS)
entonat — arrogant, presumptuós (fi adj. 4; to 3c Der)
entortolligat — caragolat (tort 1c Der)
entrada — accés (porta 1)
entrant — part primera d'un àpat (àpat 1c CS) // adj.: que ve, vinent (venir 1c CS)
entrebanc — obstacle, dificultat (problema 1)
entrebancar — obstaculitzar (impedir 1) // (-se): no poder caminar (topar 2)
entrecella — espai entre les celles (front 1c)
entredir — posar en entredit, prohibir (dir 1c)
entredós — armariet entre dos balcons (armari 1a)
entrefosc — mig fosc (fosc 1c Der; negre 1c)
entregar* — fer a mans (presentar 2a, 2f)
entrellat — secret, trama (sortida 2c)
entremaliat — es diu d'un infant (dolent 3)
entremetre's — ficar-se (en, entre) 1
entrenar — preparar 3
entreobrir — mig obrir (obrir 1)
entrepà — sandvitx (pa 1)
entresuat — mig suat (suar 1c Der)
entreteniment — distracció (joc 1)
entretenir — distreure 1 // (-se): divertir-se (gaudir 1c CS)
entropessar, entrepussar — ensopegar, no poder caminar bé (caminar 5)
entusiasmar — animar (escalfar 3)
enuig — còlera 1, ira 1c, ràbia 1
enunciar — expressar amb precisió (dir 1, llegir 2)
enutjar — molestar 2, rebentar 4c
enutjós — molest (incòmode 1)
envà — paret prima (paret 3)
envair — ocupar per la força (entrar 3)
envàs — recipient 1c CS; ampolla 2
envellir — fer-se vell (vell 3c Der)
envestida — atac 1
enviada, enviament — llançar 1c CS
enviar — llançar 1c // (-se): empassar-se 1
envitricollat — complicat, enrevessat (obscur 1c)
envoltar — encerclar (tancar 3)
enxampar — pescar 2c i 4c; prendre 1c; sorprendre 4 i 5
enze — estaquirot, persona aturada i estúpida (ase 2)
epicentre — lloc d'origen d'un terratrèmol (mig 1c)
epidermis — recobriment superficial (pell 1)
epíleg — final 1c
epítet — qualificatiu (nom 3c)
època — edat 2; estació 1; moment 3
equànime — just 2
equilibrat — just 4c
equip — grup 1
equipament — mobiliari (moble 1)
equitable — just 2
equitat — justícia 3
equivocar-se — enganyar-se 1
equivocat — erroni, mal fet (tort 2)
era — període (edat 2, temps 1c) // espai pla (pati 2, plaça 3)
erigir — alçar un monument (aixecar 4)
erm — eixut 2c, sec 1c; desert adj. 1 i 2; desert m. 1
ermita — església 1
erol, erola — àrea de terreny plana (plaça 3c CS)
erosionar — gastar 1
errar — vagarejar (passejar 1c); fallar (mancar 5)
errat (anar...) — equivocar-se (enganyar-se 1)
erroni adj. — tort 2
esbalair — sorprendre 2, estranyar 1 i 1c
esbandir, esbaldir — netejar 3 i 3f
esbargir — distreure 1, passejar 1 // (-se): divertir-se (gaudir 1c CS, jugar 1)
esbarriar — escampar (aplegar 1c Ant), desorganitzar (organitzar 1c Ant); espatllar 1c
esbart — estol, grup petit (grup 4c CS)
esbatussar — colpejar, apallissar (picar 1c)
esbatussar-se — barallar-se 1, lluitar 1c
esberlar — trencar rebentant (trencar 2 i 8; tallar 1c CS; separar 3 c CS)
esblaimat — pàl·lid, esblanqueït, descolorit (groc 3, 2)
esbocinar — fer bocins, trossejar (mica 1c CS; trencar 4, tallar 4)
esbojarrat— embogit (boig 1c Der)
esbombar-se — escampar-se una notícia (córrer 4)
esborrany — esbós d'escrit (escriure 1c CS)
esborronador, aborronador — espaordidor (espantar 2, terrible 1c)
esbotzar — esventrar (rebentar 2)
esbravar-se — perdre concentració un líquid; esplaiar-se algú (desfogar-se 1c)
esbrinar — recercar 2c, informar-se 1c, buscar 2c CS, descobrir 2; entendre 5
esbroncar — escridassar (cridar v. tr. 2, dir 2c; renyar 4)
esbudellador — assassí que esventra (budells 1c Der)
esbudellar — esventrar (budells 1c Der)
esbufegar — alenar (bufar 1c; respirar 1)
esca — causa 1c, arrel 2, exemple 2c Ant
escabetxar — fer en escabetx (adobar 5); destrossar, esclafar (matar 2)
escadusser — rar 2; estrany 2c
escagarri(na)ment — cangueli (por 3c)
escagarrinat, escagassat — cagat (témer 2, por 3c)
escaiença — ocasió 2
escaient — que escau, oportú (ocasió 2c CS); adequat (còmode 3)
escaire — triangle escairat amb un angle recte per a dibuixar (regle 1c CS)
escalafó — llista per mèrits (escala 2c Der)
escalar — ascendir per una paret (pujar 1c CS)
escaldar — cremar amb aigua bullent (bullir 1)
escalf — escalfor, caliu, ambient protector (calor 3)
escalfar — fer calent, fer escalfor, escalforeta (calent 1c CS); apallissar (picar 1c)
escalfar-se — irritar-se, enfilar-se (barallar-se 3c)
escalfor/calor — calor 1a
escalinata — escala noble (escala 1)
escalunya — mena de ceba (ceba 1c)
escambell — tamboret, peanya (cadira 5)
escambell (caure de l'...) — perdre protagonisme, importància (cadira 5d)
escamot — ramat petit, esbart; grup d'acció (partit 1c CS)
escampa (hereu...) — malgastador (gastar 4f)
escampar — dispersar (camp 1c Der); gastar 4; alçar-se 1 (el temps), núvol adj. 1f
escampar el poll — anar-se'n (fugir 3c)
escampar la boira — prendre l'aire (distreure's v. intr. pron. 1c)
escampar-se — propagar-se (créixer 2)
escandir — marcar les síl·labes (cantar 1c, dir 1c CS)
escantellar — la vora d'un plat etc. (trencar 4)
escanyapobres — usurer (escanyar 3c Der)
escanyar/estrangular — escanyar 1a*; matar 6* i 7
escanyar — coll 2c CS, ofegar 1; matar 6; estrènyer 8
escanyat — angost (estret 1)
escanyolit — desnerit (prim 2, feble 4)
escapar-se — fugir 1
escapçar — llevar la punta o el cap (tallar 6, matar 5)
escapçar les cartes — carta 3d
escapolir-se — fer-se escàpol (escapar-se 1, desaparèixer 3, fugir 3c; sortir-se'n 1)
escarafalls — mostres exagerades (actitud 3)
escaramussa — atac, combat breu (guerra 1c CS)
escarbotar — gratar esquerdant la superfície (fregar 2)
escarit — sense res més, tot sol (sol 1c)
escarment — lliçó 3
escarnir — fer escarn o befa (imitar 3)
escarpir — desembullar (cabell 1c CS, lligar 2c)
escarpra — mena de cisell per a treballar pedra (eina 1c CS)
escarransit — feble 4, prim 2, flac 3c
escarràs — escarràs de feina (feina 1d)
escarrassar-se — esforçar-se, bregar (lluitar 3, costar 2c, lladre 1d)
escarxofar-se — arrepapar-se (seure 3)
escàs — rar 1, just 6, pobre 2; estrany 2; curt 1; coix 1
escassejar — ser escàs (mancar 2)
escassetat — manca 2, necessitat 1c
escatainen — les gallines (cridar 1c CS, cantar 2a-A1)
escatir — mirar d'aclarir (recercar 1)
escaure — caure 1c Der; casar 2c; agradar 3c; anar bé (anar 4); tocar v. intr. 1
escena — quadre 2
escenificar — representar 2c
escindir — separar 2, dividir 2c, tallar 2
escissió — divisió (separar 2c CS)
esclafar — sotmetre (dominar 2, escanyar 3)
esclafir — rebentar(-se) 1
esclafit — soroll sec (tro 2c)
esclarir — aclarir (clar 2c Der)
esclatar — petar 2, rebentar 1
esclavatge — esclavitud (dominar 2c)
escletxa — clivella, obertura estreta (forat 10)
esclop — sabata 1c CS
escó — banc llarg d'una casa (cadira 1c CS, banc 1c); lloc en un Parlament.
escodrinyar — recercar 1
escola — estudi 4
escolà — església 1c CS
escolar m. i f. — estudiant (escola 1c Der; alumne 1)
escolar-se — rajar, córrer un líquid (fluir 1)
escolaritzar — inscriure a l'escola (escola 1c Der)
escollir/triar — escollir 1a, triar 1a
escolta — fet d'escoltar, audició (escoltar 1c Der)
escoltar*/sentir — escoltar 1a, sentir 1a i 1b*
escoltar — fer cabal, fer cas (sentir 1a i 1b; obeir 1)
escombrar — agranar (netejar 6)
escombraries — brossa, deixalles (escombra 1c Der)
escomesa — atac 1; lluitar 1c CS
escometre — atacar 1, ferir en 1d
escopetada — tret d'escopeta (tret 1c)
escopinada, escopinar — escopir 1 i 1c Der
escorça, escorxa — coberta del tronc dels arbres (pell 4)
escorcollar — cercar intensament (buscar 2c CS, recercar 1)
escórrer — deixar anar el líquid (eixugar 1c)
escórrer-se, escorre's — ejacular, tenir un orgasme (córrer 3c)
escorrialles — deixalles (deixar 2f)
escortar — acompanyar amb una escorta, protegir (guardar 1c)
escorxador — que escorxa; lloc (escorça 1c Der)
escorxar — llevar la pell (escorça 1c Der)
escotorit — espavilat, eixerit (intel·ligent 1c)
escridassar — esbroncar (cridar v. tr 2, dir 2c); renyar a crits (renyar 4)
escriptori — indret per a escriure (cambra 8; taula 1)
escriptura — fet d'escriure (lletra 2, caràcter 3c CS)
escrit — estudi 2; notícia 3c; paper 2
escrostonar — trencar 4
escruixidor — trasbalsador (emoció 6c Der)
escruixir — esqueixar (trencar 7); colpir, trasbalsar (emoció 6c Der)
escrutar — recercar (buscar 2c CS)
escudellar — servir v. tr. 1; apallissar, estomacar (pegar 3c)
escull — roca soma (baix m. 1), roca soma = poc profunda (pedra 3)
esculpir — fer una escultura (tallar 7)
escultura — afaiçonar, modelar (figura 1c, imatge 1)
escur — obscur 1e
escurabosses — lladre 5
escurar — eixugar 2; fregar 4; netejar 5
escurat — sense diners (pobre 5)
escurçó — serp 1c CS
esdentegat — sense dents (dent 1c Der)
esdevenidor — futur m. 1; demà 2
esdeveniment — fet singular (fet 1)
esdevenir — fer-se v. pron. 2, tornar(-se) v. tr. i v. intr. pron. 1; ser 1c CS
esfereir — fer molta por, esglaiar (espantar 2)
esfèric — de forma d'esfera, de bola (rodó 1c)
esfetgegar-se — esforçar-se, escarrassar-se (fetge 1c Der)
esfondrar — enderrocar, ensulsiar (tombar v. tr. 1c CS)
esforçar-se — bregar, maldar (suar 2d, treballar 2c)
esgargamellar-se — esforçar-se a cridar (cridar 2; gola 1c CS)
esgarip — crit estrident (cridar 1c CS)
esgarrany — esquinç gros (set m. 1)
esgarrapada — lesió superficial (ferida 2)
esgarrapar — ferir lleument (gratar 1c)
esgarrar — esquinçar (trencar 3c)
esgarriar — desorientar 1, perdre 1c CS
esgarrifança — tremolor lleu (tremolar 1c Der); trasbals (emoció 4 i 6)
esgarrifar — esborronar, esglaiar (espantar 2); emocionar (emoció 6c Der)
esgarrifar les dents — sensació desagradable per un xerric de dents (dent 1d)
esgarrifar-se — tenir tremolors lleus (tremolar 1c CS); esborronar-se, esglaiar-se
esgarrifós — trasbalsador, terrible (emoció 6c Der)
esgarrinxada — ferida lleu (ferida 2)
esglai — por intensa i sobtada (por 1; emoció 6)
esglaiar — esborronar (espantar 1; emoció 6c Der)
esgotar — acabar 4; cansar (rebentar 3) // (-se): cremar-se 1; menjar(-se) 5
esgotat — molt cansat (mort 4)
esgotimar — collir els gotims restants (raïm 1c CS)
esgrogueït — que tira a groc (groc 2, 3)
esguard — mirada (mirar 1c CS, vista 1c; compte 3c; ull 2c)
esguardar — mirar 1
esguellar — esqueixar (trencar 3c)
esguerrat — deforme (lleig 2c)
esguitar — esquitxar (mullar 1c)
esllavissada — córrer 3c CS
esllomar-se — esforçar-se molt (costar 2c, suar 2c, treballar 2c)
esma — ànim (ànima 1c), empenta (voluntat 1, força 1c)
esmena — correcció (lliçó 3)
esmenar — corregir 1; reparar 1
esment — atenció 2, compte 3c; parar esment (adonar-se 1c)
esmentar — nom 1c CS
esmerçar — temps, diners (emprar 2, gastar 5, ocupar 4)
esmicolar — fragmentar en miques (trencar 4, tallar 3, 4; tros 2c Der, mica 1c CS)
esmolar — agusar el tall (buidar 5)
esmorzar* m. —esmorzar v. intr. 1b*
esmunyir-se — escapolir-se, fer-se escàpol (escapar-se 1)
esnifada — ratlla 4c
esotèric — reservat als iniciats (obscur 2)
espadat — penya-segat, precipici (muntanya 2c CS)
espant — ensurt (por 3)
espantar — fer por (por 4c CS)
espantós — que fa por (por 4c CS; terrible 1)
espanyaportes — lladre 4
espanyar — trencar el pany (tancar 1f); espatllar 2
espaordidor — esglaiador, esborronador (por 4c CS)
espaordir — esglaiar, esborronar, fer molta por (espantar 1, por 4c CS)
espardenya — calçat o calcer tradicional (sabata 1c CS)
espargir — escampar el temps (alçar-se 1)
esparracar — una roba, fer-ne parracs (trencar 3)
espars — escadusser, escampat (diferent 2; sol 1c)
esparverar — esfereir, alarmar (espantar 2)
espatlla* — esquena 1b; braç 1a, 1b*
espatllar — fer malbé (trencar 6)
espatllar-se — fer-se malbé (petar 3)
espavilat — eixerit, viu (intel·ligent 1; llarg 4)
especejar — fer a trossos, esbocinar, esmicolar (mica 2c CS)
especial — singular (estrany 2)
espècie — tipus (mena 1c); en una classificació (grup 4)
específic — medicament, medecina (remei 2)
espectacle — número 2
espectre — esperit 2
especulació — mercadeig (comerç 2)
espelma — llum 1c
espelma (aguantar l'... ) — acompanyar festejadors (festa 2f)
espentar — empènyer (pitjar)
esper — esperança (esperar 1c CS)
espera — temps pendent (esperar v. intr. 1c CS)
esperança — confiança d'aconseguir (esperar 1c CS)
esperitat — posseït (dimoni 1c CS; esperit 1c Der)
esperits — ombres (ombra pl. 1)
esperma — semen (llet 3)
esperonar — incitar (empènyer 2c CS; picar 5; suggerir 1c)
espertinar — berenar v. intr. 1f
espessor — espès 1c CS
espetec — pet, esclafit (tro 2)
espetegar — petar 1c
espiadimonis — libèl·lula (dimoni 1d)
espiar — mirar 3
espiell — finestra 1
espiera — obertura estreta (finestra 1)
espifiar-la — error 1c CS
espill — mirall (mirar 1c Der); imitació, fet d'emmirallar-se en algú (exemple 2)
espina — os del peix (os 2)
espinacs — verdura 1c
espinada — columna vertebral (os 1c)
espingarda — arma de foc antiga (arma 1c CS)
espitjar — empènyer 1, pitjar 1c CS
espitllera — obertura per a disparar (finestra 1; forat 11)
espitregat, despitralat — amb el pit descobert (pit 1c Der)
esplaiar-se — gaudir 1c CS; esbravar-se (desfogar-se 1c)
esplet — collita abundosa (recollir 2c)
esplomar, plomar, esplomissar — llevar la ploma (ploma 1c Der)
espluga — balma espaiosa (cova 1c)
espolsar — llevar la pols (netejar 8)
esponerós — frondós, abundós de fullam, etc. (sa 1c CS)
esponjós — tou, flonjo (tendre 1c)
espontaneïtat — naturalitat, cordialitat (gràcia 1)
esporgar — les branques (netejar 10, tallar 5)
esport — exercici 2
esport (fer...) — jugar 2
esporuguir, esporuguit — espantar 1, por 4c CS, témer 1c CS
esposalles — casar 1c CS
esposar — casar 1
esprémer — una fruita, etc. (pitjar 1c CS)
esprimatxat — molt prim (prim 3)
espunyir — girar 3
espurna — fragment desprès (tros 7, pols 1c CS)
espurnejar — brillar 2; roinejar, ploure lleument (ploure 2)
esput — escopinada (escopir 1c CS)
esquadra — estol (grup 3)
esquarterar — trossejar en quarters, esbocinar (tallar 8c)
esqueixar — separar seguint les fibres (tallar 1c CS, trencar 3)
esquelètic — molt sec (prim 3)
esquema — disposició succinta de dades (taula 4)
esquena d'ase — pendent 4
esquenadret — gandul (esquena 1c Der)
esquenall — carena d'una muntanya (esquena 1c Der)
esquerp — sorrut (eixut 3, sec 4)
esquerrà, esquerrer — esquerre 1c Der
esquifit — desnerit (prim 2)
esquilar — tondre, xollar (tallar 6, netejar 14)
esquinç — estrip gros (set m. 1)
esquinçar — estripar (trencar 3)
esquist — làmina (full 2a)
esquitxar — mullar 1c
esquivar — evitar (salvar 1c)
essa — ziga-zaga 1
essència — ésser m. 3; esperit 5; flor 3; olor 2
essencial — necessari 1c
ésser, ser/estar — ésser 1b, estar 1 i 2
ésser — existir; estar 1; trobar-se 2
ésser m. — esperit 1; ser v. 1c Der
estabilitat — equilibri 2
establa, establia — quadra 1c CS
estable, establada — quadra 1
establiment — comerç 3
establir — instal·lar 1, parar 3; manar 1
establir-se — estar 2c, ocupar 1c
estacar — fermar (lligar 1)
estació — període de l'any, temporada (primavera 1c CS)
estacionar — aturar (estació 3c Der)
estadant/inquilí — si s'està en un habitatge (veí 1a) / si paga un lloguer (veí 1c)
estadi — nivell 3
estafa — engany (mentida 1c CS)
estafar — enganyar 1
estalviar — guardar, fer racó, no gastar (gastar 2 Ant)
estament — grup 4a; estat 2; mà 2; ordre m. 2
estamordir o estemordir — témer 1c
estampa — imatge 2
estampar — deixar anar, ficar (clavar 3)
estampir — subjectar, recalcar (picar 1c CS)
estança — cambra 1, habitació 2; sala 1c
estancar — no deixar córrer -l'aigua (llac 1c Der)
estant (d'aquí...) — des d'aquí (estar 3d)
estantís — feble 2, flac 2; segur 2c Ant; poc fresc, passat (estable 4c Ant)
estany — llac 1a i 1f; piscina 1
estanyar — contenir, retenir l'aigua (llac 1c Der)
estaquirot — palplantat (plantar 3c CS)
estar/ésser — ésser 1b*, estar 1 i 2
estar — ésser 1; trobar-se 1; quedar(-se) 1
estar-ne molt (d'algú) — tenir estimació per algú (estar 3d)
estassar — tombar 1c CS
estar, estar-se — restar temps en un lloc (estar 2, restar 1)
estat — govern 5
estat (en... interessant) — embarassada (interessant 1d)
estatge — lloc d'ús específic (estació 4); habitació 1c; lloc d'estada (hostal 3)
estatger — que s'està en un hostal (hostal 3c Der)
estatuir — establir (llei 2c Der)
estatut — text regulador (llei 2)
estavellar — llençar, rebotre (tirar 2)
estavellar-se — xocar (topar 1c); anar a petar (petar 1d)
estel — estrella 1
estelada — senyera amb estel (estrella 1c Der)
estella — fragment de fusta (tros 4)
estellar — fer estelles, asclar (trencar 5)
estellós — de mal rosegar (dur 1c)
estemordir — espantar, atemorir (témer 1c Der, espantar 2, por 4c CS)
estendre — estirar 1; escriure 2
estereotip — imatge 3
estèril — eixut 2c
esterilitzat — net 2
esterrecar — tombar 1c CS
estil — gust 4
estilista — estil 2c Der, gust 4c Der
estima — respecte 1
estimació — amor 1
estimar — avaluar (mesurar 2)
estimar-se més — preferir (estimar 6d)
estimat — benvolgut (car 2)
estimbar-se — caure en una timba (caure 1c)
estimular — empènyer 2c CS
estirar — arrossegar (tirar 4)
estirar-se — ajaçar-se (gitar-se v. pron. 1)
estirar la pota — morir 5
estirar-se — jaure, jeure 1
estiregassar — estirar fort (estirar 1c CS)
estirp — família 1; raça 1; llavor 1, 2 i 3
estiu (primavera d'...) — primavera 1
estiuada, estiuar, estiueig — estiu 1c Der
estoig — capsa (bústia 1)
estol — grup petit d'animals, persones, naus (grup 4c CS)
estomacar — apallissar (pegar 3c CS, escalfar v. tr. 1)
estona — moment breu, momentet (moment 1; minut 1, segon 2)
estora — per a agençament del trespol (tapís 1)
estorar — posar estores en un trespol (tapís 1c CS)
estossegar — tossir expectorant (arrencar 5a)
estotjar — posar en un estoig (guardar 1)
estovar — fer més tou (tou 1c CS); apallissar (picar 1c, pegar 3c CS)
estrafer — imitar deformant (imitar 1, 2)
estrafet — mal proporcionat (lleig 2)
estrafolari — estrany 2c i 3
estrambòtic — estrany 3
estranger — estrany 1
estrangular/escanyar — ofegar 1; matar 6* i 7; escanyar 1a*
estranyar — sorprendre (xocar 1c)
estratègia — disposició d'accions i forces per a un fi (pla m. 3)
estretir — estrènyer 1
estratus — tipus de núvol (núvol 1c CS)
estrebada — estirada forta (estirar 1c CS)
estrella — estel 1; personalitat (figura 4c); sort 1
estrellat (ou...) — ou ferrat (estrella 1c Der)
estremiment — tremolor lleu d'emoció, esgarrifança (emoció 4)
estremir-se — tremolar lleument (tremolar 1)
estrena! — exclamació acompanyada de clatellada o clatellot (cop 5a)
estrenar — encetar (obrir 3c)
estrènyer — collar 1; escanyar 2
estrep — muntanya 1c CS
estrèpit — soroll 2
estret m. — congost (grau 4; pas 7)
estri — eina 1; atuell (recipient 1c CS)
estricte — recte 3c
estrip — esquinç; si és un esgarrany gros, se'n diu 'set' (set m. 1)
estripar — esquinçar (trencar 3)
estris — béns personals (efectes m. pl. 1)
estructurar — organitzar 2
estudi (fugir d'...) — estudi 1d, fugir 1d
estudiar — observar (recercar 2c)
estufar-se — pujar una massa (llevar v. intr. 1)
estufat — v. tibat
estupefacte — paralitzat, garratibat (paralitzar 2c CS)
estúpid — ruc, soca (ruc 1c)
estupor — estupefacció (paralitzar 2c CS)
esvair-se/esvanir-se* — dissipar-se (desaparèixer 1b); morir 4
esvanir-se — desaparèixer 1
esvalotat — agitat, sorollós, renouer (aixecar 5c CS, soroll 2f)
esvarar — relliscar (caminar 1c CS, córrer 3c CS)
etapa — període (temps 1c)
èter — espai 4
eteri — vaporós (fi adj. 1c)
etern — intemporal, durador (llarg 2)
eternitzar-se — fer-se etern (durar 2)
etzibar — ventar, engegar (llançar 1c, clavar 2, pegar 1c; donar 7a i 7c; fotre 2)
euga — femella del cavall (cavall 1c)
evadir — salvar 1c
eventual, eventualitat — ocasió 2 i 2c CS
evidència — prova 3
evidència (posar-se en...) — manifestar-se 1
evident — clar, indubtable (fàcil 3)
evocar — recordar 4
exactament — just adv. 1
exacte — just adj. 5 i 8
exagerar — magnificar, dramatitzar (teatre 2c CS)
exaltar — enfervorir (escalfar 3)
examinar — observar (mirar 2)
exasperació — exaltació (còlera 1)
excavació — rasa (ras f. 1c; vall m. 1c)
excel·lir — destacar (brillar 4c)
excèntric — estrany 3
excepcional — únic, destacat (estrany 2)
excitar — enfervorir (escalfar 3)
exclusió — baixa (baix f. 2)
exclusiva — primícia (notícia 2c CS)
excrement — defecació (cagar 1c CS)
excusar — eximir, ocultar (tapar 4)
excuses — justificacions, evasives (raons 2c)
execrable, execrar — abominar (odiar 1c CS)
execució — interpretació (música 2c)
exemple — imitació (mestre 1c; lliçó 2c)
exempt — alliberat de compromís (franc 2, lliure 1)
exercir — practicar (exercici 1c Der); encarregar-se de (ocupar 2)
exercitar — exercici 1c Der; educar 3 // (-se): preparar-se 1
exhaurir — acabar 4; usar 2c; eixugar 2
exhaust — molt cansat, rebentat (mort 4)
exhibició — teatralització (número 2)
exhibir — mostrar (presentar 1)
exhibir-se — lluir(-se) 2
exigu — limitat, insuficient (estret 2; curt 3; rar 1c)
exigüitat — insuficiència (necessitat 1c)
eximit — alliberat de compromís (lliure 1)
exoneració — alliberament d'una càrrega (gràcia 3c)
exòtic — estranger 3; estrany 2
expectació — espera imminent (interès 3)
expectorar — estossegar (arrencar 5)
expedir — enviar 1c Der; girar 4
expendre — vendre 1
expertesa — experiència 1
expirar — respirar 1; acabar 2; morir 2
explanar — fer intel·ligible (explicar 1)
explicació — nota 1c; raons (raó f. pl. 1)
explicar — contar 1; presentar 3c // (-se): expressar-se 1
explícit — expressat obertament, entenedor (fàcil 4)
explosió — esclat (petar 2; rebentar-se 1)
exponent — imitable (exemple 2)
exportar — enviar fora (enviar 2)
exposar — manifestar 1c, presentar 1c CS; explicar 2; expressar 2
expressar — exposar de paraula, de viva veu (manifestar 1)
expressió — forma de dir, d'escriure (estil 1)
expropiar — requisar, desposseir (despullar 2c)
expulsió — expulsar, foragitar (baix | baixa f. 2)
exsangüe — sense forces (feble 3)
extasiar — obnubilar (embriagar 3)
extens — espaiós, gran, prolongat (llarg 1)
extensió — lloc lliure (espai 2)
extenuat — molt cansat (mort 4)
exterminar — aniquilar, anihilar, anorrear (matar 1c CS)
extingir-se — acabar 2; desaparèixer 4; morir 2c, 4; apagar-se 1
extirpar — arrencar 5; tallar 8c
extraordinari — estrany 2; millor 2c
extravagant — estrany 3; rar 3c
extraviar — foraviar, esgarriar (perdre 1)
extrem — fi (f.) 1, final 1, cap 6
extremitat — final 1; peu 1; pota 1c
extret — extracte (treure 1c Der)
extreure — treure (o traure) 1
F
fàbrica — edifici 2, obra 3c CS; obrer 1c CS
fabricar — confeccionar (fer 1)
façana — part davantera d'una casa, frontispici (front 2c)
facció, facciós — grup d'acció (grup 2, partit 1c CS, exèrcit 1c)
fàcil — còmode 4, senzill 1; llis 3; oli en un llum (oli 1d)
facinerós — malfactor (lladre 1c)
factible — possible 1c
factura — nota 4
facultat — estudi 4c; sentit 3
facultatiu — metge 1c CS
fada — dona 1f
fadrí — noi 4, xic m. 1c CS; solter (casar 1c Ant)
fadrina — soltera, conca, tieta (tia 3)
faena — feina 1; ofici 1; obra 1
faisó — manera 1
faixa — banda 2; (llenca de terra, etc.) braç 2
falca — afermar (estrènyer 4a ex.)
faldar — falda 3c Der i 4
faldilla, faldeta — falda 2
faldiller — falda 2f
faldó — falda 3c Der
falla — defecte 1c CS; foguera (foc 1a i 1f)
fal·làcia — mentida 1c
fallar — faltar 1; mancar 5; petar 3
fallida — de diners, bancarrota (banc 3c CS)
falòrnia, falsedat — mentida 1c i 1c CS
falta — manca 1
falta (fer...) — caldre (faltar 1c Der)
faltar — mancar 1; morir 1 i 4
fama — anomenada (nom 4)
famèlic — afamat (fam 1c Der)
família — parents, parentela (gent 2; sang 2)
familiar — parent 1
famolenc — afamat (fam 1c Der)
fanal — llum m. 1
faneca — mesura 2f
fang — terra 2
fanga — eina de fangar (cavar 1a)
fangar — girar terra amb la fanga (cavar 1) // m.: lloc ple de fang (humit 1c CS: xipoll)
fantasi(ej)ar — fabular, somiejar (somiar 2)
fantasma — esperit 3 // pl.: ombres (ombra f. pl. 1)
far, farell — llum m. 1c
farcell — paquet 1
farcir — embotir, reblir (omplir 2)
farcit — ple 1
farda — palla 3c; aliment 3, menjar m. 1c; grana, llegums (verdura 1)
fardell — paquet 1c CS
farina de galeta — pa ratllat (pa 1d)
farfall, farfallós — que no articula bé els mots (mut 1c)
fàrmac — medecina (remei 2c)
farnat — menjussa, menjar dolent (menjar m. 6)
farratge — herba de pastura (herba 1c, palla 1)
farsa — comèdia, engany (mentida 1c)
fart m. — panxó (fart 1c)
fart (un... de cops) m. — raig 5
fart adj. — cansat 5; tip (ple* 3a, 3b i 3c)
fartar-se — afartar-se (menjar 2)
fascinant — captivador, extraordinari (rar 3c)
fascinar — captivar (agradar 2)
fase — nivell 3
fàstic/fastig — repugnància, rebuig / avorriment, cansament (fàstic 1b)
fastigós — repugnant (lleig 3)
fat, fada adj. — sense gust (gust 1c Ant)
fati — gros 3
fatídic — dissortat (desgraciat 2)
fatigar, afadigar — cansar 1; molestar 1c CS
fatigat — molt cansat (mort 2)
faula — conte exemplar (exemple 1c)
fava — llegum; cop 3; protuberància (gra 4) // adj.: encantat (covard 1c)
favor — influència 2; gràcia 3
feble/flac — que no té força, fluixeja / que perd la força, flaqueja (feble 1b), prim 1f
feble (veu...) — mitja veu (mig adj. 2)
feblesa — feble 1c CS, flac 1c CS
febrada — accés de febre (febre 1)
febrícula — febre suau (febre 1c Der)
fècula — farina 1
fecundar — cobrir 4; parir 1c CS
federar — unir 3
feina (fer...) — treballar 1
feina, faena — treball 1, 2
feinada — feina 1c Augm
feinejar — treballar 1c; feina 1c Der, obra 1c CS
feiner — propi de la feina, dia de feina (obra 1c CS)
feixa — bancal, terra limitada per marges (camp 1c CS, tros 6, banc 1f)
feixuc — pesant (pesat 1, 2)
feixuc (ésser...) — pesar 1, 1c CS
felí — propi del gat; fèlid, família de mamífers (gat 1c)
Felip (Can ...) — comuna, vàter (servei 4f)
felló — irat, encolerit (ira 1c CS)
femar — tractar una terra amb fems (adobar 2)
fembra — ant. i pej.: dona 3
fembrer — faldiller (falda 2f)
femella — dona 1c; peça roscada (clau m 1c; peça 1c CS)
femellenc, femenívol — femení 1
fems — excrement fertilitzant (adobar 2a); escombraries, rebuig (deixar 2c CS), escombra 1f
femeller — faldiller (falda 2f)
femta — deposicions, defecació (cagar 1c CS)
fenc — palla 1
fendre — separar 3c CS, tallar 1c CS
fer — executar un espectacle (televisió 1b)
fer (ençà, enllà) — bellugar, desplaçar (tirar 5)
fer adj. — en llibertat (lliure 4)
fer — fer una acció sobtada (pegar 2, clavar 2, fotre 3)
fer a mans — presentar 2c CS
fer cap a — aplegar (arribar 1)
fer caure — tombar v. tr. 1
fer clic — prémer, polsar una tecla (pitjar 1c CS)
fer de — representar 2c CS
fer goig — plaure 1c
fer gràcia — plaure 1c
fer la mà — fotre (rebentar 4c)
fer l'ànec — morir 5
fer miques — esmicolar, trossejar, esbocinar (trencar 4, tallar 4)
fer patxoca — agradar, fer goig (plaure 1c)
fer peça — ser útil (servir 1f)
fer safrà — fer campana, anar-se'n de casa (fugir 3)
fer servir (usar, utilitzar) — servir 1d, emprar 1
fer tard — no arribar a l'hora (tard 1d, 1f)
fer ús de — servir-se de 1
fer veure — fer semblant de (imitar 1)
fer volar coloms — somiar 2c
fer xim-xim — ploure 2
fer xixines — trinxar, picar (tallar 4, trencar 4)
fera — animal 1, bèstia 1; os2 1
feredat — basarda, por immensa (por 5)
ferida — nafra amb marca, trenc (senyal 5)
ferir — lesionar (maltractar 2c)
feristela — fera de bosc (bèstia 2)
ferm — fort 1 i 2; estable 2, segur 2
fermall — gafa ornamental (lligar 1c Der)
fermar — lligar 1; estrènyer 5
ferment — germen, origen (llavor 4)
fermesa — seguretat (pols m. 4)
ferralla — ferro de rebuig (ferro 1c Der)
ferramenta — eina 1; ferro 1c Der
ferreny — fort 2c
ferreter — que comercia amb ferro, amb eines (ferro 1c Der)
ferri — ferreny, resistent (fort 1; ferro 1d)
ferrocarril — tren 1
fèrtil — dit d'una terra fecunda, ufanosa (ric 5)
fertilitzar — adobar 2
ferum — olor forta d'animal (olor 3)
fesomia — trets o faccions de la cara, fisonomia (cara 2)
festejar — sovintejar, tractar una parella (sortir 6, festa 2c Der i 2f)
festes — alegrois (alegria 3)
festí — convit (dinar 2)
festivitat — sant m. 1
fètid — pudor (olor 3c Der; podrit 4)
fetidesa — pudor (olor 3c)
fi (f.) — final 1
fiabilitat — paraula 4
fiable — segur 3
fiador — persona que fia diners (deure 1f); mecanisme de seguretat (fiar 1c Der)
fiança — quantitat dipositada com a garantia (deure 1f)
fiançar — deure 1f; (avalar) respondre v. intr. 1
fiar — vendre a fiar, pagant més tard (fiar 1a, deure 1)
fiar-se (de) — refiar-se (esperar 1)
fiblada — picada (picar 3a i 3c CS); esglai (tremolar 1c CS)
fibló — punxar 1c CS, picar 3a, 3c CS; remolí (vent 6)
fibra — fil 1; filament orgànic (nervi 1)
ficar*/posar — fer entrar dins / deixar damunt, davant, etc. (ficar 1a i 1b; posar 2a i 2b)
fiçó — fibló (picar 3c CS)
figa — vulva (sexe 2c CS)
figa (mitja... mig raïm) — mig mig, així així, ni bé ni malament (raïm 1d)
figaflor — indecís, acoquinat (covard 1c)
figot —agençament del cabell (figa 1c Augm)
figues (pesar...) — fer becaines, cops de cap (pesar v. tr. 1d)
figurar — representar 1
fil d'aram — fil de coure o d'altres metalls, filferro (fil 1d)
fil (a dret...) — ben dret, en línia recta (fil 2)
fila — rengle de llarg (línia 3); aspecte 2
filament — fil 1
filar — veure 1c
filera, fila — rengle de llarg (línia 3a)
filiació — llinatge (raça 1c CS)
fill — nadiu, nat en un lloc (natural m. 2c)
fillar — parir 1
fillet — nen 1c
fillol — infant que vetllen els padrins (fill 1c Der)
film — pel·lícula 1 i 3
filó — d'una mina (veta 3)
filosa — instrument de filar (fil 1c Der)
final — fi (f.) 1
finalitat — fi (m.) 1
finar — morir 2
finat m. — el difunt (mort m. 1)
finestra — obertura a les parets (porta 1c CS i 2c; forat 8)
finestral — obertura gran (porta 1c CS)
finestró — batent, porteta de finestra (finestra 1c Der; porta 2c CS)
fingiment — comportament enganyós (teatre 2)
fingir — fer veure, enganyar (imitar 1)
finir — acabar 1
fira — mercat ocasional (mercat 1c)
firal — lloc de mercat (mercat 1c)
firam! — ataquem! (ferir 1d,f)
fireta — coudineta, coudinar, joc de cuina (cuina 3)
firmament — cel 1
fita — ratlla 3c, terme 1, límit (vora 1)
fitó — objectiu de tir (blanc m. 1)
fitora — forca de pescar; fitorar (punxar 2)
fitxa — peça 2
fix — estable 1 i 2
fixar — subjectar (clavar 1c); disposar, determinar (decidir 2)
fixar-se en — adonar-se de 1
flac/feble — feble 1b
flac — fluix 1, feble 1 i 2; prim 1
flàccid — el cabell (llis 4)
flagell — calamitat (desgràcia 2c)
flairar — olorar 1, 1b* i 2; olor 1c CS
flaire — olor 1; sagacitat (nas 3)
flanc — costat 1c; zona d'edifici (ala 2)
flaquejar — afluixar, fer figa (flac 1c Der, figa 1d)
flaquesa — feblesa (flac 1c Der; feble 1b i 1c CS)
flascó — ampolleta (ampolla 2; recipient 1c)
flatulència — gasos (gas m. pl. 1)
flegma — gansoneria, indolència (fetge 1)
fletxa — sageta (tret 1c CS)
floc — manyoc (cabell 1c CS)
flonjo — tou 1c; tendre 1; suau 2
flor — figa, genital femení (poma 2)
flor (tenir una... al cul) — tenir molta sort (sort 1f)
florilegi — antologia selecta (flor 1c Der)
florir-se — tenir floridura o fongs (un aliment, etc.); avorrir-se (divertir-se 1c Ant)
floró — ornament (flor 1c Der)
flotació — fet de surar (nedar 1c CS)
flotar — surar 1 i 2
fluir — passar un riu per un indret (regar 3), córrer 4
fluix — feble 1 i 2
fluixejar — esdevenir fluix, flaquejar (fluix 1c)
flux/fluix — flux m. 1a, b
fòbia — mala idea, mania, tírria, animadversió (idea 3)
foc (calar... / pegar... / botar...) — incendiar, encendre (foc 1d, cremar 1c Der)
foc (fer... nou) — començar de nou (foc 1d)
foca — persona grassa (vaca 2)
fogatge — relació de focs com a unitat de poblament (foc 4c)
fogó — foc per a cuinar (cuina 1)
fogony — vent que fon la neu (vent 2c Ant)
fogositat — passió (desig 4c)
foguera — foc de fusta a cel obert (foc 1a, 1f)
foguerada — apassionament, rauxa (foc 1c Der)
foia — fondalada (vall 1)
folgat — balder (ample 1a)
foll — boig 1
follet — remolí (vent 6); petit esperit maliciós (boig 1f)
fona — arma de git (arma 1c CS)
fonament — base (clau f. 3); basament d'un edifici (planta 3c)
fonamental — important 1c, clau adj. 1
fonda — hostal 1
fondalada — vall m. 1c, fondal (fons 1c CS)
fondària — profunditat, pregonesa (fons 1c CS)
fondejar — una embarcació (arribar 6c)
fondejador — lloc on fondejar (port 1c)
fondre — fusionar (unir 2c)
fonedís (fer-se...) — desaparèixer 3d
fonèvol — arma de git (arma 1c CS)
fontana — font (deu 2)
fora (fer...) — foragitar (gitar 2)
foradaparets — lladre 4
foradar — perforar, traspassar (travessar 1c)
foragitar — fer fora, expulsar (gitar 2c Der, llançar 4)
foranell — vent de mar cap a terra (vent 3c)
forassenyat — boig 1c, eixelebrat; embogit, encegat (embriagar 2)
foraster — estranger 1; estrany 1
forat — de banda a banda (ull 4)
foraviar — descaminar (desorientar 1); esgarriar (perdre 1c CS)
força — energia (nervi 2c); potència (poder 4)
força (per...) — obligadament (obligar 1f)
forcall — bifurcació de camins (branca 2c)
forçar — obligar 1
forcegut, forçut — vigorós (fort 2)
forces vives — gent important, gent d'upa (important 2c CS)
forçosament — tant sí com no (tant 1d)
forest f. — bosc 1
forjar — idear (crear 1c)
forma — manera (estil 1)
formal — assenyat (seriós 1)
formar — produir (fer 1)
formó — mena de motlle (forma 2)
formós — bell (bonic 1)
formular — expressar 2; presentar 3, exposar 2
fornir — aportar (donar 1c)
fort — estable 2, segur 2; resistent (gros 5); persona (valent 2); vi (valent 4)
fortalesa — fortificació, fortí (fort m. 1)
fortitud — fortalesa, força (fort 1)
fortor — olor forta (olor 3)
fortuna — sort 1; patrimoni, diners (diner 3)
fosc — gris 1, negre 1, obscur 1
fosc (a entrada de...) — tarda 1c CS, vespre 1c CS
fosca — foscor (nit 1c CS); foscúria, tenebres (nit 2)
foscant (a hora...) — cap al tard, al capvesre (fosc 1c Der)
foscants (entre dos...) — vespre 1c CS, fosc 1c Der
foscor — fosca f. 1; nit 1; ombra 2
foscúria — foscor immensa (fosca 1; nit 2c)
fosquejar — fer-se fosc (negre 1c)
fossat — rasa (ras f. 1), vall m. 1
fosser — enterramorts, enterrador (enterrar 1f)
fotocopiar — reproduir en fotocòpies (tirar 7)
fotesa — cosa petita, insignificant (petit 4c CS)
fotre — fer 8; un cop (clavar 2c, donar 7); maltractar 1c; copular, cardar (fregar 6)
fotre el camp — anar-se'n v. pron. 1c, fotre 2d
fotre's — menjar(-se) 4, fotre 4
fra — tractament avantposat al nom d'un monjo (germà 1a)
fracassar — errar (mancar 5)
fracció — part f. 2
fraccionar — dividir 2, separar 3
fracturar — trencar 8
fragància — perfum (olor 2)
fràgil — feble 2
fragmentar — esmicolar (dividir 2, tallar 2)
franc — lliure 2; lleial (bo 2)
franc (de...) — debades, gratuït (franc 2d)
franquejar — travessar (passar 1)
franquesa — gentilesa (franc 1c Der)
frare — monjo (germà 1a)
frau m. — engany, estafa (mentida 2c CS)
frau f. — afrau (estret m. 1; coll 3c; pas 7)
frec — fet de fregar (fregar 2c Der, contacte 1)
frec (frec a...) — molt a prop, a tocar (fregar 5d) // forcejament (front 4, fregar 5d)
fred — fresc/fresca adj. 1; f. 1
fredolic, fredolí — que té fred (fred 2c Der)
fredor/fredorada — temperatura freda / maltempsada de fred (fred m. 1c Der)
frega — fricció medicinal (fregar 1c Der)
fregadís — fregament reiterat (fregar 1c Der)
fregament — fet de fregar (fregar 1c Der; contacte 1)
fregar — friccionar per a fer net quelcom (netejar 4)
frenesia — deliri, anhel (desig 3c)
freqüent — sovintejat (general 2)
freqüentar — pretendre, anar al darrere, festejar (darrere 1d)
fresc — fred 1; nou 3, tendre 1; pintura (oli 2); pocavergonya (vergonya 1c Der)
fresca — fred m. 1c Der
fressar — un camí (obrir 2)
fressat — freqüentat (camí 1f)
fretura — necessitat 1, manca 2c
freturar — necessitar 1c
fricció — fregament (fregar 1c Der)
frisança — neguit 1
frisar — delir-se, tenir pressa per (enveja 1 c CS, neguit 1c CS)
frívol — inconstant, fresc (lleuger 3)
frondós — vegetal esponerós (sa 1c CS)
frontera — ratlla 3
frontissa — xarnera (finestra 1c CS)
frotar* — fregar 1b
fructosa — sucre de la fruita (sucre 1c CS)
fruïció — alegria 1c; plaer 1c CS
fruit — fruita 1 i 2; resultat (interès 1c)
fruita — poma 1
fruiter, fruiterar — poma 1c CS
fugisser— fugir 1c Der, ràpid 2c
fuig! — au! interj. 2
fuita — fugida, pèrdua (fugir 1c Der)
full/fulla — fulla 1a
full — pàgina 1a; paper rectangular (paper 1); diari 1
fullada (pasta...) — pasta de full (full 2d)
fullaraca, fullaca — palla 3, fulla 1c Der
fullejar — pàgina 1c CS
fullet — full 1c Der, pàgina 1c CS
fulletó — full 1c Der, pàgina 1c CS
fullola — làmina de fusta (full 2c Der)
fumall — brasa fumejant (fum 1c Der)
fúmer — eufemisme de fotre (clavar 2c, fotre 1 f)
fúmer (fotre) el camp — anar-se'n v. pron. 1c
fumera — fum abundant (fum 1)
fumeral — xemeneia (fum 1c Der)
fums — pretensions (aire 3, actitud 4, to 3)
funció — paper 3 i 4; ofici 2; obra 1 i 5c; representar 2; grau 1
funda — coixinera (coixí 1)
fundar — crear 2
furetejar — tafanejar (buscar 2c CS)
furgar — remenar, regirar (buscar 2c CS; recercar 1c)
fúria — còlera 1c, ira 1, ràbia 2
furor — exaltació (ira 1, ràbia 2)
furt — robatori (robar 1c CS)
furtar — robar (prendre 2, robar 1c CS)
fusell — escopeta militar (arma 1c CS)
fusionar — unificar (unir 2c)
fust — tros de fusta, biga, bigot (fusta 1)
G
gàbia — caixa 2
gabinet — estudi 3c
gafa — peça per a agafar (grapa 3; agafar 1c CS)
gafet — tanca de ganxo (agafar 1c CS)
gaiato — de pastor (bastó 1c)
gaites — brocs, romanços (raons 2c)
galà — bonic 2c
galant adj. — obsequiós (amable 2)
galdós — poc lluït (lluir-se v. pron. 1d, bonic 3)
galet — broc petit d'un càntir (boca 3a)
galet (beure a...) — beure d'un broc alçat que raja (beure 1d)
galeta — bufetada (cop 2c)
galifardeu — noi 4c, 6; xic m. 1c CS
gall de panses (posar-se com un ...) — enfurismar-se (gall 2d)
galleda — poal, ferrada (recipient 1c CS)
gallejar — fer el valent (gall 1c Der)
gallet — fer el gallet, el milhomes (gall 1c)
gallimarsot — dona de maneres brusques (gall 1DER)
gallina — covard 2
galló (de l'all) — gra d'all (gra 3d); grill (tros 4)
galó — distintiu militar (senyal 4)
galopar — anar al galop, a pas lleuger un cavall (córrer 1c)
galta — cadascun dels costats de la cara (cos 1c CS)
galtada — bufetada (cop 2)
galteres — cos 1c Der
galvana — mandra, vessa, ganduleria, droperia, gossera (peresa 1c CS)
gamba — nom informal de la cama (cama 2; peu 2)
gambada — passa llarga (pas 1c)
gambar — caminar molt de pressa (córrer 1 c; caminar 3)
gamma — segment de la gradació d'una variable (escala 2)
gana — fam 1
ganàpia — maltractar 1c CS
gandul — peresós, mandrós (peresós 1, gos 2)
gandula — seient on hom s'hi pot ajeure (cadira 9)
gandulejar — mandrejar, fer el gandul, no fotre brot (brotar 1f)
gandularro — molt gandul (peresós 2)
ganduleria — galvana, mandra (peresa 1)
ganes — anhel (set 2c)
ganga — faramalla, palla 3c
gàngster — lladre 6
gansoneria — flegma (fetge 1)
ganyips — fruita seca (fruita 1d)
ganyó — avariciós, garrepa (avar 2c)
ganyot — coll 2c i 2f
ganyota — gest hostil amb la cara (fresc 4a Ex.)
ganyota — contorsió dels trets de la cara (fresc 4a)
garantit — assegurat (segur 3)
garbí — vent del sud-oest, llebeig (vent 1f)
garbuix — desordre, desori (ordre m. 3c Ant)
gargall, gargallejar — escopir saliva amb mucositat (escopir 1a)
gargamella — gorja, ganyot, canyó (gola 1, coll 2)
gargot — guixot il·legible (ploma 2c CS)
garlaire — xerraire (xerrar 1c CS)
garlanda — adorn de flors que es penja (adornar 1c CS)
garlar — xerrar molt (parlar 1c; xerrar 1)
garratibat — paralitzat (paralitzar 2c CS)
garrepa — avar 2
garrí — godall, petit del porc (porc 1c CS, fill 3c)
garrinar — tenir garrins la truja (porc 1c CS)
garrit — xamós, bell (bonic 2c)
garró — part baixa de la cama (genoll 1c); tall de baix de la cama (carn 2c CS)
garrofes (guanyar-se les...) — mantenir-se (treballar 1c)
garrot — bastó gruixut (bastó 2)
garrotada — cop de bastó, bastonada (bastó 2c Der)
gasiu — garrepa, mesquí (avar 1)
gasolina/benzina — benzina 1a
gastar — emprar 2, usar 2; consumir (menjar-se 5)
gat — anar gat, anar borratxo (embriagar 1c CS, bufar-se 1c, anar calent 3)
gata (emprenyar la...) — entretenir-se inútilment (gat 1d)
gatera — borratxera (embriagar 1c CS)
gatinar — parir la gata (parir 3)
gatzara — agitació sorollosa, gresca, xivarri (soroll 3a)
gaubança — gran alegria, gran joia (gaudir 1c CS; plaer 1c)
gaudeamus — tiberi, gran banquet (àpat 3)
gaudi — fruïció (gaudir 1c CS; plaer 1; alegria 1a i 1c; gust 3c CS)
gaudir — fruir (gust 3c CS)
gec — seguit, reguitzell de cops, etc. (raig 5)
gegantí — grandiós, immens (gran 3)
gel — glaç (fred 1c CS; neu 1)
gelada — glaçada (fred m. 1c CS)
gelar — glaçar (fred 1c CS)
gelat adj. — de baixa temperatura (fred 1)
gèlid, geliu — molt fred (fred 1)
gelor — fredor, fred (gel 1c Der, fred m. 1c Der)
gelós — que sent gelosia (enveja 1c CS)
gelosia — enveja per rivalitat (enveja 1)
gemegar — fer gemecs, sons planyívols (queixar-se 2)
gemma — brot (brotar 1c CS)
generador — màquina que produeix electricitat (motor 1)
genèric — general 2c
gènesi — causa 2, motiu 4; font 2c
geni — caràcter, capacitat de reacció d'una persona (caràcter 1c, sang 1)
genitals — sexe 2
genoll — articulació de la cama (cama 1c CS)
gens — mica adv.
gent — multitud (persona 1c CS)
gentada — multitud, munió (gent 1; persona 1c CS; exèrcit 3)
gentalla, gentola, gentussa — mala gent (gent 1c Pej)
gentil — atent (atenció 1c CS)
gep, gepa — encorbament de l'esquena (esquena 1c)
geperut (cap... no es veu el gep) — els defectes propis costen de veure (esquena 1f)
gerd adj. — fresc, ufanós, verdejant (tendre 1c)
germana — monja (mare 2)
germanor — fraternitat (germà 1c Der)
germen — llavor 1c CS, 2 i 4
germinar — néixer 2
gernació — multitud, munió (gent 1; persona 1c CS; exèrcit 3)
gespa — herbei menut de jardí, de camp d'esports (herba 1)
gestar — crear 1c; parir 1c CS
gestionar — organitzar 2c; manar 4
gibrell — recipient 1c CS
gibrelleta — orinal (recipient 1c CS)
gigoló — sexe 2c CS (comerç s.)
gínjol (més content que un...) — molt content (content 1d)
giny — artefacte (màquina 1c)
giragonsa — essa, gir doble (girar 1c Der)
girar — tombar 1; moure's v. intr. pron. 1c
giratori adj. — que gira (girar 1c Der)
giravolt — gir, volta (girar 1c Der); giragonsa (ziga-zaga 1c)
giravoltar — girar 1, tombar 1c CS; moure's 1c, ballar 1
girola — passadís d'un absis; distribuïdor circular en una carretera (girar 1c Der)
giscar — fer crits aguts, xisclar (cridar 1c CS)
git — llançament (llançar 1c CS)
gitar — vomitar 1a, treure 5; llançar 1c CS
gitarada — vomitada (gitar 3c Der)
glaç — gel 1; neu 1; fred 1c CS
glaçada — episodi d'acumulació de glaç (fred m. 1c CS)
glaçat adj. — fred adj. 1
glaçó — tros de glaç o gel (gel 1c Der)
glatir, gruar — voler amb força (enveja 1 c CS; costar 2c; desitjar 3c)
glatir (fer...) — fer patir un desig intens (voler 3)
gleva — coàgul (bola 2); terròs de gespa
global — universal (general 1)
globalització — generalització (general 1c CS)
globus (terraqüi) — terra 3c; general 1c CS
glop, glopada — beure 1c CS
glopejar — agitar dins la boca un glop de líquid (beure 1c CS)
glorieta — edicle de jardí en una placeta (plaça 1)
glossa — exemple 1c CS, nota 2
glucosa — compost dels productes dolços (sucre 1c CS)
godall — garrí, petit del porc (porc 1c CS)
godallar — tenir godalls la truja (porc 1c CS)
goig — alegria 1a, 1c i 1d; gaudir 1c CS; plaer 1c; gust 3c
goig (fer...) — fer patxoca, tenir bon aspecte (bell 1c CS)
goja — fada, dona d'aigua (petó 1c Ex.)
gojós, joiós — satisfet, alegre (content 2, alegria 1c)
gola — gorja (coll 2)
gola, goleta (fer...) — enveja 2, gola 4d
gola de llop — negror, foscor (fosc 2d)
golafreria/gola — ànsia de menjar (gola 4; fam 2)
golfa (sovint pl.: golfes) — peça més alta, sota coberta (cambra 4, habitació 1c CS)
golfo — dispositiu giratori de porta o finestra (finestra 1c CS)
goma — improp. pneumàtic (roda 1c)
gorg, gorga — embassament natural (bassa 2; piscina 1c)
goril·la — persona (armari 2)
gorja — gola 1, 2; coll 2; pas estret (grau 4, estret m. 1)
gormanderia — inclinació pel bon menjar (fam 2)
gos adj. — mandrós (peresós 1)
gosadia — audàcia, atreviment (gosar 1c Der)
gosar — atrevir-se (decidir-se 1)
gossejar — mandrejar (gos 2c CS)
gossera — mandra, ganduleria (gos 2c CS)
got/vas* — recipient (vaixell 3, got 1)
gota (una...) — un poc, un xic, una mica (mica adv.)
gota — porció de líquid (tros 8); petita quantitat (pèl 3)
gotejar — caure gotes esparses, fer xim-xim (ploure 1)
gotellada — ploguda breu de gotes grosses (pluja 1c CS)
gotim — conjunt de grans de raïm junts (raïm 1c CS)
gotinyar — plovisquejar (ploure 2)
governall — dispositiu de govern del timó (barca 1c CS)
govern (mirar contra el...) — mirar guerxo, patir estrabisme (govern 1d)
gra — llavor 1c
gra d'all — petita part del bulb (all 1d)
gra (fer-ne un... massa) — exagerar (gra 1d)
gràcia — vivor d'una persona salada, divertida (sal 2)
gràcil — que té gràcia (gràcia 2c CS)
gradació — escala 2
graderia — seient format per un esglaonament (cadira 8f)
gramatge — densitat d'un full (gram 1c Der)
gran — gros 1; seriós 2; d'edat (vell 3)
gran/gros — d'espai / de pes o volum (gran 1a)
grana — llegums (gra 3)
grana de capellà — postres de músic, fruites seques (gra 3c)
granat — madur, gran (adult 1c), gran 5b
grandària — mida 1c CS; metre 1c
grandiós — molt gran, immens (gran 3)
granera — escombra 1
granger — pagès 1c
granís — llavor 1c; calamarsa (pedra 4c CS)
granit — pedra 2c CS
grànul — partícula (gra 1)
graonada — escalonada (escala 1)
grapa — mà 1; pota 1c; ungla 1c CS; agafar 1c CS
grapat — allò que cap en una mà (falda 2)
grapejar — manipular barroerament (grapa 2c Der; tocar 3)
grapes (anar de quatre...) — moure's fent servir les quatre extremitats (grapa 2d)
gras — que té un excés de greix, de pes (prim 1c Ant, gros 1c i 1c CS)
grat — gust 3c CS; agradable 1
gratar — fregar amb les ungles (fregar 2)
gratera — ganes de gratar-se (gratar 1c Der)
grau — nivell 4; pas 6; port 1 i 2; estret m. 1 i 1f; coll 3c, gola 3
gregal — vent del nord-est (vent 1f)
greix — lípid animal (oli 1)
grenyal — no madurat, no prou bullit (verd 3)
grep — nom argòtic del dit (dit 2)
gresca — animació, xivarri (moviment 5)
gresol — llum d'oli (llum m. 1c)
greu — seriós 2; gruixut 4, gros 5
greu (saber...) — lamentar (recança 1)
greuge — ofensa (tort m. 1c)
grill (fragment) — tros 4
grinyolar — soroll 1c CS
gris adj. — penombrós (fosc 1c)
gris, griso m. — vent gelat (gris m. 2, vent 2)
groc — color (or 2)
grogós — que tira a groc (groc 1c Der)
groller — mal educat, brut (porc adj. 2)
grop — nus 4
grop, gropada — nuvolada de tempesta (núvol 4)
gros — gran 1a (gros/gran)
grosser — gruixut 2
grua — joguina voleiadora, milotxa (estel 2)
gruar, glatir — desitjar intensament (enveja 1 c CS; voler 3; costar 2c)
gruix — tou m. 1c CS, coixí 2; gruixut 1c Der
gruix (d'una corda) — mena 2
gruixària — gruixut 1c Der; mida 1c CS
gruixat adj. — gruixut 1
gruixuda (tenir la cara...) — ser un pocavergonya (cara 1d)
grumoll — part coagulada (bola 2)
grupuscle — grup molt petit (grup 1c Der)
guaitar — mirar 5
guany — benefici (guanyar 1c CS); interès 1c; calaix 2
guarda — custòdia (guardar 1c CS)
guardar — deixar en un lloc reservat (guardar 1a i 1b*; mantenir 1; salvar 3)
guardià — soldat 1c
guariment — cura 2
guarir — curar 2a*
guarnir — adornar 1c i 2; vestir 1; iròn. vestir 3
guenyo, guerxo — mirar 1d
guerra — lluita, confrontació (lluitar 1c CS)
guerrejar — fer la guerra (lluitar 1c)
guerrer — soldat 1
gueto m. — vell m. 1
guia — orientació (nord 3)
guiar — conduir 3, portar 4; manar 4; orientar 1
guiatge — consell, exemple (mestre 1c)
guillotinar — decapitar (matar 5)
guingueta — cantina (cafè 2c)
guipar — veure 1c
guirigall — xivarri, enrenou (soroll 3c CS)
guisa — manera 1c
guisar — cuinar (coure 1)
guitza (fer la...) — molestar 4c
guixar — fer traços (ploma 2c CS)
guixot — traç irregular (ploma 2c CS)
guspira — fragment de foc desprès (tros 7)
guspirejar — centellejar (brillar 2)
gustós — saborós (gust 1c Der)
H
habilitat — destresa (experiència 1)
hàbit — costum 1; vestimenta religiosa (vestit 2)
habitacle — habitació 3
habitatge — casa 1, habitació 1c
habitual — natural 4; normal 1; possible 3c CS
habituar-se — acostumar-se, avesar-se (fer-se 1)
habitud — costum 2
haca, hacanea — cavall de raça petita (cavall 1c)
harmonia — equilibri 2; ordre m. 3
harmonitzar — organitzar 3; unir 2
havent dinat — tot seguit de dinar (dinar v. intr. 1d, tarda 1c CS)
haver — tenir 1
haver-hi — existir
haveria — bèstia de càrrega (cavall 1c)
herba — planta 1c CS
herbei — herba dels prats (herba 1c i 1f)
herència, heretar — propietat 2c CS
heroi, heroic — personatge remarcable per la seva valentia (valent 1c)
hesitar — dubtar 1
heterogeneïtat — diversitat (diferent 2c)
heterogeni — divers (diferent 2)
hidroavió — avió 1c
higiènic — saludable (net 2)
hipotèrmia — baixa temperatura corporal (fred m. 2)
hisenda — patrimoni (fons 3c)
hissar — aixecar 2
història — narració de fets (fet 1c CS)
històries — romanços (raons 2c)
hivern (primavera d'...) — tardor (primavera 1c CS)
hivernacle — construcció per a protegir plantes (hivern 1c Der)
hòmens pl. — homes (home 1f)
homicidi — assassinat (mort f. 2)
homogeni — uniforme (llis 2)
honest — honrat, just (recte 2)
hora (arribar-li l'...) — morir 1c CS
hora (d'...) — aviat 2, de jorn
hora (dir l'...) — conèixer els quarts (quart 1a, 1d i 1f)
hora foscant — vespre (tarda 1c CS)
horada — hora llarga (hora 1c)
horeta — migdiada (hora 1f)
horitzontal (adj.) — pla 2
horitzontalitat — qualitat d'horitzontal (nivell 1c, 1f)
horrible, horrorós — terrible 1; lleig 3
horripilant — espaordidor (terrible 2)
horripilar — espaordir (espantar 2)
hortalissa — verdura 3
hortolà — horticultor (pagès 1c)
hospitaler (orde...) — orde religiós (hospital 1c Der)
host — exèrcit 2
hostaler, hostaleria — hostal 1c CS
hostatjar — rebre 3c // (-se): parar 1c
hoste — persona allotjada (hostal 1c CS, 1f)
hostilitats — guerra 1c
hotel — hostal 2
humanitat — gènere humà (món 2)
humanitats — lletres (lletra f. pl. 1)
humil — petit 5
humiliar — fer baixar l'orgull (maltractar 3c), petit 5f
humits —aiguamolls (humit 1d)
humor — humor variable (lluna 3)
I
iaio — avi 1
icona — imatge, representació (figura 1c)
ictiologia — estudi dels peixos (peix 1c CS)
idea — pensada (imatge 3; notícia 1; parer 1; pla m. 3, pensament 3)
idear — crear 1; imaginar 1; fer 2
ideograma — representació gràfica d'una idea (caràcter 3c CS, idea 1c)
idioma — llengua 2
idiosincràsia — peculiaritats (natural m. 1)
ídol — imatge d'una divinitat, persona objecte d'adhesió entusiasta (figura 4c)
idolatrar — adorar (estimar 2)
ignorant — persona que no té coneixements (ase 2, ruc 2c)
igual — pla (llis 1c); que fa parella, parió (parell 1)
igualtat — davant la llei (justícia 1)
il·lació — connexió lògica (fil 3)
illenc — insular (illa 1c Der)
illetrat — analfabet (lletra 2c Der)
illot — illa petita deshabitada (illa 1)
il·luminar — fer llum (llum 1c Der)
il·lustrar-se — aprendre 2
il·lustre — insigne (interessant 2c)
imaginar — concebre (somiar 2)
immaculat — pulcre (net 1c; verge 2c)
immadur — tendre 2c CS
immens — enorme, grandiós (gran 3)
immiscir-se — ficar-se (en, entre) 1
immobilitzar — paralitzar 1 i 3
immoble — edifici 3
immoral — indecent (porc adj. 2)
immutable — invariable (estable 1)
impaciència — ànsia (neguit 1)
impactant — sorprenent, inusual (rar 3c)
imparcial — estricte, recte (just 4)
imparcialitat — rectitud (justícia 1)
impassible — insensible (fresc 3)
impàvid — tranquil (serè 2c)
impedit — invàlid, paralitzat (paralitzar 1a, 1c CS)
impel·lir — empènyer 2
impenetrable — dens, atapeït (espès 2)
imperceptible — inapreciable, lil·liputenc, diminut (petit 3)
impertèrrit, impertorbable — impassible (tranquil 1c)
impertinent — insolent (incòmode 2)
implorar — suplicar (pregar v. tr. 2, demanar 4)
impol·lut — immaculat (net 1c; verge 2c)
import — quantitat, total (preu 1c, suma 1c)
importància — magnitud (preu 2c; pes 3; to 3)
important — considerable (interessant 1; seriós 2, gros 6)
importunar — torbar (molestar 1c CS)
imposar — ordenar (manar 1, obligar 1)
imposar-se — fer-se respectar (guanyar 2)
impossibilitar — impedir 1c CS
impossible (fer l'...) — fer mans i mànigues, un gran esforç (impossible m. 1d)
impracticable — irrealitzable (impossible 1c CS)
impregnar-se — amarar-se, embeure's (banyar-se 2)
imprescindible — indispensable (necessari 1)
impressió — sensació (efecte 2)
imprimir — tirar 7
impropi — desavinent (incòmode 2)
impulsar — empènyer 2
impulsor — promotor (motor 3)
inabastable — inassolible (impossible 1; agafar 5)
inacabable — extens, etern (llarg 2)
inacceptable, inadmissible — rebutjable (rebutjar 1c CS)
inaguantable — insofrible (pesat 3c)
inalterable — immutable (estable 3, 4; fresc 3)
inapreciable — imperceptible, diminut (petit 3)
inaudit — insòlit (rar 3c)
inaugurar — iniciar (començar 1c CS; obrir 3)
incendi — foc 2
incendiar — cremar 1, encendre 1
incident — incidència, eventualitat (fet 1c CS)
incinerar — practicar la cremació (cremar 1, 1c Der)
incisió — tall precís (tallar 1c CS)
incisiva f. — dent 1c CS
incitar — empènyer 2; moure 3; portar 5; picar 5
inclinació — pendent m. 1; tendència (tendir 1c CS)
inclinar vers — suggerir (indicar 1)
inclinar-se — tendir 1
ínclit — insigne (interessant 2c)
incloure — afegir (ficar-se 1; unir 2c)
incommovible — immutable (estable 3)
incomodar — molestar 1c CS
incomplet — inacabat, mancat (coix 1)
inconsistent — fràgil, frèvol (flac 2, feble 2; fi 1)
inconstant — voluble (lleuger 3)
inconvenient — desavinent (incòmode 2)
incorporar — afegir 1; unir 2 // (-se... a): entrar 3
incórrer en — cometre (fer 6)
incorrupte, incorruptible — íntegre (recte 3c)
inculte — savi 1c Ant
indagar — recercar 2, buscar 2c CS
indecent — immoral (porc adj. 2c)
indecís — aturat, vacil·lant, no decidit (covard 1c)
independent — no dependent (lliure 2)
índex — número 1c; taula 4; dit 1c
indexar — ordenar 4c
indicar — presentar 3c, ensenyar 3; suggerir 1c CS
indiferent — insensible (sord 3; fresc 3)
indigestió — trastorn digestiu (fart 1c)
indignar-se — enfurismar-se (ràbia 1c CS)
indiot — gall dindi (gall 1d)
indispensable — imprescindible (necessari 1)
indisposat — empiocat, malaltó (malalt 1)
indolent — abúlic, apàtic, poc animós (dolent 1c Der)
indolència — abúlia (peresa 1c CS)
indret — paratge, rodal (lloc 1)
induir — empènyer 2, moure 3, portar 5
indult —perdó (gràcia 3)
indumentària — vestimenta (roba 5c)
indústria — factoria (fàbrica 1)
inepte — inútil m. 1
inexplorat — verge 2, 3
infactible — impossible 1
infame — abjecte, vil (baix 4)
infància/infantesa — conjunt dels infants / edat infantil (infant 1c Der)
infantar — parir 1
infantó — xiquet 1c Der
infecció — intoxicació (mal 1c)
infeliç — desgraciat 1, pobre 3; trist 1c
infèrtil — eixut 2c
ínfim — diminut (petit 4)
infinit — univers (espai 4)
inflamar — encendre 1; escalfar 3
influent — poderós (influència 1c CS i 2c CS); important 2
influx — influència 1
informació — notícia 2
infortuni — fatalitat 1c; accident 6
infreqüent — desuet, insòlit (estrany 4)
infusió — beguda d'herbes (cafè 1)
ingènit — connatural, innat (natural 2)
ingent — immens (gran 4)
ingerir — engolir (empassar-se 1) // (-se): ficar-se (en, entre) 1
ingrés — accés (entrada 1)
ingressar — accedir (entrar 3); entrar v. tr. 1
inhabitual — insòlit, inusual (estrany 4)
inhòspit — erm (desert adj. 2)
inhumà — despietat, insensible (dolent 5)
inhumar — enterrar 2
iniciador — promotor (motor 3)
iniciar — encetar (començar 1; obrir 3c)
iniciar-se — originar-se (néixer 3c)
inintel·ligible — obscur 1c
ininterrompudament — sense parar, seguit-seguit (seguit adv. 1)
injúria — tort m. 1
innat — natural 2
innecessari — inútil 1
innocent — no culpable (lliure 5)
inoportú, inoportunitat — incòmode 2, 2c CS
inquietar — neguitejar (molestar 1; preocupar v. tr. i v. intr. 1)
inquietud — neguit 1
inquirir — esbrinar (recercar 2; buscar 2c CS)
inscriure — enregistrar (escriure 1c Der)
insegur — segur 2c Ant
insensible — indiferent (sord 3)
inserir — incloure, introduir (clavar 1)
inservible — inútil 2
insígnia — senyal 4
insignificança — cosa petita, insignificant (petit 4c CS)
insignificant — diminut (petit 3; zero 1d)
insinuar — suggerir 1
insistent — obstinat, lluitador (tossut 1c)
insistir — lluitar 3; pregar v. tr. 2c
insociable — esquerp, isard (eixut 3c)
insolent — desvergonyit, pocavergonya (vergonya 1c Der)
insòlit — inaudit (estrany 2; rar 3c)
insolvent — arruïnat (pobre 4)
insonor — silent (mut 4)
inspirar — respirar 1; suggerir 1
instal·lar — plantar 4; col·locar (posar 4)
instant — moment 2; minut 1; segon 2
instar, instigar — insistir (empènyer 2)
institut — escola 1; estudi 4c
instrucció — lliçó 1
instruir(-se) — lliçó 1c Der, aprendre 2; educar 1, ensenyar 2, preparar 3
instrument — màquina 2c; estri (eina 1)
insuficient — deficient, escàs, mancat (coix 1, pobre 2)
insular — illenc (illa 1c Der)
insultar — ofendre (faltar 2)
insuportable — inaguantable (pesat 3c)
integrar — constituir (entrar 3)
íntegre — sencer 1; just 2, recte 2c
intel·ligència — judici 3
intel·ligible — fàcil 4, senzill 1c
intempèrie — temps 2c
intendència — govern 3
intent — prova 1
intentar — provar 1
interès (tenir... per) — preocupar-se 2
interessant — extraordinari, divers (ric 6)
interessar-se — preocupar-se 2
interferir — interposar-se ('ficar-se en' o 'entre' v. intr. pron. 1c)
interminable — inacabable, extens (llarg 2)
internar — confinar, recloure (tancar 1)
interpel·lar — abordar, interrogar (preguntar 3)
interposar-se — immiscir-se, ingerir-se (ficar-se en v. intr. pron. 1)
interpretació — execució, concert (música 2c)
interpretar — representar 2c; desxifrar (llegir 1c)
interrogar — preguntar 2, demanar 6
interrompre — tallar 9
intervenció — torn d'intervenció (paraula 3)
intestins — denominació culta dels budells (budell 1)
intimidar — atemorir (espantar 1)
intranquil·litat — preocupació, ànsia (neguit 1c)
intranquil·litzar — neguitejar, fer passar ànsia (preocupar v. tr. i v. intr. 1)
introduir — entrar 1; clavar 1; ficar(-se) 1
inusitat, inusual — desusat, insòlit (rar 2c i 3c)
invariable — immutable (estable 1)
invasió — irrupció (entrada 4)
inventar — crear (fer 2)
invertir — emprar 2
investigació — estudi 1
investigar — estudiar (recercar 2; buscar 2c CS)
iracund, irascible — irat, aïrat (ira 1c CS)
iracúndia, irascibilitat — ira 1c CS
irrealitzable — impossible 1c CS
irregularitat — alteració del terreny (accident 7)
irrigació — reg (regar 1c CS)
irrigar — regar 1
irritar — encolerir (cremar 4; molestar 2c CS)
irrompible — compacte, íntegre (sencer 1c CS)
irrompre — envair (entrar 3)
irrupció — invasió (entrada 4)
isard — animal pirinenc // (adj.): esquerp (eixut 3c)
isolat — aïllat (illa 1c CS; sol 2)
J
jai — oncle 2
jaia — àvia (avi 1)
jaio, jai — avi 1
jeia — tarannà, manera de ser (caràcter 2)
jerarquia — grau 3; ordre m. 1
joc f. — exercici 2; moviment 3
joc (fer...) — escaure (casar v. intr.)
joc (posar en...) — servir en un joc o esport (treure 4)
jóc — lloc on dormen les gallines (llit 1, 1d)
jóc (anar a...) — anar a dormir (dormir 1d, llit 1d); (jeure 1c)
joia — alegria 2, riure 1c CS; ornament (adornar 1c CS)
joiell — joia (adornar 1c CS)
joiós, gojós — satisfet, alegre (content 2; alegria 2c)
joliu — bonic 2c
jonc — tija vegetal de cistelleria (palla 2)
jorn — dia 1
jorn (de...; en...) — aviat 2, d'hora (hora 2)
jornada — durada d'un dia (dia 1)
jornal — paga diària (obrer 1c CS)
jornaler — obrer 1, 2; pagès 1c
jou (junyir al...) — (tirar 4f)
jove — noi 4; petit 6, xic m. 1
jove f. — nora, esposa del fill (parent 1c CS)
jovenalla — jovent (jove 1c Der)
jovencell — xic m. 1
jovenesa — joventut (jove 1c Der; primavera 2c)
jovent — jovenalla, fadrinalla, conjunt de gent jove (jove 1c Der)
joventut — abril 3; flor 2; primavera 2
judicar — jutjar (judici 1c Der); considerar (estimar 5)
jugar-se-la — atrevir-se, exposar-se (gosar 4c)
juguesca — fet de jugar a sort o en competició (gosar 4f)
juli — pallissa (cop 3c)
junta — reunió (ple m. 1)
junyir, júnyer — subjectar (estrènyer 5c); combatre, justar (lluitar 2)
jurar — prometre 2; obligar-se a 1c
jurisdicció — llei 2c; poder 3
just — recte 2; curt 5; bo (sant 2)
just (tot...) — només, encara no (just adv. 1d)
justar — combatre, junyir (lluitar 2)
justificació — explicació (raó 1)
justificar — explicar 4; argumentar (provar 6)
jutge — qui aplica la llei (justícia 2c CS)
jutjar — considerar (estimar 5); dictaminar (justícia 2c CS)
jutjat — lloc on es jutja (sala 3c)
L
labor, laboriós — obra 1c, 2, 2c Der
lactosa — sucre de la llet (sucre 1c CS)
lacustre — propi dels llacs (llac 1c Der)
lamentar-se — plànyer-se (queixar-se 1)
làmina — full 2
làmpada — llum m. 1
lampista — llum m. 1c CS
lapse — distància 1
lapse de temps — moment 1c CS
latrina — servei 4c CS
lavabo — serveis (servei 4, cambra 5e)
legalitat — justícia 2
legió — cos d'exèrcit romà (exèrcit 1c)
legislació — norma (regla 3c)
legítim — lícit (just 1)
lesió — ferida 1
lesionar — ferir 2; noure, perjudicar (maltractar 2c)
lesiu — perjudicial, nociu (dolent 1c)
levitació, levitar — lleuger 1c Der
lícit — legítim (just 1)
liderar — dirigir, encapçalar (manar 4)
lideratge — direcció (govern 1)
lil·liputenc — diminut (baix 1c)
limítrof — veí adj. 1
límpid — impol·lut (net 1)
limusina — automòbil 1c CS, cotxe 1c
línia — ratlla 1 i 2
línia divisòria — partió (ratlla 3c)
línies (llegir entre...) — interpretar (línia 2d)
liquar — líquid 1c Der
liquidar — líquid 1c Der; pagar 2; pelar, eliminar (matar 1, líquid 1c Der)
liquiditat — disponibilitat de diner (líquid 2c Der)
literat — lletraferit (escriptor 2)
literatura — lletres (lletra f. pl. 1)
lívid — pàl·lid, esblaimat (groc 3 i 4)
llac (fang) — v. llot
llacuna — llac petit (llac 1)
lladre de camí — lladre 3
lladregot — lladre de petites coses (lladre 1c Der)
lladronici — robatori; pràctica habitual de robar (lladre 1c Der)
lladruc — crit d'un gos (cridar 1c CS, cantar 2a-A7)
llamborda — pedra de carrer empedrat (pedra 1c)
llambregada — ullada, cop d'ull ràpid: de llampada (veure 1d)
llambric — cuc 1
llaminer — dolç 1f
llamp (com un...) — ràpid adv. 1c CS
llampant — ràpid adv. 1c CS; viu 2; lluent, nou (llamp 1c Der)
llampar-se — patir apoplexia (ferir-se 1)
llampat — trastocat (llamp 1c Der) ; apressat, trastocat (llamp 1c Der)
llampec, llamp — tro 1c CS, llamp 1
llampegar — llamp 1c Der
llançament — fet de llançar (llançar 1c CS)
llançar — tirar 1, gitar 1; rebutjar 7
llanguiment, llangor — ensopiment, decaïment, pena (recança 1c)
llanterna — llum m. 1
llàntia — llum m. 1; taca d'oli (lluna 2f)
llantiat — tacat (brut 1c)
llantió, llantó — llum m. 1c
llantiós — tacat (brut 1c; porc adj. 1c)
llapis — ploma 2c CS
llar — casa 1
llar de foc — lloc del foc dins la casa (cuina 1c, foc 1c CS, 4)
llard — greix del porc (oli 1)
llardós — brut 1c, 2; porc adj. 1c; oli 1c Der
llarg — llargada 1; prolongat (estable 1)
llargària — llargada 1, llarg 1c Der; mida 1c CS
llarguer, llarguerut — llarg 1c Der
llàstima — compassió 1, pena 3
llauner — v. lampista
llaurador — camperol, agricultor (pagès 1)
llautó — metall 1a i 1d
llautó (veure el...) — descobrir 4d, metall 1d
llavar — rentar 1
llavor — gra 2, planta 1c CS; germen (font 2)
llavorer — animal reproductor (llavor 1c Der)
llebeig — vent del sud-oest, garbí (vent 1f)
llegar — deixar un llegat (deixar 8)
llei (a dreta...) — segons la llei; amb tota lògica (llei 1d)
llei (una... de) — una mena de (llei 3f)
llei de — gens de (llei 3f)
lleixa — post, prestatge (alçar 2c); replà a la muntanya (pla m. 1c CS)
lleixiu — solució alcalina per a la bugada (netejar 2a)
llémena — ou del poll del cap (poll 1c)
llenca — franja allargada de terra (braç 2; llengua 4)
llençar — rebutjar, desprendre's de (deixar 1, fotre 3)
llençar — projectar lluny (llançar 1)
llenega — bolet 1f
llenegar — lliscar (córrer 3)
llengot — ganyota amb la llengua (llengua 1a i 1c Der)
llengua — llenguatge (paraula 2)
llenguallarg — llengut (llengua 2c Der)
llenguatge — llengua 2; paraula 2
llengüeta — d'un instrument (llengua 5c Der)
llengut — descarat, impertinent (llengua 2c Der)
lleny — fusta 3; embarcació (barca 1c, vaixell 2)
llenya — fusta 2
llenyam — fusta 1
llepar — tenir mala sort; afalagar (llengua 1c CS), plaure 1c CS
llépol — llaminer (dolç 1f)
llesca — porció de pa seccionat (tros 3; tallar 1c CS)
llescar — seccionar el pa en llesques (tros 3c CS, tallar 7)
llest — espavilat, eixerit (intel·ligent, fi adj. 4c)
llet — sort 1c CS
lleterada — semen (llet 3c Der)
lletra — caràcter 3; carta 2; notícia 3
lletra morta — disposició escrita sense vigència (lletra 3 d)
lletraferit — amant de la literatura (escriptor 2; lletra f. pl. 1c Der)
lletrat — persona de lletres i espec. un advocat (lletra f. pl. 1c Der)
lletrejar — llegir 2c
lleu — lleuger 1
lleugeresa — levitat (lleuger 1c Der)
lleure — temps lliure (temps 2)
lleva, barralleva — barra de tancament (finestra 1c CS)
llevadora — infermera que assisteix en el part (llevar 7c Der)
llevant de taula — moment de les postres (llevar 1c Der)
llevantada — tempesta de llevant (est 1c Der)
llevar — treure (o traure) 2; (robar) prendre 2; donar 6
llevar/treure — treure 2
llevar (fer perdre) la son — neguitejar (preocupar 1)
llevat m. — agent fermentador d'una massa (llevar v. intr. 1c Der)
llevat de — tret de, fora de, exceptuant (tret adj. 1d)
lli — fil 1c
llibant — corda gruixuda (corda 1)
llibert — lliure 2
llibertat (prendre's la...) — gosar 2
llibreta — quadern (llibre 1)
llicenciatura — estudi m. pl. 1
llicorella — pissarra, xalió (pedra 2c CS)
lligador — tocador (lligar 2c Der)
lligadura — pentinat (cabell 1c CS; lligar 2c Der)
lligall — feix de documents (lligar 1c Der); paquet 1c
lligam — vincle (fil 3), lligar 1c Der
lligament — lligar 1c Der; nervi 1
lligar — unir 2; combinar (casar v. intr. 2); estrènyer 5; barrejar 1
lligar caps — establir relacions entre idees, etc. (entendre 4, fil 3f, cap 6d)
llim — terra 2
llimona, llima — cítric (taronja 1c CS)
llinatge — família 1; noblesa (senyor 2c CS); cognom (raça 1 i 1f), nom 3c
llinda — delimitació (límit 2, senyal 1c)
llindar — entrada (ratlla 3c); valor extrem (límit 2c)
llis — pla 1
lliscar — córrer 3
llit (fer...) — allitar-se per malaltia, etc. (jeure 2; llit 1d)
llitera — llit estret per a transportar malalts o disposat a diferents nivells (llit 1)
lliurar — presentar 2; expedir (girar 3); deixar 1c
lliure — franc 1; solt, deixat anar (fluix 2)
llobató — cadell de llop (fill 3c)
llòbrec — tenebrós (fosc 2, negre 1c)
lloar —plaure 1c CS
lloc — espai 1, plaça 2; regió 1c
lloc (en ... de) — en comptes de (compte 1d)
llogaret — població petita (vila 4, poble 2), veïnat (veí 1c Der)
lloguer — arrendament (llogar 1c Der)
llom — esquena 1
llombrígol (part del cos) — cos 1c CS
llombrígol, llambric — cuc 1
llonganissa — botifarra 1c CS
llonza — tall de carn (carn 2c CS)
llopada — bandada de llops (grup 4c CS)
llossa — cullera grossa de servir (cullera 1c)
llostre — crepuscle, capvespre (tarda 1c CS, vespre 1c CS)
llot — terra 2
llucar — clissar, endevinar (descobrir 1a, 4); un brot (néixer 2c)
lluent — brillant (brillar 1c Der)
lluentó — ornament lenticular lluent (lluir 1c Der)
lluentor — qualitat de lluent o brillant (lluir 1c Der)
lluerna — claraboia (finestra 1); cuca de llum (cuc 1d)
llufa — gas m. pl. 1c; ventositat (vent 8)
lluir — brillar 1 i 4
lluïssor — reflexos d'un objecte que lluu (lluir 1c Der)
lluita — combat (guerra 1; lluitar 1c CS)
lluitador — combatent, batallador, bataller (lluitar 1c CS)
lluitar — batallar, combatre (guerra 1c CS)
llum/claror — llum 1a, clar 1c Der
llum (donar a...) — parir 1
llum (estar com un...) — estar boig (llum 1d)
llum (fer...) — enllumenar (il·luminar 2)
llum (sortir a...), (venir a...) — néixer 1c
llumener — llest, intel·ligent (llum 1c Der)
llumenera — llest, intel·ligent (il·luminar 1c CS, llum 1c Der)
llumí — flamífer, cerilla (llum 1c Der)
lluminària — alimara, il·luminació festiva (il·luminar 1c CS, llum 1c Der)
lluna — astre; mes lunar (mes 1)
llunàtic — rauxós, rampellut (lluna 3c Der, estrany 3)
llunyà — distant (lluny 1c Der)
llunyania — allunyament, llunyedat (lluny 1c Der)
llúpol — planta cervesera (cervesa 1c)
localitat — poble 1a i 1f; plaça 2c
longitud — llargada 1
lucre — guany, profit (interès 2c), ric 1c Der
luctuós — propi del dol (pena 4c)
lunar — propi de la lluna (lluna 1c Der)
M
mà — pej.: pota, manota (grapa 2)
mà (de cops, etc.) — seguit (raig 5)
macabre — relacionat amb la mort, tètric, tenebrós (negre 3c)
macarró — home que prostitueix (sexe 2c CS-comerç s.)
madrastra — muller del pare (mare 1c)
magarrufa — moixaina, carícia (actitud 2c)
magí — senderi (cap 2c)
magistrat — superior de la judicatura (autoritat 1c CS)
magistratura — autoritat judicial (govern 4)
magnitud — propietat mesurable (metre 1c)
magre — que no té gaire greix (prim 1, sec 3)
maharajà — títol del rajà (rei 1c)
mainada — nom col·lectiu: els infants, la quitxalla (nen 1c, xic m. 1c Der)
mainader — que té cura dels infants, de la mainada (nen 1c CS)
mainatge — nen petit (nen 1c, infant 4c CS)
major — gran 5
mal (adj.) — dolent 1a, 1b
mal (fer...) — ferir 2, 3
malaguanyat — desaprofitat (gastar 3f)
malaltia/malura/malestar — malalt 1c Der, mal 1c, 1c Der
malaltís — que tendeix a estar malalt (malalt 1c Der)
malaltó — una mica malalt, empiocat (malalt 1c Dim)
malastruc — que té mala sort (sort 1c CS)
malastrugança, malaurança — dissort (fatalitat 1)
malaurat — dissortat (desgraciat 1)
malbaratar — balafiar, malgastar (gastar 3)
malbé (fer-se...) — un aliment (passar-se 1)
malbé (fer...) — espatllar 1, trencar 6, destruir 2; gastar 1
malcarat — que fa mala cara, morrut, malacarós (cara 1c Der)
maldar — esforçar-se (insistir 1, costar 2c, lluitar 3)
maldat/malícia/malifeta — fer el mal / mala intenció / acció dolenta (mal 2c Der)
maldecap — preocupació, problema (preocupar-se 1c CS; crisi 1c)
maldestre — desmanyotat, sapastre (inútil m. 1)
maleducat — pocavergonya (educar 1c)
malesa — malifeta (mal 2c Der)
malestar — indisposició, malanança (mal 1c Der)
malèvol — pervers (dolent 2c)
malfactor — facinerós (lladre 1c)
malfat — dissort (fatalitat 1, sort 1c CS)
malfeiner, malfaener — feina 1c Der, obra 1c CS; (gandul) gos 2, inútil m. 1
malfeiner (al... cap eina li va bé) — cap eina pot servir a qui no vol treballar (obra 1c CS)
malferir — maltractar 3c
malfiança — desconfiança (dubte 3)
malgirbat — vestir 3
malgastar — balafiar, malversar (gastar 3)
maligne — pervers, malintencionat (dolent 2c)
malla — obertura d'un filat (xarxa 1c CS)
malla (passar per...) — escapolir-se (xarxa 1f)
malmenar — espatllar 1; trencar 6; destruir 2
malmetre — desmanegar, fer malbé (espatllar 1)
malnom — sobrenom (motiu 5, nom 3)
malparit interj. — usat irònicament (pardal 2)
malparlar — criticar (xerrar 2c), atacar 3
malsà — insà, insalubre (dolent 4)
maltempsada — episodi de mal temps (temps 2c Der)
malura — epidèmia (mal 1c Der; malalt 1c Der)
malvat — pervers (dolent 2c)
malversar — malgastar (gastar 3)
mam-piu-caca-non — tendència a reduir la vida a funcions bàsiques (merda 2d)
mama — mare 1
mamar — mama 2c Der
mamella — mama 2, pit m. pl. 1
mamellam — les mamelles (mama 2c Der)
mamelluda — que té unes mamelles grosses (mama 2c Der)
mamerri — infant de mamella (infant 4c CS)
manaia, manaire — que mana (important 2c CS)
manament — ordre f. 1
manar — govern 1c CS; ordenar 1, ser de l'olla (olla 1d)
manat — feix que es pot agafar amb la mà (falda 2; mà 3c Der)
manc — manxol, sense mà o braç (braç 1c)
mancament — falla (manca 1c Der, mancar 5c Der)
mancança — defecte 1, manca 1c CS, necessitat 1c
mancat — que té necessitat (pobre 1)
mancomunar — federar (unir 3)
mançana* — grup de cases (illa 2a i 2b*)
mandarina — cítric petit (taronja 1c CS)
mandat — ordre f. 1
mandra — ganduleria (peresa 1c CS)
mandra, mandrós — gandul (peresós 1)
manduca — aliment 2, menjar m. 2
maneflejar — manifassejar, xafardejar ('ficar-se en' o 'entre' 1c)
mànega — d'embarcació (ample 1c); tub (regar 1a); remolí (vent 6)
manejable, manejar — mà 3c Der
manera (d'una... semblant) — per l'estil (estil 1d)
manera de veure — parer 1
maneta — agafador accionat a mà (mà 1c Der)
mania — enveja 4; ràbia 3; idea 1d, 3
manifest (posar de...) — manifestar 1c, mostrar 2c, presentar 3c, expressar 2
manifestar-se — expressar-se 1
manipular — manejar, accionar (mà 3c Der)
manllevar — demanar en préstec (donar 4c Ant, emprar 3)
manobre — obrer 3
manoi! — interj. (noi 1c Der)
mansarda — cambra sota coberta (cambra 4)
mansió — casa noble (palau 1c, obra 3c CS)
mantell — mena de capa; ornament de l'escut (arma 1c CS)
mantenir — tenir 2, guardar 1c CS
mantenir-se — restar 2c, estar 3; sostenir-se 1
manuella — barra per a accionar un mecanisme (mà 1c Der)
manufactura — producte manual (mà 3c Der); fàbrica 1
manxa — instrument per a aportar aire (roda 1c CS)
manxar — aportar aire amb una manxa (inflar 1)
manxol — manc, mancat de braç o de mà (braç 1c)
manya — habilitat, traça (mà 3)
manyà — ferro 1c DER
manyac — sensible, afectuós, dolç (tendre 5)
manyoc — floc, cabells agafats amb la mà (cabell 1c CS)
mapa — pla m. 2
maquillar — agençar, retocar la cara (pintar 2)
maquinació — trampa 2c CS
marbre — roca de construcció i escultura (pedra 2c CS)
marc — quadre 2
marca — senyal 1
marduix (et conec herbeta que et dius...) — t'he descobert (descobrir 4d)
mare — mama 1
mareig, marejar — mal de mar (mar 1c Der)
marejat — atabalat, amoïnat, tip (cansat 4)
marejol — mar moguda (mar 1c CS)
màrfega — mena de sac que fa de matalàs (llit 1)
marfondre — esllanguir (cansar 2)
margalló — material de cistelleria (palla 2)
maridar — casar 1c; dona 2c; casar v. intr.
marihuana — euforitzant (herba 2)
marinada — vent de mar (vent 3c)
mariner (adj.) — vaixell que navega bé (mar 1c Der)
marit — home 4
marjal m. — bancal, feixa, terra limitada per marges (camp 1c CS)
marjal f. — aiguamoll (aigua 1c Der)
marmolar — retreure 1c CS, rondinar 1c
maroma — corda gruixuda (corda 1)
maror — mar agitada (mar 1c CS)
maror (mala...) — mar agitada; malestar en un ambient (mar 1d)
marquès — senyor 2c CS
marrà — mascle de l'ovella (xai 1c CS)
marrada — volta que es desvia del camí (volta 1c)
marrec — infant petit, mocós (infant 6, nen 2)
marronós — que tira a marró (gris 2)
marruixa — gat 1c
martingala — engany (trampa 2)
martiri — patiment (mal 1c)
martiritzar — fer patir, amoïnar (molestar 3)
marxar — anar-se'n v. pron. 1; sortir 1c
mas, masia — casa rural (casa 2)
mascle — home 3
mascle i femella — parella f. 3
masclet — barba 1a; gas m. pl. 1c
massa — pes 1c CS
massís (adj.) — compacte (sencer 1c CS)
massís m. — muntanyam (muntanya 4)
màstec — bufetada, bufa (bolet 2)
mastegar — mossegar 1c CS, menjar 1
mastegatatxes — rondinaire (rondinar 1c CS)
mastegot — bufetada (bolet 2); cop 3c
masticar — cultisme de mastegar (mastegar 2)
masturbar-se — tocar-se 1
mat (adj.) — mancat de brillantor (fosc 1)
mata, matoll — vegetal baix (herba 1c CS, planta 1c CS)
matalafer — matalasser (feina 1d)
matar el cuc — trencar el dejuni (esmorzar v. intr. 1c)
matinada, matin(ej)ar, matiner — matí 1c Der
matís — color 1
matrimoni — parella f. 1
màxim — complet (tot 2)
mecanisme — màquina 1
medecina/medicina — remei 2b (ciència mèdica)
mediació — conducte, mitjanceria (via 4)
medicament — remei 2
medicar — curar 1
medir* — mesurar 1a i 1b*; mida 1b*
meditabund — consirós, pensatiu (trist 1c CS)
mefistofèlic — demoníac (dimoni 1c CS)
meiam*, aviam* — veure 1f
meitat — mig adj. 1
mel — menja dolça que fan les abelles (sucre 1)
melic — cos 1c CS; lloc central (centre 2, cor 2c)
mel·liflu, melós — dolç com la mel (dolç 1, sucre 2)
melons — pits m. pl. 1c
membrana — tel (pel·lícula 1c CS)
membre — individu (persona 4)
memorar — remembrar, rememorar (recordar 3)
memòria — relació d'activitats (estudi 2c)
memòria (fer...) — recordar 1
memoritzar — recordar 1c
menar — conduir 2, dur v. tr. 1, portar 3; orientar 1
menar a — orientar-se a, fer cap a
mendicar — captar (demanar 5)
menejar — bellugar (moure 1)
menester (haver de...) — necessitar 1c; faltar 1c CS, mancar 1c CS
menestral — artesà (obrer 1c CS)
menjada — àpat 1
menjador — lloc on es menja (habitació 1c)
menjar — ingerir (mossegar 1c CS, prendre 1)
menjar m. — aliment bàsic (pa 2)
menjar(-se) — fotre's (fotre 4)
menjussa, menjuga — menjar dolent (menjar m. 2 i 6)
mens, bens — ovelles (xai 1f)
menstruació — període (regla 4)
mensualitat — mesada, paga mensual (mes 1c)
ment — pensament, pensa (cap 2)
mentida — caure les dents (dent 1d)
menyspreable — vil, roí (baix 4)
menysprear — desdenyar (rebutjar 1)
menystenir, menysvalorar — subestimar (rebutjar 1c CS)
meravellar — estranyar 1 i 1c; sorprendre 2
mercadeig — comerç 1
mercat — plaça 1c
mercejar — regraciar (agrair 1c)
mercenari — soldat 2
merci — gràcies, mercès (gràcia 3f)
merder — embolic, sarau, xivarri, enrenou (ball 3)
mereixement — mèrit (respecte 1)
meridional — sud adj. 1
mesada — paga mensual (mes 1c Der); menstruació, període (regla 4)
mesquí — gasiu (avar 4)
messions (posar...) — jugar-se alguna cosa (jugar v. pron. 1d)
mester — ofici 1
mestral — vent del nord-oest (vent 1f)
mestratge — guiatge (mestre 1c Der)
mestre (arbre ...) — pal mestre d'una nau (arbre 2)
mestretites — alliçonador, setciències (mestre 1c Der)
mestria — domini, expertesa (art 1)
mesura — mida 1; metre 1; equilibri 2
mesures de capacitat — mesura 2
meta — mamella (mama 2c) // pl.: pits m. pl. 1c; objectiu (nord 3)
metàfora — comparació (figura 3)
metàl·lic — diner efectiu (moneda 2)
metec — estranger 3
metodologia — regla 1c
meuca — v. prostituta
mica (una...) — un bri (pèl 3); fragment (tros 2)
mida — mesura 1
midó — component de la farina (farina 1)
mig-mig — tal·là-tal·lera, ni bé ni malament (mig adv. 1d)
mig (al... com el dijous) — es diu a qui barra o entrebanca el pas (dijous 1d)
migdia — sud 1
migdiada — dormida de migdia (son m. 2)
migjorn — migdia 1; sud 1 i 1c CS; vent de migjorn (vent 1f)
migpartir — partir pel mig (separar 2)
migrar — desitjar (voler 3; enveja 1 c Der; costar 2c)
migrat — escàs, insuficient (curt 2)
milícia — tropa (exèrcit 1)
milionari — ric 3
militant — membre, soci (persona 4)
militar m. — soldat 1
millorar — afavorir, embellir (adornar 3)
milotxa — joguina voleiadora (estel 2)
mina (d'aigua) — font 1c CS, deu 1
mineral — pedra 2
minúcia — cosa petita, insignificant (petit 4c CS)
minúscul — diminut (petit 4)
minut — moment 1c CS
minuta — nota 4c
minvar — baixar 2; mancar 3 i 4
minyó — al·lot 1c, 2; noi 4 i 5; xic m. 1; jove m. 1
minyó (ser bon...) — portar-se bé (conduir-se 1c)
minyons (a sants i ... no els en prometis si no els en dons) — prometre 1d
miol — crit del gat, mèu (cridar 1c CS, cantar 2a-A9)
miquel— desaire, rebuf, moc (mocar 2)
mirada — esguard (mirar 1c CS); ull 2c
mirall — mirar 1c Der
mirament — consideració (respecte 4, atenció 1, mirar de 3c Der)
mirar/veure — mirar 1c
mirar de — intentar, provar de (provar 5c CS)
mirar-s'hi — atendre, posar atenció (atenció 1c)
misèria — penúria (necessitat 2c)
missa — major o solemne (ofici 4)
missaire — que va molt a l'església (missa 1d)
misteriós — enigmàtic (obscur 2)
mitger — situat al mig (mig 1c Der)
mitges (a...) — mig adv. 1
mitja — de la cama (mig fem.)
mitjó — del peu (mig fem. 1c Der)
mix, mixo — gat mascle (gat 1c)
mixa, mixeta — gata (gat 1c)
mixó, moixó — ocell 2f
moixoni (fer...), mutis i a la gàbia — callar (1c CS)
mòbil adj. — que es movible (moble adj. 1)
mòbil (m.) — motor, motivació, fi (motiu 3)
mobilitzar-se — participar, implicar-se (manifestar-se 2)
moc — mocar 1c CS i 2
mocós — marrec (infant 6, nen 2, xiquet 1c)
moda (a la...) — actual (nou 2c)
moda (de...) — modern 1c CS
mode — manera 1c
model — exemple 2; patró 7; mestre 1c
modelar — tallar 7c
moderació — mesura 3
moderar — mesurar 5
modern — nou 2
modernor — modern 1c CS
modest — humil (petit 5)
modi — mesura de gra (mesura 2)
mofar-se — riure's v. intr. pron. 1
moixaina — carícia (actitud 2c)
moixó, mixó — ocell 2; pardal 1
moixoni (fer...) — callar 1c CS
mola (de peix) — banc de peixos (banc 4)
molest — incòmode 1
molestar — importunar, amoïnar (maltractar 1c)
molestar-se — ofendre's (picar-se 3)
molèstia — malestar (mal 1c)
molestós — empipador (pesat 3)
moll adj. — fluix 1, tou 1, suau 1 i 3; tendre 1c; humit 1, mullar 1f
moll m. — àrea de càrrega d'un vaixell (port 1)
molló — fita (vora 1)
molls (els...) — estri de la llar de foc (peça 1c CS)
moltó — mascle de l'ovella capat (xai 1c CS)
món — terra 3
món (anar a l'altre...) — morir 1c CS
món (enviar a l'altre...) — matar 1c
món (venir al...) — néixer 1c
món (vida mundana) — segle 2
monarca — rei 1
mongeta — verdura 1c
mongeta tendra / mongeta seca — tendre 2d, verdura 1c CS
monja — autoritat monàstica (mare 2); grill de taronja, etc. (tros 4)
monocultor — petit vehicle agrícola auxiliar (tractor 1c CS)
monografia — estudi especialitzat en un tema (estudi 2)
monstruós — terrible 1c; lleig 3c
monticle — muntanyeta (muntanya 2)
monyo — trossa, tannara (cabell 1c)
monyó — braç amputat (braç 1)
moral — força, vigor (nervi 2c)
morat adj. — entre vermell i blau (blau 1c) // m.: senyal d'un cop (blau m. 1)
moratòria — pròrroga (retard 2c)
morè — bru (fosc 5)
morent — moribund (morir 1c Der)
moresc — blat de moro (blat 1c)
moribund — que es troba en agonia (mort 1c)
morir — rebentar 1c CS; calaix 3d (anar-se' al...); faltar 4
morrejada — petó prolongat (petó 2)
morro — boca 1 CS
morro, morrot — promontori (muntanya 5, cap 7)
morro (del... fort) — de conviccions fortes, tossut (tossut 1f, creure 2c Ant)
mort — baixa (baix f. 3)
mortaldat — gran quantitat de morts (mort 1c CS)
mortalitat — nombre de morts (mort 1c CS)
morterada — dinerada, picossada (diner 1c Der)
mortificació — maltractament (maltractar 3c CS)
mortificar — turmentar (maltractar 3)
mos (fer un...) — fer un àpat lleuger (esmorzar v. intr. 1c, berenar v. intr. 1)
mossard — noi 4c; xic m. 1c CS
mossega — lladregot, pispa (lladre 2)
mossegar — mastegar 1
mosso — obrer 3; noi 4c, xic m. 1c CS
mostrar/ensenyar — deixar veure, presentar/exhibir, indicar (ensenyar 4)
mostrar-se — manifestar-se 1c; sortir 4
mot — paraula 1; terme 3; nom 1c
motel — hotel de carretera (hostal 2)
motí — aixec, revolta (aixecar 5c Der)
motivar — engrescar (moure 2c)
motllura — ressalt (nervi 3)
moto-serra — serra mecànica (tractor 1c CS)
motxilla — bossa 1a
moure — desplaçar, agitar (bellugar 1)
muda — roba neta (roba 3)
mudar(-se) — canviar-se (roba 1c CS, vestir 2, canviar 2)
mugit — crit de la vaca i el bou (cridar 1c CS, cantar 2a-A13)
muira! — mori! (morir 1f)
mullader — escampall d'aigua (humit 1c CS)
mullar — banyar 2
mullena — aigua que ho amara tot (humit 1c CS)
muller — cònjuge (dona 2)
mullerar — prendre muller (casar 1c)
multiplicació — operació de múltiples addicions (suma 2c CS)
multiplicar-se — proliferar, augmentar (créixer 1)
multitud — gent 1, riu 1 (de gent); exèrcit 3; persona 1c CS
municipi — terme 2
munió (de gent) — gernació, gentada (gent 1c CS; exèrcit 3)
munt, muntó — pila 1c CS
muntanya — munt 1
muntanyam — massís muntanyós (muntanya 4, serra 2c CS)
muntanyenc — muntanyès (muntanya 1c Der)
muntar — organitzar 1; posar 4
munter, muntès — de la muntanya (muntanya 1c Der)
muntó — munt 2
mur — paret 1
murada, muralla — mur defensiu (paret 3)
murmurar — rondinar 1c CS
murri — espavilat (intel·ligent 2)
muscle — espatlla (braç 1a i 1b)
musell — morro (boca 1c CS)
música — so 2
mussol — ocell 1c
mutilar — llevar un membre (tallar 8)
mutis — moixoni
mutisme / mudesa — mut 1c Der
N
nació — país 2, poble 3, estat 4
nadala — cançó de Nadal (Nadal 1c Der)
nadalenc — de Nadal (Nadal 1c Der)
nadiu — del lloc de naixença (natural m. 2)
nadó — bebè (infant 4, nen 1, xiquet 1c)
nafra — ferida 1
nafrar — ferir 1
naip — carta 3
naixement — naixença (néixer 1c Der); d'aigua, aiguaneix (ull 3c)
nàixer — néixer 1
nan — petit (baix 1c, 3)
nano — infant 6, xic m. 1c, nen 2
napbuf — persona (espec. infant) d'estatura baixa (baix 2)
nàpia — nas 1
nareta — oreneta (ocell 1f)
nariu — badiu, oronell, forat del nas (forat 2; nas 1d)
nata — bufa (cop 3)
natació — esport de nedar (nedar 1c CS)
natalitat — índex de naixements en una societat (néixer 1c Der)
natges — 'galtes' del cul (cul 1c CS)
natiu — nadiu, originari (natural m. 2)
Nativitat — Nadal 1
natjada — bufetades a les natges (cop 3c)
natural — senzill, planer (normal 2)
naturalesa — natura (natural 1c CS); caràcter (natural m. 1)
naturalitat — espontaneïtat (gràcia 1c)
nau — vaixell 1; (espai gran) quadra 2c
nàusees — basques, ganes de vomitar (vomitar 1c CS)
necessari (ser...)/convenir/caldre — caldre 1a, 1b i 1c
necessitat (tenir ... de) — mancar (de) 1
necessitat m. — pidolaire, indigent (pobre 1)
neci — nici, ximple (ruc 2, bèstia adj. 2)
nedador — persona que neda (nedar 1c CS)
nedar, nadar — desplaçar-se per l'aigua (surar 1)
nefast — perniciós, funest (dolent 4)
negar-se — ofegar-se dins l'aigua (ofegar-se 2)
negat adj. — inútil m. 1
negligir — descuidar 2, oblidar 4
negoci — afer 3; comerç 3; interès 2c; pacte 2
negoci (el... d'en Robert amb les cabres) — negoci ruïnós (cabra 1d)
negre — tenebrós (fosc 1)
negre (vi...) — vi de color fosc (negre 1d)
negror — foscor (negre 1c Der, ombra 3)
negror — de nuvolades (ombra 3f)
negrós — fosc 1 i 5; gris 2; negre 1c Der
neguit — preocupació (preocupar-se 1c CS)
neguitejar-se — preocupar-se 1
nen — infant 1, xiquet 1; noi 5
neòfit — incorporat de nou (nou 1c)
nespra, nespla — castanya (cop 2c)
net — pur, cast (recte 4)
net (fer...) — aclarir (netejar 1)
net (fer... d'una malaltia) — sortir-ne del tot (malalt 1c CS)
netedat, netor — qualitat de net (net 1c Der)
neteja, netejar — net 1c Der
neula — boira 1
neulit — afeblit, desnerit (feble 4)
neutral, neutre — just 4c
nevada — precipitació de neu (fred m. 1c CS)
niar — establir-se (estar 2c)
nici, neci — ximple (ase 2; bèstia adj. 2)
niell — v. tosca
nigul — núvol 1
nimbus — nuvolositat negrosa (núvol 1c CS)
nimietat — cosa petita, insignificant (petit 4c CS)
nin — infant 3, nen 1; xiquet 1
nina/nino/ninot — nen 1c Der, xiquet 1f
nina, nineta — pupil·la (ull 1c CS)
nínxol — enterrar 1c CS
nirvi — nervi 1
nissaga — llinatge (família 1, raça 1c CS)
nítid — clar, diàfan (net 1)
nitidesa — claredat (net 1c CS)
nivell — trespol (pis 1c CS, planta 2c)
nivi — com la neu (blanc 2)
no res — zero 2
no tenir ni cap ni peus — no tindre trellat (sentit 1d Ant)
no tenir solta ni volta — no tenir sentit, trellat (sentit 1d Ant)
noble — estable 4 // m.: senyor 2c CS
noblesa — senyoria (senyor 2c CS)
noces — casar 1c CS
noció — idea 1, pensament 3; notícia 1c
nodrir — peixar, avidar (mantenir 5c i 6)
nodrir-se — alimentar-se (sostenir-se 1)
noi, noia — jove n. 1, xic m. 1; (interpel·lació) mestre 3
noliejar — contractar una nau, pagar un noli a un armador (arma 1c Der)
nombre — número 1
nomenar — assignar (escollir 2)
non-non, nones (fer...) — dormir 3
nora — muller del fill (jove f. 1; parent 1c CS)
norma — línia correcta (línia 5); regla 1 i 3c; llei 2
normativa — legislació (llei 2c Der)
nosa (fer...) — entrebancar, amoïnar (molestar 1c CS, sobrar 3c)
nosa (fa més... que servei) — no serveix (servei 1d)
nostramo — cap de la tripulació d'una barca (patró 4)
notable — important 2, interessant 2
notificació — notícia 3c; ofici 3c
nou — dels temps actuals (modern 1)
nounat — acabat de néixer, nadó (infant 4, xiquet 1c; nou 1c Der)
nous (són vuits i...) — són coses intranscendents (nou m. 1)
nouvingut — arribat recentment, persona immigrada (nou 1c Der; venir 1c Der)
nova — notícia 2
novedós* — innovador (modern 1b)
novell — novençà, inexpert (nou 1); no madurat (tendre 2c CS)
novençà — novell, inexpert (nou 1c)
novetat — notícia 2c CS
novici — novell, neòfit, iniciat (nou 1c)
nuar, nugar — subjectar amb un nus o nuc (lligar 1, nus 1c CS)
nucli — part central (mig m. 1c)
nul — inútil m. 1
nul·litat — zero 2c
numeret (fer el...) — número 2d
número — nombre 1a, 1f
nuu — núvol 1
nuvolada — acumulació de núvols (núvol 1c Der)
nuvolet — beguda d'anís (núvol 1f)
nyai — mal 1c
nyam — menjar 4
nyap — bunyol, error (tort 2d)
nyèbit — trinxeraire, perdulari (pobre m. 2)
nyicris — persona desnerida (feble 4; prim 3)
nyonya — son 2
O
obaga — part de la muntanya on no hi toca el sol (ombra 1c CS)
obeir — creure 2; escoltar 3; seguir 4
obertura — forat 1 i 9; ull 4; entrada 3; obrir 1c Der
obès — gras (gros 1c)
obi — com, abeurador (bassa 4); conc, menjadora (recipient 1c CS)
obirar (o ovirar) — grafia no normativa tradicional: v. albirar
objecció — contesta, rèplica (resposta 2c)
objectar — replicar, contestar (respondre 1)
objectes — estris personals, roba, etc. (efectes m. pl. 1)
objectiu adj. — recte, equànime (just 4c)
objectiu m. — fi (m.) 1
oblidar-se — deixar-se alguna cosa (descuidar-se 1)
obligació de (tenir l'...) — obligar 1c CS
obra — treball 3; edifici 1; estudi 2c
obrador — espai de treball, d'elaboració (obra 1c CS)
obrar — actuar (fer 4, obra 1c CS)
obscè — indecent (porc adj. 2c)
obscuritat — foscor, fosca (nit 2c)
observació — anàlisi, consideració, puntualització (estudi 1, nota 1)
observar — analitzar, considerar (mirar 1, remarcar 1, reconèixer 2c)
observatori — instal·lació d'observació (estació 4)
obsessió — dèria, ceba, idea fixa (idea 1d)
obsessiu — enderiat, ceballut (tossut 1c)
obstacles — bastons a les rodes (bastó 2d)
obstaculitzar — obstruir (impedir 1c CS)
obstinat — cabut (tossut 1)
obstruir — tapar 1c CS; impedir 1c CS
obtenir — aconseguir, guanyar (rebre 1)
obturar — tapar 1c CS
obús — projectil (tret 1c CS)
ocasionar — provocar (fer 7)
occident — ponent (oest 1)
occir — matar 3
oceà — mar gran, mar oceana (mar 1)
ocell — pardal 1
ocellaire — ocell 1c Der
ocre — color groguenc (groc 1c)
ocult — amagat, fosc (obscur 2)
ocupar — envair, introduir-se (entrar 3); càrrec, responsabilitat (cobrir 3)
ofec — per compressió del coll (escanyar 1c CS)
ofegar — escanyar 1; impedir la respiració (matar 7)
ofendre — molestar 2; ferir 2 i 3; faltar 2
ofendre's — picar-se 3
oferir — presentar 1c CS
ofici — missa major (missa 1, ofici 4)
oficial — categoria laboral (obrer 3)
oficiós — extraoficial (ofici 3c Der)
ofrenar — oferir 1
ofuscat — obcecat (cec 4)
oi, oix — fàstic 1c
oïda — percepció sensorial dels sons (sentit 3c CS; orella 1)
oïdor, oient — que percep un so, que escolta una emissió (orella 1c Der)
oir/escoltar — escoltar 1
olendra — oreneta (ocell 1f)
olfacte — percepció de l'olor (nas 2, sentit 3c CS)
òliba — ocell nocturn (ocell 1c)
Olimp — muntanya sagrada dels grecs (cel 2)
oliós — ple de greix, greixós (oli 1c Der)
olla — nom informal del cap (cap 1c)
olla (ficar l'... gran dins la petita) — fer una gran despesa (olla 1d)
olor (agradable) — (bona) olor, flaire, sentor (olor 1)
olor (desagradable) — pudor, mala olor (olor 3)
olorar a* / fer olor de — olor 1c CS, 1f; olorar 1b*
ombra (fer...) — superar (ombra 2d)
ombriu — tenebrós (negre 1c)
ombrívol — frescal, obac (ombra 1c CS)
ometre — negligir, ignorar (oblidar 2c)
onomàstica — nom 3c; dia del sant (sant m. 1)
onso (fer l'...) — fer l'animal (os2 1f)
opac — mat, no transparent (fosc 1)
operació — tasca (obra 1)
operar — obrar (obra 1c CS); obrir 4
operari — obrer 3
operatiu — actiu (obra 1c CS)
opinar — expressar, considerar (trobar 3)
opinió — parer 1
oportú — avinent, escaient (ocasió 1c Der)
oportunitat — ocasió 1
oprimir — escanyar 3
òptim — millor 2
opulent — ric 2
opus — composició musical (obra 5)
orar — pregar 1
orat — boig 1c
oratge — aire 4, clima 1, vent 3; temps atmosfèric (temps 2)
oratjol — vent 3
orb — cec 2, 4
orde (religiós) — ordre m. 2b
ordenat — endreçat (net 4)
ordi/civada — cereals; d'inflorescència en espiga, en panícula (blat 1f*)
ordinació — llei 2c Der; ordenar 2c CS
ordinador — ordenar 2c CS
ordinari — general 2c; possible 3c CS
ordre — llei 2
oreig — ventijol (vent 3)
orejar — ventilar, airejar (aire 1c, vent 1c)
orellana — fruita seca (orella 1c Der)
oremus (perdre l'...) — perdre el fil d'una idea, desorientar-se (perdre 1d)
oreneta — ocell 1c
orfe — menor sense pare o mare (sol 3)
orfeó — societat coral (cor 3)
organització — ordre m. 1
orgues — raons, brocs (raó f.pl. 3)
orient — llevant (est 1)
orifici — forat d'accés (forat 1, 2)
origen — llavor 4, font 2, motiu 2; nou 2
original — nou 2
originar-se, oriünd — néixer 3
originari — natural m. 2
ormeig — aparell d'una nau (xarxa 1c CS)
ormejar — agençar un armador una nau (arma 1c Der)
ornamentar — adornar 1c
ornar — adornar 1
orni (fer l'...) — fer el desentès (fer 4d)
oronell — orifici nasal, nariu, badiu (nas 1d)
oronella, oroneta — oreneta (ocell 1c)
orquestra — conjunt que interpreta música simfònica (banda 4)
orsa — peça de la carena d'una embarcació (barca 1c CS)
orxegar — vomitar 1a
òscul — petó 1c
ostentós — sumptuós (ric 1c)
ou de reig — bolet 1
ous (tocar els...) — molestar 4c
ovella — xai 1c CS
òvul — ou 1
P
pa d'ou — flam (pa 3c)
pa de figues — massa de figues seques (pa 3c)
pa de pessic — de pastisseria, fet amb farina, ous i sucre (pa 1d)
pa sucat amb oli (de...) — de poc valor (barat 2)
pa (posar-hi més... que formatge) — exagerar (pa 1d)
pàbul — objecte de crítiques (aliment 6)
paciència — calma, flegma (tranquil 1c CS)
pacient — calmós, calmut (tranquil 1c)
pacient m. — malalt sota observació (malalt 1c)
pactar — obligar -se a 1c
padrastre — parent 1c CS
padrí — home protector d'un infant menor (avi 1c)
padrina — dona protectora d'un infant menor; àvia (avi 1c)
paga, pagament, pagaré — noms derivats del verb (pagar 1c Der)
pagerol — persona rústega (pagès 1c Der i 4)
pagès — treballador agrícola (obrer 2)
pagesia — condició de pagès, estament dels pagesos (pagès 1c Der)
pàgina — full 1
paia — indivídua (tia 4)
païdor — panxa 1c CS
paio — individu, subjecte (persona 3)
país — regió 2; estat 4; territori (terra 2)
pal*/bastó — bastó 1a, 1b i 2d; cartes de joc d'un símbol concret (coll 5a, 5b* i 5f*)
pal — bastó 1; peu 4c CS; (d'una nau) arbre 2
paladejar — assaborir, gustar, degustar (gust 2c Der)
palanca — passera (pont 1c CS)
palangana — recipient 1c CS
palangre — xarxa 1c CS
palet — pedra de riera (pedra 1c)
paleta — mestre de cases (mestre 1d)
palla (color...) — groc m. 1
pallard — xicotàs, bordegàs (noi 4c, xic m. 1c CS)
pallola — xarampió (eixir 1d)
palma — material de cistelleria (palla 2)
palpar, palpejar — toquejar (tocar 1, 3)
palpís — tou de carn sense os (carn 1c CS)
palplantat — erecte, immòbil (plantar 3c CS)
pàmfil — babau, tanoca (infeliç 2)
pampallugues — llumenetes (llum 3)
pana — avaria 1c
panacea — remei 1c
panarra — que menja molt de pa (pa 1)
panell — quadre 4
paner — pompis, darrere (cul 2)
panera — cistellet del pa (pa 1)
pànic — basarda (por 4)
panís — blat de moro (blat 1c); diner 1c CS
panoli — coca; beneit (pa 1)
pantà — embassament (llac 1c CS)
panxacontent — indiferent, conformista (panxa 1c Der)
panxada — panxa 1c Der
panxell — panxa 1c Der, ventre 1a i 1d; tou de la cama (cama 1c)
panxó — fart 1c CS; panxa 1c Der
panxut — ventrut (panxa 1c Der); gras (gros 1c)
pany — tancar 1c Der
paor — pànic (por 4)
paorós — espantós, esfereïdor (por 4c CS, terrible 2)
papa — pare 1
Papa — Sant Pare (pare 1c)
paperada, paperassa — abundància de papers (paper 1c Der)
papereta — butlleta (paper 1c Der)
paperets — confeti (paper 1c Der)
paperina — bosseta de paper (paper 1c Der)
paperot — paper sense valor (paper 1c Der); mal capteniment (paper 4d)
papir — paper d'escriure antic (paper 1c CS)
papu — por 1c CS
paràbola — exemple 1c, figura 3
parada — aturada (parar 3c Der); estació 2 i 3; escala 3; quedar(-se) 1c Der
paradeta — lloc de venda (parar 3c Der)
paradigma — model (exemple 3)
paradís — cel 2
paràfrasi — exemple 1c CS
paralitzat — paralitzar 2c CS
parament de la llar — conjunt d'estris i mobles (parar 3c Der)
parament de taula — conjunt d'estris de taula (parar 3c Der)
parany — trampa parada per a caçar (parar 3c Der; trampa 1 i 2; mentida 2c CS)
parar esment en — parar atenció (remarcar 2)
parar(-se) — aturar-se, restar (quedar-se 1)
paràsit — dels cabells (poll 1)
paratge — indret (lloc 1)
paraula — mot 1; nom 1c; terme 3; llengua 2; compromís verbal (deure m. 1)
paraulejar — garlar (xerrar 1c CS)
paraulota — paraula gruixuda (paraula 1c Der)
parc — verger (jardí m. 1)
parcer — arrendador d'una terra (obrer 2)
pare — papa 1
paregut*/semblant — semblar 1c CS
parèixer — semblar 1
parella — d'animals, coble (tronc 5)
parentela — conjunt de parents (parent 1c Der; família 1)
parentiu — relació de parentat (parent 1c Der)
parer — opinió (consell 2)
paret — truita (ou 1c CS)
parió adj. — igual, semblant (parell 1)
parla — llengua 2, parlar m. 1; paraula 2
parlar — expressar 1; paraula 2
parlar m. — parla; llengua 2
parlotejar — garlar (xerrar 1c CS)
parpella — cobertura de l'ull (cos 1c CS)
parpellejar — cloure i descloure la parpella (cos 1c CS)
parrac — tros de roba (trencar 3a)
parrupen — fer el cant els coloms (cridar 1c CS, cantar 2a-A6)
parrús — pèl públic (pèl 2c); sexe 2c CS
part de (fer...) — participar en, ser part de (entrar 3), part 2 f
parterejar — parir 2
partícula — gra 1, mica 1, pols 1
particularitat — característica (tret 3c)
partida — gent armada (partit 1); sessió de joc (partit 2)
partió — límit, separació (ratlla 3c)
partir — anar 1, sortir 1 i 3c; separar 3, dividir 1, tallar 1c CS, trencar 8
partir peres (o palletes) — trencar 9c, barallar-se 3
partit — organització (front 5c); encontre esportiu (joc 1c)
parturir — parir 2
parvitat — necessitat 1c
pàrvul — infant 5
pas — lloc per on es passa (entrada 3, porta 1; estret m. 1; grau 4)
pas/passa — moviment (pas 1)
passa — mesura i remor (pas 2 i 3)
passada — acció repetida (mà 4)
passallís — pas a peu pla, per un rierol (pont 1c CS, passar 1f)
passar — passar insistentment (passejar-se per v. pron. 1)
passar a — entrar 1
passar per alt, per malla — oblidar 3c
passar-les magres — patir 1c
passar-se — un aliment (picar-se 1)
passarel·la — passera (pont 1c CS)
passat, fet malbé — podrit 2
passatge — carreró transversal (carrer 1)
passavolant — persona no habitual (passar 1 c Der)
passeig — carrer 1c
passejar-se (algú) — riure-se'n (passejar 1d)
passera — pont 1c CS; regles de joc (passar 1c Der)
passerell — jove inexpert (vell 3c Ant)
pasta — diners (moneda 3)
pasterada — menjar dolent, menjussa (menjar m. 6)
pastosa (la...) — mot d'argot (llengua 1c)
pastura — herba per a aliment del bestiar (herba 1c)
patac, patacada — (cop 1c i 8; accident 4 i 8)
pataca, patana — trumfa, creïlla (patata 1, 2, 3, 4)
patata — tubercle; vulva (figa 2, sexe 2c CS)
patíbul — lloc d'execució del reu (creu 1)
patir — sofrir 1
patota — engany en el joc, en els comptes (trampa 2c CS)
pàtria — terrer, lloc d'origen (país 2, poble 3c CS)
patrimoni — propietat 2c CS
patró — model (exemple 3); amo (senyor 1)
patufet, patufa, patufall — petit 1c CS; xiquet 1c
patum — persona important (important 2c CS; figura 4, peix 1d)
paüra — basarda, gran temor (por 4)
pausa — interrupció, aturada (estació 2)
pebrot — fruit comestible, pl.: testicles, ous (ou m. pl. 1)
peça — sala 1c, cambra 1; roba 3; fragment (mica 2); escrit breu (obra 4)
peça (mala...) — malparit (pardal 2)
peça (d'una...) — íntegre (sencer 1c CS)
peça (fer...) — agradar (fer 4d)
pecats del piu, de la xona — sexe 2d
peculi, pecúnia — diner 2
peculiar — característic (estrany 2)
peculiaritat — característica (tret 3c)
pedant — setciències, mestretites (saber 1c CS)
pedregada — calamarsada (pedra 4c Der, fred m. 1c CS)
pedregar m. — indret pedregós (pedra 1c Der)
pedregar v. — calabruixar, calamarsejar (pedra 4c Der)
pedrís — seient de pedra (cadira 8)
pegar — picar 1; escalfar 1; maltractar 2; etzibar (plantar 5)
pegar foc — calar foc (pegar 2d, encendre 1c; cremar 1c)
peix gros — personatge, patum (important 2c CS); figura 4
peixar, péixer — alimentar, avidar (menjar 1c CS, mantenir 4, 5c)
pèl (anar en...) — anar conill, anar despullat (despullar 1d)
pela — escorça 1a; pell 2; diners (pesseta 2)
pelacanyes — pidolaire (pobre m. 2c)
pèlag — mar 1c; bassa, bassal, toll
pelar — llevar la pell (pell 2a); matar 2
pelar-se — gastar-se la pell, una superfície (pell 2f)
pelar-se-la — masturbar-se (tocar-se 1)
pelat — escurat (pobre 5)
pelegrinatge — desplaçament a un santuari (viatge 2)
pelis — taro, fred viu (gris m. 2)
pell — escorça 1a
pelleranga — secall, persona seca (prim 3c)
pelleringa, pellinga — pell 1c CS; prim 3c
pellissa — jaqueta de pell (pell 1c CS)
pellofa — pell de fruita o llegum (pell 3)
pelós, pelut — que té pèl (pèl 2c Der)
pelussera — cabellera llarga i desordenada (cabell 1c CS; pèl 2c Der)
pelut — persona que té pelussera (cabell 1c CS)
pena — compassió 1, recança 1c; sentiment 1c CS; tristor (trist 1c CS)
pena (passar...) — passar neguit, neguitejar-se (patir v. intr. 1)
penalitat — molèstia, aflicció (pena 1c CS)
penalitzar — castigar 1c
pencaire — treballador (treballar 2c Der)
pencar — treballar 2
pendent, pendís — costa 2 c i 2f; pujada 2c CS
penediment — recança 1c
penetrant — aguditzat (fi adj. 2)
penetrar dins — introduir-se (entrar 1)
pengim- penjam — vestir 3
penjaments (dir...) — criticar (atacar 3c CS), fàstic 1d
penjar — fixar a mitja alçada (clavar 1c)
penombra — ombra suau (ombra 1)
penombrós — mig ombrívol (fosc 1c Der)
penques — v. barrut
pensa — facultat de pensar, senderi (pensament 1c CS, pensar 1c Der)
pensada — idea (pensament 3, parer 1); acudit, ocurrència (sortida 3, pla m. 3c)
pensament — opinió (parer 1)
pensar-se — creure 3
pensarós, pensatiu — capcot, consirós (trist 1c CS)
pensió — hostal 1
pentinar — cabell 1c CS, lligar 2; repassar (renyar 3)
pentinat — agençament del cabell (cabell 1c CS, lligadura)
penúria — gran mancança, misèria (necessitat 2, manca 2c)
penya — grup 1c CS; roca (pena 7)
penya-segat — espadat, precipici espec. vora mar (muntanya 1c CS)
peó — treballador auxiliar (obrer 3)
pera — barba 1a
perbocar — vomitar 1a, gitar 3
percaç — dificultat (crisi 1c)
percaçar — empaitar, perseguir (caçar 1c CS, cercar 2c, buscar 2c CS)
percebre — olorar 2; sentir 2; adonar-se de 1, remarcar 2; entendre 5
percebre — haver rebut (guanyar 3, rebre 2)
percentatge — interès 2c; part f. 2
perceptible — sensible 1
perdis — perdulari (pobre m. 2)
perdó — gràcia 3c
perdre bous i esquelles — perdre-ho tot (bou 1d)
perdurable — durador (estable 1)
perdurar — durar 2, continuar v. intr. 1; existir
peregrí — insòlit (estrany 4)
peregrinació/pelegrinatge — viatge erràtic / a un santuari (viatge 2c)
peresós — gandul, mandrós (gos 2)
perfeccionar — millorar (afegir 2)
perfecte — millor 2
perforació — forat 1
perforar — foradar, traspassar (travessar 1c)
perfum, perfumar — olor 1, 1c CS
pergamí — pell per a escriure-hi (paper 1c CS)
perhom — per a cadascú (cadascun 1f)
perícia — expertesa (experiència 1)
perillós, perillositat — perill 1c CS
període — edat 2; estació 1; menstruació (regla 4c)
peripècia — tràngol, incident (fet 1c CS)
periple — circumnavegació (viatge 3)
perjudicar — ferir 3c; fotre 2
perjudici — dany (mal 1c, tort m. 1c)
perllongar — prolongar (durar 1)
permanent — durador (estable 1)
permetre's — allerar-se (gosar 2)
permís, permissió — permetre 1c Der
pern — tija (arbre 3, clau m. 1, peça 1c CS)
perniciós — nefast (dolent 4)
pernoctar — fer nit en un lloc (dormir 1c; parar 1c)
perol, perola — olla 1 i 1c
perpetuar-se — eternitzar-se (durar 2)
perplex — indecís, atònit (mut 3)
perquirir, perquisicionar — recercar, escorcollar (buscar 2c CS)
perquisició — escorcoll (recercar 2c CS)
perseguir — encalçar (seguir 1)
perseverança — constància (insistir 1c CS)
perseverar — maldar, insistir (lluitar 3)
persistent — insistent, durador (tossut 1c)
persistir — insistir (mantenir-se 2, restar 2c)
persona principal — capitost, cappare (cap 4, 4d)
personal — conjunt de treballadors (persona 1c Der)
personalitat — caràcter 1c; persona 1c Der; important 2c CS; estil 1; figura 4
personar-se — comparèixer (persona 1c Der)
personatge — persona individual (persona 1c Der; paper 3)
perspicàcia — agudesa, sagacitat (vista 4, ull 5; nas 3)
perspicu — entenedor (fàcil 4)
persuadir — seduir 2
pertinaç — tenaç (tossut 1c CS)
pertinences — efecte m. pl. 1
pertocar — correspondre (tocar v. intr. 1)
pervers — pèrfid (dolent 5)
pes (fer el...) — agradar (fer 4d)
pes (tenir...) — comptar v. intr.
pesal — pes de verificació, pes d'una balança (pes 1f)
pesant — feixuc (pesat 1)
pesant (ésser...) — pesar 1 i 1c CS
pesantor — feixuguesa (pes 1, pesar 1c CS)
pesar m. — greu, pena (recança 1c)
pescador, pescaire — pescar 1c Der
pescallar — jugar a pescar (pescar 1c Der)
pescar — copsar (comprendre 2, entendre 3c)
pesquis — senderi, seny, magí (pensament 1c CS)
pesta — pudor forta (olor 3)
pesta (fer...) — fer molta pudor (cantar 5)
pestes (dir...) — criticar (atacar 3c CS)
pet — ventositat orgànica, (gas m. pl. 1, vent 8)
pets (com els burros els ...) — descontroladament (deixar 3d)
pet — esclafit (petar 1c CS i 2c CS; tro 2c)
pet (anar ...) — anar gat, borratxo (bufar 1c, calent 3, embriagar 1c CS)
pet (fer un... com una gla) — petar, explotar (rebentar 1c CS)
pètal — element de la corol·la (flor 1c)
petar (anar a...) — estavellar-se; anar a parar (petar 1d)
petar-ho — triomfar pel nombre d'assistents (petar 1d)
petat (estar...) — estar molt ple (petar 1d)
petarrell — espetec (petar 1c)
petjar/trepitjar — posar el peu / fer pressió amb el peu (peu 1c CS)
petge (d'un moble, etc.) — pota 2, peu 3
petit — jove 1; nen 1c; fill 3; xic 1
petit, petricó — mesura de líquids (litre 1c CS, 1f)
petitesa — qualitat de petit, cosa petita, mesquina (petit 4c CS)
petja, petjada — empremta que deixa el peu (pas 4, senyal 1c CS, peu 1c CS)
petonejar/besar — fer molts petons, fer un petó o bes (petó 1c Der)
petoner — que li agrada fer petons o que atreu petons (petó 1c Der)
peu (estar a... dret) — restar dret una estona (seure 1c Ant)
peüc — mitjó curt per a dormir (peu 1c Der)
peülla, peüngla — pota 1c CS, peu 1c Der
peus (pujar-hi de...) — estar segur d'alguna cosa (segur 2f)
pic — vegada (cop 8c)
pic — clapa petita de color en una roba (lluna 2)
pic, pica — cim de muntanya (muntanya 3)
pica — recipient de pedra (pila 3, recipient 1c CS)
picabaralla — baralla, enganxada breu (guerra 2c CS)
picada — tallar 4f
picant — mordaç, excitant (verd 4)
pica-pica — aperitiu (àpat 1c CS)
picar — coure v. intr. 1; menjar 3
picar — pegar v. intr. 1c CS; tallar 4; tocar 4 i 5; trencar 4; maltractar 2
picar/pegar — pegar v. intr. 1c CS, picar 1a
picar(-se) — molestar-se 2 // v. tr.: escalfar v. tr. 1
picardiós — espavilat, murri (intel·ligent 2)
picolar — tallar en trossos petits (picar 3; tallar 4; trencar 4)
picolat (m.) — carn picada (tallar 4d, 4f)
picossada — dinerada (diner 2)
pidolaire — captaire (pobre m. 1)
pidolar — captar, demanar caritat (demanar 5)
pífia — error 1c CS
pigmeu — nan (baix 1c)
pila — munt 2
pila — pica (recipient 1c CS)
piles — corda 3
pilar — peu 4
pilastra — peu 4c CS
pillard — pispa (lladre 2)
pillastre — murri, sagaç (intel·ligent 2)
piló — pilar petit (peu 4c CS)
piló, pilot — pila 1c CS, munt 2
pilós — pelut (pèl 2c Der)
pilositat — pèl 2c Der
pilota — bola 1
pilotar — conduir (portar 3)
pinta — fila (aspecte 2)
pintoresc — acolorit (pintar 1c Der)
pinyac — cop 3c
pinyol — nucli dur (cor 2c)
pinyons — calés, diners (diner 1c CS)
pipí — orinada, orina (riu 3)
pirandó (tocar...) — anar-se'n v. pron. 1c
pirar — anar-se'n v. pron. 1c; fugir 3
pirat — boig 1c CS
pirita — mineral (pedra 2c CS)
piscifactoria — establiment on es crien peixos (peix 1c CS)
pispa — lladregot (lladre 2)
pista — notícia 4c; camí 3; senyal 2c
pistrincs — calés, diners (diner 1c CS)
pitança — menjar de subsistència (menjar m. 7)
pitet — tovallonet d'infant que cobreix el pit (pit 1c Der)
pítima — borratxera, embriaguesa (embriagar 1c CS)
pitjar — empènyer 1; prémer, polsar una tecla, etc.
pitram, pitrera — mama 2c CS, pit 1c Der
pitrera — part prominent del pit; espai comprès entre la roba i els pits (falda 1c)
pitut, pituda — que té el pit (o els pits) grossos (pit 1c Der)
pitxell/pitxer — gerro per a l'aigua i per a flors (ampolla 2c)
piu — peça 1c CS; penis (sexe 2c CS; pardal 3)
piuladissa, piular, piulet — cridar els ocells, els pollets (cridar 1c CS)
piular (no...) — no dir res, no badar boca (callar 1c CS, dir 1d)
pixa — penis (sexe 2c CS)
pixada, pixarada — acció d'orinar o pixar (riu 3)
pla adj. — llis 1; nivell 1; ras 1; senzill 1
pla m. — projecte ideat (idea 2; afer 2)
plaça — mercat 1
plaent — agradable 1
plaer — satisfacció, fruïció, gaudi (gust 3)
plafó — quadre 4
plaga — ferida 1 // (flagell) desgràcia 2c
plana — pàgina 1, full 1; pla m. 1
planador — avió sense motor (avió 1c)
plançó — descendent (fill 1)
planer — pla 1 i 3, llis 3; fàcil 1 i 2, còmode 4
planerenc — planer (còmode 4)
planeta (el...) — terra (la...) 3c
planificar — establir segons un pla (organitzar 3)
plànol* — pla m. 2a i 2b
planta — presència, aspecte (forma 1c, presència 1c); pis 1
planta baixa — pla terrer (pla m. 1d)
plantat (ben...) — que té bona planta (planta 4c Der)
plantar — sembrar 1
plantar-se — restar palplantat (esperar v. intr. 1)
plantejar* — presentar, formular, suggerir, considerar (presentar 3a i 3f)
plantificar — col·locar abruptament (posar 1c)
plantofa — sabatilla (sabata 1c CS)
plantofada — cop amb una sabatilla, amb la mà (cop 3c; sabata 1c CS)
planura, planúria — pla m. 1
plany — plor, queixa (emoció 7)
plànyer-se — queixar-se 3, plorar 1; emoció 7c Der
planyívol — queixós (emoció 7c Der)
plat — estri individual de taula (eina 1c CS); peça de la roda (roda 1c CS)
plata — estri col·lectiu de servir a taula (eina 1c CS), recipient 1c CS
plàtan — banana 1
plaure — agradar 1; gust 3c CS
plausible — possible 2
pledejar — davant l'autoritat (recórrer v. intr. 1)
plegar veles — retirar-se (plegar 1d)
plegar/doblegar — fer un o més doblecs (plegar 1)
plenari — reunió (ple m. 2)
pler — plaer 1f
ploguda/pluja — episodi de pluja / precipitació d'aigua (pluja 1c CS)
plom — metall 1a i 1d (frases amb 'plom')
plomall — estri domèstic per a llevar la pols (ploma 1c Der)
plomar, esplomar, esplomissar — llevar les plomes (ploma 1c Der)
plomar — robar, deixar plomat, escurat (netejar 14)
plomer — estoig escolar (ploma 2c Der)
plomissol — borrissol de plomes xiques (ploma 1c Der)
plor — plany (emoció 7)
ploramiques — de plor fàcil (plorar 1c Der)
plorar — vessar llàgrimes de pena (emoció 7c Der)
ploriquejar — fer el ploricó, plorar a batzegades (plorar 1c CS i 1c Der)
ploviscar, plovisquejar — ploure 2
plumier* — plomer (ploma 2c Der)
poal — galleda, càntir (ampolla 2c)
poalades (ploure a...) — ploure a bots i barrals (ploure 3)
població — poble 3; localitat (poble 1c CS); persones (gent 1c CS)
poblar — establir-se, allotjar-se (ocupar 1)
poble — vila 1; raça 2; gent 1c CS; país 2
poble/vila/ciutat — vila 1a
pobre/pobra* — pobrament* (pobre 1b)
pobresa — necessitat 2c
pobrissó — pobret (pobre 1c Dim)
pocapena — despreocupat, desvergonyit (infeliç 2c CS)
poca-solta — cap de pardals (cap 2d)
pocatraça — desmanyotat (hàbil 1c Ant)
pocavergonya — desvergonyit (vergonya 1c Der)
podar — esporgar (netejar 10c; tallar 5)
poder executiu — govern 4c, 5c
podridura, podriment — putrefacció (podrit 1c Der)
podrimener — conjunt de coses podrides (podrit 1c Der)
podrir-se — descompondre's (podrit 1c Der)
polir — fer llis, fer brillar (netejar 11)
polir-se — vendre's alguna cosa (vendre 2)
polit — bonic 1c; curiós 3, fi adj. 4c, net 1c i 3; v. revingut
politja — corriola, cilindre pla giratori (peça 1c CS)
poll — mascle jove (gall 1)
polla — femella jove del gall (gallina 1, gall 1)
pollastre — poll ja fet (gall 1 i 1c; poll 2c Der)
pollastrejar — presumir (poll 2c Der)
pollastret — jovenet vanitós, que pollastreja (gall 1c)
polleguera — forat damunt el qual gira un batent (finestra 1c CS)
pollet — petit de la gallina (gall 1; fill 3c; poll 2c Der)
pollí — quadrúpede jove (ase 1c; cavall 1c; fill 3c)
pols — canell, puny, monyó (cos 1c CS)
polsar — prémer un botó, etc. (pitjar 1c)
polsegada, polseguera — pols aixecada (pols 1c Der)
polsera — canell; braçalet (pols m. 3c Der)
polsim — polsina, pols fina (pols 1c Der)
poltre — petit del cavall (fill 3c)
poltrona — cadira de braços, cadiral (cadira 2)
polvorí — dipòsit de pólvora, d'explosius (magatzem 1c CS)
polze — dit gros (dit 1c)
pomera — arbre (poma 1c Der)
pompis (m.) — darrere m. (cul 2)
poncell, poncella — verge 1c
poncella — botó, borró, gemma (brotar 1 i 1c CS)
poncem — cítric (taronja 1c CS)
pòndol — govern, gestió, d'una casa (pes 2)
pondre — fer un ou (gallina 1c CS)
ponen (totes l ...) — té molta sort (sort 1f)
ponent — oest 2; vent de ponent (vent 1f)
poni — cavall (petit) 1c
pontàs, pontó — tipus de ponts (pont 1c Der)
popa — darrere de barca (barca 1c CS, roda 2f, vent 1d); mamella (mama 2c)
poquedat — necessitat 1c
por (tenir...) — témer 1
porc fer — porc senglar (porc 1d)
porc/senyor — senyor 1d
porcada — menjar dolent, menjussa (menjar m. 6)
porcellera, porquera — cort de porcs (quadra 1f, porc 1c CS)
porró — recipient; mesura de capacitat de líquids (litre 1a i 1f)
port — de muntanya (pas 5)
porta — obertura d'entrada (forat 9)
portada — portal, portalada (porta 1c Der)
portal — porta principal d'un edifici, d'una població (porta 1c Der, porta 2)
portalada — portal gran (porta 1c Der)
portaló — porta d'accés a una nau (porta 1c Der)
portar — conduir 1 i 2
portar a — orientar-se a v. pron. 1
portaveu/portantveu* — veu 1c Der
porticó — finestra 1c Der; porta 2
poruc — espantadís, temorenc (por 4c CS, covard 1)
posa — postura física per a un retrat (actitud 2)
posada — hostal 1 i 3; lloc on hom s'està (habitació 3; posar v. intr. 1c)
posar/ficar* — ficar 1a i 1b; posar 2a i 2b
posar de manifest — mostrar, evidenciar (presentar 3c)
posar-se a (riure, etc.) — fotre's a (v. aux.) 1
posat — actitud (figura 2; forma 1c)
posició — lloc, postura (estat 2; front 4, partit 3; nivell 4c)
pòsit — restes dipositades (dipòsit 6)
positura — postura física (actitud 2)
posposició — ajornament (retard 2)
posseir — tenir 1
posseït — pel dimoni: esperitat, endimoniat (dimoni 1c CS)
possessió — propietat 2
post — tros de fusta pla i estret (taula 2a)
post de planxar — taula 2c CS
postergació — retard 2
postergar — retardar (oblidar 4)
posteritat — descendents (net m. 1c CS)
postil·la — anotació (nota 2c)
postres* (f. pl.) — llevant de taula (àpat 1c CS i 1f*)
postureta — magarrufa, moixaina (actitud 2c)
pota — extremitat animal o si pot agafar: grapa 1 // per extens.: cama 2, peu 1, 2 i 3
pota (estirar la...) — morir 5c
potència — facultat, capacitat (poder 4)
potenciar — promoure (moure 2c)
potinejar — manipular barroerament, toquejar, grapejar (tocar 3)
pòtol — perdulari (pobre m. 2)
pou de ciència — savi (saber 1f)
pràctica — exercici 1; experiència 2
practicable — fàcil 2
prec — petició (pregar 1c)
precari — escàs (curt 3)
precedir — avançar-se 1
preceptiu — obligat (llei 2c Der)
preceptuar — prescriure (ordenar 1c)
preciós — bonic 1c; preuat (preu 2c CS)
precipici — desnivell sobtat, espadat (muntanya 1c CS)
precipitació — d'aigua congelada, pedra: pedregada, calamarsa, calabruix (neu 1); pressa excessiva (ràpid 1c CS)
precís — just 5 i 8
preclar — il·lustre (interessant 2c)
predisposició — inclinació, tendència (actitud 1)
preferible — avantatjós (millor 3)
preferir — estimar-se més (triar 1 c, escollir 1)
pregar — implorar (demanar 4)
pregària — prec, oració (pregar 1c)
preguntar* — demanar 3a i 6b
prémer — polsar (pitjar 1)
premsar — en una premsa, raïm, etc. (pitjar 1c CS)
prendre — emportar-se 1c; robar 1
prendre (en el joc de cartes, etc.) — robar 5
prenyada/prenys — una dona (grossa 2) / una femella (grossa 2c)
preocupació — maldecap, cabòria (preocupar-se v. intr. pron. 1c CS)
preponderància — predominança (autoritat 1)
presa — embassament (llac 1c CS)
prescripció — disposició (llei 2c)
prescriure — disposar (manar 3, ordenar 1; escriure 1c Der)
presència — aparença (forma 1c); aspecte personal (planta 4)
present (no venir...) — desmemoriar-se (oblidar 1c)
pressentir — intuir, suposar, ensumar (sentir 1c Der, olorar 2c)
preservar — protegir (salvar 3)
pressa — ràpid 1c CS
pressionar — prémer (pitjar 1c CS)
pressuposar — conjecturar, suposar (creure 3)
prest — veloç, rabent (ràpid 1)
prest adv. — aviat 1
prestació — suport (servei 1)
prestar — deixar, cedir (fiar 1; donar 4)
prestar-se a — oferir-se a 1
prestatge — lleixa (alçar 2c)
prestigi — reputació, renom (fama 1)
presumir — suposar, pressuposar (esperar 2)
pretendre — anar al darrere (darrere 1d)
pretendre — procurar de, provar de (mirar 3c)
pretensions — vanitat, fums (fum 2)
preterir — ometre (oblidar 4)
preuar, prear — apreciar (estimar 4)
prevaler — vèncer, avantatjar (guanyar 2)
prevenció — aprensió (respecte 4d)
prevere — capellà (missa 1c CS)
previsible — raonable, suposable (possible 2c CS)
prim — estret 1; fi adj. 1; magre (sec 3)
primavera — abril 2
primavera d'hivern — tardor 1
primerenc — precoç (tendre 2c CS)
primícia — notícia de primera font (notícia 2c CS)
primmirat — primfilat, escrupolós (mirar 1f, atenció 1c; difícil 2)
primordial — essencial (important 1c; necessari 1c)
princesa — filla del rei (rei 1c)
principal — capdavanter, cappare, cap de brot (cap 4)
principal (paret, arbre...) — mestre adj. 1
principiant — novençà (nou 1c)
principiar — engegar, iniciar (començar 1c)
privació — absència 1; mancança (necessitat 2)
privar — impedir 1
privar-se de — estar-se de (estar v. intr. pron.)
probable — possible 1
probe — recte (just 3)
probitat — rectitud, justícia (just 3c CS)
procaç — desvergonyit (vergonya 1f)
procediment — mètode (regla 1c)
procedir — operar, actuar (fer 4)
procés — plet (judici 2)
procrear — engendrar, concebre (crear 4; parir 1c CS)
procurar — lluitar 3; intentar (mirar 4, provar 5c CS)
productor — obrer 1c CS
produir — fer 1; llevar, llevar fruit (llevar 8)
professió — ofici 1
professor — mestre 1
profit — guanyar 1c CS, interès 1 i 2; (benefici) partit 4; fruit (fruita 2 i 3)
profitós — beneficiós (útil 1)
profunditat — fondària (fons 1)
progenitor — pare 1
progenitura — fill 1c CS
progressar — avançar, prosperar (créixer 4)
projectar — llançar 1 i 1c; gitar 1c
projecte — idea 2; afer 2; pla m. 4
projectil — tret 1c CS
prole — descendència (fill 1c CS)
prolongar — perllongar, allargar (mantenir 2)
promesa — prometre 1c CS, paraula 4
prometença — promesa religiosa (prometre 1c CS)
prominència — muntanya 6
promocionar — promoure (moure 3c)
promontori — muntanya 5, cap 7
promoure — promocionar, incentivar (moure 3c)
prompte — aviat 1
promulgar — estatuir (ordenar 1c)
pronunciar — expressar 1, llegir 2
propagar-se — multiplicar-se (créixer 2)
propens (ser... a) — 'tendir a' 1c
proper — pròxim (futur 1; veí adj. 1)
propietari — patró 2, senyor 1
propietat — característica (tret 3c); riquesa, possessions (bé 2)
proporció — part f. 2; d'un metall noble (llei 3)
proposar — presentar 3, suggerir 1c CS
propòsit — fi (m.) 1c; idea 2; pla m. 4
pròsper — puixant (ric 5)
prosperar — progressar, excel·lir (surar 2)
prosseguir — continuar 1
prostituta — meuca, puta, bagassa, dona de la vida (sexe 2c CS (comerç s.))
protecció — coixinet (coixí 3)
protegir — defensar, interessar-se (preocupar-se per 2)
protegit — assegurat (segur 1)
protestar — queixar-se 1; rondinar 1
protocol — procediment (regla 1c)
prototipus, prototip — exemple 3, patró 7c
prova — experiència 2; exemple 1; notícia 4c
provar de — mirar (de...) 4
provar* — el gust d'un aliment (tastar 1b)
provatura — intent, assaig, prova (provar 2c CS)
provecte — ancià (vell 3c)
proveir — fornir, subministrar (donar 1c)
proveir-se de — recórrer a 2; aplegar, carregar, omplir (fer 3)
providència — disposició (ordre f. 2)
província — regió 2
provisió — disposició (ordre f. 2)
provisions — vitualles (menjar m. 1c)
provocar — promoure (moure 3, empènyer 2c)
pròxim — vinent (futur 1)
prudència — moderació, circumspecció (mesura 3)
pubertat — adolescència, jovenesa (primavera 2c)
públic adj. — ordinari, comú (general 2c)
publicar — manifestar 1c
púdic — decent, virtuós (recte 4)
pudir — fer pudor (olor 3 i 3c Der; cantar 5)
pugna — baralla, lluita (barallar-se 1c CS; guerra 2c CS)
puig, pujol — muntanya 2
puja — augment (apujar v. tr. 1c Der)
pujada — costa 2
pujada/baixada — pendent m. 1
pujar — créixer 4; ensenyar 1c; muntar v. intr. i v. tr. 1
pujar/criar — pujar 5 (alimentar i educar), ensenyar 1c
pulcre — net 1c; curiós 3c, fi 4c
pulcritud — net 1c CS
pulsació — pols m. 1c
punir — castigar 1
punt — fase, estadi (nivell 3c)
punta — clau m. 1c; fi f. 1, final 1, cap 6
punteria — destresa en apuntar (dret 1)
puntada de peu — cop amb el peu (punt 1d)
puntualització — nota 1c
punxar — mossegar 2; travessar 1c; incitar (empènyer 2c CS); molestar 4
punyent — que punxa, que fereix (punxar 6c CS)
puny — canell (mà 1c CS)
punyir — punxar 1; incitar (empènyer 2c CS)
pupa — bua, nyai (mal 1c)
pupitre — escriptori escolar (taula 1c)
pur — decent, virtuós (recte 4)
purificar — netejar 13
purità — sobri, auster, decent (recte 4c)
pusil·lànime — infeliç 2c CS; covard 1c; vergonyós, tímid (vergonya 2c CS)
puta — v. prostituta
putrefacció — podriment (podrit 1c Der)
putrefacte — podrit 3
putxero* — olla de carn (olla 1f)
Q
quadern — llibre 1
quadrangle — quadrat m. 1c
quadrar — fer quadrat (quadrat adj. 1c CS)
quadratura — reducció a un quadrat (quadrat adj. 1c CS)
quadre — figura quadrada (quadrat adj. 1c CS); pintura (oli 2); esquema (taula 4)
quadrejar — escairar un troc (quadre 1c Der)
quadrilàter — quan és regular (quadrat m. 1)
qualificació — nota 3
qualitat — característica (tret 3c)
quantia — quantitat (suma 1c)
quantitat — nombre 2, número 1c; preu 1c; suma 1
quartal — mesura de capacitat (mesura 2f)
quartera — mesura de capacitat (mesura 2)
quec — que parla a sotracs, que quequeja, tartamut (mut 1c)
quedada — deixada, jugada favorable al jugador següent (quedar 1c CS)
quedar, quedar-se — restar 1, estar 2
quefer — afer, cosa a fer (cosa 2c)
queix — cadascuna de les bandes de les mandíbules o barres (dent 1e)
queixal — dent molar (dent 1c CS)
queixalar — mossegar 1c CS, mastegar 1c
quequejar — parlar a sotracs (mut 1c CS)
qüern — quadern (llibre 1c, 1f)
qüestió — afer, cas objectable (fet 1c)
qüestionar — objectar (contestar 2)
queviures — vitualles, provisions (menjar m. 1c)
quicquiriquic — cant del gall (cridar 1c CS, cantar 2a-B1) cantar 2f
quiet — tranquil 1
quietud — tranquil·litat (pau 2, tranquil 1c CS)
quimera — mania (idea 3)
quinqué — llum m. 1c
quinzet i mig (de...) — de poc valor (barat 2)
quirat — llei 3c CS
quissó — gosset (fill 3c) [el gos gran es diu 'quisso' amb accent tònic a la 'i']
quiti — lliure 5c
quitxalla — canalla, mainada, xicalla (infant 1c CS-6c CS, nen 1c, xic m. 1c Der)
R
rabassa — part baixa i ampla d'una soca (tronc 1c)
rabassut — cepat, baix i ample de cos (baix 2c)
rabent — ràpid 1
rabiós, rabiüt — ràbia 1c Der, ira 1c CS
rabosenca f. — engany, martingala (trampa 2c)
raça — família, ascendència (sang 3)
racional — cerebral (fred 3)
racó, raconada — cantó 1a
raconada — racó 1c Der
raconera — moble de racó (armari 1)
ràfega, rafegada — d'aire (corrent 2)
rai — lligall de troncs (raig 4)
raig — d'aigua (deu 4, font 1c CS)
raig* — llamp 1b
raigs — barnilles d'una roda (roda 1c CS)
raïl — arrel 1; carril (via 2)
raïm — fruit de la vinya (vi 1c CS)
raima — mesura dels plecs (paper 1f)
raïmar — veremar (raïm 1c Der)
raïmera — vinya (raïm 1c Der)
rais — cap d'una barca (patró 5)
rajà — príncep indi (rei 1c)
rajar — fluir 1, córrer 4; raig 1c CS
rajolí — raig prim de líquid (raig 1c, fil 4)
ral — moneda antiga (pesseta 3f)
rals (de tres...) — de poc valor (barat 2)
rama — branques amb fulles (branca 1b)
ramal — branc, ramificació (branca 2)
ramat — ramada, grup d'animals (grup 4, xai 1c CS)
rambla — passeig (carrer 1c)
ramblada — rierada (corrent 1c)
rampa — pendent m. 1
rampinyar — furtar, pispar (robar 2)
ranc, rancallós — coix adj. m. i f. 1
ranera — ronquera de malalt (veu 1c CS)
rang — grau social (nivell 4)
ranquejar — coixejar, anar ranc (caminar 1c CS)
ranxo — menjar dolent, menjussa (menjar m. 6)
raó — motiu 1, font 2c; justícia 1; pensament 1c CS
raonable — enraonat, lògic (just 2)
raons (tenir...) — discutir, enganxar-se (barallar-se 3c)
raor — navalla (arma 1c CS)
ràpid — àgil (lleuger 2)
raquític — sec, escanyolit (prim 3)
rar — insòlit, poc corrent (estrany 2 i 2b)
ras — llis 1, pla 1, nivell 1; referit al cel (serè 1)
rasa f. — fossat (vall m. 1)
rascada — petita nafra, esgarrinxada (ferida 2)
rascar — fregar fort (gratar 1; fregar 2)
rascar/gratar — amb una eina / amb les ungles (gratar 1a)
raspallar — llevar la pols amb raspall (netejar 7)
rasqueta — eina de rascar (gratar 1a, gratar 1c Der)
rast, rastell, rastellera — filera de coses seguides (seguit 1)
rastre — pista (senyal 2)
rata — persona avariciosa, gasiva (avar 2)
ratlla — línia 1 i 2
ratxa — ràfega, ventada (corrent 2)
rauxa — v. foguerada
raval — afores (barri 1)
rave — esguerro, nyap (tort 2d)
reacció — responent a un atac, contraatac (resposta 3)
realitzable — faedor, factible (possible 1c)
rebatre — contestar 2
rebec — obeir 1c Ant
rebedor — saleta d'entrada (cambra 1c)
rebentapisos — lladre 4
rebentar — petar 1; els diners (gastar 4)
rebentat — cansat (mort 3)
rebesavi — avi de l'avi (avi 1c Der)
reblar el clau — insistir 2
reblert — farcit, curull (ple 1c)
reblir — farcir, curullar (omplir 2)
rebló — clau amb la punta estampida (clau m. 1c)
rebolicar — regirar, capgirar (barrejar 2)
rebombori — soroll 2; tro 1; aixec (aixecar 5c CS, moviment 5)
rebost — reserva de queviures (magatzem 1c CS)
rebotre — rebotar (saltar 1c Der); estavellar per terra (tirar 2); llançar (clavar 3)
rebre (disposar per a...) — la pluja, un objecte a la mà, etc. (parar 2)
rebregar — contreure, arronsar, arrugar una roba, un paper (petit 1c CS)
rebuf — desaire, miquel, moc (mocar 2)
rebufar — replicar, fer un rebuf; tornar a bufar, bufegar (bufar 2); bufar-se 2
rebut — escrit de recepció d'un pagament (nota 4)
rebutjable — negligible, eliminable (rebutjar 1c CS)
rebutjar — llençar, eliminar, foragitar (gitar 2)
rec/reg — canal de distribució / fet de regar (rec 1f)
recalar — una embarcació (arribar 6c)
recalcar — remarcar 1; picar 1c CS
recança — pena 2c CS; vergonya 1
recança (tenir...) — penedir-se 1
recapte — provisions (menjar 1c)
recar — saber greu, tenir penediment, pena (recança 1c CS)
recelar — desconfiar, malfiar-se (témer 3)
recepta — escriure 1c CS
recerca — recercar 2c CS; cercar 1c, buscar 1c CS, 2; estudi 1c
recital — concert o declamació individual (música 2)
reclamar — demanar 7 i 3
recloure — cloure (tancar 1)
recobriment — mà, passada (bany 2)
recobrir — cobrir 1c Der, tapar 2
recol·lectar — collir, aplegar (recollir 2)
recollir — agafar 4, prendre 1c CS
recomanar — aconsellar (indicar 3)
recòndit — amagat (obscur 2)
recontar — contar 2
recordar (no...) — oblidar 1
recordatori — nota per a recordar (senyal 3)
recorregut — tram (tros 9c CS)
recosir — reforçar (cosir 1c Der)
recriminar — renyar 1c
rectangle — si és regular (quadrat m. 1)
rectificar — corregir 1
rector, retor — capellà (missa 1c CS)
recular — tirar enrere, girar cua (tornar 1c)
recuperació — millora (malalt 1c CS)
recuperar-se — refer-se (malalt 1c CS)
recursos — diners (fons 3)
recusar — refusar una autoritat (rebutjar 5)
redactar — compondre un escrit (escriure 1)
redimir — rescabalar (reparar 1)
redir — repetir, dir altre cop (dir 1c)
rèdit — d'un capital (interès 2)
redó — rodó 1
rei — apel·lació afectuosa (rei 2a)
reeixir — sortir-se'n 1, eixir 1c Der
reembossar — retornar (tornar 2c)
reemplaçar — substituir 3
refer-se — millorar (malalt 1c CS)
referència — relació (exemple 1)
refermar — fer més ferm, més fort (mantenir 3c)
refiar-se — fiar-se 1; creure 1c // (de): comptar amb, esperar 1
refilen, refilet — cant dels ocells (cridar 1c CS, cantar 2a-A3)
refinat — més fi, educat, elegant (fi adj. 4)
reflexionar — rumiar (pensar 2)
reflexiu — conscienciós, assenyat (seriós 1)
refredar — enfredorir (fred 2c CS)
refugi — lloc segur, amagatall (racó 2)
refulgir — resplendir (brillar 3)
refusar — rebutjar 2
refutació — rèplica (resposta 2)
regadiu — terreny que es rega (regar 1c CS)
regalimar, regalar — fluir avall un fil de líquid (vessar 1c)
regència — fet de regir, de governar (govern 3)
regentar — gestionar (organitzar 2c)
règim — sistema polític (estat 3, govern 5)
regiment — cos de tropes (exèrcit 1c)
regirar — girar 3, remenar, escodrinyar (recercar 1)
registrar — dipositar en un registre (escriure 2)
registre — arxiu (dipòsit 4c)
regla — línia correcta (línia 5); norma, precepte (llei 2)
reglamentat — regla 3c Der; manar 2c, ordenar 1c
reglar — regular (regla 3c Der); manar 2c
regnes — fig.: timó, governall (govern 2c)
regraciar — agrair 1c
reguerot — regueró, rec petit (rec 2)
reguitzell — rastellera, filera de coses seguides (seguit 1)
regular — reglamentar (manar 2c)
reialme — regne (rei 1c CS)
reintegrar — restituir (tornar 1c)
reiterar — defensar (mantenir 3c)
reixos* — reis (rei 1f)
rejovenir — envigorir (jove 1c Der)
relació — enumeració (detall 3)
relatar — narrar (explicar 1)
relaxar-se — reposar 1; respirar 2
rellamp — llamp 1c Der
relleu — motllura (nervi 3)
rellevant — important 1, interessant 1c, seriós 2
rellevar — substituir 3
relligar — enquadernar a impremta (imprimir 3c)
relliscar — caminar 1c CS, córrer 3c CS
relluir — brillar 1, lluir 1c Der
remarca — observació (nota 1c)
remarcable — important 1, interessant 1
rematar — acabar 3
rememorar — remembrar (recordar 4c)
remenar — regirar, escodrinyar (barrejar 1c; recercar 1c)
remesa — tramesa (enviar 1c Der)
remetre — trametre (enviar 1); lliurar, fer a mans (presentar 2c)
remollit — tou 1f
remirar — examinar (buscar 2c CS)
remor — brogit, fressa (so 1, soroll 1c CS)
remordiment — recança 1c; vergonya 1; pesar (pes 2)
remot — allunyat, improbable (antic 3)
remugar — queixar-se 1c, rondinar 1
remull (deixar en...) — remullar (banyar 1)
remullar — mullar 1c CS; banyar 1; regar 2
renda — interès 1c; lloguer (llogar 1c Der)
rendiment — interès 2c
rendir-se — cedir (donar-se v. pron.)
renec— paraulota (paraula 1c Der)
rengle — línia 3
renglera — rengle d'ample (línia 3)
renill — crit del cavall (cridar 1c CS, cantar 2a-A11)
renitent — resistent, resilient (dur 2)
renoca — conca (tia 3c)
renom — popularitat, reputació (fama 1, nom 3 i 4)
renou — enrenou (moviment 4; soroll 2 i 2f), pau 3c Ant
rentador — bassa 4c
rentar — netejar 2a, 2f i 5
rentatge — rentar 1c Der
reny — renyar 1c Der
renyina — baralla (barallar-se 3c CS)
renyir — disputar, partir peres (barallar-se 3)
repapiejar — fer catúfols, desvariejar (vell 4f)
reparar — adobar 1
repartir — partir, distribuir (tallar 1c CS)
repassar — mirar 4
repàs, repeix — àpat 1
repassar — rebre v. intr. 1; renyar 3; mirar 4; criticar (atacar 3)
repicar — les campanes (tocar 6)
rèplica— refutació (resposta 2)
replicar — respondre 1; contestar 2
report — memòria (estudi 2c)
reportar — aportar (donar 3)
repòs — descans, serenitat (pau 2c CS)
reposar — descansar (respirar 3c; seure 2)
repositori — reserva de dades (dipòsit 5)
repotegar — rondinar (queixar-se 1c)
reprendre — continuar 1; renyar 1
representació — representar 3c CS; figura 1, imatge 2
reprimit — estret 3
reproduir — imprimir (tirar 7)
reprovar — retreure (renyar 1c)
reptar — reprovar, reprendre (renyar 1c CS); provocar (lluita 1c CS)
repte — provocació (lluita 1c CS)
repudiar — no acceptar (rebutjar 4)
repugnància, repulsió — fàstic 1
repulsiu — fastigós (lleig 3c)
repuntar — fer repunts (cosir 1c)
reputació — renom, prestigi (fama 1, nom 4)
requeriment — demanda (ordre f. 2; ofici 3c)
requerir — demandar (demanar 2 i 7; pregar v. tr. 1)
requesta — demanda (demanar 1c CS)
requisar — confiscar, expropiar (despullar 2c, prendre 5)
rere — darrere 1
res — cosa 2c i 3
resar — pregar 1
rescabalament — reparació (equilibri 3)
rescabalar — restituir (reparar 1)
resclosa — embassament (llac 1c CS)
resclosit (pudor de...) — d'un recinte tancat (olor 3d)
reservar — guardar 1c CS; salvar 3
reservat — discret, silenciós (mut 2)
residència — domicili (casa 1, habitació 1c; hostal 3)
residus — restes (resta pl. 1)
resilient — resistent (dur 2)
resistent — fort 1; gruixut 1c CS; segur 2c CS
resistir — aguantar (mantenir-se 2)
resoldre — decidir 3c, ordenar 1c; trobar 4
respir (tenir un...) — reposar (respirar 2)
resplendir — brillar 1, lluir 1
resplendor — fulgor (raig 2)
responsabilitat — feixugor, pesantor, càrrega (pes 2)
resquícies — residus, vestigis (ombra 4)
resquill — fragment (tros 5)
ressalt — nervi 3
ressecat — eixarreït (eixut 2)
resseguir — seguir un traçat (seguir 2)
ressentit — queixós (sentir 1c Der)
ressonar — so 1c
ressopó — petit sopar de matinada (sopar 2)
ressortir — ressaltar (sortir 1c CS)
restant m. — allò que resta (resta f. 1)
restar — estar 2 i 3; parar(-se) 1; esperar v. intr. 1; quedar(-se) 1
restes — despulles (cendra 2)
restrenyiment — estat d'anar restret, d'evacuació difícil (estrènyer 1c Der)
resultar de — obeir v. intr. 1
resultat — efecte 1; sortida 2
ret (un ret, al cap) — xarxa 2
retallar — resseguir (tallar 1c Der); criticar (atacar 3c)
retenir — mantenir, conservar (tenir 2)
retirar — llevar 1, treure 2c; semblar, assemblar-se a; anar a dormir
retirar-se — recollir-se 2
retjos*, retxos* — reis (rei 1f)
retorçat — tort 2c
retornar — tornar 1
retrat — quadre 1c CS
retre's — abandonar, donar-se (donar v. pron. 1)
retreure — recriminar (treure 1c Der)
retrò — retruny (tro 1c Der)
retrocedir — recular (tornar 1c)
retrunyir — retronar (tro 2, so 1c)
retxos* — reis (rei 1f)
reüll — cua d'ull (ull 1c Der)
reunió — fet de reunir-se diverses persones per a decidir (trobar 1c CS, ple m. 1)
reunir-se — per a aplegar-se, concentrar-se (recollir-se 1)
revelar — manifestar 1c; mostrar 2
revellit — vell 1c Der
reverència — respecte 3c
revers m. — darrere m. 1c
revés — difícil 1c
revetlla — vespra, vetlla d'una festivitat (festa 2c)
revifar — fer més viu (apagar 2c Ant), viu 1c Der
revingut — més aviat gras (gros 3)
reviure — recordar 4c, viu 1c Der
revolada (d'una...) — de sobte, ràpidament (ràpid adv. 1c CS)
revolt — d'una carretera (girar 1c CS)
revolt, revolta — ziga-zaga 1c
revolta, revoltar — avalotar, alçar (aixecar 5, 5c CS)
rialla, riallada — acció de riure (riure 1c Der)
rialler — enriolat (riure 1c Der)
ribera — riu 1f
riera, rierol — riu petit (riu 1c)
rierada — avinguda d'una riera, pujada de les aigües (riu 1c, corrent 1c)
rifar-se de — riure's de (passejar-se 1d algú)
rígid — enravenat (dret adj. 1c); sever (recte 3)
rigorós — estricte (recte 3c)
riolera — riallera, ganes de riure (riure 1c Der)
risc — perill 1
riscós — perillós (perill 1c CS)
ritme — manera de viure (tren 2)
ritu — ritual cristià (missa 1c CS)
riuada — revinguda d'un riu (riu 1c CS), corrent 1c
riure (unes sabates) — badar-se, obrir-se (obrir 1f)
riure-se'n — burlar-se'n, fotre-se'n (fotre 2c)
riure's de — passejar-se algú (passejar v. pron. 1d)
rival — contrari, contrincant (enemic 1; guerra 2c CS)
rivalitat — antagonisme, pugna (lluita 1c CS; guerra 2)
rivalitzar — emular, combatre (guerra 2c CS)
robar — furtar (prendre 2; netejar 14)
robatori — furt, lladronici (robar 1c CS)
robust — fort 1 i 2; gros 1c CS; segur 2c CS; gruixut 1c CS
roc, roca — pedra 1
rocalla — construcció que imita les roques (pedra 1c CS)
rocallós, rocós — ple de roques (pedra 1c CS)
rocam — conjunt rocallós (pedra 1c CS)
rocambolesc — ple de peripècies, aventures (rar 3c)
roda de popa, de proa, del timó — rodes de la barca (barca 1c CS)
roda de fira — gran roda de parc, atracció (roda 2)
rodaire — rodamon, pidolaire (pobre m. 2)
rodal — indret proper (lloc 1)
rodalia — àrea propera (regió 1c)
rodamon — vagabund (pobre m. 2)
rodanxó — grasset, una mica gras, refet (gros 1c)
rodar — voltar (passejar 1c)
rodar per — deambular (córrer v. tr. 1)
rodat — que va amb rodes (roda 1c CS)
rodejar — envoltar, encerclar (tancar 3c)
rodella — escut defensiu (arma 1c CS); objectiu de tir (blanc m. 1); monyo
roder — bandoler (lladre 3)
rodet — fil 1c CS
rodes (anar sobre...) — anar bé, de primera (roda 1d)
rodes (no anar ni amb...) — anar malament, de mal borràs (roda 1d)
ròdol — cercle, rotllana (roda 3)
rogenc — tirant a vermell o roig (vermell 1c, roig 1c Der)
rogent (cel...) — rogenc (roig 1c Der)
rogle, rotlle — roda 3
roí, roín — dolent 1a, 1b; molt dolent
roig/vermell — coloracions diverses i fig. (roig 1a) / coloració general (vermell 1a)
roina — xim-xim, pluja lleu, plugim (pluja 5)
roinar — plovisquejar, fer xim-xim, ploure lleument (ploure 2)
roll — tronc habilitat per a la construcció (tronc 1c CS)
romanços — brocs, foteses, raons (raó f. pl. 3)
romandre — restar 1, quedar(-se) 1, estar 2 i 3; esperar v. intr. 1
rompre — trencar 1; petar 4, espatllar 1; separar 3, tallar 1c CS
ronda — via circumdant (carrer 1)
rondar — deambular (passejar 1c)
rondinaire, rondineta — remugaire (rondinar 1c CS)
rondinar — remugar, botzinar (queixar-se 1c)
rònec — tronat, inhòspit (vell 2)
ronsa (fer el...) — ser ronsejaire, maimó (peresós, peresa 1c CS)
ronsejar — mandrejar, gandulejar (peresa 1c CS)
roquissar — lloc ple de roques (pedra 1c CS)
ros — groguenc (groc 1c)
rosegall — menjar rosegat (deixar 2f)
rosegar — mossegar 1, mastegar 3
rosegó — tros de pa sobrer, rosegat o no (deixar 2f, mossegar 1c CS; tros 3c CS)
ròssec — arrossegall (cua 3)
rossí — cavall envellit o afeblit (cavall 1c)
rost — costa 2c, pendent m. 1, pujada 2c CS
rostir — cuinar a foc viu (coure 1c; escalfar 2)
rotllana, rotlle — rogle (roda 3, rodona)
rotxil — milionari, potentat (ric 3a i 3f)
rovell — ferro 1c CS
rovell d'ou — ou 1c CS
rovell de l'ou (d'un lloc) — melic (cor 2c, centre 2c)
rovelló — bolet 1f
rubor — enrojolament (vergonya 2)
ruc — pallús, soca (ase 1, 2; curt 5)
rufada — temps de neu i vent (vent 5)
rufagada — cop de vent, ventada (vent 4)
ruixar —regar 1, mullar 1c; ploure 1c
ruixat, ruixada — ploguda forta i breu (pluja 1c CS)
ruixó — àncora de ganxos (ferro 2)
rum-rum — brama, rumor (notícia 5); ronquet del gat endormiscat (cantar 2a-B9)
rumiar — reflexionar (pensar 3, raó 1c CS)
rumor — brama (notícia 5)
runa — enderrocs, restes d'obra (resta pl. 2)
ruptura — trencar 1c CS; barallar-se 3c CS
rural — agrari (pagès 3)
ruralia — zona rural (pagès 2)
rusca — gana forta, cassussa, carpanta (fam 2c)
ruscada — bugada (rentar 1c CS)
ruta — camí, recorregut, trajecte (viatge 1, línia 4c)
rutina — habitud (costum 1c)
rutllar — funcionar 1 i 2; anar 3; córrer 7
S
sa i estalvi — sa 1d
saba — líquid intern de les plantes (llet 2c)
sabater, sabatilla — sabata 1c CS
sabedor (fer... de) — fer coneixedor (saber 1c CS, informar 1)
saber m. — coneixement (experiència 1c)
saber greu — doldre (pesar 2)
saber (fer...) — comunicar (informar 1)
saberut — irònicament 'savi', setciències (saber 1c CS)
sable — color negre en heràldica (negre m. 1)
sabor — gust 1
saborós — gustós (gust 1c CS; agradable 2)
saca — sac gros (sac 1)
sacarosa — component del sucre (sucre 1c CS)
sacsejar, sacsar — moure 2
sàdic — pervers (dolent 5)
sadoll — tip, assaciat (fart 1, 2)
safareig — bassa 4
sagaç — perspicaç (intel·ligent 2c, fi adj. 4c)
sagacitat — perspicàcia (nas 3)
sageta — fletxa (tret 1c CS)
sagí — greix animal (oli 1)
sagnar — sang 1 c Der
sagrat — sant 1; lloc sagrat, sagrera (església 1c)
sagristà, sagristia — església 1c CS
sal — vivor (gràcia 1)
sala — quadra 2
salamó — aranya, canelobre (llum m. 1c)
salaó — saladura (sal 1c Der)
salar — sal 1c Der; conservar (mantenir 1c)
salari — paga (jornal 1)
salat adj. — aliment i persona (sal 2c Der)
salat (fer...) — fer tard a algun fet col·lectiu (sal 1c Der)
saldar — pagar un deute (pagar 2)
salivera — secreció de saliva (saliva 1c CS; aigua 3)
sallar — desplaçar-se veloçment (caminar 2)
sallent m. — salt d'aigua (salt 2)
salmorra — aigua saturada de sal (sal 1c Der)
saló — sala agençada (sala 2)
salpar — partir una nau (sortir 3)
salpebrar — posar sal i pebre en una menja (sal 1c Der)
saltamarges — lladre a camp obert (lladre 4)
saltaterrats — lladre de cases (lladre 4)
saltejador — lladre de camí, bandoler (lladre 3)
saltiró — salt petit, bot (salt 1c)
saltironar, saltironejar — fer saltirons (saltar 1c Der, caminar 1c CS)
saludable — ple de salut (fresc 2)
salut (m.), salutació — saludar 1c Der
salut (centre de...) — hospital 1
salvar — conservar, preservar (mantenir 3)
salvar-se — sortir-se'n 1
salvatge — natural 1; lliure 4
salvatgina — animal de bosc (bèstia 1; os2 1)
sanador — guaridor (metge 1c)
sanar — guarir (curar 2)
sanatori — establiment de repòs i recuperació (hospital 1c)
sancer* — sencer 1f
sancionar — castigar 1c
sanejar — higienitzar (netejar 12)
sang — ascendència (raça 1c CS)
sang i fetge — violència (sang 1d)
sanglot / singlot — plorar (1f, 1c CS)
sanglotar — plorar fent convulsions o sanglots (plorar 1c CS)
sangonera — sang 1c Der
sangtraït — taca deguda a un pessic (blau m. 1c)
sanguinari — cruel, ferotge (dolent 5)
sanitat — salut 1
sanitós — saludable (sa 1)
Sant Pare — papa 2
santuari — lloc objecte d'una veneració especial (església 1)
saó — moment bo (estació 1c CS); maduresa d'un conreu (madur 1); ocasió 2
sapastre — malfeiner, maldestre (inútil m. 1)
sapiència — saviesa (saber 1c CS)
sarau — festa 2c, ball 2 // (embolic) ball 3
sarga — tija emprada en cistelleria (palla 2)
sargir — refer, amb fil i agulla, el teixit d'una roba, solsir (cosir 1c)
sarment — (vi 1c CS)
Satan, Satanàs — dimoni 1
satisfacció — gust 3, plaer 1c
satisfer — gust 3c CS; fer el pes (pes 1d); pagar 1 i 2, eixugar 3
sàtrapa — governador persa (rei 1c)
saturar — impregnar del tot (omplir 3)
saturat — impregnat (ple 2)
sauló — sorra del granit (arena 1)
savi — saber 1c CS; mestre 1c CS
sàvia (rata...) — saberut, setciències (saber 1c CS)
saviesa — saber 1c CS, experiència 1c
sebollir — soterrar (enterrar 2c)
sec — prim 1, eixut 1; m. senyal, marca (ratlla 3)
secció — pla m. 5; de l'Orde Hospitaler (llengua 5)
seccionar — separar 3, tallar 2, 8c
secreció — líquid m. 2
secret adj. — ocult, recòndit (obscur 2)
secret m. — enigma, incògnita (misteri 1)
sector — part f. 1
secular — profà (segle 2c Der)
sedan — automòbil 1c CS
segabosses — carterista (lladre 5)
segar — tallar 9
segadora — màquina de segar (tractor 1c CS)
segellar — cloure amb segell (tancar 1c)
segment — fragment (mica 2)
segmentar — fragmentar (separar 3)
segon — instant (minut 1; moment 2c)
seguidor — deixeble (alumne 1c)
seguir*/continuar — continuar v. aux. 1b*; seguir 1b*
seguit (tot...) — de seguida, a continuació (seguit adv. 1d)
seguretat — segur 1c Der; fermesa (pols m. 4)
seient — lloc per a seure-hi (cadira 1)
seleccionar — triar 1 c, escollir 1
sella — de muntar a cavall (cadira 6)
selló — seient de moto i per a cavall (cadira 6 i 7); recipient 1c CS, ampolla 2c
selva — forest f. (bosc 1)
semaler — pal de semal; titola (sexe 1c CS)
semblança — similitud (semblar 1c Der); glossa (exemple 1c CS)
semblant — figura 2; forma 1c; semblar 1c Der
semblant (fer... de) — fer veure (imitar 1)
sembradura — llavor 1c
sembrar — ensementar (plantar 1c)
semen — esperma (llet 3)
sement, semença — llavor 1a, 1c, 2 i 3; gra 2; planta 1c CS
seminari — col·lectiu d'estudi (estudi 4c)
sencer — total (tot 1)
sender — caminoi, corriol (camí 1c)
senderi — seny, discerniment (cap 2c, raó 2c, judici 3, pensament 1c CS)
senectut — vellesa, tardor de la vida (tardor 2)
senglar, porc senglar — porc fer (porc 1d)
senil — caduc (vell 3)
senil (edat...) — tardor de la vida (tardor 2)
sensació — sentiment 1; efecte 2
sensat — assenyat (madur 2)
sensible — influenciable (tendre 3)
sentiment — emoció 1
sentir/escoltar* — escoltar 1a; sentir 1a i 1b*
sentir-se — trobar-se 1
sentit comú — raó 2c
sentor f. — flaire (olor 1)
seny — pensament 1c CS, raó 2, judici 3; sentit 1c CS, sensatesa (equilibri 2)
seny — senyal (creu 3, remarcar 1c Der)
senyal — detall 1 i 1b; creu 3; ratlla 1; lletra 1; remarcar 1c Der
senzill — simple 1, fàcil 1; normal 2; llis 3, pla 3 i 4; modest, reduït (petit 5)
separació — separar 2c CS; absència 2
separar-se — trencar 9; patir peres (pera 1d)
septentrió, septentrional — nord 1a, 1c i 1f
sepultar — sebollir, soterrar (enterrar 2)
seques/tendres (mongeta...) — tendre 2d
sèquia — canal de reg (rec 1)
ser encara — restar 2
serè adj. — tranquil 2 // m.: vent de mestral, del nord-oest (vent 1f)
serenitat — pau 2c CS, tranquil 2c CS; paciència 1
serenor — tranquil·litat (tranquil 2c CS)
sereny — dit d'una fruita, d'una persona (sa 1)
sèrie — reguitzell (seguit 1)
seriós — important (gros 6); assenyat (madur 2)
seriosament, seriositat — seriós 1c CS
sermonejar — renyar 1
serpe(nte)jar — zigzaguejar (serp 1c Der)
serpent m. (monstre literari) — serp 1
serpentí adj.— tortuós (serp 1c Der)
serpentina — tira de paper de festa (serp 1c Der)
serra — muntanya 4
serralada — conjunt de muntanyes (serra 2c CS, muntanya 4)
serraller — ferro 1c Der
serva — nespra, bufa, nata, fava (cop 2c)
servici* — servei 1f
servir — en el joc (treure o traure) 4
servir (fer...) — emprar (usar 1); emprar-se de 1
setciències — saberut, mestretites (saber 1c CS, mestre 1c Der, actitud 4a)
seti, siti — seient (cadira 1); lloc que ocupa una cosa o algú.
setmanada — paga setmanal, diners de butxaca a adolescents (setmana 1c Der)
setze jutges mengen fetge ... — dita emprada com a repte fonètic (fetge 1f)
seu (fer...) — persuadir (seduir 2)
seure/asseure's — seure 1b
seva (anar a la...) — seva 1d
seva (dir la...) — seva 1d
seva (fer la...) — seva 1d
seva (fet a la...) — seva 1d
sever — rígid (recte 2)
sí — pla adv. 1
si m. — cavitat (ventre 2)
si fa no fa — mig mig, aproximadament (fer 1d)
si no et fa res — si us plau (plaure 1f)
signari — sistema de signes (caràcter 3c CS)
significació, significat — sentit 1, 1c CS
significar — simbolitzar, expressar (representar 1c, 4)
significatiu — rellevant, sobresortint (interessant 1c)
símbol — model (exemple 2)
simbolitzar — representar 1c
simfonia — composició per a orquestra simfònica (obra 5)
símil — comparació (exemple 1c; figura 3)
similar adj. — semblant (semblar 1c Der)
similitud — semblança (semblar 1c Der)
simitarra — sabre de fulla corbada (arma 1c CS)
simpatia — afabilitat (gràcia 1)
simpàtic — afable (senzill 2c)
sina — pits, pitrera (pit m. pl. 1, mama 2c); entre roba i cos (falda 1c)
sincer — directe, clar (franc 3)
sindicar — associar (unir 3)
sinergia — cooperació (amic 1c CS)
singló — gotim (raïm 1c CS)
singlot — v. sanglot
sinistre adj. — malèvol (negre 3)
sinistre m. — accident 1
sínode — assemblea eclesiàstica presidida pel bisbe (pau 1c CS)
sinuós — tortuós (tort 1c CS)
sitja — dipòsit de gra (magatzem 1c CS)
situació — condició (estat 1)
situar — col·locar (posar 1)
situar-se — anar de cop a un lloc (plantar-se 1)
sobines (de...) — panxa enlaire (jaure o jeure 1f)
sobirà m. — rei 1; autoritat 1c CS
sobrant — excedent, restant (resta 1)
sobrecoll — coll sobreposat (coll 1c Der)
sobreeixir — sortir de les vores del recipient (vessar 1c)
sobrefilar — repuntar (cosir 1c CS)
sobrenom — nom sobreposat (motiu 3 i 5; nom 3)
sobrepujar — superar (avançar 1)
sobreeixir — eixir 1c Der
sobrer — superflu (inútil 1)
sobres — escorrialles, deixalles (deixar 2f)
sobresalt — esglai, espant (sorprendre 1c CS; espantar 1, por 3)
sobresaltar — sobtar (sorprendre 1)
sobresaltar-se — esglaiar-se (tremolar 1c CS)
sobresortint — remarcable (interessant 1c)
sobresortir — excel·lir (sortir 1c CS)
sobrevenir — sorprendre (estranyar 1, 1c)
sobrevingut — venir 1c Der
sobtar — sobresaltar (sorprendre 1; estranyar 1; xocar 2)
sobte (de...) — ràpidament (ràpid adv. 1c CS)
soc — tronc 1c CS
soca — tronc 1; estúpid, cap de suro (ase 2c CS, curt 5)
soca (tros de...) — estúpid, ase (ruc 1c)
Socarrada (la) — ciutat incendiada: Xàtiva (cremar 2f)
socarrar, socarrimar — cremar 2
soci — membre d'una associació (persona 4)
sociable — afable, cordial, amable, tractable (pla 4c, senzill 2c)
societat — gènere humà (món 2)
socó — soc, soca (tronc 1c CS)
sofraja — part oposada al genoll (cama 1c)
sofrir — patir 1
soga — corda gruixuda (corda 1)
sojornar — residir, allotjar-se (viure 2)
sòl — superfície (terra m. 1)
solana, solell — part assolellada (sud 1c CS)
solar — terreny a construir (pati3)
solatge — pòsit (dipòsit 6)
solet m. (dim. de sol) — apel·lació afectuosa (rei 2)
sòlid — fort 1; estable 2; segur 2; gruixut 1c CS
solidaritzar — aplegar, aliar, federar (unir 3c)
sòlit — habitual, usual (possible 3c CS)
solitari — sol 1
soll — cort de porcs (porc 1c CS, quadra 1f)
sol·licitar — demanar 2, pregar v. tr. 1; preguntar 2
solsir — sargir (cosir 1c)
solt — deslligat (fluix 2)
solta — trellat (pensament 1c CS, sentit 1d)
soltar — deixar anar (prendre 1c Ant)
soltera — conca (tia 3)
solució — remei 1, sortida 2, clau f. 3; dissolució (barrejar 3c CS)
som-hi! — endavant les atxes! (ser 1d)
somer — ase 1c
somera — femella de l'ase (ruc m. 1f, ase 1c)
somiatruites — barrufell, somiador (somiar 2c Der)
somicar — ploriquejar (plorar 1c CS)
sòmines — tanoca, soca (infeliç 2); encantat, mussol (inútil m. 1)
somni — somiar 1c CS
somniar — somiar 1e
somnolència — endormiscament (son 1)
somrís, somriure — riure 1c Der
son — somiar 1c CS
sonar — tocar un instrument (jugar v. tr. 1)
sondejar — observar (reconèixer 2c)
sopor — somnolència (son m. 1)
sor — monja (mare 2)
sordejar — sord 1c Der
sorgir — fluir 2; manifestar-se 1c, presentar-se 1, sortir 4
soroll — so 1
sorollar, sondrollar — sacsejar (moure 2)
sorprendre — sobresaltar, sobtar (xocar 2, estranyar 1)
sorra — arena 1
sorral — areny, arenal (arena 1f)
sort (mala...) — dissort, malfat (fatalitat 1c)
sort (tenir mala...) — llepar (desgràcia 3c)
sortejar — sort 1c CS
sortida — solució (remei 1c)
sortir — sorgir, aparèixer (presentar-se 1, néixer 3)
sortir (de la feina) — plegar v. intr. 1
sortós — afortunat (sort 1c CS)
sospesar — pesar 1c Der; rumiar, valorar (pensar 2c)
sospitar — témer 3; olorar 2c; dubtar 1
sostenir — mantenir 4, tenir 2
sostre, sostremort — cobertes d'un edifici (cobrir 1c CS)
sostreure — fer la subtracció o resta (restar 3)
sot — clot (forat 6)
sotavent (moure a...) — acostar-se a la riba (arribar 5)
soterrani — enterrar 1c Der
soterrar — enterrar 1, 4
sotjar — observar, vigilar (mirar 6)
sotmetre — dominar 1
sotmetre's — obeir 3
sotrac — cop brusc (cop 1c CS); trasbals (emoció 2)
sotragada — trasbals, daltabaix (emoció 2, tremolar 1c)
sou — paga (jornal 1)
sovintejar — anar al darrere (darrere 1d)
suau — delicat (fi adj. 3)
subdividir — segmentar, fragmentar (separar 3)
subjectar — agafar 3, aguantar 1; mantenir 4; clavar 1c
subjecte — individu (home 2)
subjugar — sotmetre (dominar 2)
submís — obedient, dòcil (creure 2c)
subornar — comprar 2
subornar (deixar-se...) — vendre's v. intr. pron.
subratllar — remarcar 1
subsaharià — africà (negre m. i f. 1)
subsistència — aliment bàsic (pa 2)
substància — essència, contingut fonamental (esperit 5)
substitució — representació (representar 3c CS)
substituir — suplir (representar 3)
subterrani — enterrar 1c Der
subtilitzar — fer desaparèixer (robar 4)
subtracció — operació: resta (restar 3)
suc — líquid 4
suc ni bruc (sense...) — sense gràcia, insuls, insípid (gràcia 1d)
sucamulla (fer...) — sucar pa, pastissets, a la llet, vi, etc. (mullar v. intr. 1d)
sucar — impregnar de líquid saborós (aigua 3c Der); aprofitar (mullar v. intr. 1)
succeït (un...) — un succés, esdeveniment (fet 1c CS)
successor — descendent (fill 1)
succió — absorció, pipada (xuclar 1c CS)
sucumbir — deperir (morir 1)
suggestionar — decantar vers, indicar (indicar 3)
suggestionar — seduir 2c
suïcidar-se — llevar-se la vida (matar-se 1)
sultà — soldà, sobirà otomà (rei 1c)
sumar — reunir, agrupar (unir 2)
sumari — índex (taula 4)
sumptuós — fastuós (ric 2)
supeditar — sotmetre (dominar 1c)
superar — ultrapassar (salvar 4)
superflu — innecessari (inútil 1c)
superior — preponderant (millor 1)
suplicar — pregar v. tr. 2
suplir — substituir 3
suport — ajut, assistència (servei 1)
suprimit — anul·lat (tret adj. 1)
surada — peces de suro que fan surar els ormeigs de pesca (nedar 1c CS)
suro — objecte que sura, flotador (nedar 1c CS)
susceptible — primmirat (sensible 2c); irritable (difícil 2)
suscitar — suggerir 1; despertar 2; moure 2c
suspendre — una prova, un examen (tombar v. tr. 2)
sustentar — sostenir (mantenir 5c)
sustentar-se — mantenir-se (sostenir-se 1)
suturar — una ferida (cosir 2)
T
tabola — gresca, xivarri (moviment 5)
taboll — mig madur (tendre 2c, verd 3c)
tabust, tabustol — cridòria, terrabastall, rebombori (soroll 2)
taca — d'oli (lluna 2f); imperfecció (palla 5)
taciturn — capficat (trist 1c CS)
tacte — sentit 3c CS
tàctica — procediment (pla m. 3c)
tafanejar — xafardejar, maneflejar (ficar-se en, entre 1c; xerrar 1)
tafaner — xafarder, manefla, encuriosit (curiós 1)
talar — tallar 5
taleca — bossa (sac 3)
talent — experiència 1; gana (fam 1)
tall — fet de tallar, fragment (tallar 1c CS; part f. 2, mica 2c; tros 1c CS; pla m. 5)
tall (a... de) — a la manera de (tallar 1f)
tall — peix o carn en un àpat (aliment 3, menjar m. 1c)
talla — imatge de fusta tallada (figura 1c)
tallabosses — carterista (lladre 5)
tallada — tros tallat de meló, etc. (tallar 1c CS)
tallafoc — foc 1c Der
tallant — ganivet gros, ganiveta (tallar 1c CS)
tallar-se (una salsa) — triar-se
taller — obrador d'industrial, d'artista (fàbrica 1, obrer 1c CS)
tal·là-tal·lera — si fa no fa (raïm 1d, fer 1d)
talòs — estúpid, totxo, soca (ase 2, curt 5); aturat, tanoca, enze (gruixut 3)
tamboret — seient baix i simple (cadira 5)
tamborinada — tempesta amb trons (tro 2c)
tamponar — obstruir (tapar 1c CS)
tanatori — complex de serveis funeraris (mort 1c CS)
tanc — mena de tina (recipient 2)
tanca — tancar 1c Der
tancar — obturar l'obertura (tapar 1)
tanda — en una botiga, en un servei (cua 6)
tangible — real, perceptible (sensible 1c)
tannara — trossa, monyo (cabell 1c)
tanoca — soca (ase 2c CS); enze, mussol, babau (infeliç 2)
tant per cent — interès 2c
tap de barral, tap de bassa — persona baixa, napbuf (baix 2, bassa 1d)
tapacoll — mocador de coll (coll 1c Der)
tapar — tancar 1c CS
tapat (estar...) — núvol, ennuvolat (estar...) (núvol adj. 1)
tàpia — mur de terra premsada (paret 2)
tapioca — fècula de la mandioca (farina 1a)
tapisser — persona que entapissa (tapís 1c CS)
taponar — obturar (tancar 1c CS)
taquí — gasiu, avariciós (avar 2c)
tara — imperfecció (defecte 1c CS)
taral·lirot — v. poca-solta
tarannà — manera de ser (caràcter 1, natural m. 1)
tard (cap al...) — a hora foscant, al vespre (vespre 1c CS)
tardança — retard 1
tardar, trigar — tard 1c CS; durar 1; estar v. aux. 1; emprar 2
tardorenc, tardoral — propi de la tardor (tardor 1c Der)
taro — vent fred (vent 2; gris m. 2)
taronger — taronja 1c Der
tarongina — flor del taronger (taronja 1c Der)
taronjada — suc de taronja (taronja 1c Der)
tarota — nas 1
tarquim — v. llot
tartamut — que parla a sotracs, quec (mut 1c)
tasca — obra 1; feina 2, treball 2c, ofici 2c
tassa — got amb ansa (got 1c)
tassó — variant de got (got 1a)
tast — degustació (gust 1c CS)
tastaolletes — persona inconstant (tastar 1c Der, olla 1c Der)
tastar/provar* — provar 3b
tastar — degustar (gust 1c CS)
tastavins — persona que judica la qualitat dels vins (tastar 1c Der)
tatà — cavall 3
tatxa — mena de clau curt (clau m. 1c)
taujà — babau, beneit (infeliç 2c CS)
taulada — conjunt de persones d'una taula (taula 1c Der)
taulat — plataforma, empostissada (taula 1c Der)
tauler — plafó (taula 2 i 3; quadre 4)
tauló — post de grans dimensions (taula 2)
taüt — caixa de morts (caixa 3), enterrar 1c CS
taxar — fixar el preu, avaluar (estimar 3)
teatre (fer...) — exagerar (teatre 2d)
tec — àpat abundós, festí (àpat 4)
tècnica — manera d'actuar (estil 1)
teixit — per a vestit (roba 1)
tel — pel·lícula 1c CS
tela — mena de teixit (roba 1)
telefonada — trucada, truc (telèfon 1)
telefonar — trucar (telèfon 1)
temença — temor (témer 1c Der, por 2; respecte 4d)
temerari — intrèpid, agosarat (témer 1c)
temeritat — imprudència (témer 1c)
temorenc, temorós — covard 1, témer 1c, por 2c CS
tempanell — envà (paret 3)
temperament — caràcter 1c, natural m. 1; sang 1
temperat — clima moderat (fresc 1)
temperatura — escalfament corporal mòrbid (febre 1)
tempesta — precipitació forta acompanyada de llamps (pluja 3)
tempestat — pluja 3, tempesta 1
templa — part lateral del cap (pols m. 2)
temple — edifici per al culte religiós (església 1)
templer (Orde...) — orde religiós (hospital 1c Der)
temporada — període de temps (estació 1)
temporal — pertorbació atmosfèrica al mar (pluja 4, tempesta 1)
temps (bon...) — primavera (abril 2c)
temps (fer... fins) — entretenir-se esperant (temps 1d, esperar v. intr. 2)
tenaç — ferm, obstinat (tossut 1c CS, fort 3)
tenallar — subjectar fortament, fer mal (maltractar 3)
tenda* — botiga 1a i 1b; comerç 3
tendal — lona ombradissa (vela 2)
tendència — tendir 1c CS; corda 4; estil 2
tendir a — inclinar-se a 1, tirar a
tendó — lligament, teixit fibrós (nervi 1c)
tendral, tendrer adj. — tendre 1 i 2c CS
tendre — verd 2; jove 1; suau 1 i 2
tenebra — foscor (ombra 3)
tenebres, tenebror — foscúria, negra nit, negror (nit 2 i 2c; ombra 3)
tenebrós — fosc 2
tenir — guardar 1c CS; haver 1
tènue — lleuger, subtil, vaporós (fi adj. 1)
tenyir — impregnar de color (pintar 1c CS)
tèrbol — enrarit, borrós (fosc 2)
terme — paraula 1, mot 1, nom 1c; regió 2c; final 1
termini — final 1; vora 1; temps acordat (coll 4)
tern — vestit complet (vestit 4)
ternals — mecanisme complex de politges (peça 1c CS)
terra (a...) / el terra (paviment) — terra 1f
terra (la...) f. — món 1; país 1
terrabastall — estrèpit, tabust, rebombori (soroll 2, tro 2; moviment 5)
terrassa — terreny agrícola: feixa, bancal (camp 1c CS)
terrat (fig.) — cap 3, pensament 2
terregada — quantitat de terra o pols (pols 1c)
terreny — extensió de terra (terra 1c Der)
terrer — terra natal (país 3; terra 1c Der)
terrible — horrible (dolent 5)
terrissa — terra 2
terror — horror (por 5)
terrorífic — terrible 1
terroritzar — aterrir, fer por (por 5c CS)
terrós (adj.) / terròs (m.) — de color de terra (gris 2) / tros compacte de terra, etc. (terra 1c Der)
tesi — estudi 2c
test — assaig, provatura (prova 2)
testa — cap 1
testar — assajar (provar 2c)
testicle — ou 3
tetes — metes (pits 1c)
tètric — terrorífic, llòbrec (negre 3c)
teulada — coberta de teules (cobrir 1c CS)
teulader, teuladí — pardal 1
text — lletra 3, escriure 1c CS
tèxtil — roba 1c DER
tibat — arrogant, entonat, enravenat (recte 2c CS; dret 1c, fi adj. 4)
tiberi — xeflis (àpat 4)
tieta — tia 2, 3a i 3f
tifa, tifarada — excrements (cagar 1c CS)
tija — tronc prim; peça cilíndrica (clau m. 1a)
timba — precipici (accident 1c, muntanya 1c CS); partida de cartes (jugar 1c CS)
timbarro — tall o tros gros (tros 1c CS)
tímid — vergonyós (vergonya 2c CS; estret 3)
timidesa — vergonya 2c CS
timó — governall (govern 2)
timoner — mariner al timó (govern 2c Der)
tina — cup (bassa 3); dipòsit d'aigua per a regar (bassa 3)
tindre — tenir 1 i 2
tinter — recipient que conté tinta (ploma 2c CS)
tió — soc de la llar de foc (tronc 1c CS, f)
tip — assaciat, sadoll (fart 1 i 1c CS; ple* 3a, 3b i 3c)
tip (fig.) — cansat, marejat (fart 2, cansat 5)
tip (un...) — panxó (panxa 1c Der); fart 1c
tipus — classe (mena 1c)
tir — fet de tirar (tirar 3c Der i 4c Der; v. intr. 1c Der); tret 1
tira peixet — que bé (bé interj. 1d)
tirada — tendència (tendir 1c CS; tirar a v. intr. 1c); tiratge, còpia (tirar 7c Der)
tiralínies — instrument de dibuix lineal (tirar 6c Der)
tirar — llançar 1 i 1c CS; gitar 1; estirar 1; cobrir 4; córrer v. tr. 3; imprimir 2c
tirar a terra — tombar v. tr. 1
tirar-se (algú) — tirar-se v. pron. 1d, sexe 2c CS
tiratge — impressió, còpia (tirar 7c Der; v. intr. 1c Der)
tírria — enveja 4; ràbia 3; idea 3
tita — aviram; carn 2f; penis (gallina 1f)
titit — moixó (ocell 3)
titola — penis (gallina 1f, sexe 2c CS)
titot — indiot, gall dindi (gall 1d, carn 2c CS)
titànic — gegantí, enorme (gran 3)
titil·lar — centellejar (brillar 2)
títol — designació d'una obra (nom 2)
to — grau d'elevació (so 2)
toc — contacte 1
tocacampanes — v. poca-solta
tocar — jugar v. tr. 1; pertocar, incumbir (obligar 2)
tocar — trucar (telèfon 1)
tocar campanes (sentir... de) — tenir-ne una informació vaga (informar 1c)
tocar el dos, tocar pirandó — anar-se'n, pirar (fugir 3)
tocar ferro — atenció, perill! (ferro 1d)
tocar fusta* — tocar ferro (tocar 1d)
tocat i posat — escrupolós, elegant (tocar 1d)
tocatardà — tard 1f
tocom* — 'error a evitar' (lloc 1f)
toix — d'intel·ligència esmussada, curt (ruc 1)
tolerància — indulgència, transigència (paciència 1)
tolla — gorg, gorga (llac 1c CS)
tomb — girar 1c CS i 2c CS, ziga-zaga 1c; passejar 2, tombar 2c CS; (voltar) volta 1
tomb (fer un...) — tombar 2; fer un volt, voltar (volta 1)
tomba — anar a la tomba, anar-se'n al calaix (calaix 1d)
tombant — gir, revolt (girar 2c CS)
tombarella — tomb sobre un mateix (tombar 2c CS; girar 1c CS)
tonicitat — to 4
topada — topar 1c CS; accident 3, cop 8
topar — xocar 1
topar amb algú — trobar 1
toquejar, toquerejar — potinejar (tocar 2)
tòrax — nom científic del pit (pit 1)
torb — tempesta de vent i neu (vent 4)
torbar — molestar 1
torbonada — episodi tempestuós (tempesta 1c CS; vent 5)
torcar — eixugar per a netejar (netejar 7)
torçar — tòrcer (girar 2 i 3)
torçar (o tòrcer) el coll — morir (coll 1d)
torçat, torçut — tort 1c CS
torcebraç — prova de força (lluita 1c CS, pols 3d)
tormenta* — forma incorrecta de 'tempesta' o 'temporal' (pluja 3b)
torn — moment d'intervenció o d'actuació (paraula 3; cua 6)
tornar — en el joc de pilota (restar 4)
toro — bou 1a
torrar — cremar superficialment (preparar 5c CS)
torrat (anar...) — emborratxar-se (bufar-se 1c)
torrat — color torrat, grisós, terrós, marronós (gris 2)
torre — casa més o menys luxosa amb jardí (palau 1, casa 3)
torrent — rierol, riu petit i impetuós (riu 1c CS)
torrentada — avinguda d'un torrent (riu 1c CS; corrent 1c)
tort (a...) — equivocadament, sense raó (tort m. 1d)
tortuós — serpentí (tort 1c Der, 2c)
tortura, torturador — noms de torturar (maltractar 3 i 3c CS)
tosca — dipòsit calcari a les dents (dent 1f)
tossa, tossal — monticle (muntanya 2)
tot (m.) — broc gros d'un càntir (boca 3a)
tot (no hi és...) — no està bé del cap (tot pron. 1d)
tot déu — tothom (tot pron. 1d)
tot just — encara no, només (just adv. 1d, tot adv. 1d)
tot plegat — al capdavall (tot adv. 1d)
totalitarisme — règim absolut que ha absorbit tots els poders (general 1c CS)
totalitat — tot 3
tòtila — encantat, aturat (infeliç 2c)
tots, totes — tothom (tot pron. pl. 1)
totxo — ase 2c CS, curt 5, ruc 1; gruixut 3
tou adj. — suau 2 i 3
tou m. — panxell de la cama (cama 1c CS); gruix (tou m. 1c CS, coixí 2)
tova f. — maó (tou m. 1c CS); caca als bolquers (tou f. 1c CS, cagar 1c CS)
trabucar — capgirar, tombar, abocar (girar 1c Der), tombar 1c CS
trabuc (camió de...) — que alça la caixa per a trabucar-ne el contingut (camió 1d)
trabuquet — aparell gros de llançament de pedres (arma 1c CS)
traç — ratlla 1, línia 1, tret 2
traça — habilitat, destresa (mà 3)
tracció — força d'arrossegament (tractor 1c CS)
tractable — afable, sociable (pla 4c, senzill 2)
tractar — atendre, medicar (curar 1)
tractar de — mirar de 3c, provar de 5c CS
tractat — lliçó 2; obra 4, treball 3; estudi 2c; pacte 4
tracte — acord (pacte 1)
tractorada — mobilització amb tractors (tractor 1c Der)
traçut — hàbil, destre (capaç 2c)
tràfec — tràngol, problema, maldecap (cas 2); feina 2
trafegar — transvasar (portar 2c)
tràgic — deplorable, dramàtic (trist 3)
traginar — portar 1c CS i 2; carregar 1
traginer — transportista amb animal (portar 1c CS)
trajecte — camí, itinerari (línia 3)
trajo* — vestit 4b
tram — segment d'un traçat longitudinal (tros 9)
trama — xarxa espessa (xarxa 3)
tramada — conjunt de troncs lligats (raig 4)
tramesa — enviada (enviar 1c Der)
trametre — enviar 1
tramitar — girar 4
trampa — parany (trampa 1 i 2); engany (mentida 2)
trampejar — superar els obstacles (trampa 2c Der)
tramuntana — vent del nord (vent 1f, nord 2)
tràngol — tràfec, problema (cas 2, crisi 1)
tranquil — serè 2; suau 3; fresc 3, còmode 1c
tranquil·litat — serenitat (pau 2c CS, reposar 1c CS)
transacció — comerç 1
transcendent — eminent, fonamental (important 1c)
transcendental — primordial, essencial (seriós 2c)
transcriure — escriure amb un altre sistema de signes (escriure 1c)
transferir — vendre 1c; girar 4
transistor — aparell portable (ràdio 2)
trànsit — circulació (moviment 2)
transitable — de circulació còmoda (fàcil 2)
transparent — entenedor (fàcil 3)
transpirar — suar 1
transportar — carretejar, traginar (portar 1c CS i 2)
trapella — dolent 3
trasbals, trasbalsar — commoció, emocionar (emoció 2 i 2c Der)
traslladar — moure, desplaçar (portar 1c CS)
trasllat — desplaçament (moviment 1)
traspàs — decés, defunció (mort f. 1)
traspassar — salvar 4, travessar 1; vendre 1; morir 1
trastocar — trastornar, obnubilar (embriagar 4)
trau — obertura per a botó i lesió (forat 1)
traumàtic — pertorbador, trasbalsador (trist 3)
travessa, travessada, travessia — caminada llarga (travessar 1c Der; viatge 2c)
travessar — passar 1; salvar 4
travessera — carrer travesser (travessar 1c Der, carrer 1)
traveta (fer la...) — fer entrebancar algú entravessant la cama, etc. (fer 4d)
treball — feina 1, obra 1; accident (avaria 2); esforç (pena 1c CS, 6)
treballador — obrer 1
treballar — obra 1c CS; esculpir (tallar 7)
trellat [cat. val.] — solta, sentit (pensament 1c CS), sentit 1d
trèmol — pollancre (tremolar 1c Der)
tremolor, tremolós — derivats de tremolar 1c Der
tremp — punta de la ploma (ploma 2c CS)
trempat — sa 1; eixerit (intel·ligent 1c)
trèmul (adj.) — tremolós (tremolar 1c Der)
trenc — ferida, trau (trencar 1c CS, senyal 5)
trencaclosques — puzle (trencar 1c Der)
trencacolls — dificultat, obstacle (trencar 1c Der; coll 1c Der)
trencadís — mosaic decoratiu (trencar 1c Der)
trencadissa — trencament de molts objectes (trencar 1c Der)
trencall — bifurcació, branc (girar 2c CS)
trencalòs — ocell rapinyaire (trencar 1c Der)
trencament — trencar 1c Der; barallar-se 3c CS
trencar — petar 4; separar 3, tallar 1c CS; espatllar 1; girar 2
trepa — caterva, colla d'indesitjables, d'arreplegats (grup 1c CS)
trepant — eina de foradar (forat 1c CS)
trepig — remor de passos (pas 3); marca del peu (peu 4)
trepitjar/petjar — peu 1c CS
trescar — caminar incansablement (córrer 1, caminar 4)
tresmall — ormeig de tres xarxes (xarxa 1c CS)
trespol — pis 1c CS, planta 2c; terra, paviment (pis 1c CS)
tret — llançar 1c CS, tirar 3c Der, gitar 1c CS; trajecte (distància 2, tros 9c CS)
treure — llançar la pilota (servir 3); llançar, buidar (vomitar 1a)
treure/llevar — retirar de dins, extreure / retirar del damunt (treure 2a)
treva — interrupció breu de la guerra (pau 1)
tria — triar 1 c Der
triadures — residus d'una tria (triar 1 c Der)
trialles — objectes dolents d'una tria (triar 1 c Der)
triar/escollir — escollir 1a, triar 1a
triar — escollir 1; preferir, estimar-se més (estimar 6)
triatge — operació de triar (triar 1 c Der)
tribu — agrupació de famílies i llinatges tradicional (país 2c, poble 3c CS)
tribulació — aflicció (pena 1)
tribunal — sala 3
triga, trigança — retard 1
trigar, tardar — tard 1c CS, durar 1; emprar 2; estar v. aux. 1
trinquet — lloc clos on es juga a pilota valenciana (aire 1f, cop 6f)
trinxar — picar 3, tallar 4; trencar 4
trinxat m. — plat de verdura trinxada (picar 2c CS, tallar 4f)
trinxera — rasa (ras f. 1c)
trinxeraire — perdulari (pobre m. 2)
triomfar — vèncer (guanyar 1)
tripular — menar una embarcació (portar 3c)
trist — lleig, referit al temps (gris 3)
tristesa, tristor — trist 1c Der; pena 2 i 2c CS; recança 1c, sentiment 1c CS
tristoi — una mica trist, entristit (trist 1c Der)
triturar — esbocinar molt petit (tallar 3)
trobada — trobar 1c CS; topar 1c CS
trobador — poeta (trobar 1c Der)
troballa — cosa trobada (trobar 1c Der)
trobar — trobar sobtadament, topar amb (topar 2)
trobar a faltar — enyorar (faltar 1d)
trobar-se (físicament en un lloc) — mantenir-se 1, estar 3
troc — canvi 1
troca — bolic de fil (fil 1c CS)
troleibús — vehicle de tracció elèctrica (autobús 1c)
trompa — designació informal del nas (nas 1)
tron — seti noble (cadira 3)
trona — lloc elevat dins l'església des d'on predica el capellà; seient d'infant per a seure a taula (cadira 3 i 4)
tronada — seguit de trons (tro 1c Der)
tronar — haver-hi trons (tro 1c Der)
tronat — rònec, atrotinat (vell 1c)
tronc (anar de...) — anar amb parella (parell | parella f. 4, tronc 5d)
tronca — tronc gruixut (tronc 1); canyoca (tronc 2)
trontoll — tremolor forta, sotragueig (tremolar 1c)
trontollar — sacsejar, sotragar (tremolar 1c)
tronxo — canyoca, tronc tendre (tronc 2)
tropell — avaria 1, crisi 1c; munió, gernació, multitud (exèrcit 3)
tros — mica 2, part f. 2; distància 2; terra que hom conrea (camp 1c CS)
trossa — tannara, monyo (cabell 1c)
trossejar — esbocinar (tros 1c Der)
trotar — anar al trot, a pas ràpid, un cavall (córrer 1c)
truc — trucada (telèfon 1c CS); ardit (trampa)
trucada — telefonada, contacte telefònic (telèfon 1c CS)
trucar — telefonar (telèfon 1); picar a la porta (picar 1d); porta, telèfon (tocar 5)
truita — ous batuts fregits (ou 1c CS)
truita (de patata, etc.) — paret 4
truja — femella del porc, verra (porc 1c CS)
trumfa, trufa — patata 1
tsar — emperador rus (rei 1c)
tsarina — emperadriu russa (rei 1c)
tuc, tuca — cim d'una muntanya (muntanya 3)
tuf — pudor difusa (olor 3)
tuguri — antre, cofurna (habitació 4)
tumbona*— el mot en català és 'gandula' (cadira 8a i 8b*)
tumult — aldarull, avalot, bullanga (moviment 5)
tupí, tupina — olla 1a; cap 1c
tupinada — trampa a les eleccions (olla 1f)
turca — borratxera, gatera, pítima (embriagar 1c CS)
turmell — clavilla (cama 1c; cos 1c CS)
turment — tortura, maltractament (mal 1c, maltractar 3 i 3c CS; patir 1c CS)
turquesa (color) — blau tirant a verdós (blau 1c)
turó — muntanyeta (muntanya 2)
U
ubicar — situar (posar 1c)
udol — crit agut (cridar 1c CS, cantar 2a-A8)
uep! — salutació informal: ei!, ep! (saludar 1f)
ufanós — saludable, pletòric (sa 1); pompós (ric 1c)
uix! — exclamació de fàstic, ecs! (fàstic 1f)
úlcera — nafra, plaga (ferida 1)
ull — vista 1; forat 5 i 9; cor 2c
ull (d'aigua) — deu 1, font 1c CS
ull de bou — finestreta rodona (finestra 1, ull 5)
ull de poll — durícia als dits dels peus (ull 1d)
ull de vellut — ull ennegrit d'un cop (ull 1d)
ull (caure de bon...; entrar per l'...) — caure bé, agradar (ull 1d)
ullada — cop d'ull, llambregada (ull 1c Der)
ullada (fer una...) — mirar 1c
ullal — dent punxeguda (dent 1c CS)
ullal (d'aigua) — ull 3c Der
ullar — copsar, percebre (veure 1c, ull 1)
ullat (tenir...) — haver percebut, identificat (mirar 5c)
ullera — aparell (ull 1); anus (cul 1c)
ulls (tenir cara i...) — ésser seriosa una persona o cosa (cara 1d)
últim — darrer 1, final adj. 1
ultimar — enllestir, acabar del tot (acabar 3)
ultrapassar — sobrepassar (passar 3)
ultratge — injúria (tort m.)
umbracle — espai ombrívol per a certes plantes (ombra 1c CS)
unflar — inflar 1f
ungles (treure les...) — defensar-se (ungla 1d)
unglot — peülla, peüngla d'un animal ungulat (ungla 1c CS)
uniforme (adj.) — pla (llis 1 i 2)
uniforme (m.) — vestit propi d'un col·lectiu (roba 5c)
univers — tot allò que existeix (món 1)
universal — general 1
universitat — institució d'estudis superiors (estudi 4c)
unt, untet, untura — substància per a untar (oli 1a i 1c Der)
upa (gent d'...) — gent de bon to, de casa bona (to 3f)
urbanitat — educació del comportament, correcció (propietat 3)
urbs — metròpoli, ciutat gran (ciutat 3)
urgent — sense retard ni dilació (ràpid 2)
ús (fer... de) — emprar, utilitzar (usar 1)
usable — útil 1
usar — utilitzar, fer servir (emprar 1)
usatge — costum (usar 1c Der)
usdefruit — dret d'ús sense ser-ne propietari (fruita 1c Der; usar 1c Der)
usual — habitual (possible 3c CS)
usuari — que fa ús d'un servei (client 2)
usura — llogre, interès abusiu, lucre (interès 2c)
utensili — instrument, estri (eina 1)
útil (ser...) — fer servei (servir 1)
utilitari — còmode 3, útil 3c Der; corrent (automòbil 1c CS)
utilitarisme — egoisme (interès 1c)
utilitzable — aprofitable (útil 1)
utilitzar — emprar 1, usar 1; servir-se de 1, emprar-se de 1
utillatge — conjunt d'eines, ferramenta (eina f. pl. 1; útil 1c Der)
V
vacacions — vacances 1
vacances — és una entrada i també apareix a (festa 1)
vaccinar — vacunar, injectar un vaccí o vacuna (punxar 7c)
vagabund — rodamón, trinxeraire (pobre m. 2)
vagar — errar, deambular (passejar 1c); temps 2c CS
vagina — conducte de l'aparell genital femení (sexe 2c CS)
vailet — infant 6, nen 2; xic m. 1c
vaixell — embarcació (barca 1); vas, recipient (recipient 1, 1c CS)
vaixella — plats i gots (vaixell 3c)
valent — agosarat, coratjós (gosar 1c Der); fort 2c, 3
valenta (a la...) — amb enuig (valent 1d, ràbia 1c CS)
valentia/valor — valent 1c Der, pit 2
valer — fer servei (servir 1)
vall (m.) / vall (f.) — fossat, rasa (ras f. 1, vall m. 1) / depressió del terreny (vall f. 1)
valor — preu 1c, número 1c; valentia (pit 2)
vàlua — valor, mèrit (preu 1, 2)
valuós — preuat (preu 2c CS)
vamba — calçat esportiu (sabata 1c CS)
vanitat — orgull, presumpció, fums (fum 2)
vapor — gas 1c
vaporós — tènue (fi adj. 1)
vaquerís — pastor de vaques (vaca 1c Der)
vara — verga, branquilló (tronc 1c CS)
vari* — variat (diferent 1, 1b)
variable — inconstant (lleuger 3)
variat — divers (ric 6)
vas — recipient (vaixell 3)
vàter — servei 4c CS, cambra 5
vedell — petit de la vaca (vaca 1), fill 3c
vedellar — parir la vaca (parir 3)
veges — mira, observa (veure 1f)
vegetació — planta 1c CS
vegetal — planta 1
vehemència — entusiasme (foc 3)
veiam, vejam — locucions d'interpel·lació (veure v. tr. 1f)
veïnat — llogaret (vila 4, poble 2c CS)
velam — conjunt de les veles (vela 1)
vellesa, vellor — qualitat, edat de vell (vell 3c Der); tardor 2
vellós — que tira a vell, envellit (vell 3c Der)
vellúria — temps antic (vell 3c Der)
veloç — lleuger 2
vena — filó (veta 3)
vèncer — guanyar 1
vendaval — ventada forta (tempesta 1c CS)
vendre's — tenir sortida un article (sortir 5) // (algú): deixar-se comprar, subornar (vendre v. intr. pron.)
veneració — consideració (respecte 3c)
vènia — favor, permís (gràcia 3c)
venidor/vinent — que ha de venir / que ve, pròxim (futur 1, venir 1c CS)
venir — algú que és esperat (arribar 2); anar altre cop on era (tornar 1)
venir de gust — plaure 1c
vent — cordatge, cap mariner (corda 2)
vents — gasos (gas m. pl. 1)
vent — instruments que sonen pel pas de l'aire (metall 2)
ventada — cop de vent (aire 1a), ràfega (corrent m. 2), vent 1c Der, 4
Ventafocs — personatge de conte (foc 1c Der)
ventallot — cop fort, mastegot (cop 3c)
ventar — un cop (pegar 1c, clavar 2, donar 7, plantar 5)
ventositat — gasos (gas m. pl. 1)
ventre — panxa 1
ventrell — ventre 1a i 1d; panxa 1c CS
verba — facilitat expressiva oral (paraula 2)
verdet — sediment verdós damunt objectes de coure, llautó, etc. (verd 1c Der)
verdor/verdura — qualitat de verd / herba o vegetals alimentaris (verd 1c Der)
veremar — collir el raïm d'una vinya (recollir 2c)
verge — no colonitzat per l'home (natural 1)
verger — jardí 1; camp de fruiters (poma 1c CS)
vergonyós/tímid — actitud/comportament habitual (vergonya 1c CS)
veritable — vertader, autèntic (cert 1)
veritat — certesa, autenticitat (justícia 1)
verm — cuc 1
vermell/roig — coloració general (vermell 1a) / coloracions diverses i fig. (roig 1a)
verra — truja, femella del porc (fill 3c, 3f)
versejar — trobar 2
versemblant — possible 2c CS
vertiginós — que causa vertigen, rapidíssim (ràpid 1c)
ves! — mira! (veure 1f)
vesper — fig.: niu d'escurçons, lloc perillós, difícil (crisi 1c)
vespre — tarda 1c CS
vessa — peresa 1c CS
vessament — efusió (fluix m. 1)
vessant — d'un terreny (pendent m. 2); d'una muntanya (pendent m. 3)
vessar — buidar 1; sobreeixir (eixir 2)
vessar-la — lluir-s'hi [iròn.] (lluir v. pron. 2)
vestal — servidora de Vesta (verge 1c)
vestidor/vestuari — per a esportistes / conjunt de peces (vestir 1c Der)
vestigi — resquícia (ombra 4)
vestimenta — vestidura (roba 5)
vestit — roba 4
vestit complet — tern (vestit 4)
veta — banda 2
veterania — experiència 1
vetesifils — veta 1d
vetlla, vetllar — no dormir (son m. 1c Ant); un malalt, un difunt (mort 1c CS)
veu — paraula 1; so 3; notícia 5
veueta — fil de veu (fil 4)
veure/mirar — mirar 1c
veure-hi — veure 1d
veure (deixar...) — mostrar (ensenyar 4)
veure el llautó — endevinar les intencions (descobrir 4d)
via (fer-ne...) — afanyar-se, no entretenir-se, donar-se aire (via 1d)
viable — factible, faedor (possible 1c)
viaducte — pont llarg sobre un desnivell en una via de comunicació (pont 1)
vial — llenca marcada per a un sol vehicle en una calçada (via 1c, carrer 2c Der)
vianda — menjar m. 1c, aliment 3; verdura 1
viarany — corriol (via 1c, camí 1c)
viatge — vegada, volta (cop 8c)
vibra — un altre nom de l'escurçó (serp 1c CS)
vici — antònim de virtut (virtut 1c Ant)
victòria — triomf, èxit (guanyar 1c CS)
vida (donar senyals de...) — respirar 5
vida (llevar la...) — matar 1c, llevar 1d
vida (llevar-se la...) — suïcidar-se (llevar 1d)
vida (perdre la...) — morir 1c CS
vida (salvar la...) — salvar la pell (pell 5a)
vida (segar la... de) — matar 1c
vigilar — mirar 5
vigília — son m. 1c Ant
vigor, vigoria — força 1, nervi 2, braó (braç 1a)
vigorós — fort 2
vil — infame (baix 4)
vila (fora...) — a la ruralia (camp 2c)
vila/poble/ciutat — vila 1a; poble 1a i 1f
vilatge — poble, poblet (vila 2)
vilesa — maldat (mal 2)
vil·la — casa d'estiueig (palau 1c CS)
vim, vímet — material de cistelleria (palla 2)
vinater — productor de vi (vi 1c Der)
vincle, vinculació — lligam (fil 3)
vincular — relacionar, associar (interessar 1)
vinent/venidor — que ve, pròxim / que ha de venir (venir 1c CS, futur 1)
vinga! — au! interj. 1
vinya — plantes del vi (vi 1c CS, raïm 1)
vinyataire, vinyater — que conrea vinyes (vi 1c Der)
violat — color morat clar (blau 1c)
violentar — molestar (rebentar 4)
virar — girar, principalment una nau (girar 2)
vista — sentit 3c CS; ull 2, 6
vitalitat — vigor (nervi 2c)
vitet — picant (dit 1f)
vitualles — queviures (menjar m. 1c, aliment 4)
viu — espavilat (intel·ligent 1, llarg 4c)
viure — en un lloc (estar 2; ocupar 1)
vivacitat — vivor, vitalitat (vida 2)
vivent — existent (viu 1)
vocable — mot 2, paraula 1; nom 1c
vociferar — cridar fort, bramar (cridar 4)
vol — esbart d'ocells (grup 4c CS)
vol i dol (algú que...) — que vol una cosa però li sap greu (recança 1c CS)
volada — importància (volar 1c)
volatilitzar-se — desaparèixer 2
voleiar — mantenir-se volant (volar 2)
volença — amor, estimació (voler m. 1c Der)
voler dir — expressar (dir 1d); significar (representar 4, 1c)
voler m. — voluntat 1; amor, estimació (el voler m. 1, estimar 1a)
voletejar — volar d'un costat a l'altre (volar 1c Der)
volt — girar 1c CS; passejar 2; voltar (volta 1)
volta — girar 1c CS, passejar 2; vegada 1, cop 9
volt (fer un...), volta (fer una...) — voltar, fer un tomb (tombar 2)
voltadits — dit 1c Der
voltar — girar 1; passejar 2c CS; moure's 1c; tombar 1
voltejar — les campanes (tocar 6); fer volts (tombar 1c CS)
volum — espai 1; llibre (obra 4)
vomitada — vòmit, gitarada (gitar 3c Der)
vomitar — perbocar (gitar 3, treure 5)
vorà, vorer — proper (veí adj. 1c CS)
voracitat — avidesa, insaciabilitat (fam 2)
vorada — vora d'una vorera, d'una andana (vora 1c Der)
voral — vora d'una via per a estacionaments d'emergència (vora 1c Der)
voraviu (tocar el...) — el punt sensible d'algú (vora 1c; sensible 2c CS, tocar 1d)
vorera — vora d'un carrer per als vianants (vora 1c Der)
vulgar — ordinari, poc refinat (corrent 2, fi 4 Ant)
vulnerar — transgredir, desobeir (obeir 3 Ant)
vulva — sexe 2c CS
X
xacra — de persona caduca o xaruga (defecte 1c CS; vell 4c)
xacrós — ple de xacres (vell 4)
xafardejar — tafanejar (xerrar 1)
xafarder — tafaner (curiós 1)
xàfec — pluja forta (pluja 1c CS, ploure 3c; tempesta 1c CS)
xafegada — aiguat (pluja 1c CS)
xafogor — calorada (calor 1c)
xafogós — calorós (calent 1c)
xalar — divertir-se 2
xaloc — vent del sud-est (vent 1f)
xamba — llet, xiripa (sort 1c CS)
xamela — vulva (poma 2)
xamfrà — cantonada truncada (cantó 1c)
xamós — atractiu (bonic 2c)
xampany — vi escumós (vi 1f)
xancleta — calcer simple d'estiu (sabata 1c CS)
xaragall — barranc (rec 2; riu 1c CS)
xàrcia — xarxa 1f
xarnera — petit dispositiu giratori, frontissa (finestra 1c CS)
xarrupar — beure a petits glops o xarrups (beure 1)
xarxa (f.) / ret (m.) — ormeig de pescar / un ret per al cap (xarxa 1 i 2a)
xaruc — caduc, decrèpit (vell 4)
xato — camús, de nas pla (nas 1c)
xavo — moneda 3a i 3d
xe!, xec!, xeic! — formes d'interpel·lació: home! (home interj. 1a)
xeflis — tiberi, àpat abundant (àpat 4)
xerra, xerrada — fet de xerrar (xerrar 1c CS)
xerrac — serra de mà (serra 1)
xerradissa — soroll de gent que xerra, piuladissa (xerrar 1c CS-noms)
xerraire — persona que xerra molt (xerrar 1c CS)
xerrameca — excés de xerrar, parloteig (xerrar 1c CS)
xerrar — parlar molt (parlar 1c); cat. ins.: parlar (xerrar 1f)
xerricar — fer sorolls, o xerrics, quan es beu a galet (beure 1c CS) ); grinyolar (soroll 1c CS)
xerrotejar — començar a parlar, fer una piuladissa confusa (xerrar 1c CS, parlar 2)
xibeca — òliba (ocell 1c)
xic — noi 1 i 2; jove m. i f. 1
xic adj. — petit 1
xicalla — quitxalla, mainada (xic m. 1c Der, nen 1c)
xicó, xicon — xicot (jove m. i f. 1, noi 1)
xicot — jove m. i f. 1; noi 2; xic m. 1
xicotet, xicotiu (adj.) — petitó (xic adj. 1 c CS)
xifra — nombre 3, número 1c; lletra 1, llegir 1c Der
xifrar — escriure llenguatge xifrat (llegir 1c Der)
xim-xim — plugim, roina (pluja 5, ploure 2)
ximar — xumar, beure a morro, abundosament (xuclar 1c CS)
ximple — beneit, pallús, poca-solta (ase 2, ruc 1c, bèstia adj. 2)
ximplet — tanoca, sòmines (curt 5)
xino-xano, xano-xano — a poc a poc (caminar 1d, córrer 1c Der)
xipoll — mullader, bassiols (humit 1c CS)
xipollejar — esquitxar (humit 1c CS)
xiquet — infant 2, nen 1; noi 5
xiripa — xamba, llet (sort 1c CS)
xiroi — alegre, eixerit (content 1c, riure 1c CS)
xisclar, giscar — fer crits aguts (cridar 1c CS)
xiscle, xisclet — crit agut (cridar 1c CS)
xiular, xiulet — so 4
xiuxiuejar — parlar fluixet, a cau d'orella (suggerir 2c)
xivarri — gresca, gatzara (moviment 5)
xoc — topada (topar 1c CS)
xocar — topar 1; sorprendre, sobtar (estranyar 1)
xocolata desfeta — xocolata deixatada, fosa (barrejar 3c)
xocolatada — festa on es distribueix xocolata desfeta (xocolata 1c CS)
xollar — tallar arran la llana, els cabells (tallar 6)
xona — sexe femení (sexe 2c CS)
xop — amarat, banyat (humit 1, mullar 2c)
xopar — humitejar, impregnar de líquid (humit 1c CS, mullar 2)
xot — mena de mussol (ocell 1c); cabrit que mama (cabra 2)
xou — espectacle (número 2c i 2d)
xuclador — bullidor, remolí (xuclar 1c CS)
xuclet — senyal d'una xuclada o petó al coll (xuclar 1c CS, blau m. 1c)
xulla — llenca de cansalada (carn 2c CS)
xumar — beure a morro (beure 1, xuclar 1c CS)
xupa — òliba, xibeca (ocell 1c)
xuplar — xuclar 1
Z
zel — interès molt gran (interès 1c)
zenc — zinc 1
zigot — òvul fecundat (ou 2)
zitzània — planta de llavor metzinosa coneguda també com a 'jull'.
zitzània (sembrar...) — escampar la discòrdia (sembrar 1d)
zona — espai 3; part f. 1; regió 1; clima 2
zub-zub — percepció del batec del cor en una inflamació (pols m. 1)
zumzeig — brunzit, remor que fan les abelles (cantar 2a-A.19)