Fruita i verdura
CAMP SEMÀNTIC AMPLIAT
FRUITA: albercoc, alvocat, bacora/figaflor, banana, bresquilla/préssec, caqui, cirera, taronja clementina, coco, codony, figa, figa de pala/figa de moro, gerd, gínjol, grosella, kiwi, llima/ llimona, maduixa, maduixot, magrana, mango, meló, meló d'olor/de tot l'any, meló d'aigua/d'Alger/síndria, mora, nabiu, nectarina, nespra/nespla, oliva, papaia, pera, picota, plàtan/banana, poma, pomelo/aranja, pruna, raïm, taronja, xirimoia
Observacions:
El nom figa de moro és propi del cat. or. i del cat. mall i cat. men.
La picota és una varietat de cirera carnosa.
La síndria és anomenada també amb la variant fonètica xíndria (cat. or., cat. men.).
El pomelo és el nom d'una aranja grossa.
Vegeu l'àrea semàntica de raïm al diccionari.
VERDURA: albergina/albergínia, all, all tendre, api, bajoca/mongeta tendra, bleda, bolet, bròquil/bròcul, carabassa/carbassa, carabasseta/carbassó, card, carlota/pastanaga/safanòria, carxofa, ceba, cogombre, col, col de Brussel·les, creïlla/patata, encisam/enciam/lletuga, endívia, escarola, esclata-sang, espàrrec, espàrrec de marge, espinac, fava, fenoll/fonoll, floricol/coliflor, moniato, nap, napicol, nyora, pebre/pebrot/pimentó, pinya, porro, rave, remolatxa/bleda-rave, rovelló, ruca, tomaca/tomata, xampinyó, xirivia
Observacions:
Les denominacions de les verdures i hortalisses són molt variades. N'hem donat només les formes més conegudes. Però la varietat és molt més extensa.
L'albergina o albergínia es troba en formes molt diverses com: albargín, albergino, albergini, aubergínia, aubergina, ubreginia, ubergínia, ubergènia, albargenya, esbergínia, bergínia... formes pròpies del llenguatge oral que no transcendeixen en l'estàndard.
La denominació de la patata o creïlla (cat. val.) és també trumfa (cat. pir. i àrees veïnes), patana (Rosselló), pataca (regió del Camp, cat. ebr., cat. val).
La tomata o tomaca també rep el nom de tomàquet, tomàtiga, etc. La forma tomàquet que ocupa les comarques de Barcelona i veïnes ha tingut difusió a Catalunya.
HERBES AROMÀTIQUES / CONDIMENT: julivert/jolivert, alfàbega/alfàbrega, timó/farigola romer/romaní, sàlvia
LLEGUMS: cigró, pésol, llentilles/dentilles, fesol, fesolet
Observacions:
El cigró rep les formes ciuró (regió de Girona, Mallorca i Menorca) i xigró (cat. pir.). En sentit figurat, el mot cigró/ciuró s'ha emprat per a referir-se a un militar que ha obtingut la seva graduació fora de la carrera, és a dir, per anys de servei i d'alimentació casernària. Així, es diu d'algú: és un ciuró; o és de l'escala del cigró. Ex.: Per la seva manera de fer es veu ben bé que aquest tinent és de l'escala del cigró.
El fesol és anomenat també mongeta seca (per a diferenciar-la de la mongeta tendra o bajoca) i informalment s'anomenen en plural seques. Ex.: Es va cruspir un bon plat de seques.
FRUITES SEQUES: ametlla, anacard, anou/nou, avellana, castanya, dàtil, pinyó, pistatxo/festuc, pansa, orellana // figues seques, prunes seques